Pingüins
Spheniscidae  | |
|---|---|
 Ping�ins de Sander al zoo de Burger (Pa�sos Baixos) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Mitj� de locomoci� | bipedisme |
| Per�ode | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| F�lum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Sphenisciformes |
| Fam�lia | Spheniscidae Bonaparte, 1831 |
| G�neres | |
| Distribuci� | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els ping�ins s�n un grup d'esp�cies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contr�riament a la creen�a popular, els ping�ins no habiten �nicament en climes freds. Moltes esp�cies de ping�ins habiten fins a les Illes Gal�pagos. La majoria dels ping�ins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.
L'esp�cie m�s grossa �s el ping�� emperador: els adults tenen una al�ada mitjana d'1,1 metres, i pesen 30 o m�s quilograms. L'esp�cie m�s petita �s el ping�� blau nan, el qual t� t�picament una al�ada d'entre 35 i 40 cent�metres i pesen al voltant d'1 quilogram. Generalment els ping�ins m�s grossos retenen millor la calor i per tant habiten en regions m�s fredes, mentre que les esp�cies m�s petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.
Taxonomia
[modifica]Tradicionalment s'ha considerat que els pingüins formen per ells mateixos la família dels esfeníscids (Spheniscidae) i l'ordre dels esfenisciformes (Sphenisciformes). En la classificació de Sibley-Ahlquist, s'inclou la família Spheniscidae en l'ordre Ciconiiformes.[2] Classificat en 6 gèneres i 18 espècies,[3] no sense controvèrsia, ja que alguns autors consideren fins a 20 espècies, totes en la subfamília dels esfeniscins (Spheniscinae).
- Gènere Aptenodytes
- Pingüí reial (Aptenodytes patagonicus)
- Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri)
- Gènere Pygoscelis
- Pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae)
- Pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua)
- Pingüí carablanc (Pygoscelis antarcticus)
- Gènere Megadyptes
- Pingüí ullgroc (Megadyptes antipodes)
- Gènere Eudyptula
- Pingüí petit (Eudyptula minor). Alguns autors consideren la subespècie E. m. albosignata com una espècie diferent (E. albosignata).[4]
- Gènere Spheniscus
- Pingüí del Cap (Spheniscus demersus)
- Pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti)
- Pingüí de les Galápagos (Spheniscus mendiculus)
- Pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus)
- Gènere Eudyptes
- Pingüí de Fiordland (Eudyptes pachyrhynchus)
- Pingüí de Sclater (Eudyptes sclateri)
- Pingüí crestadaurat (Eudyptes chrysolophus)
- Pingüí de Schlegel (Eudyptes schlegeli). Alguns autors han considerat aquesta espècie només com una varietat de color del pingüí de cresta daurada.
- Pingüí salta-roques meridional (Eudyptes chrysocome).
- Pingüí salta-roques septentrional (Eudyptes moseleyi)
- Pingüí de les Snares (Eudyptes robustus)
Pingüins cèlebres
[modifica]- El sistema operatiu Linux ha agafat com a mascota oficial la imatge d'un pingüí (Tux), com el protagonista de Penguin Adventure va esdevenir la mascota de MSX.
- Pingu, protagonista d'una sèrie infantil d'animació amb plastilina.
- Els pinguïns de la pel·lícula d'animació Madagascar i la seva seqüela Els pingüins de Madagascar.
- El pingüí Gunter de la seria d'animació Hora d'aventures.
- Nils Olav, mascota i coronel en cap de la Guàrdia Reial de Noruega. Viu al zoològic d'Edimburg, Escòcia.
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Spheniscidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ [1][Enllaç no actiu]
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- ↑ [2]
