Vés al contingut

Reclutament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pòster de reclutament de les Troupes de marine franceses
U.S. Navy anunci de reclutament a la revista Popular Mechanics, 1908.

El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament. El reclutament involuntari es coneix com a servei militar obligatori. Fins i tot abans de l'era dels voluntaris-militars, el reclutament de voluntaris era un component important per tal de cobrir places militars, i en els països que han abolit el servei militar obligatori és l'únic mitjà. Per tal de facilitar aquest procés les forces armades han establert ordres de reclutament.

El reclutament es pot considerar part de la ciència militar si s'analitza com a part de la història militar. L'adquisició de grans quantitats de forces en un període relativament curt de temps, especialment voluntàriament, a diferència de desenvolupament estable, és un fenomen freqüent en la història. Un exemple particular és la regeneració de la força militar del Partit Comunista de la Xina d'una força esgotada de 8000 arran de la Llarga Marxa el 1934 a 2,8 milions, prop del final de la Guerra Civil Xinesa catorze anys després.

Recents estudis interculturals suggereixen que arreu del món, es poden usar les mateixes àmplies categories per a definir les apel�lacions de contractaci�. Inclouen la guerra, la motivaci� econ�mica, l'educaci�, la fam�lia i els amics, la pol�tica i la identitat i els factors psicosocials.[1]

Estrat�gies de contractaci� en temps de guerra als EUA

[modifica]

Abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el reclutament als EUA es duia a terme principalment pels estats individuals.[2] En entrar en guerra, per�, el govern federal va assumir un paper m�s important.

Aquest major �mfasi en l'esfor� nacional es va reflectir en els m�todes de reclutament de la Primera Guerra Mundial. Peter A. Padilla i Maria Riege Laner defineixen sis apel�lacions b�siques en aquestes campanyes de reclutament: el patriotisme, treball / carrera / educaci�, aventura / desafiament, condici� social, viatges i diversos. Entre 1915 i 1918, el 42% de tots els cartells de reclutament de l'ex�rcit eren de tem�tica principalment patriotica.[2] I encara altres temes, com ara l'aventura i el major estatus social, jugarien un paper m�s important en el reclutament de la Segona Guerra Mundial, fent una crida per servir a la p�tria sent el principal punt de comminaci� a la poblaci�.

El reclutament sense reclutament for��s

[modifica]

El reclutament va canviar significativament arran de la Segona Guerra Mundial. Sense cap guerra motivant a allistar-se als homes i dones, els Estats Units centrarien els seus esfor�os de reclutament presentant als militars com una mena d'ofici, i com a mitj� per tal d'aconseguir una educaci� superior. Una majoria - 55% - de tots els cartells de reclutament serviria aquesta finalitat. I encara que en temps de pau no duraria, factors com ara el trasllat a un ex�rcit de voluntaris en �ltima inst�ncia, mantenir els esfor�os de reclutament de carrera orientada al seu lloc.[3]

El 20 de febrer de 1970, la Comissi� del President sobre una for�a de voluntaris armats va acordar per unanimitat que els Estats Units es veuria beneficiat per un ex�rcit de voluntaris. En suport a aquesta recomanaci�, el Comit� va assenyalar que els esfor�os de reclutament haurien de ser intensificat, com haurien d'estar conven�uts m�s que reclutar nous reclutes. De la mateixa manera que l'era de la post-Segona Guerra Mundial, aquestes noves campanyes posaren un major �mfasi en l'oportunitat d'ocupaci�. Com a tal, el comit� va recomanar "una millor compensaci� b�sica i les condicions de servei, el pagament d'aptitud i promocions accelerades per als treballadors altament qualificats per fer les oportunitats de carrera militar m�s atractives." Aquestes noves directrius es van combinar amb "un intens esfor� de reclutament".[4] Finalitzat a mitjan 1973, la contractaci� d'un militar "professional" va ser rebuda amb �xit. El 1975 i 1976, els allistaments militars van superar les expectatives, amb m�s de 365.000 homes i dones que entren en l'ex�rcit. Encara que aix�, en part, ha estat el resultat d'una falta de llocs de treball civils durant la recessi�, per� es destaca per subratllar les formes en qu� els esfor�os de reclutament van respondre a les circumst�ncies de l'�poca.[5]

De fet, segueixen les recomanacions formulades per la Comissi� del President per treballar en activitats de contractaci� actuals. La comprensi� de la necessitat d'una major incentiu individual, l'ex�rcit nord-americ� ha reempaquetat dels beneficis del G.I. Bill. Encara que originalment previst com a compensaci� pel servei, la factura es veu ara com una eina de reclutament. Avui en dia, el G.I. Bill "ja no �s una recompensa pels serveis prestats, sin� un incentiu per servir i s'ha convertit en una part important dels llan�aments dels reclutadors." [6]

M�todes de reclutament

[modifica]

El reclutament es pot realitzar a trav�s del tel�fon amb llistes organitzades, a trav�s de campanyes de correu electr�nic i d'un rostre a la prospecci�. Mentre que la prospecci� de tel�fon �s el m�s eficient, cara a cara de prospecci� �s la m�s efectiva. Els reclutadors militars sovint s'instal�len llocs en parcs d'atraccions, estadis esportius i altres atraccions. En els darrers anys els mitjans de comunicaci� social ha s'ha usat m�s comunament.

Reclutament al Regne Unit

[modifica]

Durant les dues guerres mundials i el per�ode posterior a la segona, el servei militar era obligatori com a m�nim per a part de la poblaci� brit�nica. En altres ocasions, s'han emprat t�cniques similars a les descrites anteriorment. La preocupaci� m�s important en els darrers anys ha estat l'edat m�nima de reclutament, que ha estat del 16 for�a anys.[7] Aquesta ara s'ha elevat a 18 en relaci� a les operacions de combat. Als darrers darrers anys, hi ha hagut diverses preocupacions sobre les t�cniques utilitzades en (sobretot) el reclutament de l'ex�rcit en relaci� amb la representaci� d'una carrera com una aventura agradable.[8][9]

Reclutament als Estats Units

[modifica]

L'ex�rcit nord-americ� ha tingut reclutadors des de l'�poca de les col�nies en la d�cada de 1700. Avui en dia hi ha milers d'estacions de reclutament al llarg dels Estats Units, servint a l'Ex�rcit, l'Armada, la Infanteria de Marina, la For�a A�ria, la Gu�rdia Costera i la Gu�rdia Nacional. Les oficines de reclutament consisteixen normalment en 2-8 reclutadors entre les rangs d'E-5 i E-7. Quan un sol�licitant potencial entra en una estaci� de reclutament la seva al�ada i pes �s inspeccionat i els seus antecedents investigats. Un esc�ner d'empremtes digitals es realitza i un examen ASVAB pr�ctica es dona a ells. Els sol�licitants no poden jurar oficialment el seu jurament d'allistament a l'oficina de reclutament. Aix� es realitza en una estaci� de processament d'entrada Militar - MEPS.

Reclutament a l'�ndia

[modifica]

Des dels temps del Raj brit�nic, el reclutament a l'�ndia ha estat voluntari. Usant la teoria de la ra�a marcial, els brit�nics reclutats en gran manera de les comunitats seleccionades per al servei en l'ex�rcit colonial.[10] El m�s gran dels militars colonial obliga a l'Ex�rcit del Raj brit�nic fins militar de l'�ndia indi brit�nic, era un ex�rcit de voluntaris, aixecat entre els poblaci� nativa amb oficials brit�nics. L'ex�rcit indi va servir tant com a for�a de seguretat en si mateix i l'�ndia, en particular durant les guerres mundials, en altres teatres. Al voltant d'1,3 milions d'homes serviren a la Primera Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial, l'ex�rcit de l'�ndia brit�nica es convertiria en el m�s gran ex�rcit voluntari de la hist�ria, arribant a m�s de 2,5 milions d'homes l'agost de 1945.[11]

Centres de reclutament

[modifica]

Un centre de reclutament al Regne Unit, la contractaci� de l'estaci� en els EUA, o la contractaci� d'oficines a Nova Zelanda,[12] �s un edifici utilitzat per a reclutar les persones en una organitzaci�, i �s el m�tode m�s popularitzada de reclutament. L'Ex�rcit dels Estats Units fa refer�ncia a les seves oficines com a centres de reclutament a partir de 2012.

Catalunya

[modifica]

El sistema tradicional de reclutament era la taula d'acordar.[13][14][15][16][17]

Descripci�

[modifica]

En la seva forma m�s senzilla el sistema constava d'una taula, un escriv� autoritzat, estris d'escriure i un llibre o llibres d'inscripci�.

Taula d'acordar ordin�ria

[modifica]

Les taules d'acordar ordin�ries eren les que s'empraven per a allistar els membres de la tripulaci� d'un vaixell. L'escriv� era l'escriv� del vaixell i la ubicaci� era fixa i determinada en cada port. L'escriv� (per part del vaixell) i el mariner (o qualsevol altre membre de la tripulaci�, inclosos remers lliures, ballesters o soldats) acordaven unes condicions i es comprometien a complir-les.[18]

Taules d'acordar extraordin�ries

[modifica]

Quan calia reclutar molta gent amb certa urg�ncia (per a una expedici� militar o similar) les taules d'acordar eren m�s solemnes i completes. A efectes de propaganda, l'escriv� disposava de m�sics que l'ajudaven a pregonar la crida. La taula estava presidida amb una senyera especial i podia tenir soldats armats per a guardar-la. Sovint hi havia una caixa amb diners per si calia pagar algun avançament als nous reclutes. També era important la cerimònia del jurament dels inscrits.[19][20][21]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Brett, Rachel, and Irma Specht. Young Soldiers: Why They Choose to Fight. Boulder: Lynne Rienner Publishers, 2004. ISBN 1-58826-261-8
  2. ↑ 2,0 2,1 Padilla, Peter A. and Mary Riege Laner. “Trends in Military Influences on Army Recruitment: 1915-1953.” Sociological Inquiry, Vol. 71, No. 4. Fall 2001421-36. Austin: University of Texas Press. Page 423
  3. ↑ Padilla, Peter A. and Mary Riege Laner. “Trends in Military Influences on Army Recruitment: 1915-1953.” Sociological Inquiry, Vol. 71, No. 4. Fall 2001421-36. Austin: University of Texas Press. Page 433
  4. ↑ The Report of the President’s Commission on an All-Volunteer Armed Force. New York: The Macmillan Company, 1970. Page 18.
  5. ↑ Bliven, Bruce Jr. Volunteers, One and All. New York: Readers Digest Press, 1976. ISBN 0-88349-058-7
  6. ↑ White, John B. Lieutenant Commander, US Naval Reserve, Ph. D. "The GI Bill: Recruiting Bonus, Retention Onus." Military Review, July–August 2004.
  7. ↑ «Marching orders for teenage soldiers?». BBC News, 22-06-1998.
  8. ↑ «MoD denies 'war glamour' claim». BBC News, 07-01-2008.
  9. ↑ «Teachers reject 'Army propaganda'». BBC News, 25-03-2008.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.expressindia.com/latest-news/compulsory-military-service-could-be-an-option-in-future/416902/ Arxivat 2012-09-30 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Commonwealth War Graves Commission Report on India 2007–2008».
  12. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 6 març 2015].
  13. ↑ Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 35–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  14. ↑ Capmany Surís y de Montpalau. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV año de M.CCC.LIV. van acompañadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales y de particulares. En la imprenta nacionale, 1787, p. 108–. 
  15. ↑ Antonio Capmany y de Montpalau; Antonio de Capmany Surís y de Montpalau Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 139–. 
  16. ↑ Procesos de las antiguas Cortes y Parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia: custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Establ. Tip. y Litográfico de D. José Eusebio Monfort, 1851, p. 25–. 
  17. ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. CEDAM, 1870, p. 420–. 
  18. ↑ Anna Unali. Marineros, piratas y corsarios catalanes en la Baja Edad Media. Editorial Renacimiento, 2007, p. 67–. ISBN 978-84-8472-689-0. 
  19. ↑ Jorge Sáiz Serrano. Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 35–. ISBN 978-84-370-8433-6. 
  20. ↑ Diego Monfar y Sors; Próspero de Bofarull y Mascaró Historia de los Condes de Urgel escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publ. de real órden por Próspero de Bofarull y Mascaró. Monfort, 1853, p. 96–. 
  21. ↑ Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarqúia española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852.... L. Tasso, 1853, p. 668–. 

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reclutament
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reclutament&oldid=32874695»