Orpí
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Anoia | ||||
Capital | Orpí Can Bou | ||||
Població humana | |||||
Població | 163 (2023) (10,72 hab./km²) | ||||
Llars | 11 (1553) | ||||
Gentilici | Orpinenc, orpinenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 15,2 km² | ||||
Banyat per | riera de Carme | ||||
Altitud | 375 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Imma Palet i Rubió (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08787 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08152 | ||||
Codi IDESCAT | 081521 | ||||
Lloc web | orpi.cat |
Orpí és un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Can Bou. Es troba al sector meridional de la comarca i de la conca d'Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que discorre en direcció oest-est pel centre del territori, entre les elevacions que ací forma la serralada Prelitoral, que a banda sud arriben a 737 m d'altitud, a la serra d'Orpinell o de Feixes. Comprèn el poble d'Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia, actual cap administratiu, i els veïnats de Can Bou i Feixes.
Limita amb Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Carme (nord i est), amb Mediona i La Llacuna (sud) i Santa Maria de Miralles (oest).[1] Carreteres locals comuniquen els dos pobles amb la carretera comarcal d'Igualada a Sitges i amb la local d'Igualada a Valls
Geografia
[modifica]- Llista de topònims d'Orpí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El territori és muntanyós: hom la considerava encara a principis del segle XX part de les terres de la Segarra històrica. El seu clima és benigne i són abundants les deus d'aigua (a Can Bou l'empresa Artés porta aigua a Igualada amb una mitjana de 850 m� per dia); als vessants de la serra de Feixes hi ha la coneguda font Bertrana d'anomenada en tota la comarca. A part el sector forestal, amb boscos esclarissats, hi ha unes 600 ha cultivables, amb predomini dels cereals, i tamb� ametllers i petites restes de vinya i algunes hortes prop de la riera. L'economia �s essencialment agr�cola; es troba complementada per la cria de bestiar. Resten encara quatre petites ind�stries papereres prop de la riera de Carme i hi ha pedreres.
Els focs
[modifica]Els fogatjaments del 1378 donen 24 focs, que disminu�ren sensiblement als segles XV i XVI (11 i 13 focs). La poblaci� continu� escassa al llarg del segle xviii (73 h el 1719 i 97 el 1787), per� tingu� un augment notable al seg�ent, amb un m�xim de 472 h el 1887; inici� la davallada amb la fil�loxera, es mantingu� als voltants dels 300 al llarg del segle xx i el descens s'ha accentuat des dels anys cinquanta (253 h el 1960, 194 h el 1970, 144 h el 1979
Orp�
[modifica]El poble d'Orp� es troba a 447 m d'altitud, dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme, formada per l'esgl�sia, la casa rectoral i un gran casal que correspon a l'antic castell i altres edificis (unes poques cases), encinglerat sobre el torrent de Morei. El terme d'Orp� (Auripino) �s esmentat el 978 com a l�mit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d'Orp� apareix el 987 (com a l�mit del de Miralles) i el 1005 (quan la vescomtessa Geriberga don� uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vall�s. Form� part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d'�dena, i la fam�lia Orp� en tingu� la castlania al segle xiii. M�s endavant fou infeudat a la fam�lia Sallent (el 1461 el seu senyor Bernat Sallent fou considerat instigador de l'agressi� al mercader igualad� Antoni Corner mentre o�a missa i hom intent� d'embargar-li les rendes.
El castell i terme d'Orp� fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d'Igualada a la fam�lia Ortal de Saragossa per 9.550 lliures catalanes. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents els Padró. Es conserva una magnífica torre mestra, poligonal, al centre de les edificacions que envolten el castell, i un portal d'arc rodó que dona accés per la banda del nord.
L'església de Sant Miquel d'Orpí, que fou inicialment la capella del castell, és esmentada des del 1099; conserva de l'edificació romànica un petit absis ornamentat amb arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals, però la resta es troba molt modificada.
Santa Càndia
[modifica]El poble de Santa Càndia es troba a l'altra banda de la riera de Carme, a la seva riba esquerra, davant el poble d'Orpí, el qual substitueix en la capitalitat. L'església de Santa Càndia és esmentada el 1368 i és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb una portalada i una clau de volta molt interessants. Fou restaurada a finals dels anys 1970 i primeries dels 80 per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Hom hi celebra l'últim diumenge d'abril l'aplec de les Bresques, molt popular. Al seu costat hi havia el Mas de Santa Cana (citat el 1400), nom derivat de Santa Càndia, i ara hi ha l'Hostal de Cal Morei. Aigua amunt de la riera hi ha el sector acongostat dels estrets de Can Virella, de paisatge molt atractiu.
Can Bou
[modifica]El barri de Can Bou es troba a l'extrem de llevant del terme i forma un nucli industrial paperer a l'esquerra de la riera de Carme. El veïnat de Feixes es troba al SE del terme, als vessants de la serra del seu nom, camí d'Orpinell (ja a Mediona, a l'Alt Penedès).
Demografia
[modifica]Entitat de població | Habitants |
---|---|
Can Bou | 76 |
Escodines, les | 13 |
Orpí | 75 |
Santa Càndia | 8 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Bibliografia
[modifica]- Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. (Vol.5: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia) Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. ISBN 84-85194-20-9
Referències
[modifica]- ↑ «Orpí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2019].