Orde de Leopold
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Leopold I de Bèlgica | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | orde estatal orde dinàstic | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 juliol 1832, àrea metropolitana de Brussel·les | ||||
| Fundador | Félix de Mérode | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Format per | |||||
| Part de | condecoracions de Bèlgica | ||||
_Ribbon_bar.svg&lang=ca){kind=small}
L'orde de Leopold (en neerlandès: Leopoldsorde, en francès: Ordre de Léopold) és un dels tres ordes de cavalleria actualment vigents a Bèlgica. És l'orde militar i civil més important de Bèlgica, constituït l'11 de juliol de 1832 amb el nom del rei Leopold I de Bèlgica. Aquesta condecoració, impulsada pel ministre belga Félix de Mérode, compta amb tres categories: civil, militar i marítima. La divisió marítima només és atorgada a personal de la marina mercant, i la divisió militar només als militars. És atorgada per l'extrema valentia en combat o pel servei meritori d'immens benefici per a la nació belga. És atorgada mitjançant Reial Decret.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'orde de Leopold va ser atorgada a diversos oficials d'exèrcits estrangers que van col·laborar a l'alliberament de Bèlgica de l'ocupació de les tropes alemanyes. Entre els receptors trobem a Brand Whitlock, George S. Patton, Bernard Montgomery, Dwight Eisenhower i Wesley Clark. Posteriorment seria atorgada a Karel Bossart el 1962 i a Josip Broz Tito el 1970.
Només pot ser atorgada pel Rei dels Belgues i, anualment, hi ha dos dies en què el rei habitualment la concedeix, el 8 d'abril (aniversari del rei Albert II i el 15 de novembre (Dia de la Dinastia Belga). Per rebre-la s'ha de tenir un mínim de 42 anys, excepte en la divisió militar.
Graus
[modifica]Hi ha cinc graus:
Gran cord� (Grootlint/Grand Cordon), que porta la ins�gnia en un collar o en una banda sobre l'espatlla dreta, a m�s de l'estrella al costat esquerre del pit.
Gran oficial (Grootofficier/Grand Officer), que porta la ins�gnia penjant del coll, a m�s d'una estrella al costat esquerre del pit.
Commanador (Commandeur/Commandeur), que porta la ins�gnia penjant del coll.
Oficial (Officier/Officier), que porta la ins�gnia penjant d'un gal� amb una roseta al costat esquerre del pit.
Cavaller (Ridder/Chevalier), que porta la ins�gnia penjant d'un gal� al costat esquerre del pit.
_Ribbon_bar.svg){kind=small}
Les 5 classes tenen 3 divisions (civil, militar i mar�tima).
Nom�s el rei dels belgues pot atorgar l'orde i a rebre el t�tol de Gran Mestre (Grootmeester). El Gran Cord� est� reservat en general per a membres de fam�lies reials nacionals i estrangers, caps d'estat, ministres superiors belgues i antics Primers Ministres, generals de 3 estrelles i alguns funcionaris superiors civils.
La ins�gnia
[modifica]El collar de l'orde �s d'or, amb 9 corones, 9 monogrames "LR" (per "Leopoldus Rex") i 18 lleons.
La ins�gnia de l'orde �s una creu de Malta en esmalt blanc, en plata per la classe Cavaller i d'or per a la resta, amb una corona de fulles de llorer i de roure entre els bra�os de la creu. El disc central de l'anvers mostra un lle� daurat sobre esmalt negre; mentre que al revers apareix el monograma "LR". Ambd�s discs estan envoltats d'un anell en esmalt vermell amb el lema �La uni� fa la for�a�, en neerland�s a la part superior (Eendracht maakt macht) i en franc�s a la inferior ( L'union fait la force ). La creu est� coronada per una corona reial, que pot tenir espases creuades (divisi� militar) o �ncores creuades (divisi� naval) a sota.
La placa de l'orde �s una estrella de 8 puntes per a la classe Gran Cord�, i una creu de Malta amb raigs entre els bra�os per a la classe Gran Oficial. El disc central mostra un lle� daurat sobre esmalt negre; envoltat d'un anell en esmalt vermell amb el lema �La uni� fa la for�a�. Segons la divisi� tamb� pot tenir creuades �ncores o espases.
El gal� de l'orde habitualment �s morat; per� si l'orde va ser atorgada en circumst�ncies especials, el gal� de les classes Cavaller i Oficial pot mostrar les seg�ents variacions:
- S'afegeixen espases creuades al gal� quan �s atorgat en temps de guerra (si va ser atorgat durant la Segona Guerra Mundial o durant la Guerra de Corea s'afegeix una barra indicant el nom de la guerra.
- El gal� t� una vora vertical daurada als costats quan �s atorgat per una acci� de valentia en temps de guerra.
- El gal� t� una franja vertical daurada al centre quan �s atorgada per una acci� de valentia excepcional en temps de guerra
- El gal� t� una estrella platejada quan �s atorgada per meritoris actes de caritat
- El gal� t� una estrella daurada quan el receptor ha estat mencionat als despatxos a nivell nacional
- El gal� t� una palma daurada o platejada quan �s atorgada en temps de guerra al personal militar
Estrelles, franges i vores poden ser atorgades conjuntament, per� aquestes actualment s�n rares.
Origin�riament el gal� era vermell.
Des de 1921, les ins�gnies que no s�n atorgades en temps de guerra han de ser adquirides pel receptor.
Condicions per rebre-la
[modifica]Condicions actuals de recepci� dels ordes nacionals belgues
[modifica]Els ordes nacionals s�n atorgats mitjan�ant un Reial Decret en dates fixades: el 8 d'abril (aniversari del rei Albert I), el 15 de novembre (Festa del Rei) i, en alguns casos, el 21 de juliol (Dia Nacional Belga), per tal de recompensar els serveis meritoris fets a benefici del Regne de B�lgica, basant-se en la carrera i l'edat del receptor. Diversos reglaments governen la concessi� dels Ordes Nacionals pels diversos ministeris. A m�s, els ordes nacionals poden ser atorgats pel Rei per fites especialment merit�ries. Els Reials Decrets s�n publicats al diari oficial de B�lgica, el Moniteur Belge.
El ministre d'afers exteriors administra els ordes nacionals i t� una funci� de conseller en els casos que no s'ajustin als reglaments.
Per a la concessi� dels Ordes Nacionals a les persones a les quals no s'aplica el reglament, o aquest ha estat adaptat, la quantitat de concessions est� limitat anualment per decisi� del Consell de Ministres.
Les classes dels Ordes Nacionals estan integrats en una "jerarquia combinada" definida per llei, motiu pel qual una classe de l'Orde de Leopold �s superior a l'orde de la Corona, que alhora �s superior a l'Orde de Leopold II. Llevat d'alguns casos espec�fics, hom no pot rebre un orde nacional a un nivell per sota del superior que el receptor ja tingui (per exemple, un oficial que esdevingui Comandant de l'orde de Leopold II per servei meritori personal al Rei abans d'esdevenir Cavaller de l'orde de Leopold, no pot rebre l'orde de Leopold en els rangs de Cavaller o Oficial).
Aquelles persones que siguin subjecte a un procediment criminal no poden rebre un orde nacional fins que no hagin estat declarades com a no culpables.
Condicions de concessi� al personal militar
[modifica]L'Orde de Leopold pot ser atorgada al personal militar basant-se en el seu temps de servei (amb els anys d'entrenament comptant nom�s la meitat):
- Gran Oficial: atorgat als tinents generals amb 2 anys d'antiguitat;
- Comandant: atorgat despr�s de 32 anys de servei meritori a un oficial de camp, amb rang m�nim de general.
- Oficial: atorgat despr�s de 28 anys de servei meritori a un oficial de camp
- Cavaller: atorgat despr�s de 20 anys de servei meritori a un oficial, amb rang m�nim de capit�, o despr�s de 40 anys de servei meritori a un sots-oficial
Per a les concessions al personal militar no hi ha cap requeriment d'edat m�nima.
A vegades, l'orde pot ser atorgat a personal militar fora dels requisits previs quan han realitzar un servei meritori al Rei.
Condicions de concessi� de la divisi� naval
[modifica]La divisi� naval nom�s es concedeix a membres de la marina mercant (els membres de la Marina belga reben la divisi� militar). Gaireb� mai no s'atorga.
Condicions de concessi� per al Servei Civil Longeu
[modifica]La Creu de Cavaller pot ser atorgada a treballadors del sector privat o empleats del sector p�blic despr�s de 25 anys d'activitat professional.
Tamb� pot ser atorgada als membres dels comit�s nacionals o provincials per la promoci� del treball, amb un m�nim de 42 anys i que hagin servit 20 anys al comit� nacional o 30 al comit� provincial.
L'associaci� de l'orde de Leopold
[modifica]Fundada el 1932, en ocasi� del centenari de la creaci� de l'orde com a "Soci�t� d'entraide des membres de l'Ordre de L�opold" / "Vereniging tot onderlinge hulp aan de leden van de Leopoldsorde" (Societat d'ajuda m�tua pels membres de l'orde de Leopold) �s una associaci� sense afany de lucre que t� com a objectiu el manteniment del prestigi de la màxima distinció del país i l'assistència moral i material entre els membres, receptors de l'orde, que s'hagin unit voluntàriament a l'associació.
La seu està a Brussel·les, i entre els seus membres hi ha ministres, parlamentaris o generals.
Referències
[modifica]- Law of 1 May 2006 on the Award of Honours in the National Orders (Moniteur Belge of 24 October 2006)
- Law of 28 December 1838 Creating the Rank of Grand Officer of the Order of Leopold (Moniteur Belge of 31 December 1838)
- Law of 11 July 1832 Creating a National Order called Order of Leopold (quoted in full in Trinaux, below)
- Royal Decree of 13 October 2006 Defining the Rules and Procedure for the Award of Honours in the National Orders (Moniteur Belge of 24 October 2006)
- Royal Decree of 24 January 1994 Creating the Insigna of Two Crossed Swords topped by a Bar Showing the Mention Korea
- Royal Decree of 18 April 1983 Creating the Insigna of Two Crossed Swords topped by a Bar Showing the Millesimes 40-45
- Royal Decree of 16 February 1934 Creating a Maritime Division to the Order of Leopold (Moniteur Belge of 17 March 1934)
- Royal Decree of 24 June 1919 Creating gold borders, gold stripes and gold stars for the National Orders Awarded in War Time (Moniteur Belge of 11–12 August 1919)
- Royal Decree of 15 November 1915 Creating Palms for the National Orders Awarded in War Time (Moniteur Belge of 28–30 November and 1–4 December 1915)
- Royal Decree of 3 August 1832 Determining the Form of the Decoration of the Order of Leopold (quoted in full in Tripnaux, below)
- Belgian military regulation A83 on Military Decorations
- Belgian military regulation DGHR-REG-DISPSYS-001 of 20 February 2006
- Belgian Ministry of Labour (SPF Emploi, Travail et Concertation Sociale), Clés pour les décorations du travail (Brussels: 2008)
- Borné A.C., Distinctions honorifiques de la Belgique, 1830-1985 (Bruxelles: 1985)
- Van Hoorebeke P., 175 Ans de l'Ordre de Léopold et les Ordres Nationaux Belges (MRA: 2007)
- Tripnaux E., L'Origine de l'Ordre de Léopold (Association of the Order of Leopold: 2008)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]