Pego

Pego

Bandera de Pego Escut de Pego
Localització
38° 50′ 35″ N, 0° 07′ 03″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Població humana
Població	10.485 (2023) (198,39 hab./km²)
Gentilici	Pegolí, pegolina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l'Atzúvia i les Valls
Superfície	52,85 km²
Altitud	82 m
Limita amb	l'Atzúbia el Ràfol d'Almúnia Sagra Tormos Orba Dénia Oliva la Vall d'Ebo
Partit judicial	Dénia
Dades històriques
Festa Major	Moros i Cristians Darreries de juny
Dia de mercat	dijous
Organització política
• Alcalde	Enrique Moll Briones (2013–)
Identificador descriptiu
Codi postal	03780
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03102
Codi ARGOS de municipis	03102
Lloc web	pego.es

Pego �s un municipi del Pa�s Valenci� situat a la Marina Alta que t� 10.295 habitants (2022).

Ha estat hist�ricament centre de la vall que porta el seu nom i tamb� de les poblacions de les valls ve�nes de la comarca. El rei Pere III d'Arag� va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentaci� de l'�poca (Carta de poblament de 1279). Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions hist�riques de la governaci� de X�tiva fins al 1707, quan pass� a formar part de la de D�nia i ja el 1833, amb la divisi� provincial, despr�s d'uns anys a l'ef�mera prov�ncia de X�tiva, pass� a pert�nyer a la prov�ncia d'Alacant.

Geografia

La Vall de Pego est� composta pels municipis de Pego i de l'Atz�bia. Constitu�x una clara unitat f�sica i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la prov�ncia de Val�ncia. �s una gran depressi� envoltada de muntanyes, a excepci� de la zona de llevant on hi ha una formaci� d'albufera, marjal i un cord� aren�s de les deveses. Les muntanyes m�s destacades s�n: la serra del Cavall o Cabal (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall s�n el riu Bullent (o Bullent�, o Calapatar) que dona origen al riu Racons (o Molinell) per mitj� del riu Revolta que hi fa d'enlla�. De barrancs, trobem els de Benitjats, Benituba, Castell�, Mostalla i Sant Joaquim (Sant Xotxim). La pluviometria de Pego �s de les m�s altes del Pa�s Valenci�, cosa que fa que acumule aig�es de la vall i de les ve�nes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arr�s bomba o bomb� durant el segle xx.

El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atz�bia, D�nia, Orba, R�fol d'Alm�nia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

Hist�ria

Durant el paleol�tic es troben diversos centres de poblaci� humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constitu�a una badia mar�tima, dedicada a la pesca de mar.

En el neol�tic n'hi ha m�s poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produ�x el tancament de l'albufera.

En l'edat del bronze t� lloc una gran activitat pesquera i mar�tima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels m�s estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, accessible des de la carretera de Pego a Benidorm, en el port de Sagra.

La cultura ib�rica va ser molt important al Pa�s i tamb� a la Vall, aix� es troben abundants restes de cer�mica ib�rica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'�poca de l'Imperi Rom� s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel�la de la partida de Penyalva. Una l�pida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necr�polis i una moneda de Traj� a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material cer�mic i d'aixovar a la partida de Gai�, prop de l'antiqu�ssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necr�poli, un forn, a l'Alter de Pau. Cer�mica a l'Atza�la.

Durant l'�poca musulmana la poblaci� estava disseminada per la vall en diversos nuclis poblacionals. A banda de l'alqueria d'Uixola, on a finals del segle xiii (pr�via expulsi� dels andalusins aut�ctons) es funda de nova planta la vila cristiana de Pego, hi trobem: la fortalesa del Miserat o Miser�, Favara, Atz�bia, Atza�la, Atzaneta, Benitjats, Benig�lip (ara pda. Benigani), Benituba, Benumeia, Castell�, Cotes, Favara, Rupaix, Salamona, Beni�uleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel�l�ncia del per�ode a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del per�ode va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor.

Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, i sobretot despr�s de la dissoluci� de la important aljama pegolina despr�s de la darrera revolta mud�jar, �s amb Jaume II i Pere III quan, despr�s d'un breu per�ode d'ocupaci� del Castell de Pego o Ambra, es funda la vila de Pego i s'estructura tal com �s actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que tamb� s'han trobat restes m�s antigues dins el centre urb� de l'alqueria andalusina d'Uixola. El rei Conqueridor don� el castell de Pego a Arnau de Roman� (1258). El rei Pere III d'Arag� crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins per carta de poblament de 1279. Fins al 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i despr�s passa a poder de senyors feudals, Dona Constan�a (1300-1307), Dona Blanca d'Arag� (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagor�a (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle xv), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle xvi).

L'expulsi� dels moriscos (1609), signific� un despoblament de la vall i una concentraci� d'habitants a la vila. El segle xvii va veure tamb� moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successi� es va declarar partid�ria de l'arxiduc Carles, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per aix� li va ser atorgat el t�tol de Muy Noble Villa.

A les darreries del segle xviii i durant el XIX la poblaci� es va preocupar molt per la distribuci� i canalitzaci� dels regs per tot el terme, i la guerra del franc�s va commocionar-la durant uns quants anys.

El segle xx la vila va quedar estancada mentre poblacions ve�nes augmentaven demogr�ficament. Segurament li afect� les seues comunicacions i escassa industrialitzaci�.

A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del pa�s, hi ha hagut un cert revifament i expansi� urban�stica.

Demografia

Evoluci� demogr�fica

1646	1715	1794	1842	1860	1900	1920	1940	1960	1981	2000	2005	2011
224 focs	1.305	5.107	5.565	5.858	6.983	7.409	8.547	8.291	9.112	10.060	10.781	11.116

Pol�tica i govern

Composici� de la Corporaci� Municipal

El Ple de l'Ajuntament est� format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del Pa�s Valenci� (PSPV-PSOE), 5 de Comprom�s per Pego (Comprom�s), 3 del Partit Popular (PP), 1 de Ciutadans de Pego (CTPG) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Pego
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del Pa�s Valenci�-PSOE		Enrique Moll Briones	1.990	36,27%	7 ()
	Compromís per Pego		Anna Sastre Masanet	1.507	27,46%	5 (+1)
	Partit Popular		Fernando González Ferrando	1.136	20,70%	3 ()
	Ciutadans de Pego - Independents		Alicia Mónica Siscar Escrivà	359	6,54%	1 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Simón Ortolá Vicens	313	5,70%	1 (+1)
	Altres candidatures			154	2,81%	0 ( -1)
	Vots en blanc			28	0,51%
Total vots vàlids i regidors				5.487	100 %	17
	Vots nuls			63	1,14%
Participació (vots vàlids més nuls)				5.550	72,83%**
Abstenció				2.070*	27,17%**
Total cens electoral				7.620*	100 %**
Alcalde: Enrique Moll Briones (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 7 de PSPV, 1 de CTPG i 1 de Cs)
Fonts: Ministeri de l'Interior, Junta Electoral de Zona de Dénia. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2013 l'alcalde de Pego és Enrique Moll Briones del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Gilabert Miralles	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Fernando Alemany Ortolà	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Fernando Alemany Ortolà	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Just Antoni Piera Sendra	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Carlos Pascual Sastre	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Carlos Pascual Sastre	II	03/07/1999	--
2003–2007	Carmel Ortolà Siscar	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Carmel Ortolà Siscar	CTPG - I	16/06/2007	--
2011–2015	Carmel Ortolà Siscar Enrique Moll Briones	CTPG-I PSPV-PSOE	11/06/2011 20/07/2013	Pacte govern CTPG-I+PSPV --
2015–2019	Enrique Moll Briones	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Enrique Moll Briones	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments i llocs d'inter�s

Esgl�sia de l'Assumpci�

Interior de l'esgl�sia del convent

Article principal: Llista de patrimoni arquitect�nic de la Marina Alta

• Nucli Antic. Es pot observar el seu tra�at medieval i les restes de la muralla.

• Esgl�sia Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpci�. D'estil renaixentista, constru�da en el segle xvi sobre les ru�nes d'altra esgl�sia m�s petita, realitzada tamb� sobre les restes de la mesquita d'Uxola. Conserva peces art�stiques de gran inter�s regional i nacional, entre elles, el retaule de la Mare de D�u de l'Esperan�a, del segle xv, la doble Ver�nica, del XIV, la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sagristia, la imatge del Sant�ssim Crist de la Provid�ncia, aix� com nombroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aix� com totes les pintures de l'esgl�sia s�n del valenci� R. Cardells i s�n de despr�s de la Guerra Civil espanyola, pintades cap al 1950. Tamb� cal destacar la conservaci� completa de l'arxiu parroquial, que es conserva des del segle xiv

• Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realitzada en el segle xviii per l'arquitecte valenci� Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada amb una c�pula de teules vidriades de color blau i el campanar de secci� triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellesa com la del Sant�ssim Ecce-Homo, patr� de la poblaci�, que data del segle xvii, d'autor desconegut (segons la tradici�, va ser realitzada per dos "�ngels divins" que es van apar�ixer com dos pelegrins). Pertany a la parr�quia de l'Assumpci�.

• Museu d'Art Contemporani de Pego. Inaugurat el 1991. Est� principalment constitu�t per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realitzat anualment des de 1976.

• Convent dels Pares Franciscans - Parr�quia de la Sagrada Fam�lia. El conjunt est� format pel convent i l'esgl�sia i el centre escolar. Es constru� a finals del segle xix amb la contribuci� de tots els pegolins, encara que algunes parts, com el campanar, s'acabaren molt de temps despr�s. L'edifici est� constru�t en estil neog�tic.

• Ermita de Sant Josep, del segle xix.
• Ermita de Sant Miquel, del segle xvii, constru�da sobre una antiga sinagoga.
• Ermita de Sant Antoni.
• Ermita de Sant Sebasti�, gaireb� derru�da, antiga parroquia, en la partida de Benumeia. Tamb� hi havia una altra parroquia en l'actual partida de Favara dedicada a Sant Pere, hui desapareguda. Es conserven arxius d'ambdues parroquies a la veina parroquia de l'Atz�bia.
• Ermita de Sant Joaquim, privada.
• Ermita de Sant Joan, privada.
• Capella de Sant Lloren�.

• Hi ha nombroses capelles i retaules de cer�mica en tots els carrers de la poblaci� que duen associat un sant, com �s el cas dels carrers Sant Dom�nec, Sant Agust�, Sant Llu�s, Santa B�rbara, Sants Metges, Sant Bonaventura, la Mare de D�u de la Pau (Carrer La Pau), El Salvador (Carrer del Capit� Sendra), etc., aix� com altres retaules devocionals al Sant�ssim Ecce-Homo o la Mare de D�u dels Desemparats. Els m�s antics daten del segle xviii. Hi ha catalogades quasi 70 mostres.

• El Poet de Cotes.
• Les covetes.

El castell d'Ambra

• Castell d'Ambra. �s un de tants castells isl�mics del territori valenci� que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, amb un car�cter no feudal, i que van ser objecte de transformaci� i destrucci� despr�s de la conquesta. Antics historiadors dataven la construcci� del castell entre els segles IX-XI, per� les �ltimes investigacions i excavacions la daten a principis del segle xiii. Les ru�nes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m sobre el nivell del mar i la seua construcci� s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la muntanya d'Ambra. El castell no va participar activament en la conquesta, per� si va tenir import�ncia en les posteriors revoltes mud�jars capitanejades per Al-Azraq.

• Jaciments arqueol�gics. El terme municipal de Pego est� ple de restes arqueol�giques que denoten la pres�ncia humana des de l'antiguitat, afavorida probablement pels beneficis de la forest, la proximitat del Mediterrani i l'abund�ncia d'aigua. En Ambra es troben restes de cer�mica neol�tica, igual que en la Muntanyeta Verda i, les forests del Bullent. En les acaballes del Paleol�tic i tamb� durant el neol�tic trobem h�bitats en cova en algunes de les muntanyes pegolines.

Cova de l'Ase. Es tracta d'un h�bitat en cova i on haurien d'haver-se practicar soterraments.

Cova del Xical o Potastenc.

Cova Negra. Amb una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.

Marjal de Pego

El Pla. Jaciment descobert a principi dels anys 80 del passat segle. Es tracta d'un poblat de l'edat del bronze (4000-2000 a. C.) on van viure, ca�ar i pescar antics pobladors, defensats per una menuda muralla circumdant.

• Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons al�luvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aq��fers c�rstics la desc�rrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nord i sud respectivament. La Marjal �s una antiga albufera en estat avan�at de colmataci�, travessada per multitud de s�quies, resultat del cultiu de l'arr�s que s'ha mantingut fins a l'�poca actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

Muralles i castells de Pego

Portal de Sala

L'origen de les muralles de Pego �s indiscutiblement cristi� medieval, at�s que es coneixen nombroses refer�ncies textuals a la creaci� de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del segle xiv. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix empla�ament, no en queda rastre, ja que nom�s es coneixen arqueol�gicament restes del cementeri isl�mic extramurs, situat a l'actual carrer Major. El recinte posse�a fins a 16 torres. Sembla que tot eixe nou conjunt va ser parcialment destru�t durant la Guerra de Successi� i desaparegu� definitivament poc despr�s. Les restes actuals consistixen en diversos llen�os, incorporats quasi sempre a altres construccions. Destaca l'anomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla, que s'obri en el n�mero 20 del carrer de Sant Agust�. Hi queden al costat restes visibles del que va ser la torre annexa quadrada que defensava l'entrada.

El Castell d'Ambra es troba sobre un pujol al sud de la poblaci�, seguint la carretera comarcal 3318 en direcci� a La Vall d'Ebo. El seu origen �s musulm� i va ser una important fortalesa que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pert�nyer, com la resta del territori, a Al-Azraq, el qual el va perdre despr�s de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paral�lela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ru�nes, s'aprecia gran part del seu recinte emmurallat, destacant-hi les s�lides torrasses quadrades dels seus cantons, que s�n els que millor s'han conservat.

Existixen refer�ncies documentals d'altres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicaci� aproximada, no se n'han trobat restes significatives.

Festes

Capitania 2016 Moros i Cristians Pego.

• Sant Antoni Abat. Les festes comencen amb el "Porrat de Sant Antoni", el dia 17 de Gener. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.

• Baixada del riu Bullent. El dissabte abans de Carnaval se celebra la Baixada del Riu Bullent, en la qual els participants duen a terme una peculiar «carrera» navegant riu avall amb embarcacions fabricades per ells mateixos amb materials diversos, fent gala d'una gran originalitat i destresa. És una festa que duu 27 edicions.

• El Carnestoltes de Pego és un dels més famosos i concorreguts del País Valencià. El poble es transforma i ix al carrer en una celebració plena de rialles, color i música. La gent participa vestida amb tota mena de disfresses i el poble s'ompli d'orquestres distribuïdes pels carrers del nucli urbà. A les onze de la nit tot el poble disfressat es reunix al Pla de la Font, per a desfilar després fins al Passeig de Míchel, on tenen lloc concerts i durant tota la nit hi ha revetles gegants. A vegades, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes. Des de fa uns anys, també se celebra a Pego el Mig Any de Carnestoltes a principis del mes de setembre, durant el qual s'emula la festa típica del Carnestoltes, però sense tanta afluència de forasters.

• Dia de la Crosta. Com a celebració de l'arribada de la Quaresma i per tal d'acomiadar-se de la carn, és tradició entre els pegolins anar amb els amics o la família a la platja o a la muntanya a menjar la Crosta o arròs amb crosta, un menjar típic en què els ingredients principals són la carn, l'arròs i l'ou.

• Enterrament de la Sardina. També anomenada l'Enterrament de la Pinyata, és una festa que se celebra el cap de setmana següent del de les Carnestoltes, i on la gent es vist completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent ha construït per a l'ocasió una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final de la cercavila en una foguera.

• Falles. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la Falla de la Font, la Falla de la Plaça i Natzaret i la Falla del Convent.

• Setmana Santa. En l'actualitat la Setmana Santa es compon de nou passos o imatges, que per ordre són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, Ecce homo, Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Natzaré, Verònica, i Crist de la Providència. Encara es conserva la tradicional festa de la Salpassa, en què els rectors d'ambdues parròquies recorren el poble acompanyats pels escolans, beneint les famílies del poble i convidant-les a celebrar el Tríduum Pasqual.

• Moros i Cristians. És la festa major, la fira, que se celebra a la fi de juny en plena fira del poble. Se celebren des de 1969 en honor del Santíssim Ecce-Homo, patró de la localitat, la festa del qual tanca la celebració de la fira, el dia de la Sang. Actualment existixen 13 filades: 7 cristianes i 6 mores.

Gastronomia

D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques escaldades amb gamba, verdura o tonyina, l'arròs amb crosta, l'Arròs amb fesols i "penques", la Paella d'anguila i ànec, l'Olla i l'All i pebre. També destaquen els Figatells.

Personatges il·lustres

• Maria Cambrils Sendra, escriptora feminista i compromesa que escrigué del llibre Feminismo Socialista (1925) i que col·laborà en diverses revistes.
• Aquilino Barrachina Ortiz, alcalde socialista de Pego, afusellat el 1940.
• José Alarcón Herrero, regidor de Pego, afusellat el 1940.
• Miguel Semper Peiró (Michel), cantant pegolí nascut l'any 1933 que va arribar a la fama a la dècada dels 60 després d'aparèixer en programes de TVE i fer gires arreu d'Europa. Va fer de teloner en els dos concerts que els Beatles van realitzar a Espanya.
• Evarist Miralles, millor cuiner d'Espanya 2011.
• La Gossa Sorda, grup de música rock-ska en valencià.
• Smoking Souls, grup de música rock en valencià
• Els Tres de Pego, tres joves pegolins assassinats a Gusen (Camp de concentració de Mauthausen-Gusen)

Entitats esportives

• Pego Club de Futbol
• Centre Excursionista de Pego
• Club de Tennis Pego
• Bàsquet Pego
• Club d'atletisme Dorsal 19

Vegeu també

• Marjal de Pego-Oliva
• Museu Etnològic de Pego

Bibliografia

• AA.DD., I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004 (Ajuntament de Pego, 2006), p. 197
• AA.DD., II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006 (Ajuntament de Pego, 2007), p. 321
• AA.DD., Pego (Miscelánea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana (Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979)
• ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, Recerques sobre la història de Pego i la seua vall. 1 (Ajuntament Pego - Instit, 1990), p. 128
• ALMELA GUILLEN, José, Memorias de la villa de Pego (València: autor, 1986), p. 193
• BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La segona república a Pego (1931-1939) (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 310
• BARRACHINA LAPIEDRA, Fray José M., Los franciscanos en Pego (Petra (Mallorca): Editorial Apóstol y Civilizador, 1986), p. 263
• CASELLES I MONJO, Evarist, Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego (Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986), p. 138
• CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.2 Edita Eliseu Climent edn (València, 1980), p. 108
• CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.3 Eliseu Climent edn (València: Eliseu Climent, 1983), p. 84
• CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.1 (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976), p. 58
• GINER BOLUFER, Carmel, L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles xv, xvi i xvii (València: Impremta Mari Montañana, 1968)
• GINER BOLUFER, Carmelo, 45 años al servicio de Pego 1917-1962 Ediciones Bullentum edn (Pego, 1963)
• GUINOT, Enric - TORRÓ, Josep - MARTÍ, Javier, Carta de poblament de Pego 1279 (Ajuntament de Pego, 2004), p. 56
• MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983)
• MARTÍNEZ RONDAN, Josep, Preguem, germans (Sagunt: Imp. E. Navarro, 1977)
• SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del xviii,” Aguaits, 10, Hivern 1994'
• SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, Historia de la villa de Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924).
• SELFA, Moisés, Pego i els seus noms (Editorial Ajuntament de Pego, 2004), p. 126
• SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, Els pous de reg de Pego i les seues aigües (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 71

Enllaços externs

• Ajuntament de Pego.
• Institut Valencià d'Estadística PDF
• Portal de la Direcci� General d'Administraci� Local de la Generalitat Arxivat 2006-05-16 a Wayback Machine..

Viccionari