Prenzlauer Berg
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Seu | Berlín | ||||
| Districte | Pankow  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 156.910 (2015) (14.264,55 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11 km² | ||||
| Altitud | 54 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades hist�riques | |||||
| Anterior | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
_Flag.svg)
_COA.svg)
Prenzlauer Berg �s un barri (Ortsteil) de Berl�n situat just al nord del centre hist�ric de la ciutat. Forma part del districte de Pankow.
Des de la seva fundaci�, al 1920, fins a la fusi� amb els districtes ve�ns de Wei�ensee i Pankow, en la reforma administrativa de 2001, era un districte separat.
Prenzlauer Berg, hist�ricament un barri obrer de la part oriental de Berl�n, va esdevenir durant la d�cada dels 90, despr�s de la reunificaci� d'Alemanya, el centre de la joventut boh�mia de Berl�n i recentment ha experimentat el proc�s de gentrificaci�.
Geografia
[modifica]Prenzlauer Berg �s la part m�s al sud del districte de Pankow. Per l'oest i sud-oest fa frontera amb Mitte, al sud amb Friedrichshain-Kreuzberg, a l'est amb Lichtenberg, i al nord amb Wei�ensee i Pankow.
El punt m�s alt del barri est� a 91 metres sobre el nivell del mar i es troba al nord-est del Volkspark Prenzlauer Berg. Aquest cim va ser creat a partir de les runes de les cases derru�des despr�s de la Segona Guerra Mundial.
A Prenzlauer Berg no hi ha gaire �rees verdes excepte el petit llac de Volkspark Prenzlauer Berg, i la piscina p�blica a Ernst-Th�lmann-Park.
Paisatge urb�
[modifica]El paisatge urb� de Prenzlauer Berg es caracteritza per edificis antics, la majoria dels quals daten del segle xx, entre 1889 i 1905. M�s del 80% de les cases van ser constru�des abans del 1948 i algunes cases realment antigues encara perduren, com la que es pot veure al carrer Kastanienallee 77 que data de 1848 i que �s l'edifici m�s antic que queda al barri. Prenzlauer Berg es va veure relativament poc afectat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial comparat amb altres zones de Berl�n. Des de l'inci de l'�poca de la Rep�blica Democr�tica Alemanya va estar totalment oblidat per les autoritats i deixat en un estat marginal. Prova d'aix� �s el fet que les �ltimes ru�nes de la segona guerra mundial no van ser remogudes fins a la d�cada dels 70. Despr�s de la caiguda del mur de Berl�n i la reunificaci� d'Alemanya, el barri va patir un proc�s de transformaci�, convertint-se en uns dels barri m�s populars de Berl�n.
Avui, Prenzlauer Berg �s un conjunt homogeni d'edificis hist�rics. M�s de 300 edificis s�n considerats i protegits com a monuments hist�rics, com per exemple la piscina municipal d'Oderberger Stra�e i les cerveseries de Milastra�e i Knaackstra�e. L'�rea central es caracteritza per restaurants i bars. La cuina t�picament berlinesa es concentra a Kastanienalle i tamb� al voltant de Kollwitzplatz i Helmholtzplatz. Pel que fa a la vida nocturna, la parada de metro de la l�nia U2 d'Eberswalder Stra�e n'�s l'epicentre, ja que s'ubica just a la interesecci� de carrers importants com Sch�nhauser Allee, Danziger Stra�e, Eberswalder Stra�e, Kastanienallee i Pappelallee. Aquesta �rea �s coneguda com a "Ecke Sch�nhauser" ("Cantonada de Sch�nhauser").
Pel que fa a la planificaci� urban�stica, el barri �s bastant homogeni, amb predominan�a d'efidicis de 5 plantes en illes d'edificis tancades amb pati interior, alguns relativament grans.
Alguns dels edificis m�s notables s�n les esgl�sies, on destaca l'esgl�sia de Gethsemane de l'arquitecte August Orth al carrer Stargarder. El seu campanar de 66 metres es veu, per�, superat pels campanars de 68 i 79 metres de l'esgl�sia Immanuelkirche a Prenzlauer Allee i la Segenskirche a Sch�nhauser Allee respectivament. A Prenzlauer Berg tamb� s'ubica la sinagoga m�s gran d'Alemanya. La construcci� d'aquesta sinagoga ubicada al carrer Rykestrasse va comen�ar a finals del 1903 i va acabar-se de construir el 4 de setembre de 1904. Aquesta sinagoga no va veure's afectada pel pogrom de La nit dels vidres trencats el 1938, ja que estava privilegiadament envoltada d'edicis residencials. El 1940, per�, la sinagoga va ser profanada i confiscada. En acabar la segona guerra mundial, al juliol de 1945 va tornar a obrir i va patir diverses renovacions (1952/1953, 1976, 1987/1988) i amb motiu del seu centenari va ser restaurada per retornar-li la seva esplendor original. Al cementiri jueu de Sch�nhauser Allee, obert l'any 1827, hi ha m�s de 22.500 tombes i 740 tombes familiars, incloent-hi alguns personatges destacats com David Friedl�nder, Max Liebermann, Leopold Ullstein, Ludwig Bamberger, Eduard Lasker i Giacomo Meyerbeer.
Potser un dels edificis m�s caracter�stics de Prenzlauer Berg �s l'antiga Torre de l'Aigua (Wasserturm) al carrer Rykestra�e cantonada amb Knaackstra�e, que data de l'any 1877 i que va ser el primer dip�sit d'aigua de tot Berl�n. Tamb� el planetari de Zeiss-Gro�planetarium a Prenzlauer Allee, obert el 1987, �s un edifici destacat.
A la part m�s oest del barri, tocant a Mitte, hi ha el Mauerpark (Parc del Mur). Aquesta �rea verda est� situada a la zona de seguretat del tros de Mur que separava les dues parts de Berlin en el seu trajecte des de Nordkreuz i Bernauer Stra�e, d'on li ve el nom. Durant els 40 anys que van passar des de la construcci� del mur fins a la seva demolici�, el parc era una �rea de seguretat.
Hist�ria
[modifica]Prenzlauer Berg es va desenvolupar durant la segona meitat del segle xix basat en un disseny de pla urban�stic de James Hobrecht de l'any 1862. A partir de la caiguda del Mur de Berl�n, el barri que fins aleshores havia estat un barri majorment proletari i abandonat va passar a ser un barri freq�entat per estudiants i artistes joves atrets pels lloguers barats. A partir de la popularitzaci� del barri es va produir un increment dels preus de lloguers any rere any que l'han acabat convertint en la zona amb els llguers m�s cars de Berl�n. Aquest fet ha provocat que part dels seus residents originals s'hagin vist amb l'obligaci� de marxar del seu barri, empesos per uns preus abusius i ha fet que el barri quedi poblat per fam�les acomodades i avui �s un dels m�s clars i coneguts exemples de gentrificaci�.[1]
Alguns edificis antics com la Torre d'Aigua, prop de la Kollwitzplatz, o el Prater Beer Garden a Kastanienallee, aix� com algunes cerveseries antigues encara li donen un aire que recorda els dies quan Prenzlauer Berg era part del que s'anomenava Steinernes Berlin (Rocky Berlin) descrit per l'autor Werner Hegemann el 1930.
Actualment, incontables bars, cafès, galeries i petites botigues creen una atmosfera de vida diària (i nocturna) única a Berlín. Juntament amb Schöneberg, Neukölln i Mitte, Prenzlauer Berg és el focus de l'escena artística berlinesa.
Prenzlauer Berg ha esdevingut recentment famós per ser un dels pocs llocs a Alemanya que ha experimentat un baby boom en els darrers anys. A Prenzlauer Berg hi ha molts parcs infantils com els de Helmholtzplatz i Kollwitzplatz, kitas (escoles bressol) i botigues d'accessoris, roba i complements per a infants.
Llocs d'interès
[modifica]- Gethsemane Church, antic lloc de reunió de la resistència contra el govern de l'RDA
- Helmholtzplatz i Kollwitzplatz els dies de mercat
- Cementiri jueu a Schönhauser Allee, on el pintor Max Liebermann i el compositor Giacomo Meyerbeer estan enterrats
- Mauerpark (zona on abans hi havia el Mur de Berlin)
- Sinagoga Rykestrasse
- Torre de l'Aigua, dissenyada per Henry Gill, i finalitzada el 1875.
Referències
[modifica]
- ↑ Peter Beaumont, "East Berlin fights back against the yuppy invaders: The German capital is divided once again, as residents of the former east are forced from their homes by gentrification," The Guardian (16-01-2011); Retrieved 19 January 2011