Pelham Aldrich
 Pelham Aldrich el 1884  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1844 Mildenhall (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 12 novembre 1930 (85 anys) Great Bealings (Anglaterra) (en) |
| Sepultura | Great Bealings (en) |
| Nacionalitat |  Anglaterra |
| Es coneix per | explorador |
| Activitat | |
| Ocupaci� | explorador |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Fam�lia | |
| C�njuge | Edith Caroline Issacson |
| Pares | Pelham Aldrich i Elizabeth Frances Aldrich |
| Premis | |
  | |
Pelham Aldrich CVO (Mildenhall, Suffolk, 8 de desembre de 1844 - 12 de novembre de 1930) va ser un oficial i explorador de la Royal Navy, que arrib� a ser Almirall Superintendent dels molls de Portsmouth.
Biografia
[modifica]Nascut a Mildenhall, Suffolk, era fill del Dr. Pelham Aldrich i Elizabeth Frances Aldrich, i es cas� amb Edith Caroline Issacson el 1875.[1][2] Va entrar a la Royal Navy com a cadet el juny de 1859[3] i fou promogut a sotstinent el 17 de setembre de 1864 i tinent l'11 de setembre de 1866. Serv� com a tinent a la corbeta Scout, a partir del 18 de desembre de 1869 al Lord Warden, i el 15 de novembre de 1872 al Challenger.
A bord del Challenger va prendre part en l'expedici� Challenger durant 4 llargs anys, entre 1872 i 1876, una expedici� cient�fica que va fer molts descobriments i que va establir les bases de l'oceanografia. El 1875 va ser destinat a l'sloop Alert per prendre part en l'Expedici� �rtica Brit�nica, que va ser enviada per l'Almirallat brit�nic per tractar d'arribar al pol Nord a trav�s de l'estret de Smith. Aldrich comand� un grup de trineus a l'illa Ellesmere. El cap Aldrich, un dels punts m�s septentrionals de la terra, rep el nom en el seu honor.[4][5] Arrib� al grau de comandant el 3 de novembre de 1876 i comand� el Sylvia i el Fawn en expedicions topogr�fiques a la Xina i la Mediterr�nia. Va ser promogut a capit� el 29 de juny de 1883, comandant el Sylvia i l'Egeria en noves expedicions topogr�fiques al Cap de Bona Esperan�a i Austr�lia.
El 1888 l'Egeria visit� l'Illa Christmas. A bord hi havia Charles Wyville Thomson, que havia estat cient�fic en cap a l'expedici� Challenger, i que posteriorment anomen� el crino�deu Bathycrinus aldrichianus en record seu.[6] El 1978 es va emetre un segell a l'Illa Christmas en el seu honor.
El Mont Aldrich, a l'Ant�rtida, va ser nomenat en record seu per Robert Falcon Scott per donar-li les gr�cies per l'ajuda donada en la preparaci� d'expedici� de Scott.[7]
Va ser promogut a contraalmirall el 21 de desembre de 1898, vicealmirall el 12 d'agost de 1903 i almirall l'1 de mar� de 1907. Entre l'1 de setembre e 1899 i el 31 d'agost de 1902 fou Almirall Superintendent dels molls de Portsmouth.
Es va retirar de l'Armada el 22 de mar� de 1908 i es va traslladar a The Croft, Great Bealings.[8] Va morir a Great Bealings i fou enterrat a la parr�quia local el 17 de novembre de 1930. La seva esposa va ser enterrada al mateix lloc el 6 de maig de 1943, als 94 anys.[9]
Refer�ncies
[modifica]- ↑ «Biography of Pelham Aldrich R.N.». pdavis.nl. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ 1851 UK Census Record
- ↑ «Royal Navy Flag Officers of the Dreadnought Era 1904-1945: Royal Navy Full Admirals». admirals.org.uk. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ «Historical atlas of the Arctic». books.google.cat. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ Alan Rayburn. «Naming Canada: stories about Canadian place names». books.google.cat. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ «The Tumbrel Diaries: Christmas Island». angustrumble.blogspot.com. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ «Name Details - Australian Antarctic Data Centre». data.aad.gov.au. [Consulta: 16 desembre 2011].
- ↑ 1911 UK Census
- ↑ Burial records from St Mary's, Great Bealings