Richard O'Connor

Sir Richard O'Connor

General Sir Richard O'Connor
Biografia
Naixement	21 agost 1889 Srinagar (Índia)
Mort	17 juny 1981 (91 anys) Londres
Altres noms	Dick
Formació	Reial Col·legi Militar de Sandhurst Reial Acadèmia Militar de Sandhurst Wellington College
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1909 – 1948
Carrera militar
Lleialtat	Regne Unit
Branca militar	Exèrcit Britànic
Rang militar	General
Comandant de (OBSOLET)	Força del Desert Occidental XIII Corps VIII Corps
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial: Operació Compass Operació Epsom Operació Jupiter Operació Goodwood Operació Bluecoat Operació Horta
Altres ocupacions	Comandant del Cos de Cadets de l'Exèrcit, Escòcia Coronel dels Cameronians Lord Alt Comissionat de l'Assemblea General de l'Església d'Escòcia
Premis
Cavaller de l'Orde del Card Gran Creu de l'Orde del Bany Orde del Servei Distingit amb Barra Creu Militar 13 Mencions als Despatxos

El General Sir Richard Nugent O'Connor KT GCB DSO amb barra MC (21 d'agost de 1889 – 17 de juny de 1981 va ser un general de l'Exèrcit Britànic, que comandà la Força del Desert Occidental a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser el comandant de camp de l'Operació Compàs, en la que les seves tropes van destruir un exèrcit italià molt major, victòria que pràcticament expulsà a l'Eix d'Àfrica i que provocà que Adolf Hitler hi enviés al Deutsches Afrika Korps per redreçar la situació. O'Connor va ser capturat per una patrulla de reconeixement alemanya la nit del 7 d'abril de 1941, i passà gairebé dos anys en un camp de presoners de guerra italià. Va aconseguir escapar al desembre de 1943, i el 1944 comandà el VIII Cos britànic a Normandia i després durant l'Operació Horta. El 1945 va ser Oficial en Cap del Comandament Oriental a l'Índia i, durant els darrers dies del comandament britànic al sub-continent, encapçalà el Comandament Nord. La seva darrera tasca a l'exèrcit va ser Adjunt General a les Forces a Londres, a càrrec de l'administració, el personal i l'organització de l'exèrcit britànic.

En honor del seu servei de guerra, O'Connor va ser reconegut amb el màxim grau en dos ordes de cavalleria diferents (l'Orde del Card i l'Orde del Bany). A més, va ser condecorat en dues ocasions amb l'Orde del Servei Distingit, amb la Creu Militar, la Creu de Guerra francesa i amb la Legió d'Honor; i serví com a del Rei Jordi VI. A més, va ser mencionat als Despatxos en nou ocasions durant la I Guerra Mundial, una a Palestina el 1939 i tres més durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia

Inicis i Primera Guerra Mundial

O'Connor va néixer a Srinagar, Kashmir, Índia, el 21 d'agost de 1889. El seu pare era major als Reials Fusellers Escocesos, i la seva mare era filla d'un anterior Governador de les províncies centrals de l'Índia. Assistí a l'Escola del Castell de Tonbridge el 1899 i a la The Towers School a Crowthorne el 1902. El 1903, després de la mort del seu pare en un accident, passà a la Wellington School a Somerset. El 1908 assistí a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst; rebent el nomenament de tinent de 2a a l'octubre i enviat al 2n Batalló dels Cameronians. A partir d'aquest moment i durant tota la seva via mantindria un estret lligam amb aquesta unitat. El gener de 1910, el batalló va ser transferit a Colchester, on va rebre preparació de senyals i fusellers. Entre 1911 i 1912 va ser destinat a Malta, on O'Connor serví com a oficial de senyals del regiment.

Durant la I Guerra Mundial, O'Connor serví com a oficial de senyals de la 22a Brigada a la 7a Divisió i capità al comandament de la 7a Companyia de Senyals de la divisió i major en funcions a la 91a Brigada. Va ser condecorat amb la Creu Militar al febrer de 1915. Al març d'aquell mateix any va combatre a Arràs i a Bullecourt. O'Connor va rebre l'Orde del Servei Distingit i nomenat tinent coronel en funcions al comandament del 2n batalló d'infanteria de la Honourable Artillery Company, que formava part de la 7a Divisió, al juny de 1917. al novembre, la divisió rebé ordres per donar suport als italians contra les tropes austro-hongareses al riu Piave. A finals d'octubre de 1918, el 2n Batalló capturà l'illa de Grave di Papadopoli, al riu Piave, per la qual O'Connor rebria la Medalla de Plata al Valor Militar italiana i afegiria una barra a la seva Orde del Servei Distingit.

Al final de la guerra, O'Connor tornaria al seu rang de capità.

Anys d'entreguerres

O'Connor assistí a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley el 1920. Entre els altres destins d'O'Connor durant el període entre ambdues guerres mundials està un nomenament com a brigada major de la Brigada Experimental (ó 5a Brigada) sota el comandament de J.F.C. Fuller, que va formar-se per provar mètodes i procediments per usar els tancs i els avions coordinadament amb la infanteria i l'artilleria.

Tornà a la seva antiga unitat, The Cameronians, com a adjunt entre 1924 i 1925. Entre 1925 i 1927 serví com a comandant de companyia a Sandhurst. Tornà a l'Acad�mia d'Estat Major de Camberley com a instructor entre 1927 i 1929. El 1930, O'Connor serv� de nou amb el 1r Batall� dels Cameronians a Egipte i, entre 1931 i 1932 a Lucknow, �ndia. Entre 1932 i 1934 va ser oficial de l'estat major general, grau 2 a l'Oficina de Guerra. Assist� a l'Acad�mia de Defensa Imperial a Londres el 1935. A l'octubre d'aquell mateix any, havent estat promogut a brigadier, assum� el comandament de la Brigada Peshawar al nord-oest de l'�ndia. El setembre del 1938, O'Connor va ser promogut a major general i nomenat comandant de la 7a Divisi� d'Infanteria a Palestina, amb la responsabilitat afegida de Governador Militar de Jerusalem.

L'agost de 1939, la 7a Divisi� va ser enviada a la fortalesa de Mersa Matruh, Egipte, on O'Connor prepar� les defenses de la zona contra un atac potencial del Des� Ex�rcit itali�, que es trobava a la frontera de Libia.

Segona Guerra Mundial

L'ofensiva italiana i l'Operaci� Comp�s

L'ofensiva italiana I l'Operaci� Compas, del 13 de setembre de 1940 al 7 de febrer de 1941.

El 10 de juny de 1940, It�lia declar� la guerra a Gran Bretanya i Fran�a i, poc despr�s, O'Connor va ser nomenat Comandant de la For�a del Desert Occidental. El Tinent-General Maitland Wilson, comandant de les tropes brit�niques a Egipte, li encarreg� que expuls�s als italians d'Egipte, que proteg�s el Canal de Suez i els interessos brit�nics abans no fossin atacats.

El 13 de setembre, Graziani atac�: les seves divisions d'avan�ada van aconseguir penetrar 60km a Egipte, fins que arribaren a Sidi Barrani i, curts de subministraments, comen�aren a fortificar-se. Llavors, O'Connor prepar� el contraatac. Tenia la 7a Divisi� Blindada i la 4a Divisi� d'Infanteria �ndia, a m�s de dues brigades. Les tropes brit�niques i de la Commonwealth a Egipte ascendies fins a 36.000 homes. Els italians tenien gaireb� 5 vegades m�s aquest nombre, a m�s de centenars de tancs m�s i de peces d'artilleria, aix� com el suport d'una for�a a�ria molt superior. Mentrestant, van sortir petites columnes d'exploradors de la 7a Blindada i del recentment creat Grup de Llarg Abast del Desert per provar i assetjar els italians (aix� marc� l'inici del que es consider� el Servei Aeri Especial. La Royal Navy i la Royal Air Force donarien suport a l'atac bombardejant els punts forts de l'enemic, els camps d'aviaci� i les zones de rereguarda.

Un tanc Matilda avan�a per Egipte durant l'Operaci� Comp�s

La contraofensiva, amb nom clau Comp�s, s'inici� el 8 de desembre de 1940. Les forces relativament petites d'O'Connor, de nom�s 31.000 homes, 275 tancs i 120 peces d'artilleria, h�bilment ajudades per una ala de la RAF i per la Royal Navy, penetraren per les defenses italianes a Sidi Barrani, prop de la costa. La For�a del Desert atac� les zones de rereguarda italianes, barrant-los el pas entre el desert i la costa, i capturant un punt fort rere l'altre a�llant-los. Els canons italians demostraren que no eren cap amena�a pels tancs Matilda brit�nics, i els seus projectils rebotaven contra el blindatge. A mitjans de desembre, els italians havien estat expulsats d'Egipte, deixant 38.000 presoners i una gran quantitat d'equipament.

La For�a del Desert s'atur� per descansar breument abans de seguir l'assalt cap a la Libia italiana, per enfrontar-se a les restes desorganitzades de l'ex�rcit de Graziani. En aquell moment, el comandant en cap de l'Orient Mitj�, General Sir Archibald Wavell, orden� a la 4a Divisi� �ndia que es retir�s per servir de punta de llan�a de la invasi� de l'�frica Oriental Italiana. Aquesta divisi� veterana havia de ser reempla�ada per la inexperta 6a Divisi� Australiana que, a m�s, no estava preparada per a la guerra al desert. Malgrat aquest contratemps, l'ofensiva continu� amb un retard m�nim, i a finals de mes, la 6a Australiana assetj� i conquer� Bardia, on captur� 40.000 presoners m�s i 400 canons.

A inicis de gener de 1941, la For�a del Desert Occidental va passar a anomenar-se XIII Corps. El 9 de gener, l'ofensiva torn� a arrencar. Pel 12, l'estrat�gic port de Tobruk quedava envoltat; i el 22, es rendia amb 27.000 presoners, a m�s de grans quantitats de subministraments, menjar i armament. Com que Tobruk havia caigut, es decid� que el XIII Cos respongu�s directament a Wavel al Quarter General del Comandament de l'Orient Mitj� i retirant el Quarter General de les Tropes Brit�niques a Egipte de la cadena de comandament. El 26 de gener, la resta de tropes italianes a la L�bia oriental comen�aren a retirar-se cap al nord-oest a trav�s de la cost. O'Connor es mogu� de pressa per perseguir-los, enviant els seus blindats cap al sud-oest a trav�s del desert en un ampli moviment de flanqueig, mentre que la infanteria els perseguia per la costa cap al nord. L'avan� de les unitats lleugerament blindades de la 4a Brigada Mecanitzada arribaren a Beda Fomm el 5 de febrer, abans que els italians en retirada, tallant-los aix� la carretera de la costa i la via d'escapament. Dos dies despr�s d'un cost�s i fracassat intent per trencar el bloqueig, i amb el cos principal brit�nic arribant des de Bengasi, els italians, desmoralitzats i exhausts, es rendien incondicionalment. O'Connor i van enviar un telegrama a Wavell, "Guineu morta a camp obert..."

En dos mesos, el XIII Cos/For�a del Desert Occidental, havia avan�at uns 1.300km, destru�t tot un ex�rcit itali� de 10 divisions, capturant 130.000 presoners, 400 tancs i 1.292 canons a un cost de 500 morts i 1.373 ferits. En reconeixement, O'Connor va ser nomenat Cavaller Comandant de l'Orde del Bany, la primera dels seus dos ordes de cavalleria.

Captura

Tot i l'�xit, l'Operaci� Comp�s no estava complerta en un sentit estrat�gic: els italians encara controlaven la major part de L�bia i posse�en tropes amb les que s'hauria de combatre. La pres�ncia de l'Eix al nord d'�frica seguia sent una amena�a potencial per Egipte i el Canal de Suez mentre que continu�s aquesta situaci�. O'Connor tenia aix� present i urg� a Wavell que li permet�s continuar fins a Tr�poli amb tot fins a acabar amb els italians. Wavell es mostr� d'acord, aix� com el Tinent General Henry Maitland Wilson, llavors governador general de la Cirenaica, i el XIII Cos torn� a l'atac. Per� la nova ofensiva d'O'Connor duraria poc. Quan el Cos arrib� a El Agheila, just al sud-oest de Beda Fomm, Churchill orden� que l'atac s'atur�s all�. L'Eix havia enva�t Gr�cia i Wavell havia ordenat que s'enviessin all� totes les forces disponibles. Wavell va prendre la 6a Divisi� Australiana, a m�s de part de la 7a Divisi� Blindada i la major part del suport aeri per cobrir l'operaci�. El Quarter General del XIII Cos qued� malm�s, i O'Connor va ser nomenat comandant de les tropes brit�niques eg�pcies al Cairo.

Per� les coses encara podien empitjorar molt m�s pels brit�nics. Al mar� de 1941, Hitler envi� al general Erwin Rommel al capdavant de l'Afrika Korps per ajudar els italians de L�bia. Wavell i O'Connor havien d'enfrontar-se amb un formidable rival la intel�lig�ncia, recursos i voluntat li farien adquirir el sobrenom de la Guineu del Desert. Rommel triga poc temps a llan�ar la seva pr�pia ofensiva el 31 de mar�. La inexperta 2a Divisi� Blindada va ser derrotada contundentment, i el 2 d'abril, Wavell va anar al front per rebre not�cies, juntament amb el tinent general Sir Philip Neame, ara comandant de les tropes brit�niques i de la Commonwealth a Cirenaica (Wilson havia abandonat el comandament de la for�a expedicion�ria aliada a Gr�cia). O'Connor va haver d'anar al Caire l'endem�, per� declin� assumir el comandament de Neame donada la seva mancan�a de familiaritat amb les condicions existents. Acord� quedar-se per aconsellar, no obstant.

El 6 d'abril, O'Connor i Neame, mentre que viatjaven cap al seu quarter general, que havia estat despla�at de Maraua fins a Timimi, sent capturats per una patrulla alemanya prop de Martuba.

O'Connor (centre, a mitjana dist�ncia), juntament amb el brigadier John Combe (esquerra), el tinent general Philip Neame (centre) i el General Major Michael Gambier-Parry (dreta), i despr�s de la seva captura al nord d'�frica.

Captivitat i fugida

O'Connor (centre, a mitjana dist�ncia) i d'altres oficials despr�s de la seva captura pels alemanys

O'Connor pass� els dos anys i mig seg�ents com a presoner de guerra, principalment a Castello di Vincigliata, prop de Flor�ncia. All�, tant ell com Neame es trobaren personatges com el Major-General Sir Adrian Carton de Wiart i el Vicemariscal de l'Aire Owen Tudor Boyd. Tot i que les condicions de vida no eren excessivament inc�modes, els oficials ben aviat formaren un comit� de fugues i comen�aren a planificar la fugida. La primera temptativa, que consist� simplement a escalar i saltar els murs del castell, result� en un mes de confinament en solitari. La segona temptativa, escapant a trav�s d'un t�nel constru�t entre octubre de 1942 i mar� de 1943, va tenir algun �xit amb la fugida de dos brigadiers neozelandesos, James Hargest i Reginald Miles, que van aconseguir arribar fins a Su�ssa. Pel seu costat, O'Connor and de Wiart, viatjant a peu durant tota una setmana, van ser capturats a la vall del riu Po prop de Bol�nia. Un cop m�s, el resultat va ser un mes de reclusi� en solitari.

No va ser fins a la rendici� italiana al setembre de 1943 en qu� tingu� lloc la darrera temptativa de fugida, aquest cop amb �xit. Amb l'ajut del Moviment de Resist�ncia Italiana, Boyd, O'Connor i Neame escaparen, marxant des de Vincigliati. Despr�s d'una cita fracassada amb un submar�, van arribar en barca a Termoli, d'all� marxaren a Bari, on van ser rebuts com a hostes per General Alexander el 21 de desembre de 1943. Al seu retorn a Gran Bretanya, O'Connor va rebre l'orde de cavalleria que se li havia concedit el 1941, i fou promocionat a tinent general. Montgomery sugger� que O'Connor pogu�s ser el seu successor al capdavant del Vuit� Ex�rcit, per� aquest dest� se li atorg� a Oliver Leese, i O'Connor va rebre el comandament del VIII Cos.

El VIII Cos i Normandia

El 21 de gener de 1944, O'Connor esdevingu� el comandant del VIII Cos. Estava format per la Divisi� de Gu�rdies Blindada, l'11a Divisi� Blindada, la 15a Divisi� d'Infanteria (Escocesa), a m�s de la 6a Brigada de Gu�rdies, el 8� Grup d'Ex�rcit de l'Artilleria Reial i el 2n Regiment de Cavalleria de la Cort.

L'11 de juny de 1944, O'Connor i els elements d'avan�ada del VIII Cos arribaren a Normandia, al sector de Caen. La primera missi� d'O'Connor (amb la 43 Divisi� d'Infanteria (Wessex) va ser preparar l'Operaci� Epsom, un atac a trav�s del cap de pont establert per la 3a divisi� d'infanteria canadenca, travessar els rius Odon i Orne, assegurar les posicions elevades al nord-est de Bretteville-sur-Laize i a�llar Caen pel sud. L'avan� i la travessa dels rius es va poder fer de pressa. Montgomery, comandant d'O'Connor i vell amic dels temps a Palestina, el felicit� a ell i al VIII Cos pel seu �xit. Per� a�llar Caen es demostraria ser molt m�s dif�cil. El VIII Cos va haver de recular fins a l'Orne. O'Connor prov� de restablir un cap de pont durant l'Operaci� J�piter, per� aconsegu� un �xit menor. Si b� l'operaci� havia fallat en els seus objectius t�ctics, Montgomery estava satisfet pels guanys estrat�gics a l'haver obligat als alemanys a emprar les seves reserves de blindats.

Despr�s de passar a la reserva el 12 de juliol, la seg�ent gran acci� pel VIII Cos seria l'Operaci� Goodwood, en qu� si b� se li retiraren les divisions d'infanteria, se li afeg� una tercera divisi� blindada (la 7a Divisi�). L'atac s'inici� el 18 de juliol amb un gran atac aeri portat a terme per la 9a USAAF, que acab� el 20 de juliol, conquerint les poblacions de Bras i Hubert-Folie a la dreta, Fontenai-sur-Orne a l'esquerra i Bourgu�bus al centre. Per� a causa de les pluges torrencials que convertiren els camps en fangals, l'atac hagu� d'aturar-se abans que es capturessin els objectius principals; i principalment el pas de Bourguebus, que era clau per a qualsevol sortida.

De nou amb la seva formaci� de pre-invasi�, per� amb la 3a Divisi� d'Infanteria, el cos va dirigir-se al sud-oest de Caen per prendre part en l'operaci� Abric Blau. La 15a Divisi� (Escocesa) atac� cap a Vire a l'est i a l'oest cap a Bois du Homme per facilitar l'avan� estatunidenc a l'operaci� Cobra.

Mentre que els Aliats es preparaven per perseguir als alemanys, O'Connor s'assabent� que el VIII Cos no participaria en aquesta fase de la campanya. El VIII Cos pass� a formar part de la reserva, i els seus transports es destinarien als cossos XII i XXX Cos. El seu comandament va ser reduït a mitjans d'agost, quan les divisions de Guàrdies i l'11a Blindada van passar al XXX Cos i la 15a (Escocesa) al XII. Mentre que estava a la reserva, O'Connor mantenia una activa correspondència amb Churchill, Montgomery i d'altres, fent suggeriments per millorar els vehicles blindats i parlant sobre altres temes, com la fatiga de combat.

L'operació Horta

O'Connor seguí al comandament del VIII Cos, on se li encarregà de donar suport al XXX Cos del general Horrocks durant l'operació Horta, el pla de Montgomery per establir un cap de pont al Rin als Països Baixos. Seguint la seva entrada a Weert a finals de setembre, el VIII Cos es preparà i prengué part en l'operació Aintree, l'avanç cap a Venray i Venlo.

L'Índia i final de la guerra

El 27 de novembre va ser retirat del seu càrrec, rebent l'ordre de substituir al tinent general Sir Mosley Mayne com a Comandant en Cap del Comandament Oriental a l'Índia. Segons algunes versions, Montgomery propicià el moviment per no ser prou rude amb els seus subordinats americans, tot i que altres versions indiquen que la decisió va ser presa pel Cap de l'Estat Major Imperial General Mariscal de Camp Alan Brooke, però que Montgomery no va fer res per evitar-ho. Això marcà el final d'una llarga i distingida carrera de combat, tot i que el nou càrrec era important, ja que havia de controlar les línies de comunicació del Catorzè Exèrcit.

El novembre de 1945, O'Connor va ser promogut a General i nomenat Comandant en Cap del Comandament Nord a l'Índia. Entre 1946 i 1947 va ser Adjunt General a les Forces i Aide-de-Camp del Rei. Passà molt de temps visitant les tropes britàniques destinades a l'Índia i a l'Orient. Però la seva carrera com a Adjunt General va ser curta. Després d'un desacord sobre una desmobilització cancel·lada de les tropes de l'Extrem Orient, O'Connor presentà la seva dimissió, que li va ser acceptada. Poc després va rebre la Gran Creu de l'Orde del Bany.

Retir

O'Connor es retirà el 1948, amb 58 anys. Malgrat el seu retir, va mantenir els seus lligams amb l'Exèrcit i va tenir noves responsabilitats. Va ser comandant del Cos de Cadets de l'Exèrcit a Escòcia entre 1948 i 1959; Coronel dels Cameronians des de 1951 i fins a 1954; Lord Tinent de Ross and Cromarty de 1955 a 1954 i finalment serví com a Lord Alt Comissionat de l'Assemblea General de l'Església d'Escòcia el 1964. La seva primera esposa, Jean, va morir el 1959, i el 1963 es casà amb Dorothy Russell. El juliol del 1971 va ser nomenat Cavaller del Card. Va aparèixer al 8è episodi, “The Desert: North Africa (1940–1943)”, de la sèrie documental The World at War..

Va morir al Londres el 17 de juny de 1981, als 91 anys.

Historial Militar i Condecoracions

Dates de promoció

Tinent de 2a - 18/09/1909

Tinent - 06/05/1911

Capità - 11/03/1915

Major - 16/12/1926 (en funcions: 01/01/1917)

Tinent Coronel - 12/01/1936 (en funcions: 17/12/1926)

Coronel - 03/04/1936, antiguitat 17/12/1929

Brigadier - 05/08/1937-27/10/1938

Major General - 29/09/1938, antiguitat 06/01/1938

Tinent General - 18/05/1944, antiguitat 10/08/1941 (en funcions: 03/11/1940-17/05/1944)

General - 17/04/1945 (retirat el 30/01/1948)

Condecoracions

Cavaller del Molt Antic i Molt Noble Orde del Card (juliol de 1971)

Gran Creu de Cavaller del Molt Honorable Orde del Bany (1947)

Comandant de l'Orde del Bany (4/3/1941)

Company de l'Orde del Bany (1940)

Orde del Servei Distingit (1917)

Barra (octubre de 1918)

Creu Militar (18/2/1915)

13 Mencions als Despatxos (17/2/1915, 1/1/1916, 4/1/1917, 15/5/1917, 18/12/1917, 30/5/1918, 4/12/1918, 6/1/1919, 5/6/1919, 15/9/1939, 1/4/1941, 27/1/1944, 22/3/1945)

Estrella de 1914-15

Medalla Brit�nica de la Guerra 1914-20

Medalla de la Vict�ria de 1914-1918

Medalla de Palestina 1936-1939 amb Barra

Estrella de 1939-45

Estrella d'�frica

Estrella de Fran�a i Alemanya

Medalla de la Guerra 1939-1945

Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935

Medalla de la Coronaci� del Rei Jordi VI 1937

Comandant de la Legi� d'Honor (Fran�a)

Creu de Guerra 1939-1945 amb Palma (Fran�a)

Medalla de Plata al Valor Militar (Itàlia) (octubre de 1918)

Precedit per: Geoffrey Raikes	Comandant de la 7a Divisió d'Infanteria 1938 - 1940	Succeït per: (després convertida en la Comandant de la 6a Divisió d'Infanteria i després en la Força del Desert Occidental
Precedit per: Unitat de nova creació	Comandant de la Força del Desert Occidental 1940 - 1941	Succeït per: Unitat desbandada
Precedit per: Lieutenant-General Sir Maitland Wilson	Comandant de les Tropes Britàniques a Egipte Febrer de 1941 – Abril de 1941	Succeït per: Lieutenant-General J.H. Marshall-Cornwall
Precedit per: '	Comandant del VIII Cos 1944 - 1945	Succeït per: Tinent General Evelyn Barker
Precedit per: Tinent General Sir Mosley Mayne	Comandant del Comandament Oriental a l'Índia 1945	Succeït per: '
Precedit per: Tinent General Sir Mosley Mayne	Comandant del Comandament Nord a l'Índia 1945 – 1946	Succeït per: '
Precedit per: General Sir Ronald Adam	Adjunt General a les Forces 1946 - 1947	Succeït per: General Sir James Steele
Precedit per: '	Comandant de la Força de Cadets l'Exèrcit a Escòcia 1948 - 1959	Succeït per: '
Precedit per: Sir Hector Mackenzie	Lord Tinent de Ross and Cromarty 1955 - 1964	Succeït per: Sir John Stirling

Bibliografia

• «Papers of General Sir Richard O'Connor KT, GCB, DSO, MC (1889–1981)». King's College London Liddell Hart Centre for Military Archives. [Consulta: 19 març 2007].
• Barclay, Cyril Nelson. Against all odds: the story of the first offensive in Libya, 1940-41, including extracts from O'Connor's personal narrative. Sifton Praed & Co, London, 1955. 
• Barnett, Corelli [1960]. The Desert Generals. Cassell, 1999. ISBN 0-304-35280-2. 
• Baynes, John. The Forgotten Victor: General Sir Richard O'Connor, KT, GCB, DSO, MC. 1st. Potomac Books, 1989. ISBN 0-08-036269-9. 
• Docherty, Richard. Ireland's Generals in the Second World War. Four Courts Press, Dublin, 2004. ISBN 1-85182-865-6. 
• Dupuy, R. Ernest; Trevor N. Dupuy. The Encyclopedia Of Military History: From 3500 B.C. To The Present. 2nd revised. HarperCollins, 1986. ISBN 0-060-11139-9. 
• Houterman, Hans; Koppestitle, Jeroen. «World War II unit histories & officers». Arxivat de l'original el 2012-10-29. [Consulta: 16 agost 2007].
• Keegan, John (ed) [1992]. Churchill's Generals. Londres: Cassell Military, 2005. ISBN 0-304-36712-5. 
• Mead, Richard. Churchill's Lions: A biographical guide to the key British generals of World War II. Stroud (UK): Spellmount, 2007, p. 544 pages. ISBN 978-1-86227-431-0. 
• Neillands, Robin. The Battle for the Rhine 1944: Arnhem and the Ardennes: The Campaign in Europe. Cassell, 2005. ISBN 0-3043-6736-2. 
• Smart, Nick. Biographical Dictionary of British Generals of the Second World War. Pen and Sword, 2005. ISBN 1-844-15049-6. 

Enllaços externs

• Time Magazine, Monday, April 21, 1941. «The Other Way in Libya.». Arxivat de l'original el 3 de novembre 2012. [Consulta: 15 juliol 2009].
• Time Magazine, Monday, January 31, 1944. «Generals Free.». Arxivat de l'original el 5 de maig 2009. [Consulta: 15 juliol 2009].