Pego
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Alta | ||||
Població humana | |||||
Població | 10.485 (2023) (198,39 hab./km²) | ||||
Gentilici | Pegolí, pegolina | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 52,85 km² | ||||
Altitud | 82 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Dénia | ||||
Dades històriques | |||||
Festa Major | Moros i Cristians Darreries de juny | ||||
Dia de mercat | dijous | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Enrique Moll Briones (2013–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03780 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03102 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03102 | ||||
Lloc web | pego.es |
Pego �s un municipi del Pa�s Valenci� situat a la Marina Alta que t� 10.295 habitants (2022).
Ha estat hist�ricament centre de la vall que porta el seu nom i tamb� de les poblacions de les valls ve�nes de la comarca. El rei Pere III d'Arag� va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentaci� de l'�poca (Carta de poblament de 1279). Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions hist�riques de la governaci� de X�tiva fins al 1707, quan pass� a formar part de la de D�nia i ja el 1833, amb la divisi� provincial, despr�s d'uns anys a l'ef�mera prov�ncia de X�tiva, pass� a pert�nyer a la prov�ncia d'Alacant.
Geografia
[modifica]La Vall de Pego est� composta pels municipis de Pego i de l'Atz�bia. Constitu�x una clara unitat f�sica i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la prov�ncia de Val�ncia. �s una gran depressi� envoltada de muntanyes, a excepci� de la zona de llevant on hi ha una formaci� d'albufera, marjal i un cord� aren�s de les deveses. Les muntanyes m�s destacades s�n: la serra del Cavall o Cabal (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall s�n el riu Bullent (o Bullent�, o Calapatar) que dona origen al riu Racons (o Molinell) per mitj� del riu Revolta que hi fa d'enlla�. De barrancs, trobem els de Benitjats, Benituba, Castell�, Mostalla i Sant Joaquim (Sant Xotxim). La pluviometria de Pego �s de les m�s altes del Pa�s Valenci�, cosa que fa que acumule aig�es de la vall i de les ve�nes i que hi haja una zona pantanosa.[1] Va ser molt destacat el conreu de l'arr�s bomba o bomb� durant el segle xx.
El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atz�bia, D�nia, Orba, R�fol d'Alm�nia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.
Hist�ria
[modifica]Durant el paleol�tic es troben diversos centres de poblaci� humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constitu�a una badia mar�tima, dedicada a la pesca de mar.
En el neol�tic n'hi ha m�s poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produ�x el tancament de l'albufera.
En l'edat del bronze t� lloc una gran activitat pesquera i mar�tima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels m�s estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, accessible des de la carretera de Pego a Benidorm, en el port de Sagra.
La cultura ib�rica va ser molt important al Pa�s i tamb� a la Vall, aix� es troben abundants restes de cer�mica ib�rica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.
De l'�poca de l'Imperi Rom� s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel�la de la partida de Penyalva. Una l�pida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necr�polis i una moneda de Traj� a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material cer�mic i d'aixovar a la partida de Gai�, prop de l'antiqu�ssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necr�poli, un forn, a l'Alter de Pau. Cer�mica a l'Atza�la.
Durant l'�poca musulmana la poblaci� estava disseminada per la vall en diversos nuclis poblacionals. A banda de l'alqueria d'Uixola, on a finals del segle xiii (pr�via expulsi� dels andalusins aut�ctons) es funda de nova planta la vila cristiana de Pego, hi trobem: la fortalesa del Miserat o Miser�, Favara, Atz�bia, Atza�la, Atzaneta, Benitjats, Benig�lip (ara pda. Benigani), Benituba, Benumeia, Castell�, Cotes, Favara, Rupaix, Salamona, Beni�uleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel�l�ncia del per�ode a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del per�ode va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor.
Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, i sobretot despr�s de la dissoluci� de la important aljama pegolina despr�s de la darrera revolta mud�jar, �s amb Jaume II i Pere III quan, despr�s d'un breu per�ode d'ocupaci� del Castell de Pego o Ambra, es funda la vila de Pego i s'estructura tal com �s actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que tamb� s'han trobat restes m�s antigues dins el centre urb� de l'alqueria andalusina d'Uixola. El rei Conqueridor don� el castell de Pego a Arnau de Roman� (1258). El rei Pere III d'Arag� crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins per carta de poblament de 1279. Fins al 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i despr�s passa a poder de senyors feudals, Dona Constan�a (1300-1307), Dona Blanca d'Arag� (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagor�a (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle xv), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle xvi).
L'expulsi� dels moriscos (1609), signific� un despoblament de la vall i una concentraci� d'habitants a la vila. El segle xvii va veure tamb� moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.
Durant la Guerra de Successi� es va declarar partid�ria de l'arxiduc Carles, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per aix� li va ser atorgat el t�tol de Muy Noble Villa.
A les darreries del segle xviii i durant el XIX la poblaci� es va preocupar molt per la distribuci� i canalitzaci� dels regs per tot el terme, i la guerra del franc�s va commocionar-la durant uns quants anys.
El segle xx la vila va quedar estancada mentre poblacions ve�nes augmentaven demogr�ficament. Segurament li afect� les seues comunicacions i escassa industrialitzaci�.
A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del pa�s, hi ha hagut un cert revifament i expansi� urban�stica.
Demografia
[modifica]1646 | 1715 | 1794 | 1842 | 1860 | 1900 | 1920 | 1940 | 1960 | 1981 | 2000 | 2005 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
224 focs | 1.305 | 5.107 | 5.565 | 5.858 | 6.983 | 7.409 | 8.547 | 8.291 | 9.112 | 10.060 | 10.781 | 11.116 |
Pol�tica i govern
[modifica]Composici� de la Corporaci� Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament est� format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del Pa�s Valenci� (PSPV-PSOE), 5 de Comprom�s per Pego (Comprom�s), 3 del Partit Popular (PP), 1 de Ciutadans de Pego (CTPG) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del Pa�s Valenci�-PSOE | Enrique Moll Briones | 1.990 | 36,27% | 7 () | ||
Compromís per Pego | Anna Sastre Masanet | 1.507 | 27,46% | 5 (+1) | ||
Partit Popular | Fernando González Ferrando | 1.136 | 20,70% | 3 () | ||
Ciutadans de Pego - Independents | Alicia Mónica Siscar Escrivà | 359 | 6,54% | 1 (-1) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Simón Ortolá Vicens | 313 | 5,70% | 1 (+1) | ||
Altres candidatures[a][b] | 154 | 2,81% | 0 ( -1) | |||
Vots en blanc | 28 | 0,51% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 5.487 | 100 % | 17 | |||
Vots nuls | 63 | 1,14% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 5.550 | 72,83%** | ||||
Abstenció | 2.070* | 27,17%** | ||||
Total cens electoral | 7.620* | 100 %** | ||||
Alcalde: Enrique Moll Briones (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 7 de PSPV, 1 de CTPG i 1 de Cs[2]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior,[3] Junta Electoral de Zona de Dénia.[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
[modifica]Des de 2013 l'alcalde de Pego és Enrique Moll Briones del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[6]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Vicente Gilabert Miralles | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Fernando Alemany Ortolà | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Fernando Alemany Ortolà | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Just Antoni Piera Sendra | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Carlos Pascual Sastre | UV-CCV | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Carlos Pascual Sastre | II | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Carmel Ortolà Siscar | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Carmel Ortolà Siscar | CTPG - I | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Carmel Ortolà Siscar Enrique Moll Briones |
CTPG-I PSPV-PSOE |
11/06/2011 20/07/2013 |
Pacte govern CTPG-I+PSPV -- |
2015–2019 | Enrique Moll Briones | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Enrique Moll Briones | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[6] |
Monuments i llocs d'inter�s
[modifica]- Nucli Antic. Es pot observar el seu tra�at medieval i les restes de la muralla.
- Esgl�sia Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpci�. D'estil renaixentista, constru�da en el segle xvi sobre les ru�nes d'altra esgl�sia m�s petita, realitzada tamb� sobre les restes de la mesquita d'Uxola. Conserva peces art�stiques de gran inter�s regional i nacional, entre elles, el retaule de la Mare de D�u de l'Esperan�a, del segle xv, la doble Ver�nica, del XIV, la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sagristia, la imatge del Sant�ssim Crist de la Provid�ncia, aix� com nombroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aix� com totes les pintures de l'esgl�sia s�n del valenci� R. Cardells i s�n de despr�s de la Guerra Civil espanyola, pintades cap al 1950. Tamb� cal destacar la conservaci� completa de l'arxiu parroquial, que es conserva des del segle xiv
- Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realitzada en el segle xviii per l'arquitecte valenci� Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada amb una c�pula de teules vidriades de color blau i el campanar de secci� triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellesa com la del Sant�ssim Ecce-Homo, patr� de la poblaci�, que data del segle xvii, d'autor desconegut (segons la tradici�, va ser realitzada per dos "�ngels divins" que es van apar�ixer com dos pelegrins). Pertany a la parr�quia de l'Assumpci�.
- Museu d'Art Contemporani de Pego. Inaugurat el 1991. Est� principalment constitu�t per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realitzat anualment des de 1976.
- Convent dels Pares Franciscans - Parr�quia de la Sagrada Fam�lia. El conjunt est� format pel convent i l'esgl�sia i el centre escolar. Es constru� a finals del segle xix amb la contribuci� de tots els pegolins, encara que algunes parts, com el campanar, s'acabaren molt de temps despr�s. L'edifici est� constru�t en estil neog�tic.
- Ermita de Sant Josep, del segle xix.
- Ermita de Sant Miquel, del segle xvii, constru�da sobre una antiga sinagoga.
- Ermita de Sant Antoni.
- Ermita de Sant Sebasti�, gaireb� derru�da, antiga parroquia, en la partida de Benumeia. Tamb� hi havia una altra parroquia en l'actual partida de Favara dedicada a Sant Pere, hui desapareguda. Es conserven arxius d'ambdues parroquies a la veina parroquia de l'Atz�bia.
- Ermita de Sant Joaquim, privada.
- Ermita de Sant Joan, privada.
- Capella de Sant Lloren�.
- Hi ha nombroses capelles i retaules de cer�mica en tots els carrers de la poblaci� que duen associat un sant, com �s el cas dels carrers Sant Dom�nec, Sant Agust�, Sant Llu�s, Santa B�rbara, Sants Metges, Sant Bonaventura, la Mare de D�u de la Pau (Carrer La Pau), El Salvador (Carrer del Capit� Sendra), etc., aix� com altres retaules devocionals al Sant�ssim Ecce-Homo o la Mare de D�u dels Desemparats. Els m�s antics daten del segle xviii. Hi ha catalogades quasi 70 mostres.
- El Poet de Cotes.
- Les covetes.
- Castell d'Ambra. �s un de tants castells isl�mics del territori valenci� que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, amb un car�cter no feudal, i que van ser objecte de transformaci� i destrucci� despr�s de la conquesta. Antics historiadors dataven la construcci� del castell entre els segles IX-XI, per� les �ltimes investigacions i excavacions la daten a principis del segle xiii. Les ru�nes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m sobre el nivell del mar i la seua construcci� s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la muntanya d'Ambra. El castell no va participar activament en la conquesta, per� si va tenir import�ncia en les posteriors revoltes mud�jars capitanejades per Al-Azraq.
- Jaciments arqueol�gics. El terme municipal de Pego est� ple de restes arqueol�giques que denoten la pres�ncia humana des de l'antiguitat, afavorida probablement pels beneficis de la forest, la proximitat del Mediterrani i l'abund�ncia d'aigua. En Ambra es troben restes de cer�mica neol�tica, igual que en la Muntanyeta Verda i, les forests del Bullent. En les acaballes del Paleol�tic i tamb� durant el neol�tic trobem h�bitats en cova en algunes de les muntanyes pegolines.
- Cova de l'Ase. Es tracta d'un h�bitat en cova i on haurien d'haver-se practicar soterraments.
- Cova del Xical o Potastenc.
- Cova Negra. Amb una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.
- El Pla. Jaciment descobert a principi dels anys 80 del passat segle. Es tracta d'un poblat de l'edat del bronze (4000-2000 a. C.) on van viure, ca�ar i pescar antics pobladors, defensats per una menuda muralla circumdant.
- Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons al�luvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aq��fers c�rstics la desc�rrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nord i sud respectivament. La Marjal �s una antiga albufera en estat avan�at de colmataci�, travessada per multitud de s�quies, resultat del cultiu de l'arr�s que s'ha mantingut fins a l'�poca actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.
Muralles i castells de Pego
[modifica]L'origen de les muralles de Pego �s indiscutiblement cristi� medieval, at�s que es coneixen nombroses refer�ncies textuals a la creaci� de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del segle xiv. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix empla�ament, no en queda rastre, ja que nom�s es coneixen arqueol�gicament restes del cementeri isl�mic extramurs, situat a l'actual carrer Major. El recinte posse�a fins a 16 torres. Sembla que tot eixe nou conjunt va ser parcialment destru�t durant la Guerra de Successi� i desaparegu� definitivament poc despr�s. Les restes actuals consistixen en diversos llen�os, incorporats quasi sempre a altres construccions. Destaca l'anomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla, que s'obri en el n�mero 20 del carrer de Sant Agust�. Hi queden al costat restes visibles del que va ser la torre annexa quadrada que defensava l'entrada.
El Castell d'Ambra es troba sobre un pujol al sud de la poblaci�, seguint la carretera comarcal 3318 en direcci� a La Vall d'Ebo. El seu origen �s musulm� i va ser una important fortalesa que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pert�nyer, com la resta del territori, a Al-Azraq, el qual el va perdre despr�s de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paral�lela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ru�nes, s'aprecia gran part del seu recinte emmurallat, destacant-hi les s�lides torrasses quadrades dels seus cantons, que s�n els que millor s'han conservat.
Existixen refer�ncies documentals d'altres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicaci� aproximada, no se n'han trobat restes significatives.
Festes
[modifica]- Sant Antoni Abat. Les festes comencen amb el "Porrat de Sant Antoni", el dia 17 de Gener. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
- Baixada del riu Bullent. El dissabte abans de Carnaval se celebra la Baixada del Riu Bullent, en la qual els participants duen a terme una peculiar «carrera» navegant riu avall amb embarcacions fabricades per ells mateixos amb materials diversos, fent gala d'una gran originalitat i destresa. És una festa que duu 27 edicions.
- El Carnestoltes de Pego és un dels més famosos i concorreguts del País Valencià.[7] El poble es transforma i ix al carrer en una celebració plena de rialles, color i música. La gent participa vestida amb tota mena de disfresses i el poble s'ompli d'orquestres distribuïdes pels carrers del nucli urbà. A les onze de la nit tot el poble disfressat es reunix al Pla de la Font, per a desfilar després fins al Passeig de Míchel, on tenen lloc concerts i durant tota la nit hi ha revetles gegants.[8] A vegades, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes. Des de fa uns anys, també se celebra a Pego el Mig Any de Carnestoltes a principis del mes de setembre, durant el qual s'emula la festa típica del Carnestoltes, però sense tanta afluència de forasters.[9]
- Dia de la Crosta. Com a celebració de l'arribada de la Quaresma i per tal d'acomiadar-se de la carn, és tradició entre els pegolins anar amb els amics o la família a la platja o a la muntanya a menjar la Crosta o arròs amb crosta, un menjar típic en què els ingredients principals són la carn, l'arròs i l'ou.
- Enterrament de la Sardina. També anomenada l'Enterrament de la Pinyata, és una festa que se celebra el cap de setmana següent del de les Carnestoltes, i on la gent es vist completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent ha construït per a l'ocasió una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final de la cercavila en una foguera.
- Falles. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la Falla de la Font, la Falla de la Plaça i Natzaret i la Falla del Convent.
- Setmana Santa. En l'actualitat la Setmana Santa es compon de nou passos o imatges, que per ordre són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, Ecce homo, Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Natzaré, Verònica, i Crist de la Providència. Encara es conserva la tradicional festa de la Salpassa, en què els rectors d'ambdues parròquies recorren el poble acompanyats pels escolans, beneint les famílies del poble i convidant-les a celebrar el Tríduum Pasqual.
- Moros i Cristians. És la festa major, la fira, que se celebra a la fi de juny en plena fira del poble. Se celebren des de 1969 en honor del Santíssim Ecce-Homo, patró de la localitat, la festa del qual tanca la celebració de la fira, el dia de la Sang. Actualment existixen 13 filades: 7 cristianes i 6 mores.
Gastronomia
[modifica]D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques escaldades amb gamba, verdura o tonyina, l'arròs amb crosta, l'Arròs amb fesols i "penques", la Paella d'anguila i ànec, l'Olla i l'All i pebre. També destaquen els Figatells.
Personatges il·lustres
[modifica]- Maria Cambrils Sendra, escriptora feminista i compromesa que escrigué del llibre Feminismo Socialista (1925) i que col·laborà en diverses revistes.
- Aquilino Barrachina Ortiz, alcalde socialista de Pego, afusellat el 1940.
- José Alarcón Herrero, regidor de Pego, afusellat el 1940.
- Miguel Semper Peiró (Michel), cantant pegolí nascut l'any 1933 que va arribar a la fama a la dècada dels 60 després d'aparèixer en programes de TVE i fer gires arreu d'Europa. Va fer de teloner en els dos concerts que els Beatles van realitzar a Espanya.
- Evarist Miralles, millor cuiner d'Espanya 2011.
- La Gossa Sorda, grup de música rock-ska en valencià.
- Smoking Souls, grup de música rock en valencià
- Els Tres de Pego, tres joves pegolins assassinats a Gusen (Camp de concentració de Mauthausen-Gusen)
Entitats esportives
[modifica]- Pego Club de Futbol
- Centre Excursionista de Pego
- Club de Tennis Pego
- Bàsquet Pego
- Club d'atletisme Dorsal 19
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ climate-data
- ↑ Garcia, Sergi «Enrique Moll (PSPV), reelegit alcalde de Pego amb el suport sorpresa de CdP i Cs». lamarinaplaza.com, 15-06-2019 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 41-44. 4556/2019 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Pego», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Pego. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ «Pego viu el Carnestoltes» (en castellà). Las Provincias, 23-02-2012.
- ↑ «Festes i tradicions de Pego».
- ↑ «Mig Carnestoltes, diversió per igual.» (en castellà). Las Provincias.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- AA.DD., I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004 (Ajuntament de Pego, 2006), p. 197
- AA.DD., II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006 (Ajuntament de Pego, 2007), p. 321
- AA.DD., Pego (Miscelánea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana (Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979)
- ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, Recerques sobre la història de Pego i la seua vall. 1 (Ajuntament Pego - Instit, 1990), p. 128
- ALMELA GUILLEN, José, Memorias de la villa de Pego (València: autor, 1986), p. 193
- BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La segona república a Pego (1931-1939) (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 310
- BARRACHINA LAPIEDRA, Fray José M., Los franciscanos en Pego (Petra (Mallorca): Editorial Apóstol y Civilizador, 1986), p. 263
- CASELLES I MONJO, Evarist, Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego (Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986), p. 138
- CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.2 Edita Eliseu Climent edn (València, 1980), p. 108
- CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.3 Eliseu Climent edn (València: Eliseu Climent, 1983), p. 84
- CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.1 (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976), p. 58
- GINER BOLUFER, Carmel, L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles xv, xvi i xvii (València: Impremta Mari Montañana, 1968)
- GINER BOLUFER, Carmelo, 45 años al servicio de Pego 1917-1962 Ediciones Bullentum edn (Pego, 1963)
- GUINOT, Enric - TORRÓ, Josep - MARTÍ, Javier, Carta de poblament de Pego 1279 (Ajuntament de Pego, 2004), p. 56
- MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983)
- MARTÍNEZ RONDAN, Josep, Preguem, germans (Sagunt: Imp. E. Navarro, 1977)
- SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del xviii,” Aguaits, 10, Hivern 1994'
- SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, Historia de la villa de Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924).
- SELFA, Moisés, Pego i els seus noms (Editorial Ajuntament de Pego, 2004), p. 126
- SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, Els pous de reg de Pego i les seues aigües (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 71
Enllaços externs
[modifica]- Ajuntament de Pego.
- Institut Valencià d'Estadística PDF
- Portal de la Direcci� General d'Administraci� Local de la Generalitat Arxivat 2006-05-16 a Wayback Machine..