Nicanor Parra
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Nicanor Segundo Parra Sandoval |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 setembre 1914 San Fabi�n (Xile) |
| Mort | 23 gener 2018 (103 anys) La Reina (Xile) |
| Formaci� | Universitat Brown Internat Nacional Barros Arana Liceo Narciso Tondreau (es)  Universitat de Xile St Catherine's College Universitat d'Oxford |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poeta, físic, matemàtic, acadèmic |
| Activitat | 1935 - |
| Ocupador | Universitat de Xile (1946–1968) |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Fills | Colombina Parra |
| Germans | Hilda Parra Violeta Parra Eduardo Parra Roberto Parra Sandoval Lautaro Parra Óscar Parra |
| Premis | |
  | |
Nicanor Parra (castellà: Nicanor Segundo Parra Sandoval) (San Fabián, 5 de setembre de 1914 - La Reina, 23 de gener de 2018) va ser un poeta, matemàtic i físic xilè l'obra del qual ha tingut una profunda influència en la literatura hispanoamericana.[1]
.jpg)
Considerat el creador de l'antipoesia, és per a molts crítics i autors connotats, com ara Harold Bloom, Niall Binns o Roberto Bolaño, un dels millors poetes xilens. El gran de la família Parra —pedrera d'importants artistes i músics de la cultura xilena— ha rebut el Premi Nacional de Literatura (1969) i el Premi Miguel de Cervantes (2011), entre altres distincions, a més d'haver estat candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions.[2]
La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, com l'anglès, francès, suec, rus, txec, finlandès i portuguès. Entre els seus traductors angloparlants figuren reconeguts escriptors nord-americans, com ara Allen Ginsberg, Lawrence Ferlinghetti, William Carlos Williams, Thomas Merton, Denise Levertov i W. S. Merwin, entre altres.
Té sis fills, entre ells l'artista visual Catalina[3] i els músics Colombina i Juan de Dios, àlies «Barraco».[4]
Biografia
[modifica]Inf�ncia i adolesc�ncia
[modifica]Nicanor Parra va n�ixer a San Fabi�n de Alico, un poble serr� de la Prov�ncia de �uble, en el si d'una modesta fam�lia que el va estimular des de petit en l'art popular. Va ser el primer de vuit germans que van n�ixer del matrimoni conformat per Nicanor Parra, professor primari i m�sic, i Rosa Clara Sandoval Navarrete, teixidora i modista d'origen camperol, aficionada al cant de m�sica folkl�rica, que ja tenia dues filles (Olga i Marta) d'un primer matrimoni. La seva casa a Sant Fabi�n era al mateix temps l'escola del poble. No obstant aix�, a causa de l'actitud boh�mia i err�tica del seu pare, i les constants pen�ries econ�miques familiars, afectades m�s tard per la cessantia generada durant la dictadura del general Carlos Ib��ez del Campo, la inf�ncia del jove Nicanor va transc�rrer entre freq�ents trasllats de domicili, perqu� el seu pare va exercir com a professor primari en regiments militars, inspector de tramvies i vigilant de pres�. La fam�lia es va mudar a Lautaro, i d'all� el 1919 a Santiago, on van ser per un temps acollits a casa de Ram�n Parra, cos� del seu pare. Despr�s van tornar a Lautaro, i fins i tot van arribar a despla�ar-se a Ancud. El 1927, amb dotze anys, des de Lautaro van arribar a Chill�n, espec�ficament al barri de Vila Alegre, on per fi aconsegueixen establir-se.[5]
Nicanor �s l'�nic dels seus germans que va prosseguir estudis m�s enll� dels primaris, si b� l'educaci� de la seva mare, integradora de les arrels de la cultura popular, va ser fonamental en el desenvolupament de tots ells. Amb prou feines quan va arribar a Chill�n, va ser matriculat en el Liceu d'Homes, on va cursar fins al cinqu� any d'Humanitats, segons l'antic sistema educatiu xil�. Per aquesta �poca Nicanor va comen�ar a escriure els seus primers versos, seguint el barroquisme sentimental i ret�ric de les fonts a les quals tenia acc�s: les lires populars (publicacions de carrer escrites en quartetes i d�cimes), els poetes modernistes, i una antologia de Manuel Magallanes Moure, que li va facilitar el 1930 el seu professor de dibuix i cal�ligrafia, i que va llegir amb fascinaci�.
El 1932 va anar-se'n de la seva casa per mudar-se a Santiago, sense mitjans econ�mics, amb la idea d'ingressar a l'Escola de Carabiners. No obstant aix�, gr�cies a la mediaci� de Gonzalo Latorre Salamanca, la Liga de Estudiantes Pobres li va atorgar una beca per cursar l'�ltim any de secund�ria en l'Internado Nacional Barros Arana. All� va con�ixer i va entaular amistat amb Jorge Millas, Luis Oyarz�n i Carlos Pedraza, amb els qui va tenir gran afinitat art�stica. D'acord amb el poeta, �s en aquest internat on va comen�ar a gestar les idees del que anys m�s tard derivaria en l'antipoesia.
Joventut i formaci� professional
[modifica]
El 1933 va ingressar a l'Institut Pedag�gic de la Universitat de Xile, on va estudiar matem�tiques i f�sica. Al principi tamb� es va matricular en enginyeria, dret i angl�s, per� va abandonar aquests estudis r�pidament. Per finan�ar aquests estudis, va continuar vinculat al seu antic internat, treballant al costat de Jorge Millas i Carlos Pedraza Olgu�n com a inspector. El 1935 els tres amics van fundar la Revista Nueva, distribu�da entre els inspectors, professors i alumnes de l'internat. En ella Parra va realitzar les seves primeres publicacions, incloent-hi el conte titulat �Gato en el camino�, un irreverent text en vers lliure que li va valdre una amonestaci� del rectorat.[6] Aquest mateix any es va publicar l'Antologia de poesia xilena nova, a trav�s de la qual va con�ixer exponents clau de la poesia xilena contempor�nia, als quals no tenia acc�s des de Chill�n. Llavors va comen�ar a imbuir-se de l'obra de xilens i espanyols contemporanis, traduccions dels surrealistes francesos i altres avantguardes europees com el dadaisme.
El 1937 es va graduar com a professor de matem�tiques de la Universitat de Xile, i va comen�ar a exercir com a docent en liceus de Santiago. Aquest mateix any va publicar el seu primer poemari, Cancionero sin nombre, molt influenciat per l'obra de Federico Garc�a Lorca, i va decidir tornar a Chill�n per exercir com a professor de matem�tiques i f�sica en el Liceu d'Homes. En aquesta ciutat va ser nomenat poeta llorejat en la Festa de la Primavera, i es va trobar per primera vegada amb Pablo Neruda, que estava de gira pol�tica donant suport a la campanya presidencial de Pedro Aguirre Cerda, en representaci� del Front Popular.
A l'any seg�ent, el seu primer poemari, una obra encara immadura, per� reveladora, va rebre el Premi Municipal de Poesia atorgat per la Municipalitat de Santiago. En un acte d'homenatge a Gabriela Mistral, li va dedicar el seu poema in�dit �Canto a la escuela�, i aquesta, per la seva banda, va elogiar el seu treball i el va catalogar com �el futur poeta de Xile�. Encara el 1938, Parra es va introduir en la poesia de Walt Whitman, en traducci� del poeta uruguai� �lvaro Armando Vasseur.
El catastr�fic terratr�mol de Chill�n el gener de 1939, que el va sorprendre treballant com a inspector en el Liceu d'Homes, va avan�ar la seva tornada a Santiago, on va continuar fent classes de f�sica en el seu antic internat, i de matem�tiques a l'Escola d'Arts i Oficis. Aquest mateix any �s incl�s en l'antologia 8 nuevos poetas chilenos, a la qual succeeix Tres poetas chilenos (1942), mentre continua investigant noves formes de poesia.
Gr�cies a una beca atorgada per l'Institute of International Education, el 1943 va viatjar als Estats Units per estudiar un postgrau en mec�nica avan�ada a la Universitat de Brown.
Acad�mia i consolidaci� art�stica
[modifica]Va tornar dels Estats Units entre 1945 i 1946, com a f�sic especialista en indeterminaci� i relativitat, per incorporar-se com a professor titular de mec�nica racional a la Universitat de Xile. Poc despr�s, el 1948, va ser nomenat director inter� de l'Escola d'Enginyeria, c�rrec que ocuparia durant vint anys.
El 1949, gr�cies a una beca del British Council, se'n va anar a estudiar cosmologia per dos anys a Oxford, Anglaterra, amb el cient�fic Edward Arthur Milne. Si b� anava poc a classe, la seva estada en aquest pa�s es va perllongar fins a 1952, temps durant el qual va tenir la possibilitat de llegir �vidament diversos escriptors europeus cl�ssics i d'endinsar-se en la psicoan�lisi. Durant aquest viatge va contraure matrimoni amb la sueca Inga Palmen, que el va acompanyar de retorn a Xile.[7] El mateix any del seu retorn, es va unir amb el poeta Enrique Lihn i l'artista Alejandro Jodorowsky per muntar Quebrantahuesos, una exposici� de poesia mural realitzada amb retallades de peri�dics on van utilitzar la t�cnica del collage.
Les experi�ncies viscudes a l'estranger, en pa�sos m�s desenvolupats i amb cultures tan diferents de la de Xile, van ser fonamentals per a la gestaci� del seu segon poemari, Poemas y antipoemas (1954), amb qu� l'autor va irrompre amb el nou concepte d'�antipoesia�, el qual s'oposava a tota la poesia tradicional llavors imperant al seu pa�s, encap�alada per Pablo Neruda, Vicente Huidobro i Pablo de Rokha. A partir d'aquesta obra i aquesta nova manera de fer poesia l'autor comen�aria una intensa activitat liter�ria i comen�aria a fer-se conegut en l'�mbit nacional i internacional.
Internacionalitzaci� i proliferaci� liter�ria
[modifica]
Durant la segona meitat dels anys 1950 Nicanor Parra va realitzar una sèrie de viatges a l'estranger, sent convidat als Estats Units, Perú, Panamà i Mèxic, entre altres països, tant per dictar conferències acadèmiques com per assistir a tallers i altres esdeveniments literaris. El 1958 va emprendre un llarg viatge a Europa i Àsia, on va incloure en les seves destinacions a Moscou, Roma i Madrid. A l'any següent va ser convidat al Consell Mundial de la Pau a Pequín, per a això va haver de fer escala a Estocolm. A la capital sueca va entaular amistat amb l'escriptor Artur Lundkvist, en aquells dies secretari de l'Acadèmia Sueca, en la casa del qual va conèixer a l'escriptora Sun Axelsson, amb qui va tenir una relació amorosa breu i turmentosa.
El 1960 Parra va contactar amb els beatniks Allen Ginsberg i Lawrence Ferlinghetti en la Primera Trobada d'Escriptors Americans organitzada per la Universitat de Concepción. Ferlinghetti, que ja coneixia la seva obra a través del crític angloxilè Jorge Elliott, va publicar Antipoems (1960) en la seva editorial City Lights Books. Més tard apareixeria Poems and Antipoems (1967), amb traduccions de Ginsberg, Ferlinghetti, William Carlos Williams, Thomas Merton, Denise Levertov i W.S. Merwin. Durant aquesta dècada la producció de Parra fou prolífica, i se suma a la seva obra Versos de salón (1962), Canciones rusas (1967) i Obra gruesa (1969). Durant aquests anys va mantenir bones relacions amb Cuba i va exercir com a professor visitant als Estats Units.
El 1968 va renunciar al seu lloc com a director interí a la Universitat de Xile.[8] La influència de la seva proposta estètica sobre la cultura nacional el va fer obtindre el Premi Nacional de Literatura de Xile l'any 1969.
| « | Durant mig segle la poesia va ser el paradís del ximple solemne fins que vaig venir jo i em vaig instal·lar amb la meva muntanya russa | » |
| — Nicanor Parra.[9] | ||
El 15 d'abril de 1970, en plena Guerra Freda, mentre assistia al Festival Internacional de Poesia organitzat per la Biblioteca del Congrés a Washington DC amb diversos poetes comunistes (Francis Ponge, Iehuda Amikhai, Jorge Carrera Andrade, entre altres) va patir un malentès que l'afligiria per sempre. Durant el viatge va ser enganyat per la Casa Blanca per a ser fotografiat amb Pat Nixon, la qual cosa li va costar un trencament de relacions amb Cuba i amb altres persones de l'esquerra política. Parra va ser expulsat del jurat del Premio Casa de las Américas, la premsa oficialista xilena el va criticar durament, i a la Universitat de Xile van boicotejar les seves classes de mecànica teòrica. Inicialment, es va mostrar afectat i va intentar disculpar-se, però davant les negatives va acabar per decidir ressaltar la independència del poeta.
Durant el període del Règim Militar, Parra va decidir evitar les represàlies i la censura, allunyant-se una mica de l'antipoesia per desviar la seva atenció cap a altres projectes. El 1975, l'únic exemplar de la revista Manuscrits va reproduir Quebrantahuesos (1952) i els seus textos escatològics dadaistes inèdits en News from nowhere. Més tard va decidir idear subtils mecanismes de denúncia a la dictadura militar d'Augusto Pinochet, assumint per a això l'àlter ego del Cristo de Elqui (1898-1971) en Sermons i prèdiques del Cristo de Elqui (1977) i Nous sermons i prèdiques del Cristo de Elqui (1979).
Uns anys després va publicar els seus Ecopoemas (1982) com una proposta ecològica alternativa enfront dels dos blocs politicoeconòmics de la Guerra Freda: el socialisme i el capitalisme. Des d'aquest enfocament, que mantindria durant els anys 1980 i 1990, va poder criticar el sistema des d'un enfocament no ideològic i, per tant, menys arriscat. Les seves denúncies es van tornar després més explícites en Chistes parra desorientar a la policia poesia (1983) i en els poemes inèdits de la seva antologia Poesia política (1983), estant també presents en Coplas de Navidad (1983).
Reconeixements i el centenari
[modifica]
Després de la tornada a la democràcia al seu país al començament dels anys 1990, es van reactivar els reconeixements en el seu nom. Cap a 1992 va realitzar una exposició visual al costat del poeta Joan Brossa a València. Diverses institucions i persones particulars van intentar postular-lo al Premi Nobel de Literatura en tres ocasions, els anys 1995, 1997 i 2000. Amb motiu del tercer intent de postulació, es van dur a terme diverses activitats a Santiago, com una Mostra d'Artefactes Visuals, conferències i taules redones a l'entorn de l'antipoesia en el Col·loqui Internacional d'Escriptors i Intel·lectuals de la Universitat de Xile, mostres audiovisuals sobre la seva vida i obra als patis de la Moneda i a la Plaça de la Constitució (Santiago de Xile), obres de teatre basades en la seva obra i recitals de poesia en el seu nom. Parra no va aconseguir-ne la candidatura, però el 2001 va ser guardonat amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana. Acusant problemes de salut, el premi el va rebre el seu fill Juan de Dios, de mans de la Reina Sofia al Palau Reial de Madrid.
.jpg)
Utilitzant aquesta sèrie de premis i homenatges com a excusa, l'autor va començar a escriure els seus autodenominats «discursos de sobretaula», en els quals va desplegar el seu pensament i crítica social. Diversos d'aquests textos van ser publicats més tard en el seu llibre Discursos de sobremesa (2006). Els seus denominats «artefactes visuals», instal·lacions basades en el reciclatge que materialitzen la idea dels antipoemes, van ser exposats a Madrid i Santiago de Xile el 2001.[10] El 2006 es va muntar la seva exposició mediàtica Obres públiques al Centre Cultural Palacio La Moneda, la que a través d'instal·lacions com «El pago de Chile» va causar un gran enrenou al país.[11] El mateix any va aparèixer Obres completes & alguna cosa + (1935-1972), el primer volum de les seves obres completes, que es vengué amb gran èxit en la Fira Internacional del Llibre de Santiago.
El setembre de 2010, dies després de complir 96 anys, va començar una vaga de fam en suport a la trentena de comuners maputxes en vaga de fam des del 12 de juliol del mateix any.[12]
L'1 de desembre de 2011 va ser guardonat amb el Premi Cervantes, i es convertí així en el tercer xilè a obtenir-lo, després de Jorge Edwards (1999) i Gonzalo Rojas (2003).[13][14] Carmen Caffarel, directora llavors de l'Institut Cervantes, va expressar: �el Premi Cervantes reconeix aquesta vegada no sols la v�lua d'un creador universal, sin� tamb� la necessitat de la cerca de noves formes d'expressi� i l'exploraci� de les fronteres comunicatives de l'�sser hum�. Excusant-se per la seva avan�ada edat, Parra no va assistir al lliurament del premi, i va enviar en el seu lloc al seu net Crist�bal Ugarte.
El 7 de juny de 2012 va ser guardonat amb el Premio Iberoamericano de Poes�a Pablo Neruda per la seva traject�ria i aportaci� a la literatura hispanoamericana. A partir d'aquesta inst�ncia, Niall Binns, membre del jurat, va editar L'antologia de Nicanor Parra segons Niall Binns. El premi estava dotat amb 60.000 d�lars, m�s un diploma i una medalla. Parra tampoc va assistir-ne aquesta vegada al lliurament, i durant la cerim�nia el seu discurs va ser llegit novament pel seu net Crist�bal.
El 5 de setembre de 2014 Parra va complir cent anys, per la qual cosa es van organitzar una s�rie d'activitats commemorant la seva vida i obra, com exposicions amb els seus �artefactes� i un �parrafraseo� massiu d'un dels seus poemes, �L'home imaginari�. Parra es va mantenir allunyat dels homenatges, i nom�s va rebre la visita de la presidenta Michelle Bachelet a la seva casa al balneari Las Cruces.
L'agost de 2017, Parra va deixar la seva casa a Las Cruces i es va instal�lar a la casa de la fam�lia Parra a La Reina, a Santiago, que va ser batejada per Violeta i Roberto Parra com �la universitat oberta de la Reina�. En aquest lloc va morir, a l'edat de 103 anys, el 23 de gener de 2018.
Estil
[modifica].jpg)
La poesia de Parra ha variat molt a trav�s del temps. Durant la seva joventut, a finals dels anys 1930, va tenir un breu pas com a representant de l'anomenada poesia de la claredat, fortament inspirada en el recentment mort Federico Garc�a Lorca, i creada com a resposta cr�tica a l'hermetisme i subjectivisme de l'avantguardisme hist�ric liderat per Huidobro, Neruda o els nous poetes surrealistes del Grup La Mandr�gora.[15]
Despr�s d'abandonar aquesta primera etapa, en lloc d'adherir-se al realisme socialista, del qual va criticar la seva poca credibilitat i alta abstracci� doctrinaria, va decidir continuar una l�nia m�s avantguardista i fins i tot postavantguardista, �vida en la cerca i afavorida, per la seva faceta cient�fica, d'estructures i mecanismes formals de creaci�. La seva poesia �s marcadament cr�tica, q�estionadora, anticlerical, pol�tica i contingent, i al costat dels seus antipoemes postmoderns i anal�tics se situen tamb� poemes ecol�gics i uns altres de tradici� oral, popular i local. Utilitzant recursos de l'absurd, l'humor, l'art de carrer i la cultura popular, Parra s'ha caracteritzat per democratitzar la poesia, acostant-la a lectors de diferent nivell sociocultural.
Quant a l'�s de la m�trica, en els seus primers treballs va utilitzar octos�l�labs per escriure roman�os criolls (Can�oner sense nom, La "cueca" llarga) i endecas�l�labs per a sonets par�dics (�No hi ha oblit�, �Hi ha un dia feli�, Versos de sal�), per� tamb� va comen�ar a explorar d'hora amb el vers lliure (Poemes i antipoemes). Tamb� s�n molt variades les veus dels seus poemes (matem�tics, humoristes, locutors de r�dio, professors, predicadors, advocats, etc.) com els seus registres (epitafis, converses, discursos f�nebres, oracions cristianes, tests, discursos de sobretaula, entre molts altres). Des dels anys 1970 comen�aria a treballar amb els poemes visuals dels seus coneguts �artefactes�, i des dels anys 1990 investigaria en una flexibilitzaci� del pent�metre i�mbic, per afavorir la flu�desa en les seves traduccions de William Shakespeare.
Parra �s molt exigent amb els seus poemes abans de publicar-los, per la qual cosa una vegada publicats, les seves versions futures solen tenir molt poques variacions. Per�, s� que es mostra particularment despreocupat per la puntuaci�, que sol variar d'una versi� a l'altra.
Per a Niall Binns, la poesia parriana �s abans que res realista, per� poblada al mateix temps d'all� que Fredric Jameson anomena �surrealisme sense l'inconscient�, el qual �s generat pel flux vertigin�s dels seus versos.[16] Binns sost� que els personatges dels poemes de Parra solen estar desorientats i no es comprenen a ells mateixos ni al seu entorn. S�n, a m�s, �ssers confusos i contradictoris, per� a difer�ncia d'altres poetes com Dar�o, Huidobro, Vallejo o Neruda, s�n tamb� v�ctimes d'una crisi ideol�gica i epistemol�gica moderna; en Parra els seus personatges estan totalment exposats i desemparats, i no aconsegueixen evadir-se d'aquesta crisi.
Influ�ncies
[modifica]El poeta �s un gran admirador de l'obra de William Shakespeare i en particular de Hamlet.
El seu primer treball, Can�oner sense nom (1937), va estar fortament influenciat per Romancer gitano (1928) de Garc�a Lorca. A partir de 1938, i especialment durant el seu viatge als Estats Units el 1943, va con�ixer l'obra de Walt Whitman, que malgrat tenir una escriptura seriosa, grandiloq�ent i narcisista, allunyada de les seves pretensions, va ser un referent per a Parra al llarg d'aquella �poca, tant pel seu to relaxat com per les seves exploracions del vers lliure. D'aquestes lectures de Whitman van sorgir als Estats Units els seus vint �Exercicis ret�rics�. Uns anys m�s tard, durant la seva estada a Anglaterra, entre 1949 i 1952, va con�ixer l'obra de T. S. Eliot (de qui va criticar el seu to prof�tic), W. H. Auden, Ezra Pound, William Blake, John Donne, la psicoan�lisi de Sigmund Freud, les pel�l�cules de Charles Chaplin, el particular humor de Franz Kafka i els surrealistes. A tot a�� cal afegir la seva relaci� d'amistat amb diversos beatniks de la generaci� beat, i el seu coneixement de l'art pop propi d'artistes com Andy Warhol. Tot aix� li va anar revelant noves t�cniques en el maneig del vers, una consci�ncia sobre el seu ofici com a poeta, i la maduraci� d'una veu m�s prosaica, distant i ir�nica.
Per al cas particular de La "cueca" llarga (1958), un reconeixement a la poesia popular, l'autor va recon�ixer la seva influ�ncia en el Mart�n Fierro de Jos� Hern�ndez. En el cas dels seus Artefactes (1972), una de les seves influ�ncies va ser una obra primerenca del seu contemporani Roberto Matta, anterior als anys 1950. Parra tamb� reconeix entre les seves influ�ncies el dadaisme de Marcel Duchamp des dels seus viatges als Estats Units en els anys 1960, i considera la seva obra com a neodadaista i neokitsch.
Ideologia pol�tica i filos�fica
[modifica]Parra sempre ha estat fidel al seu origen humil. Reconegut com una persona independent a les tend�ncies pol�tiques, mai ha militat en cap partit, i les seves relacions amb l'esquerra i la dreta no han estat excloents, la qual cosa li ha portat diversos problemes amb partidaris de tots dos espectres pol�tics. Durant els anys 1960, abans del malent�s referit anteriorment amb Pat Nixon, l'autor tenia bones relacions tant amb Cuba i el comunisme com amb els Estats Units, si b� es comportava m�s com un anarquista. Parra rebutja els extrems pol�tics i s'ha mostrat d�scol tant amb governs de centreesquerra com de dreta. Va ser opositor al govern dret� de Jorge Alessandri (1958-1964), al del dem�crata cristi� Eduardo Frei Montalva (1964-1970), i si b� en principi se'n va mostrar a favor, despr�s tamb� va criticar la Unitat Popular de Salvador Allende (1970-1973). Despr�s del cop d'estat de 1973 que va donar inici al per�ode del R�gim Militar, la Junta Militar li va oferir exercir algun c�rrec p�blic, proposta que Parra va rebutjar, per en el seu lloc convertir-se en un destacat opositor de la dictadura militar d'Augusto Pinochet (1974-1990), a costa que diverses de les seves obres fossin censurades. Malgrat aquesta oposici�, Parra va tenir algunes t�bies relacions amb el peri�dic de dreta El Mercurio. Aquest tipus de contradiccions aparents el va portar a polemitzar amb persones com ara els escriptors Pablo Neruda, Gonzalo Rojas o Luis Merino Reyes, mentre aquest exercia com a president de la Societat d'Escriptors. Com a defensa, el poeta va realitzar diversos �artefactes� que ironitzen sobre les contradiccions pol�tiques, i aquestes reflexions el van portar a empatizar amb la filosofia de John Keats.
En els anys 1980, encara en dictadura, en resposta a la pugna entre el capitalisme i el comunisme imperant cap al final de la Guerra Freda, en lloc de cenyir-se a un b�ndol va ser un dels primers poetes hispanoparlants a comen�ar a interessar-se per l'ecologisme pol�tic.
L'antipoeta ha conegut personalment tots els presidents xilens triats democr�ticament, des de Salvador Allende. De tots ells, nom�s comparteix una relaci� d'amistat amb Ricardo Lagos.
El 2011, el seu pais� Carlos Pe�a el va considerar �el nostre Heidegger o el nostre Wittgenstein�.
Obres
[modifica]L'obra de Parra abasta m�s de 75 anys i m�s d'una vintena de poemaris, als quals se sumen nombroses antologies, cat�legs, exposicions visuals i col�laboracions en diversos projectes art�stics. L'antipoeta t� treballs amb Enrique Lihn, Alejandro Jodorowsky, Pablo Neruda, Violeta Parra, Jaime Vadell, Joan Brossa i Congr�s, entre altres. Tamb� s'han escrit nombrosos llibres sobre ell, i �s el cr�tic literari Jos� Miguel Ib��ez Langlois, �lies Ignacio Valente, qui m�s s'ha ocupat de la seva obra.[17] La seva antologia m�s completa la conformen els dos toms d'Obres completes & alguna cosa +: 1935-1972 i 1975-2006.
A continuaci� es llisten els principals treballs de la seva autoria:
- 1954 - Poemas y antipoemas
- 1958 - La cueca larga
- 1962 - Versos de sal�n
- 1963 - Manifiesto
- 1967 - Canciones rusas
- 1969 - Obra gruesa
- 1971 - Los profesores
- 1972 - Emergency Poems
- 1972 - Artefactos
- 1977 - Sermones y pr�dicas del Cristo de Elqui
- 1979 - Nuevos sermones y pr�dicas del Cristo de Elqui
- 1981 - El anti-L�zaro
- 1982 - Poema y antipoema a Eduardo Frei
- 1982 - Ecopoemas
- 1983 - Chistes par
ra desorientar a lapolic�apoes�a - 1983 - Poes�a pol�tica
- 1983 - Coplas de Navidad (antivillancico)
- 1985 - Hojas de Parra (Ed. David Turkeltaub)
- 1997 - La Sagrada Familia
- 2004 - Lear, rey & mendigo
- 2006 - Discursos de sobremesa
- 2006 - Obras p�blicas
- 2015 - Antiprosa
Addicionalment, l'autor posseeix un enorme cabal de material in�dit, dins del qual hi ha mitja dotzena de poemaris escrits entre 1937 i 1954, un quadern de notes titulat Notas junto al abismo (Notes a la vora de l'abisme), i abundant material creat des dels anys 2000.[18]
Premis i reconeixements
[modifica]Nicanor Parra ha rebut aquests premis i reconeixements:
- 1938 - Premio Municipal de Santiago, por Cancionero sin nombre
- 1953 - Premio de Poes�a Juan Said, Sociedad de Escritores de Chile
- 1954 - Premio del Concurso Nacional de Poes�a, Sindicato de Escritores de Chile, por Poemas y antipoemas
- 1955 - Premio Municipal de Santiago, por Poemas y antipoemas
- 1967 - Hijo Ilustre de Chill�n, Municipalidad de Chill�n
- 1969 - Premio Nacional de Literatura
- 1972 - Beca Guggenheim[19]
- 1985 - Premio Richard Wilbur, American Literary Translators Association
- 1991 - Doctor Honoris Causa, Universidad de Brown
- 1991 - Premio Prometeo de Poes�a, Asociaci�n Prometeo de Poes�a, Espa�a
- 1991 - Premio de Literatura Latinoamericana y del Caribe Juan Rulfo
- 1996 - Doctor Honoris Causa, Universidad de Concepci�n
- 1997 - Premio Luis Oyarz�n, Universidad Austral de Chile
- 1997 - Medalla Gabriela Mistral, Gobierno de Chile
- 1998 - Medalla Abate Molina, Universidad de Talca
- 1999 - Medalla Rectoral, Universidad de Chile
- 2000 - Honorary Fellow, Saint Catharine's College, Universidad de Oxford
- 2000 - Doctor Honoris Causa, Universidad del B�o-B�o
- 2001 - Premio Bicentenario, Corporaci�n Cultural de Chile y Universidad de Chile
- 2001 - Premio Reina Sof�a de Poes�a Iberoamericana
- 2004 - Premio Konex Mercosur: Letras[20]
- 2011 - Premio Miguel de Cervantes[14]
- 2012 - Premio Iberoamericano de Poes�a Pablo Neruda
Postulacions al Nobel
[modifica]El poeta ha estat postulat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. El 1972, Patricio Lerzundi ja ho assenyalava com a mereixedor del premi en la revista de la Universitat de Col�mbia, amb el suport de la Societat Hispanoamericana de Nova York. La primera postulaci� oficial es va produir el 1995, intervinguda per la Universitat de Nova York i amb la coordinaci� de Marlene Gottlieb, que va aconseguir tres-centes seixanta signatures de suport provinents de professors de literatura dels Estats Units. El segon intent, el va encap�alar la Universitat de Concepci� el 1997. Tres anys m�s tard, el grup Machit�n-2000, encarregat de difondre l'obra del poeta, va decidir postular-lo per a l'any 2001, i fou la Universitat de Xile l'encarregada de dirigir la postulaci�, i obtingu� el suport tant de les universitats xilenes del Consell de Rectors com de les universitats Complutense de Madrid i de Val�ncia.
Refer�ncies
[modifica]- ↑ Montes, Rocío «Muere el poeta chileno Nicanor Parra a los 103 años» (en castellà). El País, 23-01-2018 [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑ Binns 2012, «Prólogo», pp. 9-17
- ↑ Catalina Parra en Artistas Plásticos Chilenos; accés 08.04.2012.
- ↑ Antipop: Barraco Parra, hijo de Nicanor, lanza disco solista, El Mercurio, 01.07.2009; 03.09.2012.
- ↑ Parra 2006, «Cronología: 1914-1972, pp. CXXXIII-CXLI
- ↑ Cárdenas 2012, «Conversación con Nicanor Parra. Preguntas a la hora del té», pp. 29-35
- ↑ Los desconocidos años de Nicanor en Oxford[Enllaç no actiu], revista Qué Pasa, 05.08.2009; accés: 01.06.2015.
- ↑ Constanza Rojas Valdés Un nuevo libro celebra a Nicanor Parra por su Premio Cervantes, El Mercurio, 07.04.2012; accés: 08.04.2012.
- ↑ Presentación de Nicanor Parra, Memoria Chilena; acceso 08.04.2012
- ↑ Artefactos visuales, dirección obligada (2002). Pàgina 6.
- ↑ Inaugurada controvertida muestra de Nicanor Parra, El Mercurio Online, 17.08.2006; accés: 08.04. 2012.
- ↑ Nicanor Parra: "Me sumo a la huelga de hambre (a la buena), The Clinic, 14.09.2010; la nota d'aquesta revista fou reproduïda en algunes pàgines d'internet, com ara el mateix dia en Ukhamawa Noticias; accés a ambdues fonts: 08.04.2012.
- ↑ [Enllaç no actiu], Cámara Chilena del Libro; accés: 08.04.2012.
- ↑ 14,0 14,1 Javier Rodríguez Marcos. El poeta chileno Nicanor Parra, premio Cervantes, El País, 01.12.2011; accés: 08.04.2012.
- ↑ Parra 2006, «Genealogía y actualidad de la antipoesía: un balance provisorio, por Federico Schopf», pp. LXXVII-CXXXI.
- ↑ Parra 2006, «Introducción, por Niall Binns», pp. XXIX-LXXVI.
- ↑ Cárdenas 2012, «Introducción», pp. 11-17.
- ↑ Parra 2006, «Presentación», pp. IX-XXV.
- ↑ «Nicanor Parra» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2017].
- ↑ «Nicanor Parra (Chile)». Fundación Konex. Arxivat de l'original el 2016-04-30. [Consulta: 20 abril 2015].
Vegeu també
[modifica]
- Escriptors xilens en castellà
- Poetes en castellà
- Matemàtics americans
- Poetes xilens
- Alumnes de la Universitat Brown
- Alumnes de la Universitat de Xile
- Alumnes del St Catherine's College
- Alumnes de l'Internat Nacional Barros Arana
- Premis Cervantes
- Morts a Xile
- Científics xilens
- Professors de la Universitat de Xile
- Naixements del 1914