Samuel (profeta)

Samuel

Escultura a la catedral de Salisbury, s. XIV
Biografia
Naixement	hebreu: שְׁמוּאֵל (Shmu'el, Šəmûʼēl, «demanat al Senyor») c. 1102 aC (<931 aC) Ramathaim-Zophim
Mort	c. 1014 aC (<877 aC) (87/88 anys) Ramah
Sepultura	Tomba de Samuel (Ramà, actual Nabi Samwil)
Profeta
Dades personals
Grup ètnic	Israelites
Religió	Mosaïsme
Es coneix per	Jutge d'Israel; va ungir els reis Saül i David
Activitat
Camp de treball	Profecia i tribunal de justícia
Ocupació	jutge, governant, profeta
Professors	Elí
Alumnes	David
jutge i profeta
sant
Celebració	Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, Esglésies ortodoxes orientals, esglésies protestants, Islam (n'és un profeta)
Festivitat	20 d'agost (catòlics i ortodoxos); 30 de juliol (Església Apostòlica Armènia); 9 de Paoni (coptes)
Iconografia	Com a profeta; amb Saül o David, ungint-los; invocat per la bruixa d'Endor i apareixent-se a Saül com a espectre
Família
Fills	Abià, Joel
Pares	Elcanà   i Anna

A l'Antic Testament de la Bíblia, Samuel (hebreu: שְׁמוּאֵל‎, ‘Demanat al Senyor’; àrab: صموئيل, Ṣamūʾīl; grec antic: Σαμουήλ; llatí: Samuel) fou l'últim jutge d'Israel i profeta. �s venerat com un sant del cristianisme i com un profeta del judaisme i de l'islam.

Naixement

Hanna presenta Samuel al sacerdot, per Jan Victors, 1645 (Berl�n, Staatliches Museum)

Samuel ungeix David, fresc a Dura Europos, ca. 250

Samuel i David en el Saltiri d'Ingeborg

L'ombra de Samuel invocada per la bruixa d'Endor, per William Blake, ca. 1800 (Londres, Tate Gallery)

Exterior de la Tomba de Samuel (Nebi Samwil, Cisjord�nia)

Sepulcre de Samuel

Al territori de la tribu d'Efra�m hi havia un levita que vivia a la ciutat de Ram� anomenat Elcan�. Segons els llibres de Samuel, Elcan� era fill de Jeroham, fill d'Elih�, fill de Tohu, fill de Suf, fill d'Elcan�, fill de M�hat, fill d'Amassai, fill d'Elcan�, fill de Joel, fill d'Azari�, fill de Sefoni�, fill de T�hat, fill d'Assir, fill d'Ebiassaf, fill d'Elcan�, fill d'Assir, fill de Cor�, fill d'Ishar, fill de Quehat, segon fill del patriarca Lev�. Elcan� tenia dues dones:

• Peninn�, qui li havia donat fills.
• Hann�, inicialment est�ril, per� que va tenir sis fills, el primer dels quals era Samuel.

Les dues dones no es feien i Peninn� aprofitava que cada any el seu home viatjava fins a Sil� per oferir sacrificis amb els fills d'El�, Pinh�s i Hofn�, per a mortificar Hann�. Un dia Hann� an� al temple a resar i es va trobar amb el sacerdot El�. Aquest li va profetitzar que concebria un fill. Passat el temps de prenyat, Hann� infant� un nad�, al qui posaren de nom Samuel, que significa L'he demanat al Senyor.

Quan nom�s era un infant de pocs anys, la seva mare el va portar a El� perqu� dediqu�s tota la seva vida a D�u. Despr�s de Samuel, la seva mare encara va tenir tres fills i dues filles m�s.

Escollit per D�u

Passaren els anys i una nit, mentre dormia, Samuel va sentir que el cridaven. De seguida va c�rrer a la cambra del sacerdot El� per� aquest li digu� que no l'havia pas cridat. Aix� ocorregu� tres vegades fins que El� va pensar que era Jehov� qui el cridava i aix� ho va explicar al jove Samuel.

Aleshores, D�u es present� a Samuel i li explic� els c�stigs que tenia pensats per als fills d'El�, Pinh�s i Ofn�, pel seu mal comportament en el Tabernacle.

L'Arca de l'Alian�a i els filisteus

En aquells temps, els israelites estaven en guerra amb els filisteus. Despr�s de perdre una batalla, els hebreus van decidir anar a cercar l'Arca de l'Alian�a per a dur-la al camp de batalla. L'Arca era a Sil�, al temple del sacerdot i jutge d'Israel El� i Samuel. Com que El� ja era vell, va enviar com a portadors de l'Arca els seus fills Pinh�s i Ofn�.

En arribar al campament israelita, aquests van creure's amb for�a per derrotar els filisteus, per�, despr�s d'una dura batalla a la ciutat d'Afec, van morir prop de trenta mil hebreus i els filisteus van v�ncer i es van endur l'Arca de l'Alian�a amb ells. En aquest combat van resultar morts Pinh�s i Ofn�. En arribar les males not�cies a Sil�, tothom va esclatar en planys. El�, en saber la not�cia, va caure de la cadira on estava assegut, es va trencar el coll i es mor�.

Set mesos despr�s, els filisteus van retornar l'Arca, car durant el temps que l'havien retinguda havien patit tota mena de plagues semblants a les d'Egipte i pensaven que era cosa del d�u d'Israel.

Jutge d'Israel

Van passar vint anys fins que un dia el sacerdot Samuel va reunir tots els caps tribals d'Israel a Misp� per a oferir tots junts sacrificis a D�u.

Quan se'n van assabentar, els filisteus van atacar el poble. Aleshores, els dirigents hebreus van suplicar a Samuel que pregu�s per ells. Samuel va oferir un sacrifici i va ordenar a les tropes israelites que contraataquessin. La vict�ria hebrea fou total i aconseguiren de recuperar tots les viles i ciutats que els filisteus havien conquerit. Aix� fou com Samuel comen�� a jutjar Israel.

Sa�l, rei d'Israel

Quan ja era vell, Samuel design� els seus dos fills, Joel i Abi�, com a jutges quan ell mor�s. Per� els dos vailets tenien un comportament err�tic i acceptaven suborns i altres corrupcions. Aleshores, els ancians de les tribus d'Israel van anar a veure Samuel i li demanaren que nomen�s alg� com a successor seu, per� amb el t�tol de rei, com les altres nacions. Samuel no hi estigu� d'acord, ja que creia que fins ara tots els israelites havien estat iguals i si es creava la figura d'un rei, tamb� es crearia una classe noble entre el poble. Davant les pressions dels ancians per�, accept�. El Primer llibre de Samuel diu que el profeta va provar de resistir la petici� d'un rei dient que nom�s Jehov� governava sobre Israel, per� va decidir de transmetre les paraules del seu poble a D�u, que li va respondre: "Escolta la seva veu [la del poble] i nomena un rei" (I Sam. 8, 22)

Un dia, Samuel va tenir una revelaci�: l'endem� coneixeria el futur rei. L'endem� al mat�, mentre oferia sacrificis al temple, va presentar-se un benjaminita anomenat Sa�l a cercar consell. Poc despr�s, Samuel va reunir tots els israelites a Misp�. Per tal d'elegir un rei va decidir de fer-ho a sorts, que es considerava una elecci� divina. La sort recaigu� sobre la tribu de Benjam�, despr�s sobre la fam�lia de Matr� i, finalment, sobre el jove Sa�l, que fou coronat com a rei d'Israel.

Sa�l va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sob� i contra els filisteus. Una vegada, en una expedici� contra els amalequites, Samuel va ordenar a Sa�l que no deixessin cap persona ni animal viu. Despr�s de guanyar la batalla, Sa�l va perdonar la vida al rei enemic Agag, ja que era rei com ell.

Samuel es va disgustar amb Sa�l i van tenir una discussi�. Llavors el profeta va dir al rei d'Israel que el seu regnat estava destinat a fracassar.

Samuel, Sa�l i David

Poc despr�s, Samuel va dirigir-se a Betlem a casa de Jess�, un home molt respectat. Despr�s de con�ixer els seus fills, va ungir amb l'esperit de D�u el m�s jove, de nom David. Al cap de poc, Sa�l va contractar David com a m�sic de la cort reial, per� el monarca no sabia res de l'ungiment del jove pastor. Despr�s de matar el gegant Goliat, David fou nomenat comandant dels ex�rcits del rei Sa�l.

Al cap d'un temps, David es va presentar a Samuel i li va explicar que Sa�l l'havia intentat matar algunes vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a restar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. En entrar a la vila els soldats van comen�ar a profetitzar. Aix� es va repetir fins a tres vegades. Despr�s, el mateix Sa�l en persona va presentar-se all� i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va comen�ar a profetitzar.

Al cap de poc Samuel va morir sense haver pogut coronar David rei d'Israel. Tot el poble d'Israel va plorar-lo i el van enterrar a Ram�.

Vegeu tamb�

• Llibres de Samuel
• Nigromant d'Endor

Precedit per: El�

Jutge d'Israel

Succe�t per: Sa�l Rei d'Israel