Vés al contingut

Panzer VI Tiger

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Panzerkampfwagen VI Tiger I
Tiger I capturat a Tun�sia el 1943
Historial de servei
Per�ode en actiu1942-1945
GuerresSegona Guerra Mundial
Caracter�stiques generals
TipusTanc pesant
Pa�s d'origenAlemanya nazi Alemanya Nazi
FabricantHenschel
Dimensions
Pes57 Tm
Amplada3,7 m
Longitud6,3 m
Altura total3,0 m
Tripulaci�5 homes
Especificacions
MotorMaybach HL230 P45
Pot�ncia m�xima700 cv

Suspensi�Barra de torsi�
Prestacions
Vel. carretera40 km/h
Vel. camp a trav�s15-20 km/h
Autonomia carretera125 km
Armament
PrimariCan� de 88 mm KwK 36 L/56
Secundari2 x 7,92 mm MG34 i una MG34 o MG42 antia�ria
Blindatge en bucfrontal = 110 mm
lateral = 80 mm

El Panzerkampfwagen VI Tiger I (pronunciaci� pronunciaci� (?�p�g.)) va ser un tanc pesant de la Segona Guerra Mundial, desenvolupat per l'Alemanya nazi, que entr� en servei a comen�aments de 1942 a l'Africa i a la Uni� Sovi�tica, generalment en batallons independents de tancs pesats. Aquest model dot� l'ex�rcit de terra alemany (Deutsches Heer) del seu primer carro de combat equipat amb el can� 8.8 cm KwK 36 (derivat del 8.8 cm Flak 36 antiaeri). En total, 1.347 unitats van ser fabricades entre l'agost de 1942 i l'agost de 1944.[1] Despr�s de l'agost de 1944, la seva producci� es va anar reduint a favor del nou model Tiger II.

Mentre que el Tiger I ha estat definit com un disseny excepcional pel seu temps, tamb� se l'ha considerat excessivament complex, emprant materials cars i m�todes de producci� intensius. El Tigre I era propens a certs tipus d'avaries i ruptures de les erugues i estava limitat en quan a autonomia degut al seu elevat consum de combustible. Era cost�s de mantenir per� en general era mec�nicament fiable. Era dif�cil de transportar i vulnerable a quedar-se immobilitzat quan el fang, el gel i la neu es congelaven entre les seves rodes superposades i intercalades de patr� Schachtellaufwerk, sovint encallant-les totalment. Aquest era el problema al Front Oriental a la temporada fangosa de la rasp�titsa (primavera i tardor) i durant per�odes de fred extrem.

El Tiger I va combatre a tots els fronts des de finals de 1942 fins a la rendici� alemanya en 1945. Ferdinand Porsche li va donar el seu sobrenom de "Tigre" mentre que la numeraci� romana es va afegir despr�s que el Tiger II entr�s en producci�. La denominaci� inicial fou la de "Panzerkampfwagen VI Ausf�hrung H" (literalment "vehicle de combat blindat VI versi� H", abreviat a PzKpfw VI Ausf. H) on la 'H' denotava Henschel com el dissenyador/fabricant. Va ser classificat a l'inventari d'artilleria amb la designaci� de Sd.Kfz. 182. (acr�nim de "Sonderkraftfahrzeug 182", "vehicle per usos especials cent vuitanta-dos" en catal�). El tanc va ser posteriorment reanomenat com PzKpfw VI Ausf. E el mar� de 1943 (canviant la H per la E), amb la designaci� a l'inventari d'artilleria de Sd.Kfz. 181. El manual d'entrenament de la tripulaci�, el Tigerfibel es va convertir en una pe�a de col�leccionista.

Originalment desenvolupat sota el nom de Pzkw VI Ausf. H despr�s d'una petici� del OKW (Alt Comandament de l'Ex�rcit de Terra), del projecte resultant en van sorgir l'Elefant (ca�atancs "Elefant", Sd.Kfz. 184), el Tiger I (tanc "Tigre", Sd. Kfz. 181) i posteriorment el Tiger II o K�nigstiger ("Rei Tigre", Sd. Kfz. 182), el Jagdtiger (versi� ca�atancs amb un can� de 128 mm) i el Sturmtiger, un carro dissenyat per al combat urb� equipat amb un morter d'origen naval que disparava un projectil propulsat a coet de 380 mm.

En l'actualitat, nom�s set tancs Tiger I romanen en museus i col�leccions privades arreu del m�n. Al 2021, un Tiger 131 (capturat durant la Campanya del Nord d'�frica) del Museu del Tanc del Regne Unit de Bovington Camp a Dorset, �s l'�nic exemplar restaurat en condicions de funcionament.

Disseny

[modifica]

El Tiger es diferenciava principalment dels anteriors tancs alemanys en la seva filosofia de disseny. Els tancs alemanys que van precedir el Tiger estaven equilibrats en mobilitat, blindatge i pot�ncia de foc. A vegades tenien una capacitat de foc menor que la dels seus oponents, per� per diverses causes, havien aconseguit sortir-ne ben parats.

El Tiger I va representar una nova aproximaci� que accentuava la pot�ncia de foc i la protecci� a compte de la mobilitat. Els estudis de disseny per a un nou carro de combat pesant van comen�ar a finals dels anys 1930, sense un pla de producci�. L'empenta definitiva per al Tiger I va ser proporcionada per la qualitat del T-34 sovi�tic, encara que la necessitat d'un carro m�s potent que els Panzer III i Panzer IV es va fer not�ria despr�s d'enfrontaments contra els Matildes i Churchills.

Encara que el disseny i la disposici� general eren similars al de l'anterior tanc mitj�, el Panzer IV, el Tiger pesava el doble. Aix� es devia al seu blindatge substancialment m�s gruixut, el can� de major mida, i conseq�entment un dip�sit major per a combustible i munici�, un motor m�s gran i una transmissi� i suspensi� m�s s�lides. La semblan�a f�sica va fer que en moltes ocasions es confonguessin els Panzer IV amb els Tigers.

Protecci�

[modifica]

El Tiger I tenia un blindatge frontal de 102 mm de gruix, en comparaci� amb els 80 mm dels �ltims models del Panzer IV, i 80 mm en els laterals i la part posterior. Aix� era molt efectiu per detenir bales antitanc de la majoria dels canons de la Segona Guerra Mundial en dist�ncies comunes de combat, especialment des del frontal. En dist�ncies m�s properes i pels flancs, el tanc era m�s vulnerable. El blindatge superior era de 25 o 40 mm de gruix, similar als moderns tancs. El seu blindatge lateral va ser un avantatge enorme davant el Panzer V Panther, que sofria massa amb el seu esc�s blindatge lateral (nom�s 45 mm davant els 80 mm del Tiger I).

Sent un tanc que va entrar en producci� abans que el Panzer V Panther, a difer�ncia d'aquest, el seu exterior contenia angles ca�aprojectils, per la qual cosa la fortalesa del Tiger es basava exclusivament en el seu blindatge i la seva bona qualitat de l'aliatge. El Tiger II o K�nigstiger s� que va ser dissenyat amb abs�ncia de buits ca�aprojectils.

Les plaques de blindatge eren planes, amb una construcci� entrella�ada. Les unions per soldadura eren tamb� d'alta qualitat, sent les parts dividides i soldades en comptes de reblades. Un motor de gasolina en la part posterior impulsava els pinyons davanters, que estaven muntats sota del vehicle. Per a la suspensi� es va utilitzar barres de torsi�, similars a les del Panzer III. La torreta deixava un espai lliure de 157 cm. La rec�rrega del can� i el mecanisme de tret eren derivats del fam�s can� antiaeri 88.

El blindatge del tanc tenia un punt feble que els sovi�tics van descobrir i van explotar. Els radiadors eren vulnerables als trets de fusell contracarro efectuats des del lateral i la part posterior. La infanteria o carros lleugers de protecci� no sempre estaven on se'ls necessitava, i quan els Tiger haurien de moure's per posicions ocupades per infanteria russa, aquesta obria foc granejat sobre les zones vulnerables, posant a les moles en seriosos conflictes.

Pot�ncia de foc

[modifica]

El can� KwK 36 L/56 de 88 mm va ser la variant escollida per al Tiger i fou, juntament amb el Kwk 43 L/71 de 88 mm del Tiger II, un dels canons m�s efectius i temuts en la Segona Guerra Mundial. Aquest can� tenia una velocitat inicial de projectil de 840m/s amb munici� fixa de 931 mm de llarg.

El can� del Tiger tenia una traject�ria molt plana i visors Zeiss TZF 9 b molt precisos. En assaigs brit�nics durant la contesa, va encertar cinc impactes successius en un blanc de 40 � 45 cm a uns 1.200 metres. Hi ha informes de tancs Tiger que van assolir al seu enemic en dist�ncies majors d'una milla (1.600 m aproximadament), encara que la majoria dels combats es lluitaven en dist�ncies menors. En una ocasi� es va reportar d'un T34 destru�t per un Tiger en una dist�ncia record de 3900 metres, encara que clarament aquest va ser un tret de sort no contribu�a molt a aixecar la moral dels soldats alemanys. La majoria dels trets s'efectuaven entre 800-1200 m, ja que la munici� era cara i no es podien permetre malgastar-la, aix� com els seus enemics podien obrir foc abans sense els esmentats problemes.

La mida del Tiger va for�ar la introducci� de noves i complexes tecnologies, donant als enginyers una s�rie de desafiaments t�cnics que no van ser completament superats. La torreta d'onze tones tenia un motor hidr�ulic accionat per l'impuls del motor principal; fins i tot aix�, tardava un minut a poder fer una rotaci� completa. El tanc tenia les rodes d'interval triples, la qual cosa aconseguia millor velocitat a trav�s del camp, per� tamb� feia el seu manteniment m�s dif�cil. Una part de la precisi� de l'artilleria, a m�s de les virtuts de les �ptiques, la pe�a i l'entrenament, era el sistema de triple ajust de velocitat de gir de la torreta. L'artiller disposava d'un sistema de "marxes" per regular la velocitat de gir de la torreta. Era la "marxa" m�s fina, la que s'emprava en la fase final de l'apuntat contra objectius llunyans, la torreta tardava gaireb� un minut a executar una rotaci� de 360 graus, la qual cosa facilitava molt la tasca d'aconseguir impacte amb el primer projectil.

El sistema de tret el�ctric tamb� va impressionar les tripulacions, els projectils per a Tiger eren diferents d'altres models de 88 mm, a causa del sistema d'ignici� el�ctrica del projectil, molt �til sobretot a partir dels 2000 m en eliminar la lleugera imprecisi� causada pel percudir mec�nic del cartutx.

Mobilitat

[modifica]

Les rodes d'acer i goma estaven muntades en setze eixos independents, la qual cosa donava una conducci� suau i estable per a un vehicle de gran mida. El sistema tenia els seus desavantatges: les rodes podien omplir-se de fang o neu que podia congelar-se. Els sovi�tics van descobrir aix� i de vegades decidien realitzar els atacs al mat�, quan els Tiger estaven pr�cticament immobilitzats, encara que va ser una t�ctica emprada no nom�s contra aquest tanc, sin� fins i tot contra la infanteria que en molts casos no podien disparar les seves armes o arrencar els seus vehicles. Malgrat tot, el Tiger I va ser un dels dissenys m�s fiables de tot l'arsenal alemany.

Les erugues tenien un ample de 725 mm. Per resoldre les restriccions entre el pes i la superf�cie de les erugues, la fila externa de rodes va haver de ser eliminada, i estr�nyer les cadenes a 520 mm El tanc era massa pesant per a la majoria dels ponts, de manera que va ser dissenyat per travessar fins a quatre metres d'aigua. Aix� requeria mecanismes inusuals per a la ventilaci� i refrigeraci�. Per realitzar una submersi� es necessitava uns 30 minuts de preparaci�. La torreta i el can� havien d'estar en posici� frontal i tapats.

El tema del pes i els ponts feia que abans de planejar una operaci� fos vital buscar punts d'encreuament segurs, i malgrat tot moltes vegades no ho eren tant. La pressi� que suportaven els enginyers era molt intensa, ja que a m�s d'haver de condicionar un pont per al pas de potser sol 3 o 4 vehicles (per la seva gran efectivitat els Tiger eren molt demandats, amb el que no era rar que s'oper�s a nivell de 3-4 carros en suport d'una zona, tenir reunida una for�a de m�s d'una Companyia era motiu d'alegria per a les tripulacions), l'enuig del comandament si la construcci� cedia i el valu�s Tiger se n'anava a l'aigua solia ser notable. Amb temps podien ser recuperables, per� els encreuaments de pont obligaven que els companys del conductor descendissin del carro, se li alleugeria al tanc el m�s possible i avanc�s a pas de cargol, sense tocar marxes ni accelerador. Quan havia temps fins i tot se li descarregava munici� i fuel, per augmentar les oportunitats de creuar amb �xit. Precisament aquest factor vegades feia que l'�s del Tigre no fos factible.

Una altra caracter�stica va ser la caixa de canvis hidr�ulica controlada per preselector i la transmissi� semiautom�tica. El pes extrem del tanc tamb� va significar un nou sistema de direcci�. En comptes dels sistemes d'embragatge i fre dels vehicles m�s lleugers, es va utilitzar una variaci� del sistema brit�nic Merritt-Brown. El motor era inicialment un disseny de gasolina de Maybach de 21 litres i 590 cv, que aviat es va descobrir insuficient, pel qual seria canviat per un HL 230 P45 de 23,88 L.

El carro era m�s m�bil del que es creu, cosa molt diferent en el Tiger II. Com passava amb tots els carros pesants el fang era un dels seus principals enemics. Quan s'operava des de posicions defensives, era com� que el comandant de cada carro fes un tomb a trenc d'alba per comprovar els efectes de les pluges o el foc de fustigaci� nocturna sobre el terreny. Sabedores d'aix�, als russos els agradava llan�ar foc de morter sobre colls d'ampolla on suposaven que sotjaven els Tiger amb l'esperan�a de "ca�ar" algun comandant de carro, com de vegades aconseguien.

Altres punts del disseny

[modifica]

La disposici� interna era t�pica dels tancs alemanys. Davant hi havia el compartiment de tripulaci�, amb el conductor i el radi-operador establerts al capdavant. Darrere d'ells, el pis de la torreta, envoltat de plafons per formar un nivell de superf�cie continu. Aix� ajudava el carregador a recuperar la munici� que estava guardada en ambd�s laterals. Dos homes estaven asseguts a la torreta: l'artiller a l'esquerra del can�, i el comandant darrere d'aquest. El carregador disposava d'un seient retr�ctil a la torreta. La part posterior tenia el motor flanquejat per dos compartiments que contenia cada un tanc de combustible, un radiador i ventiladors.

Encara que el Tiger I era un dels tancs m�s fortament armats i blindats de la Segona Guerra Mundial, un oponent formidable per als tancs aliats, el seu disseny va ser conservador i tenia errors seriosos. Les plaques de blindatge planes eren simples comparades amb el blindatge inclinat del T-34, requerint un increment massiu del pes per proporcionar suficient protecci�. El pes del tanc creava un desgast en la suspensi�, mentre que el sistema complex de rodes requeria un manteniment exhaustiu. El sofisticat sistema de transmissi� tamb� era propens a errors.

Un dels majors problemes del Tiger I va ser el seu alt cost de producci�. Durant la Segona Guerra Mundial es van construir m�s de 40.000 Sherman nord-americans i 58.000 T-34 sovi�tics, comparats amb els 1.350 Tiger I i els 500 Tiger II. Els dissenys alemanys eren cars en termes de temps, materials i diners: el Tiger I costava el doble que el Panzer V i quatre vegades m�s que l'Stug III.

Hist�ria del disseny

[modifica]

Henschel & Sohn van comen�ar el desenvolupament del Tiger a la primavera de 1937. En 1941, Henschel i unes altres tres companyies (Porsche, MAN i Daimler-Benz) van dissenyar un tanc de 35 tones amb un can� de 75 mm. L'aparici� del T-34 va deixar aquests dissenys obsolets, i segons el dissenyador Erwin Adlers de Henschel hi havia una gran consternaci� quan es va descobrir que els tancs sovi�tics eren superiors que disposava la Wehrmacht�. Es va demanar immediatament un augment de pes fins a les 45 tones i un can� del calibre 88.

La data escollida per als nous prototips va ser el 20 d'abril de 1942, el dia d'aniversari de Hitler. Amb el temps limitat, es va utilitzar els dissenys existents dels tancs m�s lleugers com a base per al nou tanc. A difer�ncia del Panther, el disseny no incorporava les innovacions del T-34, l'avantatge del blindatge inclinat no es va incloure, per� el gruix i pes del blindatge del Tiger compensava aquesta manca.

Porsche i Henschel van enviar els seus dissenys del prototip i van ser comparats a Rastenburg. El disseny d'Henschel va ser aprovat per� havia d'utilitzar la torreta del disseny de Porsche. La producci� del Panzerkampfwagen VI Ausf. E va comen�ar l'agost de 1942. En aquell moment, se'n va demanar noranta de la versi� de Porsche, que no van ser utilitzats sin� convertits en el Panzerj�ger Tiger (P) tamb� conegut com a Ferdinand, i despr�s de les ordres de Hitler de l'1 i 27 de febrer de 1944, com a Elefant.

El Tiger estava en la seva fase de prototip quan es va afanyar a entrar en servei, i despr�s els canvis, tant els importants com els menors, es van realitzar durant la seva producci�. Un redisseny de la torreta amb una c�pula m�s baixa i segura va ser el canvi m�s significatiu. Per retallar els costos, la capacitat de submergir-se i el sistema de filtratge de l'aire van ser eliminats.

Producci�

[modifica]

La producci� del Tiger I va comen�ar l'abril de 1942, i es fabricaren 1.355 unitats fins a agost de 1944 quan la seva producci� va ser cancel�lada.[2] Es va iniciar la construcci� dels tancs a un ritme de 45 al mes, assolint el m�xim l'abril de 1944 amb 104 al mes. El m�xim nombre de tancs va ser de 671 l'1 de juliol de 1944. En termes generals, costava el doble de temps construir un Tiger I que un altre carro de combat alemany. Quan el Tiger II va comen�ar la seva producci� el gener de 1944, la del Tiger I seria detinguda.

Com tots els tancs de l'Alemanya nazi, el Tiger I patiria nombroses modificacions al llarg de la seva producci�, amb la finalitat d'aconseguir millores en les prestacions o per adaptar-se a l'escassetat de materials.[3]

Combat

[modifica]

Els Tiger podien destruir la majoria dels seus oponents, els T-34, Sherman o Churchill IV en dist�ncies superiors de 1.600 m Com a contrast, el can� de 76,2 mm del T-34 no podia perforar al Tiger I frontalment en qualsevol dist�ncia, per� podia penetrar el blindatge lateral a 500 m disparant la munici� BR-BR-350P APCR. El can� de 85 mm del T-34-85 podia perforar el Tiger frontalment en una dist�ncia de 1.000 m, i en els costats a m�s de 1.000 m El can� de 120 mm de l'IS-2 podia destruir al Tiger I en dist�ncies majors d'un quil�metre des de qualsevol punt.

El can� de 75 mm del M4 Sherman no podia penetrar frontalment el Tiger en qualsevol dist�ncia i necessitava ser dins dels 500 m per aconseguir una perforaci� lateral. El can� brit�nic de 17 lliures del Sherman Firefly, disparant munici� APDS podia destruir el tanc alemany a m�s de 1.500 m, encara que aquesta munici� va ser molt rara. El can� de 76 mm disparant la munici� comuna APCBC no podia perforar el blindatge frontal, i havia de ser dins del radi dels 1.000 m per a un impacte lateral amb �xit.

Quan les dist�ncies s'escurcen, els canons poden realitzar m�s danys. La pot�ncia de foc del Tiger I significava que podia destruir els seus oponents en dist�ncies que ells no podien respondre efectivament. En terreny obert aquest era el seu major avantatge t�ctic. Els tancs enemics havien de flanquejar per poder destruir un Tiger, una cosa estesa a la majoria de models pesades alemanyes, que en els espais tancats eren f�cilment destru�des, ja que la seva baixa mobilitat i velocitat els feien vulnerables a les armes, que en curtes dist�ncies s� que eren letals.

El Tiger va entrar en acci� per primera vegada el setembre de 1942 a prop de Leningrad. Sota la pressi� de Hitler es va posar al tanc en acci� mesos abans del planejat i els primers models van demostrar que eren mec�nicament fr�gils. A la seva primera acci� el 23 de setembre de 1942, molts dels primers Tiger van ser destru�ts. D'altres van ser assolits per l'artilleria antitanc sovi�tica. Un dels tancs va ser capturat pr�cticament intacte, la qual cosa va permetre als sovi�tics fer estudis i preparar una resposta.

Tiger destru�t en una cuneta, 18 de juny de 1944, al nord de Roma.

En els primers combats a l'�frica del nord, el Tiger podia dominar els tancs aliats en terreny ampli. Tanmateix, els errors mec�nics significa que rarament podien entrar en acci�. En una repetici� de l'experi�ncia de Leningrad, almenys un Tiger va ser assolit pels canons antitanc brit�nics de sis lliures. Aquestes experi�ncies va demostrar que les armes fabuloses no eren el substitut de t�ctiques correctes.

En l'ofensiva de Kursk el Tiger va tenir un gran �xit en combat. Entre l'1 de juliol de 1943 i l'1 de setembre del mateix any el s.Pz.Abt 503 va reclamar la destrucci� de 501 carros de combat enemics (en el seu mayoria T-34 segon, per� tamb� KV-1 i un petita porci� de tancs anglo-americans, de fet uns 50 churchill van ser desplegats al sector central del sortint i el van passar bastant malament en seus encontres amb la nova generaci� de Panzer) 388 canons antitanc (de 76,2 mm i alguns antiaeri de 85 mm) 79 peces d'artilleria pesant i 7 avions, aquests �ltims destru�ts aparentment en arrasar un aer�drom. En el mateix per�ode el battallon va perdre 18 Tigres destru�ts sense possibilitat de reparaci�, 7 d'ells incendiats.

El Tiger era m�s lent que la majoria dels altres carros de combat de la guerra, per� una velocitat t�pica per als tancs pesants i de suport d'infanteria. La velocitat m�xima era de 38 km/h, comparada amb els 37 km/h del seu oponent m�s proper, l'IS-2, encara que rares vegades s'arribaven a aquestes velocitats a causa dels problemes que generava per a tots els components mec�nics. Ambd�s eren m�s lents que els tancs mitjans i menys manejables.

El blindatge i la capacitat de foc del Tiger eren temuts per tots els seus oponents. Una t�ctica aliada era enfrontar-se al Tiger com un grup, un atraient l'atenci� de la tripulaci� del Tiger, mentre que els altres atacaven pels laterals o la part posterior, una cosa que ja feien els Panzer III contra els primers T-34s. Ja que la munici� i el combustible es guardava en els laterals, una perforaci� lateral solia destruir el tanc. Tot i aix�, els manuals dels carristes dels M4 Sherman deien que per enfrontar-se a un Tiger, havia de realitzar-se per un grup de 4 unitats i comptar a perdre'n almenys 3 (en el cas del Sherman Firefly).

Els Tiger eren utilitzats en batallons de tancs pesants sota el comandament de l'Ex�rcit. Es desplegaven en sectors cr�tics, per realitzar operacions de ruptura del front o contraatacs. Algunes divisions, com la Divisi� Gro�deutschland o divisions del Waffen-SS tenien un grapat de Tiger. El Tiger est� associat particularment al SS-Haupsturmf�hrer (Capit�) Michael Wittmann i el 501� Batall� SS de Tancs Pesants, que va ser un dels comandants de tanc m�s reeixits de la Segona Guerra Mundial.

Uns deu comandants del tanc Tiger tenen m�s de 100 baixes en el seu compte, incloent Johannes B�lter amb m�s de 139, Otto Carius amb m�s de 150, Kurt Knispel amb 168 i Michael Wittmann amb 138.

El Tiger capturat de 1943

[modifica]

El maig de 1943, un Tiger del Afrika Korps (n�mero de torreta 131) va ser capturat despr�s d'un combat contra tancs Churchill a Tun�sia. Va ser reparat i va exhibir-se a Tun�sia abans de ser enviat a Anglaterra per a una inspecci� acurada. Els aliats occidentals, tanmateix, van fer poc per preparar-se per combatre el Tiger malgrat que el nou tanc era superior als propis.

Aquesta conclusi� estava basada en part a la correcta estimaci� que el Tiger seria produ�t en un relatiu nombre petit. Tamb� es basava en la doctrina de l'Ex�rcit dels Estats Units, que no emfatitzava el combat entre tancs, confiant al seu lloc en l'�s de ca�acarros.

El 25 de setembre de 1951 el tanc capturat va ser lliurat al Museu del tanc de Bovington pel Ministeri de Subministraments brit�nic. El juny de 1990, es van realitzar reparacions per restaurar el tanc perqu� aquest fos posat en funcionament. El desembre de 2003, el Tiger 131 va tornar al museu amb un motor completament funcional despr�s d'una extensa restauraci�.

La resposta sovi�tica

[modifica]

El Tiger I havia nascut per la necessitat d'un tanc pesant i la guerra contra l'URSS va potenciar la necessitat d'un carro de combat pesant capaç de fer front als nous models soviètics KV-1 i T-34, que malgrat els problemes d'abastament i altres, eren tancs millor protegits i armats que els alemanys de l'època. L'aparició d'aquests carros va fer que l'exèrcit alemany donés prioritat a aquest projecte, així com a la creació del Panther en resposta directa al T-34.

Fins a l'aparició del Tiger, els soviètics s'enfocaven en grans quantitats de producció; les grans modificacions eren eliminades, ja que interrompien la producció i només es permetien petits ajusts. La resposta soviètica va tenir diverses formes. En primer lloc es van instal·lar canons més potents als carros, on el D-5 T va donar bons resultats i va ser àmpliament usat, en especial pel T-34 (després usaria el ZiS-S-53).

S'havia demanat el desenvolupament d'un canó autopropulsat de 152 mm El SU-152 va passar del concepte de disseny a les proves de terreny en només 25 dies. Malgrat haver estat concebut com a artilleria autopropulsada, ràpidament es va transformar en un potent caçacarros pesant. A més, el projecte soviètic del tanc pesant va ser renovat, donant com a resultat el tanc Ióssif Stalin 2 (IS-2) amb un canó de 122 mm a començaments de 1944 capaç de fer front als tancs alemanys de l'època i d'aguantar els seus impactes.

El ISU-152, la resposta soviètica al Tiger.

El major desafiament per als tancs soviètics eren les seves produccions en massa comparada amb l'escassetat de producció dels dissenys pesants alemanys. Es van construir 58.000 T-34 junt amb 4.600 KV-1 i prop de 3.500 IS-2. Un total de 66.000 tancs mitjans i pesades soviètiques davant els 1.350 Tigers que a tota hora van ser insuficients. Això van ser a causa que era un projecte de baixa prioritat, és a dir, les produccions de Panzer IV i Panthers s'havien de complir tant sí com no i només a començaments de 1945 se li va donar prioritat al Tiger II, quan ja no es podia accelerar massa la producció a causa dels incessants atacs aeris. De tots els T-34s, uns 22.000 eren T-34-85, capaces de posar fora de combat els Tigers i Panthers frontalment, amb la qual cosa els carros pesants van començar a tenir serioses dificultats per vèncer en combats directes a causa del nombre d'efectius.

A més de la producció, la proporció mitjana de baixes de 5,74 a 1[4] a favor dels Tiger no era suficient. Algunes unitats Tiger van superar aquesta proporció com la 13 Companyia/Regiment Panzer Grossdeutschland (16,67 a 1), la SS-Panzer-Abteilung 103 (12,28 a 1) i la Panzer-Abteilung 502 (13,08 a 1). Hem de comprendre que moltes d'aquestes baixes, sobretot de carros T-34s, són degudes que el model soviètic fins i tot portava el canó de 76,2mm, que amb moltes dificultats podia enfrontar-se a aquest carro, a més a més dels carros lleugers com els T-60 i T-70 que s'empraven com a carros mitjans en comptes de carros lleugers.

Nombre total de Tiger

[modifica]

Encara que 1.350 és la xifra comuna, una revista de la Segona Guerra Mundial mostrava la xifra de 1.355 en l'edició gener de 1944. En el llibre Die deutsche Panzertruppe (1999) es dona com xifra, incloent el prototip, de 1.347. Altres fonts suggereixen 1.500 carros.

Referències

[modifica]
  1. Trewhitt, 1999, p. 26.
  2. Jentz, Tom. Tiger I Heavy Tank 1942-1945 (en anglès). Oxford: Osprey Publishing Ltd, 1993, p. 13. ISBN 844731474X. 
  3. IbIdem, p. 12. 
  4. [enllaç sense format] http://www.alanhamby.com/losses.shtml

Enllaços externs

[modifica]