Vés al contingut

President del Futbol Club Barcelona

Afegeix enlla�os
De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Article principal: Futbol Club Barcelona
Infotaula de c�rrec pol�ticPresident del Futbol Club Barcelona
Joan Laporta, actual president del FCB Modifica el valor a Wikidata
TitularJoan Laporta i Estruch Modifica el valor a Wikidata
des del 7 mar� 2021 Modifica el valor a Wikidata
Jurisdicci�FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Instituci�FC Barcelona i Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat5 anys, amb una reelecci� possible
Creaci�1899 Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de presidents del Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Aquest article forma part del tema del
Futbol Club Barcelona
  • Vegeu aquesta plantilla

El president del Futbol Club Barcelona �s el m�xim representant del Futbol Club Barcelona. El c�rrec �s actualment ocupat per Joan Laporta i Estruch (guanyador de les eleccions el 7 de mar� de 2021). El president �s elegit per sufragi universal directe i majoria simple mitjan�ant eleccions en les quals tenen dret a elegir i ser elegits tots els socis i s�cies del club majors de 18 anys, amb un m�nim d'un any d'antiguitat com a socis.

Hist�ria

[modifica]

El Futbol Club Barcelona ha tingut 39 presidents i 4 comissions gestores al llarg de la seva hist�ria. El fundador del club, el su�s Hans Gamper, no va ser, paradoxalment, el primer president: ho va ser l'angl�s Walter Wild, ja que era la persona de major edat de les onze que van participar en l'assemblea fundacional del club. Joan Gamper, per�, va ser posteriorment president en cinc etapes diferents del club. El president amb m�s anys de mandat de la hist�ria del club va ser Josep Llu�s N��ez, que va ocupar el c�rrec durant 22 anys, entre 1978 i 2000.

La gran majoria dels presidents que ha tingut el club (35 dels 39) han estat catalans. En els seus primers anys, el club va tenir dos presidents su�ssos (Walter Wild i Hans Gamper), dos alemanys (Paul Haas i Otto Gmelin) i un angl�s (Arthur Witty).

Durant la Guerra Civil el que fou president del FC Barcelona, en Josep Sunyol i Garriga, fou afusellat per part de les tropes feixistes a la Serra de Guadarrama el 6 d'agost de 1936. La seva tr�gica mort quan exercia el c�rrec l'ha fet passar a la hist�ria del Bar�a com el "president m�rtir".

El 1953 va tenir lloc el primer proc�s electoral en la hist�ria del club. Foren unes eleccions semi-democr�tiques, en les quals van poder votar tots els socis, homes, majors d'edat. No obstant aix�, en els seg�ents comicis, el 1958, i durant dues d�cades, l'elecci� del president va quedar limitada als anomenats socis compromissaris, �s a dir, un grup selecte de socis en representaci� de tota la massa social de l'entitat.

Proc�s d'elecci�

[modifica]

La Presid�ncia del FC Barcelona �s escollida pels seus socis. En els primers anys de vida del club, fins a la Guerra Civil del 1936, el c�rrec era elegit a les assemblees de socis, generalment per consens, sense existir processos electorals.

Despr�s del conflicte b�l�lic i durant els primers anys de la dictadura franquista, entre 1939 i 1953, el president era designat per les autoritats del r�gim.

Des de l'any 1978 el president �s elegit per sufragi universal directe i majoria simple en una sola volta mitjan�ant eleccions en les quals tenen dret a elegir i ser elegits tots els socis i s�cies del club majors de 18 anys, amb un m�nim d'un any d'antiguitat com a socis.

Durada del mandat

[modifica]

El 2001, l'Assemblea General aprov� limitar la presid�ncia prohibint que un president que ha rom�s al c�rrec dos mandats seguits es pugui presentar a un tercer consecutiu. Origin�riament el mandat de president s'estenia a quatre temporades, per� l'any 2009 l'assemblea aprov� que passessin a ser de sis,[1] essent Sandro Rosell, escollit el juny de 2010, el primer president a gaudir d'aquest per�ode m�s llarg de 6 anys al c�rrec, amb la possibilitat de presentar-se a una reelecci�.

El 20 de juliol de 2006, el jutge Roberto Garc�a Cendrers va dictar una sent�ncia en la qual obligava a la directiva del president Joan Laporta a convocar eleccions de manera immediata, segons reclamava el soci de l'entitat Joan March Torn�, ja que aix� ho recollien els estatuts del club. Joan Laporta va interpretar que les eleccions havien de celebrar-se en el 2007 en complir, segons ell, els 4 anys de mandat. L'error d'un any de difer�ncia provenia en qu� l'actual directiva va iniciar el seu primer mandat el 22 de juny de 2003, data que suposava iniciar el mandat abans de produir el tancament de l'exercici econ�mic de la temporada 2002 -03, de manera que el soci demandant apuntava que la junta de Laporta va haver de cessar el 30 de juny de 2006, ja que els vuit dies previs al tancament van haver de comptar com un any de mandat.

Junta directiva

[modifica]

El president escull els membres de la Junta directiva, que s�n ratificats per una assemblea de "socis compromissaris": 300 socis majors de 18 anys elegits per sorteig i que, durant un per�ode de dos anys, participen en les assemblees anuals de socis, amb veu i vot, en representaci� de tots els socis del club.

Segons els estatuts del club, la Junta Directiva ha d'estar formada per un m�nim de catorze membres i un m�xim de vint-i-un. Tots els c�rrecs, inclosa la presid�ncia, s�n honoraris i sense retribuci� econ�mica.

Segons l'actual llei de l'esport, tots els directius han de presentar avals econ�mics per un valor del 15 per cent del pressupost anual del club. Aquest fet, legislat amb l'�nim de garantir la salut econ�mica del club davant una hipot�tica mala gesti� de la directiva, �s criticat per bona part dels socis, que veuen un impediment econ�mic al principi estatutari del club, segons el qual qualsevol el soci t� dret a presentar la seva candidatura a la presid�ncia.

La Junta Directiva inicial, constitu�da a 19 de mar� de 2021, est� formada pels directius seg�ents:[2][3][4]

C�rrec Nom
President Joan Laporta i Estruch
Vicepresident primer. �rea esportiva Rafael Yuste i Abel
Vicepresidenta. �rea Institucional Maria Elena Fort i Cisneros
Vicepresident. �rea econ�mica Eduard Romeu i Barcel�
Vicepresident. �rea Social Antoni Escudero i Mart�nez
Vicepresident. �rea de M�rqueting Juli Guiu i Marquina
Secretari. Directiu responsable del b�squet Josep Cubells i Rib�
Tresorer Ferran Oliv� i C�novas
Vocal. Directiu adjunt al Conseller Delegat Josep Maria Albert i Turc�
Directiu responsable de l'hoquei Xavier Barbany i Canaleta
Portaveu adjunt de la Junta Directiva Miquel Camps i Font
Directiu responsable de Seguretat Alfons Castro i Sousa
Directiu responsable de l'�rea Social Josep Ignasi Maci� i Gou
Directiu responsable del futbol sala Aureli Mas i Raldiris
Directiu responsable del futbol femen� Xavier Pugi i Hern�ndez
�ngel Riudalbas i Codina
Directiu responsable de l'handbol Joan Sol� i Sust
Directiu responsable del futbol formatiu Joan Soler i Ferr�

Eleccions a la presid�ncia

[modifica]

El primer proc�s electoral a la presid�ncia del FC Barcelona es realitz� l'any 1953. Des d'aleshores s'han realitzat eleccions en onze ocasions. Els anys 1981, 1985, 1993 no hi hagu� eleccions perqu� Josep Llu�s N��ez era l'�nic candidat. El mateix succe� el 2006 quan Joan Laporta fou reelegit sense oposici�.

I eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 15 de novembre de 1953, per sufragi directe (nom�s els socis homes).

Candidat Vots %
Francesc Mir�-Sans 8.771 50,8%
Amat Casajuana 8.470 49,1%

II eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 7 de gener de 1958, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Francesc Mir�-Sans 158 74,1%
Amat Casajuana 55 25,8%

III eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 7 de juny de 1961, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Enric Llaudet 122 55,4%
Jaume Fuset 98 44,5%

IV eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 15 de maig de 1965, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Enric Llaudet 164 82,4%
Josep Maria Vendrell 35 17,5%

V eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 18 de desembre de 1969, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Agust� Montal i Costa 126 52,9%
Pere Baret 112 47,1%

VI eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 18 de desembre de 1973, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Agust� Montal i Costa 902 72,6%
Llu�s Casacuberta 340 27,3%

VII eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 6 de maig de 1978, per sufragi universal directe. Participaci� del 48,6% dels socis amb dret a vot.

Candidat Vots %
Josep Llu�s N��ez 10.352 39,7%
Ferran Ari�o 9.527 36,6%
Nicolau Casaus 6.202 23,8%

VIII eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades l'1 d'abril de 1989, per sufragi universal directe. Participaci� del 46,9% dels socis amb dret a vot.

Candidat Vots %
Josep Llu�s N��ez 25.441 59,1%
Sixte Cambra 17.609 40,9%

IX eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 27 de juliol de 1997, per sufragi universal directe.

Candidat Vots %
Josep Llu�s N��ez 24.025 76,3%
�ngel Fern�ndez 5.209 17,5%

X eleccions

[modifica]
Article principal: X eleccions a la presid�ncia del Futbol Club Barcelona

Celebrades el 23 de juliol de 2000, per la dimissi� de Josep Llu�s N��ez. Sufragi universal directe amb la participaci� del 49,34% dels socis amb dret de vot.

Candidat Vots %
Joan Gaspart 25.181 54,87%
Llu�s Bassat 19.791 43,13%

XI eleccions

[modifica]
Article principal: XI eleccions a la presid�ncia del Futbol Club Barcelona

Celebrades el 15 de juny de 2003, per sufragi universal directe. Amb sis candidats foren les eleccions amb m�s participaci� de la hist�ria del Club, votaren 50.745 dels 94.339 socis amb dret a vot (53,79%) i Joan Laporta va guanyar amb el nombre de vots m�s alt de la hist�ria de l'entitat blaugrana.

Candidat Vots %
Joan Laporta 27.138 52,57%
Llu�s Bassat 16.412 31,80%
Jordi Maj� 2.490 4,82%
Josep Mart�nez-Rovira 2.388 4,63%
Josep Maria Minguella 1.867 4,63%
Jaume Llaurad� 987 4,63%
Nuls / En blanc 336 0%

XII eleccions

[modifica]
Article principal: XII eleccions a la Presid�ncia del Futbol Club Barcelona

Es realitzaren el dia 13 de juny de 2010 per sufragi universal directe, i el president Joan Laporta no pogu� tornar a presentar-se com candidat, ja que havia complert el l�mit de dos mandats consecutius, per�ode m�xim segons els estatuts vigents de l'entitat. Una vegada validades les firmes d'aval presentades pels precandidats. n'hi hagu� 4 que passaren el tall per poder presentar-se a les eleccions. Sandro Rosell guany� les eleccions i els resultats finals que obtingueren els 4 candidats varen ser:[5]

Candidat Vots %
Sandro Rosell 35.021 61,35%
Agust� Benedito 8.044 14,09%
Marc Ingla 7.014 12,29%
Jaume Ferrer 6.168 10,80%
Nuls / En blanc 841 1,47%

XIII eleccions

[modifica]
Article principal: XIII eleccions a la Presid�ncia del Futbol Club Barcelona

Es realitzaren el dia 18 de juliol de 2015. Amb una participaci� de 47.270 socis (43,12% del cens), Josep Maria Bartomeu va obtenir 25.823 vots (54,63%) i va guanyar les eleccions, Joan Laporta 15.615 vots (33,03%), i finalment Agust� Benedito 3.386 vots (7,16%) i Toni Freixa 1.750 vots (3,70%).[6][7][8]

Nom Vots %
Josep Maria Bartomeu 25.823 54,63%
Joan Laporta 15.615 33,03%
Agust� Benedito 3.386 7,16%
Toni Freixa 1.750 3,70%
Vots en blanc 506 1,07%
Vots nuls 190 0,4%

XIV eleccions

[modifica]
Article principal: XIV eleccions a la presid�ncia del Futbol Club Barcelona

Es van fer el 7 de mar� de 2021, per la dimissi� de Josep Maria Bartomeu i la seva junta i despr�s d'haver estat posposades per la pand�mia de COVID-19. Per primer cop, es va poder votar pr�viament per correu postal i de manera descentralitzada en sis seus electorals: Camp Nou (Barcelona), Girona, Tarragona, Tortosa, Lleida i Andorra la Vella.[9][10]

Candidat Vots %
Joan Laporta 30.184 54,28%
V�ctor Font 16.679 29,99%
Toni Freixa 4.769 8,58%
Vots en blanc 351 0,63%
Vots nuls 3.628 6,52%

Llista de presidents del FC Barcelona

[modifica]

La llista completa de presidents del FC Barcelona �s la seg�ent:

  • 06-05-2003: Comissió gestora presidida per Joan Trayter i Garcia
  • 11-06-2015: Comissió gestora presidida per Ramon Adell

Línia temporal des de 1969

[modifica]
Joan LaportaJosep Maria BartomeuSandro RosellJoan LaportaEnric ReynaJoan GaspartJosé Luis NúñezRaimon CarrascoAgustí Montal Costa

Presidents amb més anys de mandat

[modifica]
Hans Gamper, president en cinc etapes diferents.

Referències

[modifica]
  1. ↑ El FC Barcelona amplia el període de mandat presidencial dels quatre als sis anys
  2. ↑ «Formalització dels càrrecs de la Junta Directiva». Futbol Club Barcelona, 19-03-2021. [Consulta: 22 març 2021].
  3. ↑ Noguer, Ignasi «Qui és qui a la junta directiva de Joan Laporta». El Nacional, 19-03-2021 [Consulta: 22 març 2021].
  4. ↑ «Formalitzats els càrrecs de la junta directiva del Barça». CCMA, 19-03-2021 [Consulta: 22 març 2021].
  5. ↑ Sandro Rosell serà el president del Barça per golejada
  6. ↑ «Josep Maria Bartomeu serà el president del Barça fins al 2021». Ara, 18-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  7. ↑ «47.270 socios han votado en las elecciones a la presidencia del FC Barcelona de 2015». diari Sport. [Consulta: 19 juliol 2015].
  8. ↑ «Josep Maria Bartomeu guanya les eleccions i serà el president del Barça els pròxims sis anys». 324.cat. [Consulta: 19 juliol 2015].
  9. ↑ Tret de sortida al procés electoral
  10. ↑ «55.611 socis voten a les eleccions del Barça en plena pandèmia». CCMA, 07-03-2021 [Consulta: 10 març 2021].
  11. ↑ «Junta FC Barcelona» (en castellà). Stadium, No. 303, 19-07-1919, pàg. 434 [Consulta: 17 gener 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enlla�os externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multim�dia relatiu a: President del Futbol Club Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=President_del_Futbol_Club_Barcelona&oldid=34033372»