Vés al contingut

Rainulf I de Poitiers

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Plantilla:Infotaula personaRainulf I de Poitiers
Nom original(fr) Ramnulf I de Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement820 Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 866 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Poitiers (Fran�a) Modifica el valor a Wikidata
Abat
Lay abbot (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaci�religi�s Modifica el valor a Wikidata
Altres
T�tolDuc
Comte Modifica el valor a Wikidata
Fam�liaRamn�lfids Modifica el valor a Wikidata
FillsGauzbert of Poitiers, Rainulf II de Poitiers, Ebalus Remensis Modifica el valor a Wikidata
PareGerard d'Alv�rnia Modifica el valor a Wikidata

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alv�rnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Llu�s el Piet�s.

Llu�s el Piet�s va entrar a Poitiers el dia de Nadal del 839 i va deposar al comte Emen�, que havia donat suport a Pip� II d'Aquit�nia. Es creu que Llu�s va nomenar provisionalment a Renald al que va fer comte d'Herbauges, i que va morir el 843 potser perqu� Rainulf era molt jove (uns 15 anys) per dirigir la defensa del comtat; no �s clar si el 843 el rei, a la mort de Renald (o ja abans l'emperador) va nomenar Rainulf com a comte o b� el comtat va restar per uns anys com una mena de districte militar assolint les funcions comtals el bisbe de la ciutat Ebro� de Poitiers. El que si sap �s que des de la mort de Llu�s el Piet�s el 20 de juny de 840, Pip� va intentar recuperar Poitiers, va nomenar un comte, que per afinitat hauria de ser Bernat II el Poitev�, germ� d'Emen�, i va assetjar la ciutat per� Carles el Calb va enviar al seu senescal Adalard que va obligar a Pip� a aixecar el setge; Bernat II va morir el 844 segurament quan ja havia abandonat el servei de Pip�.

A [1] Rainulf �s descrit com un cap militar del rei Carles, sempre en moviment mentre l'administraci� corrent del comtat fou assegurada pel bisbe Ebro�, emparentat als rorg�nides. L'execuci� del comte Gausbert del Maine, germ� de Biquilda esposa de Rainulf, va crear descontents entre les fam�lies comtals. Despr�s del 850 la noblesa va cridar a Llu�s el Germ�nic, germanastre de Carles el Calb, que el 854 va enviar el seu fill Llu�s el Jove (despr�s Llu�s III d'Alemanya el Jove). El bisbe Ebro�, sempre fidel a Carles, va morir en el curs d'un tumult. Seria llavors quan Rainulf va agafar la direcci� efectiva del comtat.

El 854 Carles el Calb va casar al seu fill Llu�s amb una filla del rei bret� Erispoe, i va formar una marca fronterera de la que va donar el govern a Llu�s; aquesta marca se situava a l'est de Bretanya i inclo�a el Maine. Carles va fer el mateix a Aquit�nia convertint el territori en regne per al seu fill Carles (l'Infant). El 856 va esclatar la revolta dels comtes del centre i oest de Fran�a molts dels quals eren parents d'Ermentruda, esposa de Carles el Calb. La revolta va tirar endavant i el 858 els caps rebels, el senescal Adalard i Eudes, cunyat del rei, van oferir la corona a Llu�s el Germ�nic. Nom�s la intervenci� d'Hincmar de Reims que va arrossegar a altres bisbes, i la vacil�laci� de Llu�s el Germ�nic, va salvar la corona a Carles, que vers el 860 ja s'havia recuperat. Va castigar els que li havien estat infidels i els va substituir per membres de la fam�lia de la seva mare Judit de Baviera, els G�elfs, descendents de Welf I. El seu fill Carles l'Infant reclamava la independ�ncia d'Aquit�nia i es va casar amb la v�dua del comte de Bourges, per� Carles va anar a Aquit�nia i el va sotmetre. Durant tot aquest temps Rainulf va restar lleial a Carles el Calb.

Rainulf va derrotar a Pip� II el 864 i el va fer presoner, sent tonsurat i tancat a Senlis. Va prendre part a la lluita contra els normands i estava amb Robert el Fort a la batalla de Brissarthe en la que va morir el 866.[1]

Genealogia

[modifica]

Hip�tesi cl�ssica

[modifica]

Taula elaborada per L�on Levillain a L'abb� Ebles, chancelier du roi Eudes el 1902. En general encara acceptat. Otto-Gerhart Oexle ha corregit lleugerament la genealogia a l'afirmar amb ra� que cap text diu qui fou la mare de Rainulf II i per tant no es pot assegurar m�s que com especulaci� que Bilquida, v�dua de Bernat II de Poitiers s'hagu�s casat amb Rainulf; Oexle pensa que l'esposa podria ser una suposada germana de Bilquida de nom Adaltruda, pel mateix sistema especulatiu, perqu� Adaltruda seria m�s jove que Bilquida i m�s convenient per Rainulf que el 844 tenia uns 20 anys, mentre Bilquida era probablement m�s gran i perqu� s'esmenta en diversos documents una Adaltruda que hauria tingut una posici� important entre els rorg�nides (per onom�stica �s un nom rorg�nida, ja que la mare de Rorg� I del Maine el portava[2])

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí I
rei d'Aquitània
x822 Ringarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rotruda
(† 810)
 
Rorgó I
(† 840)
comte del Maine
 
Biliquilda
 
 
 
 
Ne
(v. 823 †)
 
 
Gerard
comte d'Alvèrnia
(† 841)
 
Guillem
comte d'Alvèrnia
(† 846)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gauslí
(† 886)
bisbe de París
 
Bernat el Poiteví
comte de Poitiers
(† 844)
 
 
 

Bilquilda
 
 
 
Rainulf I
comte de Poitiers
(vers 838 † 866)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat de Gòtia
(† 879)
comte de Poitiers
nebot de Gauslí
 
Emenó
 
Rainulf II
(† 5 d'agost de 890)
comte de Poitiers
 
Gausbert
(† 892)
 
Ebles
(† 2 d'octubre de 892)
abat de Saint-Denis
nebot de Gauslí
 
 

Christian Settipani va exposar que aquesta taula presentava alguns problems:

  • La data de naixement de Rainulf I : si par sa mare era net de Pipí I d'Aquitània i de Raingarda, no hauria pogut néixer abans del 838, data en què la seva mara tenia uns 15 anys cokm a màxim i per tant és improbable que hagués estat nomenat comte el 839 o començament del 840 com diu Adémar de Chabannes, i fins i tot el 854 quan hauria assolit el govern efectiu encara hauria estat força jove i un noble de 15 anys no haguera estat la persona indicada per defensar un comtat molt exposat als atacs dels normands i altres perills. Per tant Settipani proposa el seu naixement d'un primer matrimoni de Gerard I d'Alvèrnia i no del segon matrimoni.
  • El matrimoni entre Rainulf I i una filla del comte Rorgó I del Maine produeix un parentiu de cosí per matrimoni amb Renald d'Herbauges, que no correspon a la qualificació que se li dona de consanguineus amb Renald. Settipani pensa que per tant era Rainulf el cosi de Renald i no la seva esposa i la seva mare (la primera esposa de Gerard d'Alvèrnia) seria de la família Rorgònida. Al seu fill Rainulf II (o més excatament al suposat fill Ebles, que seria germà de Rainulf II) se l'anomena “nepos” que vol dir nebot però també besnebot, Settipani pensa que la seva mare era filla de Rorgó I del Maine i de la seva primera muller Rotruda (filla de Carlemany) i no de la segona Bilquilda, per raons cronològiques i accepta que pugui ser la persona anomenada com Adaltruda el parentiu de la qual no està determinat.
  • La reconstruction n considera el llaç de cosins entre Rainulf II i Guillem III d'Aquitània (I de Poitiers) el Pietós. Settipani proposa que la mare de Ramnulf II seria una tia de Guillem. Suposa una tia paterna per explicar la tramsissió del nom Guillem, encara que aquest nom ja existia a la família de Rainulf I (el portava un germà del seu pare Gerard I)

Segons això va elaborar una nova taula hipotética:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
(† 814)
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís el Pietós
(† 840)
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gauslí I
 
Adaltruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem de Gel·lona
(† 813)
comte de Tolosa
 
 
 
 
 
Pipí I
(† 838)
rei d'Aquitània
 
 
Rotruda
(† 810)
 
 
 
Rorgó I
(† 840)
comte del Maine
 
 
 
Biliquilda
 
Hervé
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
(† 844)
marquès de Septimània
 
Guillem
comte d'Alvèrnia
(† 846)
 
Ne
(v. 823 †)
 
Gerard
comte d'Alvèrnia
(† 841)
 
(Adaltruda)
 
Gauslí
(† 886)
bisbe de París
 
Bilquilda
x Bernat el Poiteví
comte de Poitiers
 
 
Renald I
(† 844)
comte d'Herbauges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Plantapilosa
(† 886)
marquès de Gòtia
 
Guillem
(† 850)
 
Ne
 
 
 
 
 
Rainulf I
comte de Poitiers
(vers 825 † 866)
consaguineus de Renald II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Renald II
(† 885)
comte d'Herbauges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem el Pietós
(† 918)
duc d'Aquitània
 
 
 
 
 
Gausbert
(† 892)
 
Rainulf II
(† 5 d'agost de 890)
comte de Poitiers
consaguineus
Guillem el Pietós
 
Ebles
(† 2 d'octubre de 892)
abat de Saint-Denis
nepos Gauslí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ebles Manzer
(† 934)
comte de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem III
(† 963)
comte de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendentes

[modifica]

La seva esposa no és esmentada. Generalment es considerava que es va casar amb Bliquida, germana del comte Roricó o Rorgo II del Maine, vídua de Bernat II el Poiteví (+844) si bé aquest enllaç no està comprovat i Armand de Fluvià dona l'esposa com desconeguda. Otto-Gerhart Oexle especula que podria ser Adaltruda, germana de Bilquida. Va tenir tres fills:

  • Rainulf II, el seu successor
  • Gausbert (+ 893)
  • Ebles (+ 892)

Notes

[modifica]
  1. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier. Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale (en francès). Armand Colin, 2003. 
  2. Otto-Gerhart Oexle, Bishof Ebroin von Poitiers und seine Verwandten a Frühmittelalterliche Studien, 1969|, pàg. 184

Referències

[modifica]