Roger Moore

Roger Moore

(1973)
Biografia
Naixement	(en) Roger George Moore 14 octubre 1927 Stockwell (Anglaterra)
Mort	23 maig 2017 (89 anys) Crans-Montana (Su�ssa)
Causa de mort	c�ncer
Sepultura	Cementiri de M�naco
Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF
9 agost 1991 –
Dades personals
Residència	Mònaco
Grup ètnic	Anglesos
Formació	Royal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1945) Launceston College (en) Dr Challoner's Grammar School Battersea Grammar School (en)
Color dels ulls	Blau
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, televisió i interpretació
Ocupació	actor de televisió, productor de cinema, productor de televisió, director de televisió, militar, autobiògraf, actor de teatre, actor de veu, actor de cinema, actor
Activitat	1945 - 2011
Ocupador	Organització de les Nacions Unides
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	capità soldat
Família
Cònjuge	Kristina Tholstrup (2002–2017), mort Luisa Mattioli (1969–1996), divorci Dorothy Squires (1953–1968), divorci Doorn Van Steyn (1946–1953), divorci
Fills	Deborah Barrymore  () Roger MooreLuisa Mattioli Geoffrey Moore  () Roger MooreLuisa Mattioli
Premis
(2008)  Comanador de les Arts i les Lletres (14 juny 2003)  Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Brit�nic (2003)  Creu d'Oficial de l'Orde al M�rit de la Rep�blica Federal Alemanya (31 desembre 1998)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Brit�nic  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura
Lloc web	roger-moore.com

Sir Roger George Moore KBE (Stockwell, Londres, 14 d'octubre de 1927 - Crans-Montana, 23 de maig de 2017) fou un actor angl�s, sobretot conegut per interpretar dos herois d'acci� brit�nics, Simon Templar a la s�rie de televisi� The Saint de 1962 a 1969, i a James Bond a la s�rie de pel�l�cules de l'agent secret, des de 1973 a 1985. Va ser ambaixador de l'UNICEF.

Primers anys

Moore va n�ixer a Stockwell, Londres (de vegades en entrevistes Moore s'hi ha referit com Saint Ockwell). Fill �nic de George Moore, un policia, i Lillian "Lily", mestressa de casa, va estudiar a l'Institut Battersea, per� va ser afectat per les evacuacions de civils a la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, I el van enviar a Holsworthy, Devon i va ser llavors educat a l'escola del Dr. Challoner. Despr�s va anar al Col�legi de St Hild and St Bede a la Universitat de Durham. En fer 18 anys, tot just acabada la guerra, Moore va fer el servei militar. Va ser nomenat com a oficial i finalment va esdevenir capit�. En el seu estil autodeprecatori habitual, afirmava que el seu nomenament va tenir lloc perqu� f�sicament encaixava amb l'estereotip d'un oficial, m�s que per tenir algunes habilitats o lideratge excepcional. Moore va servir en el Cos de Servei d'Ex�rcit Reial, comanant un magatzem petit a l'Alemanya Occidental. Va ser transferit a la branca de diversi� (sota Spike Milligan), i immediatament abans d'acabar el seu servei militar, va fer un petit treball a RADA (l'Acad�mia Reial d'Art Dram�tic), amb el director cinematogr�fic Brian Desmond Hurst, que va utilitzar Moore com a extra a la seva pel�l�cula Trottie True. Moore era company de classe a RADA amb la seva futura col�lega de Bond Lois Maxwell, l'original Miss Moneypenny. El jove Moore va sortir a pel�l�cules a mitjans i finals dels anys 1940, com a extra. L'�dol cinematpgr�fic de Moore quan era nen va ser Stewart Granger. Amb 17 anys, Moore va sortir com a extra a la pel�l�cula C�sar i Cleopatra (1945), i finalment va con�ixer el seu �dol a l'escenari. Moore m�s tard va treballar amb Granger aThe Wild Geese.

Carrera

Roger Moore a Els llops de mar

Primers treballs (1950 - 1960)

A principi dels anys 1950, Moore treballava com a model mascul�, apareixent en anuncis d'una marca de g�nere de punt (guanyant-se el renom divertit "The Big Knit" (el gran tricotador), i una gamma �mplia d'altres productes com pasta de dents - un element que molts cr�tics han utilitzat per tipificar les seves lleugeres credencials com a actor. El seu primer paper conegut a la televisi� va ser el 27 de maig de 1950 aDrawing Room Detective. Presentat per la veterana locutora de la BBC Leslie Mitchell, va convidar els espectadors a casa seva a trobar pistes d'un delicte, entre els actors inclo�a Alec Ross (primer marit de Sheila Hancock) i Michael Ripper. Excloent entrevistes, Moore no ha treballat per la BBC des d'aleshores. Encara que Moore va guanyar un contracte amb la MGM els anys 1950, les pel�l�cules que van anar a continuaci� no van ser un �xit i, en les seves pr�pies paraules, "At MGM, RGM (Roger George Moore) was NBG (no bloody good). (A la MGM, RGM no �s gens bo)". Va protagonitzarThe Miracle (1959), una versi� de l'obra Das Mirakel per Warner Bros. que havia estat rebutjada per Dirk Bogarde.

Finalment, va ser a la televisi� on Moore es va fer un nom. Era l'heroi hom�nim en el serial Ivanhoe, una adaptaci� molt lliure de la novel�la de Walter Scott, i tamb� va apar�ixer a la s�rie The Alaskans, aix� com interpretant Beau Maverick, un cos� angl�s de l'aventurer Bret Maverick (James Garner) a Maverick.

The Saint (1961 - 1969)

Article principal: The Saint (s�rie)

La fama mundial li va arribar despr�s del c�sting per Simon Templar en una nova adaptaci� de The Saint per una s�rie de TV, basada en les novel�les de Leslie Charteris. Moore va dir en una entrevista, el 1963, que volia comprar els drets del personatge de Leslie Charteris i les marques registrades, per� no tenia prou diners. Tamb� feia broma amb el fet que se supos�s que el paper havia estat pensat per a Sean Connery, que no estava disponible. La s�rie de televisi� es feia al Regne Unit amb la mirada posada en el mercat americ�, i el seu �xit all� (i en altres pa�sos) va fer de Moore un nom que havia entrat a les llars - i a la primavera de 1967 finalment havia arribat al nivell d'una estrella internacional. Tamb� ho feia el seu estil afable i bromista que transferiria a James Bond. Moore tamb� passaria a dirigir uns quants episodis de la s�rie, que es rodaria en color el 1967.

The Saint va estar en pantalla des de 1961 durant sis temporades i 118 episodis, sent (ambL'Avengers) la s�rie de la seva classe que va estar m�s temps a la televisi� brit�nica. Tanmateix, Moore estava cada vegada m�s cansat del paper, i li interessava diversificar-se. Va fer dues pel�l�cules immediatament despr�s que la s�rie hagu�s acabat: Crossplot, una pel�l�cula'd'espies' lleugera, i la m�s aconseguidaThe Man Who Haunted Himself (1971). Dirigida per Basil Dearden, va donar Moore l'oportunitat de demostrar una adaptabilitat m�s �mplia que el paper de Simon Templar li havia perm�s, encara que les ressenyes de l'�poca eren t�bies, i deixava pocs diners a la taquilla.

Despr�s de The Saint (1969 - 1973)

La televisi� enredava altra vegada Moore, al costat de Tony Curtis, en el qual ha esdevingut una s�rie de culte,The Persuaders!. Presentava les aventures de dos playboys milionaris a trav�s d'Europa. Per aquesta s�rie Moore va cobrar un mili� de � per cap�tol, fent-lo l'actor de televisi� m�s ben pagat del m�n. Tanmateix, Lew Grade afirmava en la seva autobiografiaStill Dancing, que Moore i Curtis "didn't hit it off all that well". "no tenien una bona relaci�". Curtis es negava a passar m�s temps en l'escenari del que era estrictament necessari, mentre que Moore estava sempre disposat a fer hores extraordin�ries.

La s�rie va fracassar a Am�rica, on s'havia venut a l'ABC per� va tenir �xit a Austr�lia i a Europa. A Alemanya on la s�rie sortia amb el nomDie Zwei, va esdevenir un �xit amb un doblatge especial que amb prou feines feia servir els originals dels di�legs. I a la Gran Bretanya tamb� va ser popular, encara que a la seva estrena a la ITV, va batre els �ndexs de repeticions deMonty Python's Flying Circus a la BBC1. Quan el Canal 4 va repetitThe Avengers iThe Persuaders! el 1995, es va veure que l'�ltim, que no s'havia vist durant anys, no havia envellit tant com l'anterior. Des d'aleshores no se l'ha vist en cap dels cinc canals terrestres tradicionals del Regne Unit.

Des de llavors,The Persuaders han gaudit d'un renaixement tant a la televisi� com en DVD, reunint els'rivals' Moore i Curtis i donant peu a comentaris dels assumptes m�s recents. A Fran�a, on la s�rie (tituladaAmicalement V�tre) sempre havia estat popular, les edicions de DVD s'acompanyen d'una revista mensual del mateix nom.

James Bond (1973 - 1985)

Hi ha moltes hist�ries ap�crifes pel que fa a l'elecci� de Moore com a possible candidat per a paper de James Bond. Algunes fonts, espec�ficament Albert R. Broccoli a la seva autobiografiaWhen The Snow Melts (Quan la neu es fon), declara que Moore va ser considerat per a Dr. No, i que era el favorit d'Ian Fleming per al paper despr�s d'haver vist Moore com a Simon Templar a The Saint; tanmateix, la s�rie no va sortir al Regne Unit fins a l'octubre del 1962 - un dia abans de l'estrena de Dr. No, encara que �s possible que la s�rie es comenc�s a filmar abans que la pel�l�cula.

Altres fonts, com el comentari per a l'edici� especial en DVD, declaraven que Moore no va ser seleccionat pel paper de Bond per ser massa jove. Ja que Moore �s m�s gran que Sean Connery, aix� probablement no �s cert. P�blicament, Moore no va lligar amb el paper de 007 fins al 1967, quan Harry Saltzman va afirmar que faria un bon Bond, per� tamb� manifestava els seus dubtes a causa de la seva popularitat com a Simon Templar. No obstant aix�, Moore es llen�ava finalment com James Bond a 007: Viu i deixa morir (1973).

Els dotze anys de Roger Moore com a Simon Templar el van fer guanyar prou popularitat (i credibilitat) entre els admiradors de la ficci� de detectius, aconseguint l'acceptaci� de molts admiradors de Bond, malgrat les comparacions inevitables amb Connery. Moore va interpretar007: Viu i deixa morir (1973);007: L'home de la pistola d'or (1974);007: L'espia que em va estimar (1977);Moonraker (1979);007: Nom�s per als teus ulls (1981);Octopussy (1983) iPanorama per matar (1985)

Fins avui, Moore �s l'actor que va interpretar James Bond m�s temps, havent dedicat dotze anys al paper (des del seu debut el 1973, fins a la seva jubilaci� del paper el 1985), i va fer set pel�l�cules oficials. (Connery tamb� en feia set excepte la seva �ltima pel�l�cula de Bond, Never Say Never Again (1983), que no va ser de la s�rie "oficial" d'EON) �s tamb� l'actor m�s gran que interpreta Bond: tenia 45 anys quan va debutar, i 58 quan va anunciar la seva jubilaci� el 3 de desembre de 1985, on s'acceptava que aquell Moore era massa vell pel paper (va intentar deixar el paper despr�s de007: Nom�s per als teus ulls).

El James Bond de Moore era alegre, m�s que qualsevol altre actor oficial que va interpretar el personatge. L'estil de Connery, fins i tot en els seus moments m�s lleugers, era el d'un centrat i resolut agent. Moore sovint descrivia 007 com una mica playboy, per� tamb� com a molt capa� i experimentat detectiu. L'humor servia Moore i els seus admiradors|ventalls b� a trav�s de gran part del seu arrendament de Lligam|Bo.

Encara que sovint considerat un'lleuger', a causa de no haver tingut mai una carrera significativa al teatre o d'haver aparegut en drames seriosos, Moore podia presumir d'una educaci� dram�tica a RADA, la prestigiosa universitat d'actors de Londres. Tanmateix, Moore nom�s hi va anar durant sis mesos el 1945. El 2004, Moore va ser votat 'Millor Bond' amb un 62% de vots mentre que el 2008, tamb� superava en una altra votaci� a moviefans.com a la nova l'estrella Bond Daniel Craig amb un 56% de vots.

Carrera post-James Bond i UNICEF (1985 - 2017)

La seva carrera post-Bond va ser minsa. En paraules del seu amic Michael Caine, amb qui coprotagonitzava la desafortunada Bullseye! (1990), "Ara no pot tenir un treball." Amb 74 anys, a Moore se li donava la possibilitat d'un personatge at�pic per ells, el d'un extravagant homosexual (amb algunes caracter�stiques James Bond) a Boat Trip (2002).

El 1983, la seva vida va canviar en filmar Octopussy a l'�ndia. Impressionat per la pobresa a l'�ndia, tornava interessat en el Tercer m�n. La seva amiga Audrey Hepburn l'havia impressionat amb el seu treball a UNICEF, i conseq�entment va esdevenir un Ambaixador de Generositat de l'UNICEF el 1991. Era la veu de'Santa' als dibuixos animats d'UNICEFThe Fly Who Loved Me. Ara, al principi de la vuitantena, Moore apareix nom�s ocasionalment en cinema o televisi�, com Lord Edgar Dobbs a The Quest (1996) i un episodi de la s�rie de TV americana Alias el 2002. En un anunci per a la promoci� de la candidatura ol�mpica de Londres 2012, Moore una vegada m�s feia de James Bond. Apareixia al costat de Samantha Bond, que interpretava Miss Moneypenny a les pel�l�cules de Bond durant l'era Pierce Brosnan. Tamb� va apar�ixer regularment a programes d'entrevistes, per promoure principalment el treball d'UNICEF.

L'11 d'octubre de 2007 (3 dies abans de fer-ne 80), a Moore se li atorgava una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva obra a la televisi� i al cinema. A la cerim�nia hi era la fam�lia, amics, i Richard Kiel, que havia actuat a L'espia que em va estimar i Moonraker. L'estrella de Moore �s la que fa 2.350 i est� instal�lada al 7007 de Hollywood Boulevard.

Vida personal

Moore va deixar la seva primera muller, la patinadora Doorn Van Steyn, per la cantant Dorothy Squires, que era uns quants anys m�s gran per�, en aquella �poca, considerablement m�s famosa que ell, i van viure junts per un temps a Dafyn Llanelli, Pa�s del Sud de Gal�les. A canvi, mentre filmava a It�lia el 1961, abandonaria a Squires per l'actriu Luisa Mattioli, vivint amb ella fins al seu matrimoni el 1969. Moore t� una filla i dos fills amb Mattioli: el fill Geoffrey Moore �s tamb� actor i t� un restaurant a Londres. La filla Deborah Moore va sortir com a auxiliar de vol a Die Another Day. Una altra vegada, inesperadament, va acabar aquest matrimoni el 1993, m�s tard es casava a la Costa Blava, amb la multimilionaria sueco-danesa Kristina'Kiki' Tholstrup.

Moore va viure a Royal Tunbridge Wells una temporada despr�s de primer �xit a The Saint, i despr�s es va traslladar a Surrey abans d'ubicar-se a Hollywood. Durant la filmaci� de 007: L'espia que em va estimar, el "canalla" Curd J�rgens li fa a Moore fer l'oferta de passar un temps a casa seva a Gstaad, on Moore amb la pr�ctica de l'esqu�. Quan es va casar amb Kiki Tholstrup, va establir una rutina d'hiverns a Gstaad, i estius al seu apartament a M�naco. Despr�s de 15 anys a Gstaad, ara t� un xalet a Crans-Montana, Valais. Moore va estar implicat en la producci� d'un v�deo per la PETA que protesta contra la producci� i venda a l'engr�s de foie gras. Moore fa la narraci� al video.

El 1999, a Moore li van atorgar l'Orde de l'Imperi Brit�nic (CBE), i l'Cavaller Comandant de l'Imperi Brit�nic (KBE) el 14 de juny de 2003. La concessi� de l'orde de Cavalleria va ser per la tasca humanit�ria de Moore, que havia dominat la seva vida p�blica durant m�s que una d�cada. A resposta dels cr�tics, Moore va dir que la citaci� "significava molt m�s per mi que el que he fet actuant... Estava orgull�s perqu� el rebia en nom d'UNICEF globalment i per a tot el que ha aconseguit al llarg dels anys".

Amistats reials

Moore va tenir amistat amb alguns membres de la fam�lia reial danesa: el pr�ncep Joachim de Dinamarca i la seva esposa d'aleshores Alexandra, Comtessa de Frederiksborg, que els van convidar a ell i a la seva muller Kiki al bateig del seu fill petit, el pr�ncep Felix. El 24 de maig de 2008, ell i la seva muller van assistir al casament del pr�ncep Joachim i la seva promesa francesa, Marie Cavallier, princesa Marie de Dinamarca. Tamb� se sap que fou amic del rei Carles Gustau de Su�cia.

Premis

Pel seu treball humanitari

• 2008: Medalla Dag Hammarskj�ld (de les Nacions Unides)
• 2005: Premi UNICEF Snowflake Audrey Hepburn Humanitarian
• 2003: Creu del Servei Federal d'Alemanya: pel seu treball contra el tr�fic de nens, representant a UNICEF .
• 2003: Knight Commander of the Order of the British Empire
• 1999: Commander of the Order of the British Empire (CBE)

Premis pel reconeixment d'una carrera

• 2008: Commander de l'Orde Nacional de les Arts i les Lletres (Fran�a)
• 2007: Passeig de la fama de Hollywood
• 2002: Festival de TV de Monte Carlo (Premi reconeixement d'una carrera)
• 2001: Premi de reconeixement d'una vida (Filmfestival,Jamaica), representant a UNICEF
• 1997: Festival de cinema de Palm Springs, EUA, Premi de reconeixement d'una carrera
• 1995: TELE GATTO (TV italiana; Premi de reconeixement d'una carrera)
• 1991: GOLDEN CAMERA (TV alemanya; Premi de reconeixement d'una carrera)
• 1990: BAMBI (Premi de reconeixement d'una carrera de la revista alemanya BUNTE)

Pel seu treball

• 1981: OTTO (Estrella m�s popular; de la revista alemanya BRAVO)
• 1980: Premi Saturn (Artista Internacional M�s Popular)
• 1980: Globus d'Or: Favorit del cinema mundial
• 1973: BAMBI (compartit amb Tony Curtis per "The Persuaders", de la revista alemanya BUNTE)
• 1973: MILLOR ACTOR EN TV, premi de la revista francesa TELE-7-JOURS, compartit amb Tony Curtis per "The Persuaders"
• 1967: PREMI ONDAS (TV Espanyola per a "The Saint")
• 1967: OTTO (Estrella de TV m�s popular per a "The Saint", de la revista alemanya BRAVO.

Publicacions

Moore va escriure un llibre sobre el rodatge de 007: Viu i deixa morir, basada en els seus diaris. Roger Moore com James Bonds: El relat de Roger Moore del rodatge de Viu i deixa morir es va publicar a Londres el 1973, per Pan Books. El llibre inclou un reconeixement a Sean Connery, amb qui han estat amics durant molts anys: "M'agradaria agrair a Sean Connery - amb qui no hauria estat possible."

L'autobiografia de MooreMy Word is My Bond (ISBN 0-06-167388-9) es va publicar per Collins als EUA el novembre de 2008. Es va publicar al Regne unit per Michael O'Mara Books Ltd el 2 d'octubre de 2008 (ISBN 978-1-84317-318-2).

Filmografia

Perfect Strangers (1945) C�sar i Cleopatra (Caesar and Cleopatra) (1945) Gaiety George (1946) Piccadilly Incident (1946) Paper Orchid (1949) Trottie True (1949) Honeymoon Deferred (1950) One Wild Oat (1951) The Last Time I Saw Paris (1954) Interrupted Melody (1955) The King's Thief (1955) Diane (1956) The Miracle (1959) The Sins of Rachel Cade (1961) Gold of the Seven Saints (1961) Romulus and the Sabines (1962) Un branco di vigliacchi (1962) Vendetta for the Saint (1968) The Fiction Makers (1968) Crossplot (1969) The Man Who Haunted Himself (1970) Viu i deixa morir (Live and Let Die) (1973) Gold (1974) L'home de la pistola d'or (The Man with the Golden Gun) (1974) That Lucky Touch (1975) London Conspiracy (1976) Sherlock Holmes in New York (1976) Street People (1976)

Shout at the Devil (1976) 007: L'espia que em va estimar (The Spy Who Loved Me) (1977) The Wild Geese (1978) Evasi� a Atenea (Escape to Athena) (1979) Moonraker (Moonraker) (1979) North Sea Hijack tamb� coneguda com a ffolkes (1980) Els llops de mar (The Sea Wolves) (1980) Sunday Lovers (1980) The Cannonball Run (1981) Nom�s per als teus ulls (For Your Eyes Only) (1981) 007: Octopussy (Octopussy) (1983) La maledicci� de la Pantera Rosa (1983) The Naked Face (1984) Panorama per matar (A View to a Kill) (1985) The Magic Snowman (1987) (veu) Fire, Ice and Dynamite (1990) Bullseye! (1990) Bed and Breakfast (1992) The Man Who Wouldn't Die (1994 TV) A la recerca de la ciutat perduda (The Quest) (1996) The Saint (1997) Spiceworld: La pel�l�cula (1997) The Enemy (2001) Na Svoji Vesni (2002) Boat Trip (2003) Charles Lindbergh: The True Story (2005) (documental) (narrador) Here Comes Peter Cottontail: The Movie (2005) (veu) (directament en DVD) Agent Crush (2008) (veu)

Cr�tiques

Moore ha tingut, i continua tenint, una base de fans enorme a escala mundial, especialment a l'Europa Occidental i als EUA, i, com James Bond, ha estat innegablement una de les primeres estrelles del m�n del cinema pel que fa a taquilla durant els anys 1970. Tanmateix, han decebut sovint aquells admiradors seus de fora del Regne Unit que troben que a la Gran Bretanya, no �s respectat.

Ha estat una mica impopular amb cr�tics, que han ridiculitzat sovint les seves interpretacions com limitades i de fusta. En elNew York Times del 29 de desembre de 1974, Vincent Canby sarc�sticament escrivia que d'aleshores en�a atorgava Moore el "Premi d'interpretaci� Kabuki... en reconeixement de la manera com ha redu�t totes les emocions humanes a una s�rie de variacions sobre un gest, el pujar la cella dreta." I en laThe Good Film And Video Guide (de 1986), David Shipman va escriure sobre A View to a Kill que Moore fent de James Bond no era m�s que un tros de pl�stic, com quelcom embalsamat per� que es movia." John Brosnan, que amb el seu llibre del 1972, James Bond In The Cinema, era el primer escriptor que considerava seriosament el fenomen de les pel�l�cules de Bond en si mateixos, com oposats als llibres d'Ian Fleming, i instava Broccoli a reempla�ar Moore, i escrivia en la seva ressenya aStarburstqueMoonraker era "de pl�stic... m�s James Bland que James Bond." El show sat�ric de la TV brit�nicaSpiting Image una vegada va fer un sketch on el seu ninot de l�tex semblant a Moore, quan demanava mostrar emocions per un director, no fa res per� al�a una cella. Moore mateix ha manifestat que pensava que l'esb�s era estrany, i s'ho prendre amb bon humor. En efecte, sempre havia acceptat l'acudit de'celles' amb entusiasme, afirmant astutament que "nom�s tenia tres expressions com a Bond: cella dreta al�ada, cella esquerra al�ada i arrufada de celles quan l'agafava en Taur�.Spiting Image continuava l'acudit, presentant una par�dia de les pel�l�cules de Bond,The Man with the Wooden Delivery, amb una tilella de Moore rebent l'ordre de Margaret Thatcher de matar Mikhaïl Gorbatxov, i moltes altres sèries familiars de televisió d'aquell temps ridiculitzaven la interpretació de Moore. Rory Bremner un cop va declarar haver rebut una amenaça de mort d'una admiradora irada de Moore, després d'un número routine.

Quan Moore va ser el protagonista d'una edició de la sèrie de la BBC1 Best Of British el 22 d'octubre de 1999, la ressenya a Time Out afirmava que no se l'hauria d'haver inclòs, a causa de ser un "segona fila". Similarment, fent la ressenya del programa aThe Stage, l'escriptor de comèdies Harry Venning escrivia que, mentre ell personalment gaudia de The Saint i de The Persuaders, i "encara que ell (Moore) naturalment té un lloc en l'afecte de la nació, seria dur de pensar que mai no ha estat la millor ....la seva carrera al cinema ha estat en gran part mediocre, i hi ha més possibilitats de trobar l'avió de Glenn Miller que algú que pensi que Moore era el definitiu James Bond. Sospito que l'estimem per les seves limitacions, més que malgrat ellses." Es va convertir en un evasor d'impostos quan els laboristes van tornar al poder el 1974, i ha viscut a l'estranger des d'aleshores. Tanmateix, el desembre de 2007, va participar en una protesta a Bristol organitzada per l'ala esquerra del sindicat Unite contra el tancament d'una fàbrica de xocolata Cadbury.

Enllaços externs

• Roger Moore - Lloc web oficial – conté articles del treball de Roger Moore amb l'UNICEF (anglès)
• Sir Roger Moore – Un lloc dels seus fans (des de 2002) (anglès)
• Sorpresa a la festa del 80è aniversari de Sir Roger Moore (anglès)