Lotari I
.jpg)
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Família
[modifica]| Carles Martell | ||||||||||||||||
| Pip� el Breu | ||||||||||||||||
| Rotruda de Trier | ||||||||||||||||
| Carlemany | ||||||||||||||||
| Bertrada de Laon | ||||||||||||||||
| Llu�s el Piet�s | ||||||||||||||||
| Hildegarda | ||||||||||||||||
| Lotari I | ||||||||||||||||
| Ingerman d'Hesbaye | ||||||||||||||||
| Ermengarda d'Hesbaye | ||||||||||||||||
| Hedwig de Baviera | ||||||||||||||||
L'any 821 es va casar amb Ermengarda de Tours (?-851), que li don� vuit fills.
- Llu�s (825-875), futur Llu�s II d'It�lia.
- Hiltruda (826-865)
- Berta (vers 830-852)
- Irmgarda (vers 830-849)
- Gisela (vers 830-856)
- Lotari (835-869), futur Lotari II de Lotar�ngia.
- Rotruda (vers 840-?)
- Carles (845-863), futur rei de Proven�a.
Joventut
[modifica]Lotari era el fill gran de l'emperador Llu�s el Piet�s i la seva primera esposa Ermengarda d'Hesbaye. Hi ha poca informaci� de la seva joventut, que possiblement va passar a la cort del seu avi Carlemany. L'any 815 el seu pare li va assignar el govern de Baviera. Dos anys despr�s el seu pare el va associar al t�tol imperial (al final de la dieta d'Aquisgr� el 30 de juliol del 817), convertint-se en successor. L'any 820 va ser proclamat Rei d'It�lia. Va liderar els seus dos germans Pip� d'Aquit�nia i Llu�s el Germ�nic en revoltes contra el seu pare, originades per l'intent d'aquest d'assignar part de l'her�ncia al seu fill amb la seva segona esposa, Carles el Calb.
A la dieta de Thionville de la tardor del 831 en que Bernat de Septim�nia fou rehabilitat, estaven presents Lotari I d'It�lia i Llu�s de Baviera; Pip� I d'Aquit�nia va excusar amb diversos motius la seva assist�ncia tot i les ordes directes de l'emperador,[a] per� finalment, sota orde paterna, es va haver de presentar el desembre a Aquisgr� on estava Llu�s el Piet�s; aquest el va amonestar i li va ordenar de restar al seu costat i d'absentar-se sense el seu perm�s, el que era una mena d'arrest. Per� despr�s de les festes de Nadal Pip� es va evadir el dia dels sants innocents (28 de desembre del 831) sortint de nit cap a Aquit�nia, acompanyat dels senyors que li eren m�s afectes. Hi va haver fins i tot una mena de lligam secret amb Bernat de Septim�nia, que al seu torn estava descontent per no haver estat restablert en la seva posici� a la cort.
Revolta contra Llu�s el Piet�s
[modifica]Berenguer, comte de Tolosa i conseller de Pip�, li va aconsellar de no revoltar-se per� Bernat de Septim�nia el va instigar. A principis del 832, Llu�s el Piet�s va convocar una dieta a Orleans per discutir els m�todes de restablir a Pip� en l'obedi�ncia. Lotari i Pip� hi foren cridats, per� Llu�s va donar suport al seu germ� i no hi va anar; aspirava a la part de Germ�nia destinada al seu germanastre Carles el Calb. Llu�s el Piet�s va iniciar la campanya contra els seus fills rebel. Berenguer, lleial a l'emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se d'alguns d'ells, amb seguretat el Rossell� (amb el Vallespir), probablement tamb� Ras�s i el Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna.
Llu�s el Piet�s es va dirigir cap a Aquit�nia per a reprimir la revolta, per� la insurrecci� del seu fill Llu�s a Baviera l'en va fer desistir. Llu�s no va aconseguir suport de la noblesa de Germ�nia, i les tropes feren costat a l'emperador, for�ant-lo a retirar-se i sotmetre's. Acabada la seva tasca a Germ�nia, Llu�s el Piet�s marx� a Orleans, on al setembre va convocar una dieta a la qual reclam� en Pip�; aquest, sentint-se culpable i no gosant presentar-s'hi, feu veure que hi acudia, per� romancej� pel cam� sense intencions clares d'arribar a Orleans. Aix� feu que l'emperador prengu�s la iniciativa d'anar-lo a cercar a Aquit�nia fins a trobar-lo al palau de Joac (Jocundiacum), a la vora de Llemotges. Pip�, veient que no podia escapar a la persecuci� del seu pare, se li tir� als peus i li implor� perd�, que l'emperador conced�. En una assemblea p�blica a Joac, l'emperador present� els seus retrets a Pip� i li exig� que, en prova de fidelitat, marxessin ell, esposa i fills Tr�veris, ciutat on havien de romandre fins a nova ordre; tamb� hagu� de donar testimoni p�blic de la seva submissi� a l'emperador.
El 4 d'octubre Llu�s el Piet�s encara era a Joac segons una carta d'aquesta data, emesa "al lloc de Juvenciacum" per la qual donava el poble de Fontaines a la di�cesi de Tolosa, dependent del seu domini, a un dels seus vassalls de nom Adalbert, amb el perm�s de posseir-lo en propietat i de disposar com en volgu�s. Aix� demostraria que el regne d'Aquit�nia havia estat confiscat a Pip�, at�s que Llu�s el Piet�s hi exercia l'autoritat reial. No �s clar si fou a la mateixa assemblea quan en fou desposse�t o b� uns dies despr�s quan Pip�, que havia fingit obeir i marxar a Tr�veris, es va dirigir a Dou� a l'Anjou, amb una escorta, i a la nit es va fer segrestar pels seus propis servidors, restant a Aquitània anant d'un lloc a l'altre; això hauria irritat l'emperador, que l'hauria desposseït. Lluís el Pietós va restar a Aquitània unes setmanes i finalment va entregar el regne al seu fill de 9 anys Carles el Calb, de qui va rebre el jurament de fidelitat junt amb el dels principals senyors del país. El Pietós va fer un darrer intent de sotmetre Pipí i va convocar una assemblea a Aquitània, el dia de Sant Martí (11 de novembre), a la qual el va cridar. Però Pipí, rebel i obstinat, va refusar anar-hi i encara va hostilitzar les tropes paternes, el que unit a les pluges extremament abundants d'aquella tardor seguides d'un fred rigorós a l'inici de l'hivern va obligar l'emperador a despatxar el seu exèrcit i traslladar-se al palau de Rest, a l'Anjou, a la riba del Loire, i després a Mans, on va passar les festes de Nadal fins que al començament del 833 va anar cap a Aquisgrà.
La revolta de Pipí va arrosegar els seus dos germans Lotari I i Lluís de Baviera. Durant l'hivern (principis del 833) els tres prínceps van ajustar una aliança contra el seu pare al que atribuïen el desig de desheretar-los contra el jurament que havia fet el 817. El tres rebels van cridar els seus partidaris que estaven desterrats i van intentar revoltar els pobles al seu favor. Al front del rebels es va posar Matfred d'Orleans mentre el bisbe Ebó de Reims quedava com a principal conseller de Lotari. Lluís el Pietós va reunir un exèrcit lleial a Worms al començament de la Quaresma i va marxar contra els rebels que s'havien reunit a Alsàcia entre Estrasburg i Basilea, prop de Colmar, en un lloc anomenat Rotfelth (que vol dir "Camp Roig"), situat entre Brisach i el riu Ell, després conegut com a "Camp de la Mentida" o Lugenfeld i avui dia Rotleube. Lotari havia aconseguit el suport del papa Gregori IV que el va seguir des d'Itàlia amb tota la cort romana amb el pretext de meditar sobre la pau dins la família reial. Lluís el Pietós va intentar primer, com habitualment, la via de la negociació i va enviar delegats per convidar-los a sotmetre's i subjectar-se a la seva clemència; però tot fou debades; també va enviar delegats al papa per queixar-se que després de la seva arribada no l'havia anat a trobar, i de protegir els rebels. Els bisbes lleials a Lluís ja s'havien declarat contra el papa després de córrer el rumor que els volia excomunicar incloent a l'emperador mateix si no restituïa en els seus drets a Lotari, i de comú acord es van avançar, el van excomunicar per arrogar-se facultats que els cànons no li concedien i van amenaçar amb la seva deposició per haver anat a l'imperi sense haver estat cridat. Els tres prínceps rebels van contestar al pare ferma però respectuosament: ells no havien fet cap falta doncs la iniciativa havia sorgit del pare quan els havia desheretat a instància de certes persones de les que seguia fàcilment els mals consells i que no feia cap intent de conservar la pau restablint la partició del 817, ja que les posteriors eren sempre massa favorables a Judit de Baviera i els seus interessos, i que aquesta emperadriu tenia massa ascendent sobre l'emperador i el dominava impedint-li desheretar a Carles (futur Carles el Calb).
Els dos exèrcits esperaven el senyal per l'enfrontament quan l'emperador fou avisat de l'arribada de Gregori IV al seu campament; el papa fou rebut fredament i els sos homes van tenir una entrevista curta; Gregori va restar llavors al campament i va seguir negociant i va començar a influir en Lluís al que segons alguns va convèncer de ser designat àrbitre en el conflicte (segons altres es va retirar sense aconseguir res positiu); en aquesta condició va retornar al campament de Lotari que no podia acceptar amb honor les condicions de pau que oferia el seu pare. El cert és que durant el temps que Lotari i Gregori van negociar els tres prínceps van aconseguir guanyar a la seva causa molts dels senyors, bé per regals o per promeses; la nit després de l'entrevista els senyors guanyats pels prínceps van desertar amb la seva gent i l'endemà Lluís el Pietós es va trobar gairebé sol fora dels prelats i senyors sempre lleials als que per salvar la vida el mateix emperador va aconsellar retirar-se al campament de Lotari o fugir, opció aquesta darrera triada per la major part.
Lluís va enviar emissaris als seus fills demanant que li fos evitat el deshonor de ser portat al campament rival pels soldats i els prínceps li van comunicar que anés al seu campament i ells el rebrien amb tot l'honor i respecte deguts. Així ho va fer Lluís el Pietós: en acostar-se els tres fills van baixar del cavall i el van anar a saludar; l'emperador els va abraçar i hi va parlar algun temps; els va recordar la seva paraula sobre l'emperadriu i el jove Carles, el seu germanastre i li van prometre que no els farien res i altres promeses que els va demanar. Conduït Lluís amb el seu fill Carles a la tenda de Lotari I, Judit fou portada a la tenda de Lluís de Baviera. Les promeses no es van mantenir i Judit fou enviada a l'exili al convent de Tortona a Llombardia.
Lotari va convocar una assemblea en la qual l'imperi fou declarat vacant i ell mateix fou proclamat emperador (oficialment se li va oferir el càrrec que va acceptar). Els tres prínceps van procedir a un nou repartiment de la monarquia conforme a la partició del 817 i cadascun va rebre el jurament dels senyors que esdevindrien els seus súbdits segons la nova partició i que estaven presents al lloc. Després d'això es van separar. Pipí va retornar a Aquitània (Pipí va ser restaurat al seu anterior estatus de rei), Lluís a Baviera i el papa a Roma. Lotari es va dirigir a França amb el seu pare que fou conduït sota una forta guàrdia, igual que el jove príncep Carles i en arribar a Soissons Lluís el Pietós fou tancat al monestir de Saint-Médard, on li fou prohibida qualsevol visita; Carles fou enviat a l'abadia de Prom a la diòcesi de Trèveris.
Per l'1 d'octubre del 833 Lotari va convocar una dieta general a Compiègne que el va ratificar com emperador i a la que va fer assistir al seu pare per utilitzar-lo en els seus designis. En aquesta assemblea va exigir un jurament de fidelitat dels prelats i senyors que hi van assistir, perquè sospitava que alguns eren fidels secretament al seu pare. Lluís va ser formalment deposat, i se'l va obligar a confessar públicament molts pecats que no havia comès.
Pocs dies després de la reunió, Lotari se'n va anar a Aquisgrà on va arribar el 29 de novembre, amb idea de passar-hi l'hivern. Llavors va fer anar a la cort al seu pare del que malfiava. Però mentre les disposicions ignominioses adoptades envers Lluís a l'assemblea van ser conegudes per Pipí i Lluís que altre cop es van girar contra el seu germà al que consideraven que s'apoderava de massa poder sense participació dels altres germans. També els prelats que havien participat en l'assemblea de Compiegne van començar a vacil·lar i alguns van fer públic el seu penediment; el poble va començar a murmurar i es van produir assemblees secretes de senyors de Germània, Aquitània i Borgonya on es va discutir sobre com alliberar a Lotari de mans del seu fill. El duc Bernat de Septimània que vivia retirat a Borgonya a les terres familiars, con enemic declarat de Lotari i amb l'esperança de recuperar els seus honors es va unir al comte Guarí un dels més grans senyors de Borgonya i junts van treballar per aconseguir la lleialtat dels senyors del regne borgonyó, formant una lliga en favor de Lluís el Pietós. Al mateix temps Bernat va enviar missatgers a Pipí I d'Aquitània, el seu amic, per convindre la manera d'actuar per restablir al Pietós. El rei Lluís de Baviera va marxar amb el seu exèrcit cap a Frankfurt on va enviar missatgers al seu germà Lotari demanant que el pare fos tractat amb més humanitat, però aquestes protestes no van tenir efecte. Llavors Lluís es va acostar amb les seves tropes a Aquisgrà mentre Pipí preparava les seves també per avançar i unir-se al seu germà petit. Lotari, assabentat, va fer venir al jove Carles de l'abadia de Prom i el va mantenir al mateix lloc que al pare i deposat emperador, sent portats primer a Compiègne, i després cap a París on considerava que la nobles li era més lleial que en cap altre lloc i a l'espera de l'arribada de les seves tropes a la que ja havia mobilitzat.
En arribar a París va saber que els comtes Egebard i Guillem (el seu escuder), amb altres senyors, havien decidit atacar-lo i arrabassar-li a l'emperador. Però Lluís el Pietós els va dissuadir en benefici de la pau i va aconsellar no fer res precipitat. Mentre Pipí havia arribat ja a la vora del Sena amb l'exèrcit d'Aquitània però no podia travessar el riu perquè Lotari ja havia ordenat confiscar totes les barques i una inundació extraordinària s'havia emportat els ponts; al mateix temps Bernat i Guarí van arribar a l'inici de la quaresma amb les tropes borgonyones fins a la vora del Marne; el fred encara era rigorós i les forces es van haver d'aturar a Bonnœil (Bongilo). Poc després, el dissabte de la primera setmana de quaresma (26 de febrer) els dos senyors van enviar uns missatgers a Lotari, l'abat Rebald i el comte Gaucelm (ex comte, germà de Bernat) per demanar l'alliberament de l'emperador i el van advertir que si el deixava en les seves mans de bon grau, ells farien la pau i obtindrien la gràcia per Lotari, però si no haurien d'utilitzar la força; Lotari va contestar que era el més sensible de tots a qualsevol cosa en benefici del pare i que els senyors que l'acusaven havien estat abans els primers de trair a l'emperador i entregar-lo a les seves mans; al·legava que la seva deposició havia estat canònica pel judici dels bisbes; a més deia que la diputació no era prou nombrosa i reclamava almenys dos abats i dos comtes, entre els quals hi hauria d'haver Odó d'Orleans, cosí de Bernat; Lotari tractava de guanyar temps per poder-se retirar i posar-se a cobert de l'exèrcit de Germània que conduït pel rei de Baviera avançava a bon ritme, i de l'exèrcit aquità que amb el borgonyó el podien rodejar. Lotari va deixar al seu pare i al germanastre Carles a l'abadia de Saint-Denis, i el darrer dia de febrer va marxar acompanyat només d'alguns senyors que van voler seguir la seva sort, cap a Borgonya, arribant a Vienne on va intentar sostenir-se i va reunir totes les tropes que va poder. Entre els que el van seguir Bartomeu de Narbona i Salomó de bisbes Elna. El 7 d'abril va donar una carta a favor de l'església d'Elna datada a Clunac que podria ser Cluny a Borgonya.
Just retirar-se Lotari que els senyors que havien restat a Saint-Denis amb l'emperador van decidir que calia que l'emperador reprengués immediatament les marques de la seva dignitat però Lluís el Pietós va decidir demorar-ho fins l'endemà que era diumenge 1 de març. Llavors els bisbes reunits en una església li van retornar les armes i els ornaments reials
L'emperador va decidir no perseguir a Lotari (contra el parer dels seus cortesans). Va marxar cap a Nanteuil i es va traslladar tot seguit a Quierzy a la riba de l'Oise on es va reunir amb Pipí i Lluís de Baviera, als que va rebre amb grans mostres d'afecte i reconeixement; L'emperador va fer la mateixa acollida als senyors del seu seguici i especialment als de l'exèrcit de Borgonya, i amb tots ells a la meitat de la quaresma va tenir a palau una dieta en la qual Pipí for formalment restablert com a rei d'Aquitània que l'emperador li havia arrabassat 18 mesos abans. També va restablir en les seves dignitats als diversos senyors que es trobaven a la dieta i havien contribuït al seu alliberament. Després de la dieta de Quierzy Pipí va retornar a Aquitània. Lluís el Pietós va anar a Aquisgrà acompanyat de Lluís de Baviera i del príncep Carles; l'emperadriu Judit de Baviera va arribar poc després a la capital, alliberada del monestir de Tortona on romania quan es va saber el restabliment del seu marit; el seu marit altre cop va refusar formalment reconèixer-la com esposa fins que davant d'una dieta hagués estat exonerada dels crims dels que havia estat acusada (el que es devia produir a la següent dieta). Lluís el Pietós va mostrar altre cop la seva clemència amb una amnistia general per tots els que havien participat en la revolta que li havia costat la pèrdua temporal del tron.
Mentre Lotari encara disposava de molts seguidors entre els quals Matfred antic comte d'Orleans i Lambert marquès de Bretanya.[b] Els seus partidaris devastaven la Nèustria a la dreta del Loira. El comte Odó d'Orleans, del camp imperial, i altres senyors, van fer campanya entre el Loire i el Sena per fer front als atacs de Matfred i Lambert; els dos exèrcits es van trobar finalment i Odó fou derrotat i mort junt amb el seu germà el comte Guillem de Blois, el comte Guiu del Maine, i altres magnats. Lambert i Matfred no van saber aprofitar la seva victòria i temerosos que Lluís el Pietós marxés contra ells amb totes les forces i els rodegés, van demanar a Lotari acudir en el seu ajut.
Lotari estava aleshores a Vienne amb les seves tropes i es va dirigir a Châlons-sur-Saône que li va tancar les portes. Els principals senyors de Borgonya del partit imperial, entre els quals Guar� (probablement el mateix que Guer� de Proven�a comte de Macon del 825 al 853, comte de M�montois 832-853, i que despr�s fou comte de Chalons-sur-Sa�ne 835-853, i d'Auxois i d'Autun i marqu�s de Borgonya 844-853), Gaucelm, germ� de Bernat de Septim�nia i el got Sanila el seu lloctinent (l'acusador de Ber� el 820) havien arribat abans a aquesta vila i l'havien fortificat per retardar la marxa de Lotari que es va veure obligat a assetjar-la. Lotari la va conquerir en pocs dies[c] i la va lliurar al furor dels soldats que la van incendiar pels quatre costats. Gaucelm, Sanila i un altre senyor de nom Madalelm foren executats sobre el camp. Guer� i altres senyors per salvar la vida van abandonar el partit imperial al darrer moment i van ser perdonats despr�s de jurar fidelitat a Lotari.[d] Encara insatisfet amb la seva venjan�a sobre Bernat de Septim�nia per mitj� del seu germ� i el seu lloctinent, Lotari captur� a Gerberga, germana de Bernat, que era monja i es trobava aleshores a Chalons, on vivia en retirament i ocupada en tasques religioses (sanctimonialis) la va fer tancar en un bid� de fusta com una bruixa i enverinadora, sent tirada al riu Saonna, morint ofegada.
L'emperador era llavors a Langres on a mig agost va tenir una dieta a la que estava present Llu�s de Baviera amb els seus homes. Informats que Lotari avan�ava cap a Orleans despr�s de prendre Chalons, es van posar en campanya i van perseguir al pr�ncep, al que van atrapar finalment al Maine on s'havia reunit amb els comtes Matfred i Lambert; els dos ex�rcits estaven en posici� de lliurar batalla quan l'emperador una vegada m�s va obrir negociacions; no obstant Lotari es va mostrar inflexible i despr�s de tres dies de converses va refusar la pau i va amena�ar als enviats de l'emperador. En aquestos tres dies Lotari va intentar atreure al seu camp a la gent de l'emperador per� sense �xit; al quart dia, a la nit, va decidir aixecar el camp i anar cap a Blois. L'emperador i el rei de Baviera el van seguir de prop i el van atrapar a la vora del Loira prop del castell de Blois on Pip� d'Aquit�nia es va reunir amb el seu pare i germ� petit; l'acompanyava Berenguer de Tolosa i de Septim�nia i G�tia, conegut com el Savi per la seva probitat i encert: Lotari va fer amag d'atacar als imperials per� finalment es va abstenir.
L'emperador va enviar al campament del seu fill a tres emissaris per demanar la seva submissi�: Baradadi bisbe de Paderborn, Berenguer de Tolosa i Septim�nia i el duc Gebehard; els tres van demanar a Lotari d'anar al campament del pare i sotmetre's; Lotari va demanar temps per reflexionar i acabaven de marxar quan els va fer cridar per consultar amb ell mateix sobre qu� fer; els enviats van recomanar la submissi� perqu� l'emperador estava ben disposat al perd�. Lotari els va escoltar i es va presentar al campament patern on Llu�s el Piet�s l'esperava entre Pip� i Llu�s de Baviera i molts altres senyors. Lotari es va presentar acompanyat per Hug de Tours el seu sogre i per Matfred d'Orleans entre altres senyors fidels. Lotari es va tirar als peus del seu pare que li va ordenar aixecar-se; despr�s va recon�ixer el seu crim i va demanar perd�; Llu�s va fer un viu retret al seu fill i li va dir que per gr�cia no li arrabassava el regne d'It�lia on l'ordenava retirar-se i no sortir-ne sense perm�s, i li va exigir un nou jurament de fidelitat; l'emperador va perdonar al mateix temps als seus partidaris i els va permetre conservar els b�ns despr�s de rebre el jurament de fidelitat. Despr�s l'assemblea fou aixecada i cadascun va retornar al seu territori.
L'emperador Llu�s el Piet�s despr�s del seu restabliment i consolidaci� va convocar una dieta a Attigny, a finals del 834 (a la festa de sant Mart� l'11 de novembre) on es van anomenar alguns missi dominici per anar a prov�ncies a restablir l'orde que havia estat alterat per les cont�nues lluites a l'imperi entre 830 i 835; un dels mals eren l'exist�ncia de bandits que desolaven territoris. Despr�s d'aquesta dieta l'emperador en va convocar una altra a Thionville a comen�aments del 835. Aquesta fou una assemblea complexa i llarga.[e] Els bisbes (hi havia presentes 8 arquebisbes i 35 bisbes entre els quals Cristi� de Nimes i Sisebut d'Urgell) van examinar la conducte dels seus col�legues partidaris de Lotari: Ebles o Eb� de Reims fou deposat de la seva seu; els bisbes Agobard de Li� i Bernat de Viena que no van compar�ixer despr�s de ser citats, van ser condemnats per contum�cia i les seus declarades vacants. En aquesta dieta es va establir el nou repartiment del regne[f] per la qual Lotari I rebia nom�s It�lia, Pip� i Llu�s de Baviera van augmentar la part que els havia pertocat el 817 i aix� Pip� va rebre el territori entre el Loire i el Somme i una part de Borgonya, i Llu�s la resta de N�ustria i una part d'Austr�sia i Germ�nia, i a Carles (el Calb) li fou assignada Su�bia, la resta d'Austr�sia i de Borgonya, Proven�a i G�tia i Septim�nia. L'emperador es va reservar de per vida l'autoritat suprema i no en va designar cap com a successor en el t�tol imperial per evitar gelosies. Es va reservar el dret d'augmentar o disminuir les parts de cadascun segons el futur comportament. Acabada la dieta els participants clergues van retornar als seus llocs d'origen i els senyors que hi havien assistit van anar a Metz on l'emperador es va fer coronar altra vegada el primer diumenge de quaresma.
L'emperador va convocar al juny seg�ent una nova dieta a Cr�mieu (Stramiacum), al Lion�s, pel mes de juny, a la que van assistir Llu�s de Baviera i Pip� I d'Aquit�nia aix� com un gran nombre de delegats de Septim�nia i G�tia. El tema principal de la reuni� era la restituci� dels honors de Bernat de Septim�nia; la mort de Berenguer de Tolosa va facilitar el seu nomenament. Acabada la reuni� Pip� i Llu�s de Baviera van retornar als seus estats, i Llu�s va anar a Aquisgr� amb la idea d'anar despr�s a Fr�sia on la seva pres�ncia era necess�ria davant els atacs normands.
L'emperadriu Judit es va comen�ar a adonar que la salut del seu marit ja no era bona, i patia perqu� a la seva mort el seu fill Carles es trobaria sense suports a la merc� dels seus germanastres interessats a excloure'l, i va fer tot el possible per atreure a Lotari I al seu partit i el va defensar tant com va poder davant l'emperador que va acabar enviant missatgers al pr�ncep buscant la reconciliaci�. Les negociacions van durar entre la dieta de Cr�mieu i el final d'any (835); despr�s de Nadal l'emperador va enviar nous ambaixadors amb instruccions per demanar a Lotari d'enviar alguns dels seus consellers per a poder concloure els acords definitius. Esperant l'arribada dels delegats de Lotari l'emperador va celebrar dieta a Aquisgr� el dia de la Purificaci� de Maria o de la Candelera (2 de febrer del 836). Els bisbes presents van dirigir un escrit dividit en tres llibres pel qual demanaven a Pip� de restituir els b�ns usurpats pels senyors del regne a l'esgl�sia a Aquit�nia; Pip� estava llavors a Aquit�nia on al mateix celebrava la dieta del seu regne i va rebre la not�cia que la dieta va prometre complir. L'emperador va ordenar el mateix a Septim�nia on va enviar dos missi dominici per fer complir la seva decisi�.
Quan els enviats de Lotari van arribar a Thionville s'estava celebrant una segona dieta convocada per l'emperador despr�s de la Pasqua. Entre els delegats el principal era Vala de Corbie que va excusar a Lotari a causa d'una malaltia (unes febres). Es va concloure la pau i Judit va perdonar oficialment a Lotari sobre el que havia guanyat for�a influ�ncia. L'emperador comptant amb la sinceritat del pr�ncep, va transmetre el seu afecte i els desitjos d'una propera recuperaci� i el va convidar a anar a Worms a la dieta de meitat de setembre. Per� Lotari fou afectat altre cop per les febres i no hi va poder anar. Si que van estar presents a Worms Pip� d'Aquit�nia i Llu�s de Baviera amb les seves tropes per� el primer va haver de retornar aviat a causa de disturbis produ�ts al seu regne. En aquesta assemblea l'emperador va restaurar a Agobard a la seva de Li� aix� com als altres bisbes partidaris del pr�ncep, especialment Eb� de Reims. D'altra banda l'epid�mia que hi havia a It�lia i que havia tingut un cert temps emmalaltit a Lotari, va matar a molts dels m�s fidels col�laboradors de Lotari que va quedar en una posici� m�s d�bil.
Diversos conflictes van apar�ixer aviat entre Llu�s el Piet�s i Lotari i el primer, conven�ut que el seu fill no actuava de bona fe, despr�s de la dieta que va fer a Thionville al mes de maig del 837, va decidir passar a It�lia per imposar a Lotari els seus deures i va cridar a Pip� i a Llu�s de Baviera per acompanyar-lo, per� les not�cies dels atacs dels normands a les costes del nord de Fran�a el van obligar a abandonar el projecte i va anar a Nimega per reprimir els atacs. Lotari per la seva banda, lluny d'obeir el seu pare que li havia ordenat restituir diversos ben usurpats a esgl�sies, i especialment a la de Roma, va fer arrestar als enviats de l'emperador al Papa i va fer fortificar els Alps per impedir als imperials entrar a It�lia.
Judit de Baviera al fracassar el seu projecte de protecci� de Carles per Lotari, va intentar el mateix amb Pip�, per� la mort d'aquest el desembre del 838, la va obligar, temerosa que mort l'emperador els fills li arrabassarien a Carles la seva part, a acostar-se altre cop a Lotari obtenint del seu marit el negociar directament amb aquest fill. Llu�s el Piet�s va sortir de Frankfurt a la quaresma i es va aturar pel cam� a Bregenz o Bregentz on va celebrar la Pasqua. Judit el va fer comprometre a prometre a Lotari, si s'erigia en protector de Carles, que l'imperi seria repartit entre els dos, excepte Baviera que seria per Llu�s. Lotari volia recuperar l'her�ncia perduda i va escoltar aquestes promeses fetes per un enviat del Piet�s, amb gran satisfacci� i va donar el seu acord. L'emperador doncs va decidir fer una nova partici� i va convocar una dieta a Worms on va anar el 30 de maig; Lotari tamb� hi va assistir per orde del pare i quan va arribar es va tirar als peus de l'emperador i li va demanar perd� per les seves faltes passades i l'emperador li va concedir a canvi de no intentar res en el futur sense el seu consentiment, i no intentar res en perjudici de Carles (el Calb), cosa que Lotari va prometre. L'emperador va fer dues parts quasi iguals dels seus estats i va deixar escollir a Lotari que va agafar Fran�a Oriental, It�lia, Borgonya, Austr�sia i Germ�nia excepte Baviera que restava per Llu�s (conegut com a Llu�s el Germ�nic). Carles rebia la Fran�a Occidental, N�ustria, Aquit�nia, Septim�nia i G�tia, Proven�a i set comtats a Borgonya al llarg del Roine i el Sa�ne. Pip� II i Carles, els pr�nceps d'Aquit�nia, van quedar exclosos. Acabada la dieta a comen�aments de juliol Lotari va tornar a It�lia amb perm�s patern, despr�s d'un nou jurament de fidelitat inviolable. Llu�s el Piet�s, segur que Llu�s de Baviera estaria descontent, li va prohibir sortir dels seus dominis sota amena�a d'utilitzar contra ell totes les seves forces i va planejar anar a Augsburg el setembre per imposar la seva autoritat al pr�ncep, per� degut al conflicte d'Aquit�nia l'emperador va renunciar a aquesta expedici�.
Llu�s el Piet�s va passar l'hivern a Aquit�nia; pel Nadal i la Candelera (2 de febrer) era a Poitiers, sortint al comen�ar la quaresma al saber de certs moviments a Germ�nia a l'est del Rin on el rei de Baviera s'havia revoltat altre cop i instigava la regi� a l'aixecament. Judit i Carles van quedar a Aquit�nia per acabar amb la revolta dels seguidors de Pip� Ii que encara restaven.[g] La Pasqua la va passar a Aquisgr� i va entrar tot seguit a Germ�nia creuant el Rin i dirigint-se cap a Tur�ngia on estava acampat el rei de Baviera, que va decidir aixecar el camp i retornar als seus dominis i l'emperador va decidir altre cop no perseguir-lo per� va convocar una dieta a Worms l'1 de juliol per jutjar-lo com a rebel. A aquesta dieta va convocar al seu fill Lotari I; ja estava en cam� cap a Worms quan es va posar malalt i es va aturar a una illa del Rin sota Mag�ncia enfront del palau d'Ingelheim. Abans de morir va enviar la corona, el ceptre i els altres ornaments imperials al seu fill Lotari amb la condici� d'executar fidelment els pactes de defensa de Carles (el Calb). La mort de Llu�s el Piet�s es va produir a Ingelheim el 20 de juny del 840 als 64 anys.
Guerra civil franca
[modifica]A la mort del seu pare el 840, Llu�s el Germ�nic i Carles el Calb es van aliar contra seu per obtenir porcions m�s grans de territori (Pip� havia mort amb anterioritat). Despr�s de tres anys de guerra civil, va ser ven�ut pels seus germans el 25 de juny de 841 a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye i finalment hagu� d'acceptar la partici� de l'imperi amb la firma del Tractat de Verdun (843). D'aquesta manera, l'Imperi Carolingi es dividia i Lotari sols conservava la part central dels territoris del seu pare. Lotari, per�, conservava la dignitat imperial.
Despr�s del 843 va viure en bona harmonia amb els seus germans. Els seus dominis van partir atacs normands i sarra�ns. El 850 o 851 aquestos darrers van fer una incursi� pel Roine i van devastar les dues ribes del riu fins a Arle sense trobar oposici�. En reembarcar els vents i els corrents els van tornar a la costa on foren atacats per mil�cies locals proven�als (o septimanes) i derrotats (una altra versi� diu que part de les naus foren destru�des per una tempesta, cosa m�s probable, si b� la major part va poder tornar a les seves bases a la costa Mediterr�nia). En el retorn fou atacada Barcelona, que fou conquerida merc�s a l'ajut dels jueus locals, per� despr�s de saquejada fou abandonada. M�s tard la flota, ja reparada va retornar al golf de Lle� i va atacar diversos punts, incloent Marsella.
Lotari estava llavors en algun lloc combatents als normands i despr�s va anar al palau de Gondreville, prop de Toul, on el 18 d'octubre del 850 va confirmar al bisbe Cels els privilegis de l'esgl�sia de Viviers, entre d'altres el domini sobre l'abadia de Donzère, a l'esquerra del Roine.
Va promulgar un text la Constitutio Lothari que reclama la superioritat del poder de l'emperador respecte del papat. El 854 i 855 va negociar la pau entre Carles el Calb i Lluís el Germànic, enfrontats per la pretensió del darrer al tron d'Aquitània per al seu fill Lluís el Jove que finalment van reeixir quan l'emperador fou afectat de febres. Encara poc abans de morir Lotari apareix confirmant per un diploma emès a Remiremont els privilegis de l'abadia de Cruas al Vivarès, a petició de l'abat Uliebaud sota recomanació de l'arquebisbe d'Arle Roland, el 6 de setembre del 855. Després l'emperador va abdicar i va anar anar a l'abadia de Prüm, a les Ardennes, on va vestir l'hàbit de monjo i va morir el 28 del mateix mes i any. Abans de morir va repartir el regne entre els seus fills pel tractat de Prüm, pel què Lotari II va rebre la part Nord: de Frísia a Suïssa (Lotaríngia), Lluís II el Jove, va rebre Itàlia i el títol d'emperador d'Occident; i Carles de Provença va rebre el Regne de la Baixa Borgonya o regne de Provença i la Borgonya Transjurana.[1]
Veneració
[modifica]Per la seva vida i la seva tasca en pro de la religió cristiana, aviat fou tingut per persona santa i el seu sepulcre a l'abadia de Prüm fou venerat i s'atribuïren miracles a la intercessió de l'emperador, per la qual cosa fou proclamat venerable. El procés de beatificació, però, no continuà.
Les seves restes foren sebollides de nou en 1721, en reconstruir-se l'abadia. Perdudes, foren retrobades en 1860. En 1874, l'emperador Guillem I d'Alemanya va finançar una nova tomba, l'actual.
Notes
[modifica]- ↑ La causa podria ser les advertències sobre les intencions de l'emperador que li va fer Vala de Corbie que estava exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutiers a Aquitània; sembla que també estava descontent que després del paper decisiu que ell i el seu germà Lluís de Baviera havien tingut en el restabliment del seu pare, no se'ls donava cap part al govern mentre el monjo Gombau de Saint-Médard de Soissons, que hi havia tingut una part similar, havia esdevingut totpoderós
- ↑ Devic i Vaissette el consideren comte d'Anjou, però sembla que aquest comtat i el de Nantes els va rebre només després de la mort d'Odó d'Orleans; el títol de marques era perquè comandava a la marca de Bretanya
- ↑ tres o cinc segons les fonts
- ↑ això és una suposició; de fet cap text no diu la causa per la que Guerí fou perdonat
- ↑ va durar fins a la quaresma
- ↑ aquesta afirmació es discutida, alguns historiadors situen el repartiment el 836 o fins i tot el 837
- ↑ l'emperador es va emportar al jove Pipí II
Referències
[modifica]- ↑ «Monumenta Germanica Historica» (en llatí) p. 369. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 27 octubre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
Vegeu també
[modifica]
| Precedit per: Lluís el Pietós |
Rei de Lotaríngia 840 – 855 |
Succeït per: Lluís el Jove, Lotari II de Lotaríngia, Carles de Provença |
| Emperador d'Occident 840 – 855 |
Succeït per: Lluís II el Jove |
Reis carolingis | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Pipí el Breu (751 - 768) • Carlemany† (768–814) • Carloman I (768–771) • Lluís el Pietós† (814 - 840) • Lotari I† (817 - 855)
| |||||||||||||||||||
| Imperi Carolingi | .svg) | |
|---|---|---|
| Sacre Imperi Romanogermànic | Otó I · Otó II · Otó III · Enric II · Conrad II · Enric III · Enric IV · Enric V · Lotari II · Frederic I · Enric VI · Otó IV · Frederic II · Enric VII · Lluís IV · Carles IV · Segimon · Frederic III · Maximilià I · Carles V · Ferran I · Maximilià II · Rodolf II · Maties · Ferran II · Ferran III · Leopold I · Josep I · Carles VI · Carles VII · Francesc I · Josep II · Leopold II · Francesc II | |