Populisme
El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de «promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir�.[1] Es destaquen per la seva aversi� discursiva a les elits econ�miques, cient�fiques i intel�lectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals, la seva den�ncia de l'egoisme per part de les classes privilegiades[2] i la seva constant apel�laci� al �poble� com a font del poder[3] i un vague �sentit com�� com criteri superior als arguments cient�fics.[2] Es consideren �enll� de les ideologies que totes han fracassat�. En un discurs populista els �xits s'expliquen com un resultat de les �virtuts del poble�. Els problemes i fracassos, al contrari, s�n atribu�ts als vicis dels �altres�.[4][5]
Segons el vent de l'�poca els �altres� poden ser el poble ve�, els forasters, els infidels, els refugiats, un grup �tnic diferent, una minoria, els aturats, etc. �s una forma d'antiintel�lectualisme que prefereix explicacions simples �que el poble ent�n� al discurs complex de t�cnics o de pol�tics �tradicionals�. Es troba a molts llocs del m�n en moltes formes, puix que la seva forma s'adapta a les sensibilitats locals.[6] El terme �s vist com a despectiu en el sentit d'aprofitament a trav�s de la manipulaci� de les aspiracions del poble per obtenir un benefici.[7]
Si dir a la gent el que vol escoltar �s una eina ret�rica inherent a la pol�tica i a la publicitat, els populistes, per manca de l�nia ideol�gica, fan servir exclusivament la demag�gia en els seus texts, missatges i discursos.[8]
En un partit tradicional sempre hi ha m�s o menys clara una l�nia ideol�gica subjacent i uns principis que es canvien nom�s de mica en mica. En canvi, un partit populista pot canviar d'un dia per l'altre segons qu� cregui que vol sentir el poble, o el mateix dia segons l'auditori, sigui per exemple un grup d'empresaris o de treballadors. Compten amb la capacitat d'oblit de la plebs i que un missatge que faci molt de soroll avui esborrar� el missatge contradictori d'ahir. �L'ambig�itat doctrinal traspassa les barreres ideol�giques i sociol�giques, estableix uns enemics f�cilment detectables i planteja solucions f�cils a problemes complexos�.[2]
Segons l'investigador Adam Maj�,[9] m�s que partits populistes i altres que no ho s�n, el que hi ha s�n partits m�s o menys populistes en la mesura que reuneixen un seguit de caracter�stiques: respostes senzilles a problemes complexos, l'apel�laci� del poble enfront de les elits, els lideratges carism�tics, la identificaci� d'un culpable f�cil o la utilitzaci� de teories de la conspiraci�.[10]
Altres significacions
[modifica]El terme �populisme� s'utilitza amb accepcions diferents. La connotaci� despectiva del terme �s for�a recent.[11] A la segona meitat del segle xix servia per traduir el rus nar�dnik, populistes, el primer gran moviment en contra el tsarisme.[7][12] El Diccionari catal�-valenci�-balear nom�s menciona la paraula amb el sentit d'�escola liter�ria que prefereix motius i formes populars,[13] com en el teatre populista�.
En el sentit pol�tic tamb� fins fa poc era utilitzat de manera m�s neutra, per referir-se als corrents que volien defensar els interessos populars.[7] La definici� d'aquest poble pot ser molt diferent segons que es tracti de populisme de dretes o d'esquerres, amb cadasc� els seus criteris de qui fa part del poble o no (descend�ncia, ra�a, lloc de naixement, classe social, llengua…). De vegades, hi ha molta ambigüitat: el poble pot ser el tot, o només la gent senzilla o els sectors més desatesos.[14] Altres l'utilitzen amb el sentit de tornar el poder a les masses populars, davant les elits.[15]
A l'excepció de dos partits dels Estats Units que van prendre el nom de Populist Party (1896-1908 i 1984-1996), i alguns altres partits efímers, cap partit no s'autodefineix com a populista.
Referències
[modifica]- ↑ Ramoneda, Josep «‘Populisme’, un mot massa ple». Ara, 05-07-2016. «Tot el que incomoda el PP, Ciutadans i el PSOE és titllat de populista»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Antón-Mellón, 2017.
- ↑ «Populisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rius, Marc «Populisme o nostàlgia?». Catalunya Plural, 04-12-2012.
- ↑ López, Jaume «Populisme independentista i raó». El Punt Avui, 11-07-2016, pàg. 5.
- ↑ Bertra, 2010, p. 4.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Populisme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Franco, Josep «No digueu populisme, digueu demagògia!». El periscopi, 21-11-2016. Arxivat de l'original el 2017-02-16 [Consulta: 16 febrer 2017].
- ↑ Majó Garriga, Adam. Set de mal: desxifrant el feixisme del segle XXI. Lleida: Pagès Editors, 2020. ISBN 978-84-1303-172-9.
- ↑ Suso, Roger. «L'extrema dreta s'alia amb el conspiracionisme a Alemanya contra les mesures per aturar la COVID-19». Directa, 22-05-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «populismo, palabra del año 2016 para la Fundéu BBVA» (en castellà). Fundéu, 30-12-2016. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ Mir, 2016.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Populisme». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Ramoneda, Josep «La crisi de règim, el populisme i el patriotisme democràtic: Íñigo Errejón conversa amb Josep Ramoneda». Ara, 15-01-2017.
- ↑ «'Populisme', paraula de l'any segons la Fundéu 2016». El Periódico, 30-12-2016.
Bibliografia
[modifica]- Alzamora, Sebastià «PP, populisme i nacionalisme». Ara, 22-01-2017.
- Antón-Mellón, Joan «L'auge dels partits populistes de dreta radical a Europa: claus interpretatives.». Escola de Pensament Crític, 26-01-2017.
- Bertra, Roger «Democràcia i cultura: les lliçons del populisme» (pdf). Interacció‘10 Democràcia cultural i transformació social. Diputació de Barcelona, 2010, pàg. 17.[Enllaç no actiu]
- García Arenas, Javier «Desigualtat i populisme: mites i realitats». CaixaBank Research, 11-01-2017.
- Mir, Jordi «Populisme: ús i abús d'un concepte». Treball, 16-12-2016.
- Laqueur, Walter «Populisme». La Vanguardia, 12-12-2016.
- Ylarri, Juan Santiago «Populismo, crisis de representación y democracia» (pdf) (en castellà). Foro. Revista de Ciencias Jurídicas y Sociales, Nueva Época. Universitat de Madrid, 18, 1, 2015, pàg. 179-199.
- Viñas, Carles «De l'extrema dreta al nacional-populisme» (pdf). Divèrsia, 4, 12-2013, pàg. 179-199.
- Akel, Alexander: Strukturmerkmale extremistischer und populistischer Ideologien. Gemeinsamkeiten und Unterschiede. Nomos, Baden-Baden 2021, ISBN 978-3-8487-8012-9.
- Philippe Bernier Arcand: La dérive populiste. Poètes de brousse, 2013. ISBN 978-2-923-33862-0.
- Roger Eatwell, Matthew Goodwin: National Populism. The Revolt Against Liberal Democracy. Pelican Books, London 2018, ISBN 978-0-241-31200-1.
- David Goodhart: The Road to Somewhere: The Populist Revolt and the Future of Politics. C. Hurst & Co, 2017, ISBN 978-1-84904-799-9.
- Dirk Jörke, Veith Selk: Theorien des Populismus zur Einführung. Junius, Hamburg 2017, ISBN 978-3-88506-798-6.
- Ernesto Laclau: On Populist Reason. Verso, London 2007, ISBN 978-1-84467-186-1 (englisch).
- Jürgen P. Lang: Volk und Feind – Der neue deutsche Populismus. Analyse einer Ideologisierung. Lit-Verlag, Münster 2022, ISBN 978-3-643-14998-5
- Sergiu Mișcoiu: Au pouvoir par le Peuple! Le populisme saisi par la théorie du discours. L’Harmattan, 2012.
- Cas Mudde, Cristóbal Rovira Kaltwasser: Populism. A Very Short Introduction. Oxford University Press, Oxford u. a. 2017.
- Cas Mudde, Cristóbal Rovira Kaltwasser: Populism in Europe and the Americas. Threat or Corrective for Democracy? Cambridge University Press, New York 2012.
- Jan-Werner Müller: Was ist Populismus? Ein Essay, Suhrkamp, Berlin 2016, ISBN 978-3-518-12697-4.
- Kolja Möller: Volksaufstand & Katzenjammer. Zur Geschichte des Populismus. Wagenbach, Berlin 2020, ISBN 978-3-8031-3696-1.
- Karin Priester: Populismus. Historische und aktuelle Erscheinungsformen. Campus, Frankfurt am Main/ New York, NY 2007, ISBN 978-3-593-38342-2.
- Karin Priester: Rechter und linker Populismus. Annäherung an ein Chamäleon. Campus, Frankfurt am Main 2012, ISBN 978-3-593-39793-1.
- Armin Schäfer. Michael Zürn: Die demokratische Regression. Die politischen Ursachen des autoritären Populismus. Suhrkamp, Berlin 2021, ISBN 978-3-518-12749-0.
- Bernd Stegemann: Das Gespenst des Populismus: Ein Essay zur politischen Dramaturgie. Theater der Zeit, Berlin 2017. (Kurzfassung: Bernd Stegemann: Der liberale Populismus und seine Feinde. In: Blätter für deutsche und internationale Politik. 2017/4, S. 81–94.)
- Paul Taggart: Populism. Buckingham, Philadelphia 2000.