Rainulf I de Poitiers
| Nom original | (fr) Ramnulf I de Poitiers  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 820 |
| Mort | 15 octubre 866 (45/46 anys) Poitiers (Fran�a) |
| Abat | |
Lay abbot (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupaci� | religi�s |
| Altres | |
| T�tol | Duc Comte |
| Fam�lia | Ramn�lfids |
| Fills | Gauzbert of Poitiers, Rainulf II de Poitiers, Ebalus Remensis |
| Pare | Gerard d'Alv�rnia |
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alv�rnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Llu�s el Piet�s.
Llu�s el Piet�s va entrar a Poitiers el dia de Nadal del 839 i va deposar al comte Emen�, que havia donat suport a Pip� II d'Aquit�nia. Es creu que Llu�s va nomenar provisionalment a Renald al que va fer comte d'Herbauges, i que va morir el 843 potser perqu� Rainulf era molt jove (uns 15 anys) per dirigir la defensa del comtat; no �s clar si el 843 el rei, a la mort de Renald (o ja abans l'emperador) va nomenar Rainulf com a comte o b� el comtat va restar per uns anys com una mena de districte militar assolint les funcions comtals el bisbe de la ciutat Ebro� de Poitiers. El que si sap �s que des de la mort de Llu�s el Piet�s el 20 de juny de 840, Pip� va intentar recuperar Poitiers, va nomenar un comte, que per afinitat hauria de ser Bernat II el Poitev�, germ� d'Emen�, i va assetjar la ciutat per� Carles el Calb va enviar al seu senescal Adalard que va obligar a Pip� a aixecar el setge; Bernat II va morir el 844 segurament quan ja havia abandonat el servei de Pip�.
A [1] Rainulf �s descrit com un cap militar del rei Carles, sempre en moviment mentre l'administraci� corrent del comtat fou assegurada pel bisbe Ebro�, emparentat als rorg�nides. L'execuci� del comte Gausbert del Maine, germ� de Biquilda esposa de Rainulf, va crear descontents entre les fam�lies comtals. Despr�s del 850 la noblesa va cridar a Llu�s el Germ�nic, germanastre de Carles el Calb, que el 854 va enviar el seu fill Llu�s el Jove (despr�s Llu�s III d'Alemanya el Jove). El bisbe Ebro�, sempre fidel a Carles, va morir en el curs d'un tumult. Seria llavors quan Rainulf va agafar la direcci� efectiva del comtat.
El 854 Carles el Calb va casar al seu fill Llu�s amb una filla del rei bret� Erispoe, i va formar una marca fronterera de la que va donar el govern a Llu�s; aquesta marca se situava a l'est de Bretanya i inclo�a el Maine. Carles va fer el mateix a Aquit�nia convertint el territori en regne per al seu fill Carles (l'Infant). El 856 va esclatar la revolta dels comtes del centre i oest de Fran�a molts dels quals eren parents d'Ermentruda, esposa de Carles el Calb. La revolta va tirar endavant i el 858 els caps rebels, el senescal Adalard i Eudes, cunyat del rei, van oferir la corona a Llu�s el Germ�nic. Nom�s la intervenci� d'Hincmar de Reims que va arrossegar a altres bisbes, i la vacil�laci� de Llu�s el Germ�nic, va salvar la corona a Carles, que vers el 860 ja s'havia recuperat. Va castigar els que li havien estat infidels i els va substituir per membres de la fam�lia de la seva mare Judit de Baviera, els G�elfs, descendents de Welf I. El seu fill Carles l'Infant reclamava la independ�ncia d'Aquit�nia i es va casar amb la v�dua del comte de Bourges, per� Carles va anar a Aquit�nia i el va sotmetre. Durant tot aquest temps Rainulf va restar lleial a Carles el Calb.
Rainulf va derrotar a Pip� II el 864 i el va fer presoner, sent tonsurat i tancat a Senlis. Va prendre part a la lluita contra els normands i estava amb Robert el Fort a la batalla de Brissarthe en la que va morir el 866.[1]
Genealogia
[modifica]Hip�tesi cl�ssica
[modifica]Taula elaborada per L�on Levillain a L'abb� Ebles, chancelier du roi Eudes el 1902. En general encara acceptat. Otto-Gerhart Oexle ha corregit lleugerament la genealogia a l'afirmar amb ra� que cap text diu qui fou la mare de Rainulf II i per tant no es pot assegurar m�s que com especulaci� que Bilquida, v�dua de Bernat II de Poitiers s'hagu�s casat amb Rainulf; Oexle pensa que l'esposa podria ser una suposada germana de Bilquida de nom Adaltruda, pel mateix sistema especulatiu, perqu� Adaltruda seria m�s jove que Bilquida i m�s convenient per Rainulf que el 844 tenia uns 20 anys, mentre Bilquida era probablement m�s gran i perqu� s'esmenta en diversos documents una Adaltruda que hauria tingut una posici� important entre els rorg�nides (per onom�stica �s un nom rorg�nida, ja que la mare de Rorg� I del Maine el portava[2])
| Pipí I rei d'Aquitània x822 Ringarda | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rotruda († 810) | Rorgó I († 840) comte del Maine | Biliquilda | Ne (v. 823 †) | Gerard comte d'Alvèrnia († 841) | Guillem comte d'Alvèrnia († 846) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gauslí († 886) bisbe de París | Bernat el Poiteví comte de Poitiers († 844) | Bilquilda | Rainulf I comte de Poitiers (vers 838 † 866) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernat de Gòtia († 879) comte de Poitiers nebot de Gauslí | Emenó | Rainulf II († 5 d'agost de 890) comte de Poitiers | Gausbert († 892) | Ebles († 2 d'octubre de 892) abat de Saint-Denis nebot de Gauslí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Christian Settipani va exposar que aquesta taula presentava alguns problems:
- La data de naixement de Rainulf I : si par sa mare era net de Pipí I d'Aquitània i de Raingarda, no hauria pogut néixer abans del 838, data en què la seva mara tenia uns 15 anys cokm a màxim i per tant és improbable que hagués estat nomenat comte el 839 o començament del 840 com diu Adémar de Chabannes, i fins i tot el 854 quan hauria assolit el govern efectiu encara hauria estat força jove i un noble de 15 anys no haguera estat la persona indicada per defensar un comtat molt exposat als atacs dels normands i altres perills. Per tant Settipani proposa el seu naixement d'un primer matrimoni de Gerard I d'Alvèrnia i no del segon matrimoni.
- El matrimoni entre Rainulf I i una filla del comte Rorgó I del Maine produeix un parentiu de cosí per matrimoni amb Renald d'Herbauges, que no correspon a la qualificació que se li dona de consanguineus amb Renald. Settipani pensa que per tant era Rainulf el cosi de Renald i no la seva esposa i la seva mare (la primera esposa de Gerard d'Alvèrnia) seria de la família Rorgònida. Al seu fill Rainulf II (o més excatament al suposat fill Ebles, que seria germà de Rainulf II) se l'anomena “nepos” que vol dir nebot però també besnebot, Settipani pensa que la seva mare era filla de Rorgó I del Maine i de la seva primera muller Rotruda (filla de Carlemany) i no de la segona Bilquilda, per raons cronològiques i accepta que pugui ser la persona anomenada com Adaltruda el parentiu de la qual no està determinat.
- La reconstruction n considera el llaç de cosins entre Rainulf II i Guillem III d'Aquitània (I de Poitiers) el Pietós. Settipani proposa que la mare de Ramnulf II seria una tia de Guillem. Suposa una tia paterna per explicar la tramsissió del nom Guillem, encara que aquest nom ja existia a la família de Rainulf I (el portava un germà del seu pare Gerard I)
Segons això va elaborar una nova taula hipotética:
| Carlemany († 814) emperador | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís el Pietós († 840) emperador | Gauslí I | Adaltruda | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Guillem de Gel·lona († 813) comte de Tolosa | Pipí I († 838) rei d'Aquitània | Rotruda († 810) | Rorgó I († 840) comte del Maine | Biliquilda | Hervé | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernat († 844) marquès de Septimània | Guillem comte d'Alvèrnia († 846) | Ne (v. 823 †) | Gerard comte d'Alvèrnia († 841) | (Adaltruda) | Gauslí († 886) bisbe de París | Bilquilda x Bernat el Poiteví comte de Poitiers | Renald I († 844) comte d'Herbauges | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernat Plantapilosa († 886) marquès de Gòtia | Guillem († 850) | Ne | Rainulf I comte de Poitiers (vers 825 † 866) consaguineus de Renald II | Renald II († 885) comte d'Herbauges | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Guillem el Pietós († 918) duc d'Aquitània | Gausbert († 892) | Rainulf II († 5 d'agost de 890) comte de Poitiers consaguineus Guillem el Pietós | Ebles († 2 d'octubre de 892) abat de Saint-Denis nepos Gauslí | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ebles Manzer († 934) comte de Poitiers | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Guillem III († 963) comte de Poitiers | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Núpcies i descendentes
[modifica]La seva esposa no és esmentada. Generalment es considerava que es va casar amb Bliquida, germana del comte Roricó o Rorgo II del Maine, vídua de Bernat II el Poiteví (+844) si bé aquest enllaç no està comprovat i Armand de Fluvià dona l'esposa com desconeguda. Otto-Gerhart Oexle especula que podria ser Adaltruda, germana de Bilquida. Va tenir tres fills:
- Rainulf II, el seu successor
- Gausbert (+ 893)
- Ebles (+ 892)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Genealogia de Rainulf al lloc web de la Foundation for Medieval Genealogy
- [2]
- Régine le Jan, Famille et pouvoir dans le Monde Franc : VIIe-Xe siècle, Publication de la Sorbonne, 1995 ISBN 2-85944-268-5
- Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, 1995, 304 p. ISBN 2-910919-09-9
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993, ISBN 2-9501509-3-4
- Christian Settipani, « Les origines des comtes de Nevers », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pgs. ISBN 1-900934-01-9, pàgs. 85-112