Partholón
| Tipus | personatge mitol�gic irland�s col�  |
|---|---|
| Dades | |
| G�nere | mascul� |
Parthol�n, en la tradici� hist�rica medieval irlandesa, fou el l�der del segon grup de gent que es va assentar a Irlanda, suposadament els primers a arribar despr�s del diluvi universal. Hi arribaren 2520 anys abans de la creaci� del m�n (Anno Mundi segons la cronologia dels Annals dels quatre mestres, 2061 aC segons la cronologia de Geoffrey Keating, i en el temps d'Abraham segons els historiadors sincr�nics irlandesos. Probablement �s una invenci� del postcristianisme medieval,[1] el seu nom pot haver estat pres d'un "Bartomeu" que apareix a les hist�ries cristianes de Sant Jeroni d'Estrid� i Isidor de Sevilla.
Antecedents
[modifica]La primera refer�ncia que ens ha arribat de l'assentament de Parthol�n �s la Historia Brittonum, una compilaci� brit�nica del segle IX escrita en llat� atribu�da a un tal Nennius. Aqu�, es diu que "Partolomus" havia arribat a Irlanda amb un miler de seguidors, qui es multiplicaren fins als quatre mil, i aleshores van morir tots en una setmana a causa d'una plaga.
L'irland�s Lebor Gab�la �renn (Llibre de les Invasions d'Irlanda), compilat en el segle xi, ens diu m�s. Parthol�n era el fill de Sera, fill de Sru, descendent de Magog, fill de J�fet, fill de No�. Va arribar a Irlanda procedent d'Orient Mitj� travessant Anat�lia, Gr�cia, Sic�lia i Ib�ria, i hi arrib� 300 o 312 anys despr�s del diluvi, desembarc� un dimarts 14 de maig a Inber Sc�ne (Kenmare a Kerry Sud). La seva arribada est� sincronitzada amb el 60� aniversari d'Abraham. Amb ell venien la seva esposa Dalgnat, els seus tres fills Sl�ine, Rudraige i Laiglinne, llurs esposes Nerba, Cichba i Cerbnad, i un miler de seguidors.
En la compilaci� de Seathr�n C�itinn Foras Feasa ar �rinn (segle XVII) Parthol�n rep una hist�ria de fons lleugerament diferent. Era fill de Sera, rei de Gr�cia, i marx� de la seva p�tria despr�s d'assassinar el seu pare i la seva mare. Va perdre el seu ull esquerre en l'atac als seus pares. Ell i els seus seguidors marxaren de Gr�cia, salparen via Sic�lia cap a la pen�nsula Ib�rica, d'on arribaren a Irlanda per l'Oest, en un viatge de set anys.
En el t emps de l'arribada de Parthol�n a Irlanda nom�s hi havia tres llacs, nou rius i una planura. Va aplanar m�s territori i van sorgir set llacs m�s. Tres (o deu, o 17) anys despr�s de la seva arribada, Parthol�n derrot� els fomorians liderats per C�ocal a Magh Ithe, en la primera batalla lliurada a Irlanda.
Un poema al Lebor Gab�la, ampliat per C�itinn, explica com Parthol�n i la seva esposa vivien en una illa petita al cap de l'estuari del riu Erne. Una vegada, mentre Parthol�n explorava els seus dominis, la seva esposa, Delgnat, va seduir un servent, Topa. Despr�s van beure de l'ale de Parthol�n, que nom�s es podia beure en un tub d'or. Parthol�n va descobrir l'afer quan va beure la seva ale i va recon�ixer el gust de les boques de Delgnat i Topa al tub. Enfurismat, va matar Topa i al gos de la seva esposa. Per� Delgnat no es va penedir i va insistir que la culpa era del mateix Parthol�n, perqu� deixar-los sols era com deixar mel a una dona, llet a un gat, bones eines a un artes� o llaminadures a un infant, i esperar que no se n'aprofit�s. Est� registrat com el primer adulteri i la primera gelosia a Irlanda. L'illa on vivien fou anomenada Inis Saimera per Saimer, el gos de Dalgnat.
Segons el Lebor Gabála, Partholón i els seus seguidors, cinc mil homes i quatre mil dones, van morir d'una plaga en una sola setmana, a Senmag, la "plana vella", vora l'actual Tallaght. Fonts posteriors afirmen que Partholón hi va morir trenta anys després d'arribar a Irlanda, i que la resta del seu poble també va morir d'una plaga, segons els Annals dels quatre mestres, 270 anys més tard en el mes de maig. Però un home va sobreviure, Tuan, fill de Starn, germà de Partholón. A través d'unes sèries de transformacions animals, va sobreviure al llarg dels segles per a renéixer com a fill d'un cabdill anomenat Cairell en temps de Colm Cille (segle vi). Recordava tot el que havia vist, i així es va preservar la història de Partholón.
Tait, germà de Partholon, fou el besavi de Nemed.
Referències
[modifica]- ↑ Ellis, Peter Berresford. Eyewitness to Irish History. 2 Rev. John Wiley, 2 de març de 2007, p. 11. ISBN 978-0-470-05312-6.
Bibliografia
[modifica]- John Morris (ed) (1980), Nennius: British History and the Welsh Annals
- R. A. S. McAllister (ed) (1941), Lebor Gabála Érenn: Book of the Taking of Ireland Part 1-5 [1]
- John O'Donovan (ed) (1848–1851), Annals of the Kingdom of Ireland by the Four Masters Vol 1 [2]
- D. Comyn & P. S. Dineen (eds) (1902–1914), The History of Ireland by Geoffrey Keating [3]
- John Morris (1973), The Age of Arthur
- James MacKillop (1998), Dictionary of Celtic Mythology
| Precedit per: Cessair |
Invasions mítiques d'Irlanda AQM 2680 aC FFE 2061 aC |
Succeït per: Nemed |
