Vés al contingut

Ramon Muntaner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Ramon Muntaner (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaRamon Muntaner

Retrat imaginari de Ramon Muntaner d'autor anònim Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1265 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Peralada (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1336 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Jurats de València
11 juny 1328 – 3 juny 1329 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócronista, diplomàtic, militar, historiador, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarAlmogàver Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeValençona Castell Modifica el valor a Wikidata

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265Vila d'Eivissa, 1336[1]) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca. Eminentment conegut per ser el redactor d'una de les quatre grans cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d'Aragó. També fou camarlenc de Jaume III de Mallorca, batlle d'Eivissa i capità d'almogàvers.

Biografia

[modifica]

Era fill del prohom peradalenc Joan Muntaner i d'una dama del llinatge dels Sesfàbregues. L'any 1274, quan tan sols tenia nou anys, presencià la reunió celebrada entre Jaume I i el seu gendre Alfons X el Savi, rei de Castella, i la seva filla Violant d'Hongria, esposa del rei de Castella.[2] Aquests s'allotjaren a casa del seu pare a Peralada de camí cap a Bellcaire (Llenguadoc) per entrevistar-se amb el papa Gregori X. Pel que hom pot llegir a la Crònica, dos anys més tard, quan tenia onze anys, formà part del seguici de Roger de Llúria que acompanyà l'infant Pere a la cort de França.[3]

A finals del 1281, a l'edat de setze anys, es trobava a Montpeller, potser al servei del rei Jaume II de Mallorca. Després del 1285, havent complert els vint anys, ja no tornà a Peralada; la casa del seu pare i tota Peralada fou cremada quan els almogàvers evacuaren la vila el juny del 1285 durant la croada contra la Corona d'Aragó. Durant la Guerra de Sicília i a partir de l'abril del 1286, a l'edat de vint-i-un anys, sembla que formà part de l'estol de Roger de Ll�ria, anant i tornant de Val�ncia amb el bot� capturat a les posicions franceses.[4]

Sembla que entre el novembre de 1286 i el mar� de 1287 acompany� Roger de Ll�ria a la conquesta de Menorca.[2] On el devien acollir els seus cosins Joan, Pere i Jaume Muntaner, fills d'un oncle seu que havia participat en la colonitzaci� de l'illa despr�s de la conquesta de Mallorca en temps de Jaume I d'Arag�. El 13 d'abril de 1298, es documenta la seva estada a Val�ncia,[cal citaci�] i a partir del 1298 consta com a ciutad� de Mallorca.[3]

Cap al 1300 viatj� a Sic�lia on s'incorpor� al servei del rei Frederic III de Sic�lia que en aquell moment es trobava en guerra contra els Anjou de N�pols. El mateix Muntaner explica que fou un dels responsables de la defensa de Messina contra el setge de Robert d'Anjou. En aquest per�ode, fou procurador general de Roger de Flor a Sic�lia i la seva pres�ncia a l'illa est� documentada fins al final de la Guerra de Sic�lia, amb la signatura de la pau de Caltabellotta, l'agost del 1302.[3]

Entrada de Roger de Flor a Constantinoble de Jos� Moreno Carbonero (1888)

Arran de la seva coneixen�a amb Roger de Flor, accept� la seva proposta de formar part de la Companyia Catalana d'Orient[5] i n'esdevingu� mestre racional. Aix� doncs, l'any 1302 viatj� a l'imperi d'Orient amb la Gran Companyia a la cort de l'emperador Andr�nic II Pale�leg per combatre els turcs. A l'Imperi Rom� d'Orient hi dugu� a terme tasques administratives, d'intend�ncia i alguna missi� menor. Despr�s de l'assassinat de Roger de Flor i de diversos episodis de la Venjan�a Catalana, particip� en la defensa de Gal�l�poli que es trobava en estat de setge per part de bizantins i genovesos.[3]

M�s tard, despr�s de la mort de Roger de Flor es mostr� partidari del cabdillatge de l'infant Ferran de Mallorca, tanmateix, arran de les desavinences amb Bernat de Rocafort acab� abandonant la companyia amb els partidaris de l'infant Ferran. De retorn al Regne de Sicili� fou fet presoner per corsaris venecians a prop de les aig�es de l'illa de Negrepont.[3] Els venecians l'alliberaren i el retornaren a la companyia, on fou rebut amb grans demostracions d'afecte. Retorn� a Negrepont i visit� l'infant Ferran de Mallorca, que encara restava personer a Tebes. Seguidament es dirig� a la cort del rei Frederic II de Sic�lia.[3]

El 1308 feu d'ambaixador de Frederic a la cort de Robert d'Anjou, on fou capturat i torturat cruelment a les masmorres de Castell dell'Ovo, acusant-lo d'haver visitat N�pols per instigar una rebel�li� contra la Corona. Muntaner fou alliberat gr�cies a la intervenci� de l'almirall Bernat de Sarri�, probablement a mitjan 1309.[3] Aquest fou el moment, a l'edat de quaranta-quatre anys, en qu� el rei Frederic II de Sic�lia li encoman� la pacificaci� de les illes de Gerba i els Qu�rquens. Fou nomenat capit� de Gerba i com a recompensa hom li encoman� la gesti� de l'illa de 1311 a 1313.[3] Tan sols sort� de l'illa el 1311 per esposar-se a Val�ncia amb Valen�ona Castell, pubilla de l'alqueria de Xirivella, i d'aquest matrimoni en nasqueren els seus fills Mart�, Macari i Caterina.[6]

El 1315, Ferran de Mallorca li encoman� la missi� de portar el seu fill i futur rei, Jaume III de Mallorca, des de Cat�nia fins a Perpiny�, per tal de lliurar-lo als seus avis, el rei Jaume II de Mallorca i Esclaramonda de Foix.[1]

Anys m�s tard, s'establ� a Xirivella (Val�ncia), on feu de procurador de Bernat de Sarri� fins al 1320.[3] El 1322 escriv� el seu Serm�, en vers proven�al, amb la finalitat de ser cantat amb la tonada de la can�� de gesta francesa Gui de Nanteuil; al Serm� donava consells per a la preparaci� de la conquesta de Sardenya.[7] El 1324, particip� en l'organitzaci� de la part valenciana de la conquesta organitzant una flota de refor� per Jaume II.[3] Durant aquest per�ode, es dedic� al comer� de draperia i fou escollit jurat de la ciutat de Val�ncia, i assist� com a tal a les festes per la coronaci� d'Alfons el Benigne el 1328 a Saragossa. El 12 de juny de 1329, a Val�ncia estant, feu testament.[4]

Despr�s del 1329 an� a Mallorca, on el seu fill gran fou nomenat escuder del rei Jaume III de Mallorca, aix� com el seu segon fill entr� al servei del rei. El 1330, particip� en les corts del Regne de Mallorca i particip� en la preparaci� de la Guerra contra Granada. El 1331, fou reelegit jurat i amb la seva muller i la seva filla es traslladaren a Mallorca el 1332, on el rei Jaume III de Mallorca el nomen� camarlenc i batlle d'Eivissa. Mor� en exercici d'aquest �ltim c�rrec.[4] Fou enterrat a l'esgl�sia del convent dels Dominics d'Eivissa, per b� que les seves despulles foren traslladades a Val�ncia, a la capella de Sant Macari del convent de Sant Dom�nec de Val�ncia.[8]

Obra

[modifica]
C�dex del segle xiv de la Cr�nica de Ramon Muntaner a la Biblioteca d'El Escorial. Es pressuposa que l'escriba de la miniatura �s Muntaner redactant la Cr�nica.

Segons relata ell mateix, el 15 de maig del 1325, a la seva alqueria de Xirivella, inici� la redacci� de la seva Cr�nica, que finalitz� tres anys despr�s.[1] Va escriure la Cr�nica, que compr�n des de la concepci� de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons IV d'Aragó (1328). Muntaner va escriure la Crònica[9] en poc més de tres anys. Està escrita en primera persona, utilitzant un estil planer, sense gaire retòrica. Gràcies a la seva condició de soldat, Muntaner va presenciar alguns dels fets d'armes que relata, una cosa inusual en altres cronistes. Carregada de dades històriques, la Crònica de Ramon Muntaner s'ha convertit en un element imprescindible per a analitzar aquest període de la història de la corona d'Aragó. Tanmateix, dista molt de ser una font objectiva.[1]

Actualment existeix un pòdcast basat en La conquesta de Sicília, adaptat al català actual per Xavier Renedo i disponible a través de la web del Núvol.

Llegat

[modifica]

Durant l'any 2006, el 16 de novembre el ple de l'Ajuntament de Xirivella, el 19 de desembre el de l'Ajuntament d'Eivissa i el 22 de desembre l'Ajuntament de Peralada, adopten els acords de ple d'agermanament, creant des d'aleshores un triangle històric i cultural unit per l'insigne cronista.[10]

Referències i notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vinas i Vinas, 2017, p. 7.
  2. 2,0 2,1 «Ramon Muntaner». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Pujol, Josep M.; Renedo, Xavier. «La Crònica de Ramon Muntaner». A: Badia, Lola (dir.). Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Barcelona: Grup enciclopèdia catalana, 2013, p. 152–154. ISBN 9788441222502. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ramon Muntaner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Luri, Gregori. Seguint les pases dels almogàvers: de Blanquerna a Shipka, un viatge a peu. Barcelona: Mediterrània, 2014. ISBN 9788499792569. 
  6. Rubió i Balaguer, Jordi. Història de la literatura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 123. ISBN 978-84-7202-651-3. 
  7. Cifuentes i Comamala, Lluís «Les quatre grans cròniques catalanes, un dels millors conjunts historiogràfics de l’Europa medieval». Catalan Historical Review, 2019, pàg. 143–145. DOI: 10.2436/20.1000.01.159. ISSN: 2013-407X.
  8. «Ramon Muntaner», PEN català.[Enllaç no actiu]
  9. Soldevila, Ferran. Les quatre grans cròniques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 9788472839014. 
  10. «Ramon Muntaner. Agermanament Peralada, Xirivella i Eivissa». Ajuntament de Xirivella. Arxivat de l'original el 2015-02-19. [Consulta: febrer 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]