Samuel (profeta)
Escultura a la catedral de Salisbury, s. XIV | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | hebreu: שְׁמוּאֵל (Shmu'el, Šəmûʼēl, «demanat al Senyor») c. 1102 aC (<931 aC) Ramathaim-Zophim |
Mort | c. 1014 aC (<877 aC) (87/88 anys) Ramah |
Sepultura | Tomba de Samuel (Ramà, actual Nabi Samwil) |
Profeta | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Israelites |
Religió | Mosaïsme |
Es coneix per | Jutge d'Israel; va ungir els reis Saül i David |
Activitat | |
Camp de treball | Profecia i tribunal de justícia |
Ocupació | jutge, governant, profeta |
Professors | Elí |
Alumnes | David |
jutge i profeta | |
Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, Esglésies ortodoxes orientals, esglésies protestants, Islam (n'és un profeta) |
Festivitat | 20 d'agost (catòlics i ortodoxos); 30 de juliol (Església Apostòlica Armènia); 9 de Paoni (coptes) |
Iconografia | Com a profeta; amb Saül o David, ungint-los; invocat per la bruixa d'Endor i apareixent-se a Saül com a espectre |
Família | |
Fills | Abià, Joel |
Pares | Elcanà i Anna |
A l'Antic Testament de la Bíblia, Samuel (hebreu: שְׁמוּאֵל, ‘Demanat al Senyor’; àrab: صموئيل, Ṣamūʾīl; grec antic: Σαμουήλ; llatí: Samuel) fou l'últim jutge d'Israel i profeta. �s venerat com un sant del cristianisme i com un profeta del judaisme i de l'islam.
Naixement
[modifica]Al territori de la tribu d'Efra�m hi havia un levita que vivia a la ciutat de Ram� anomenat Elcan�. Segons els llibres de Samuel, Elcan� era fill de Jeroham, fill d'Elih�, fill de Tohu, fill de Suf, fill d'Elcan�, fill de M�hat, fill d'Amassai, fill d'Elcan�, fill de Joel, fill d'Azari�, fill de Sefoni�, fill de T�hat, fill d'Assir, fill d'Ebiassaf, fill d'Elcan�, fill d'Assir, fill de Cor�, fill d'Ishar, fill de Quehat, segon fill del patriarca Lev�. Elcan� tenia dues dones:
- Peninn�, qui li havia donat fills.
- Hann�, inicialment est�ril, per� que va tenir sis fills, el primer dels quals era Samuel.
Les dues dones no es feien i Peninn� aprofitava que cada any el seu home viatjava fins a Sil� per oferir sacrificis amb els fills d'El�, Pinh�s i Hofn�, per a mortificar Hann�. Un dia Hann� an� al temple a resar i es va trobar amb el sacerdot El�. Aquest li va profetitzar que concebria un fill. Passat el temps de prenyat, Hann� infant� un nad�, al qui posaren de nom Samuel, que significa L'he demanat al Senyor.
Quan nom�s era un infant de pocs anys, la seva mare el va portar a El� perqu� dediqu�s tota la seva vida a D�u. Despr�s de Samuel, la seva mare encara va tenir tres fills i dues filles m�s.
Escollit per D�u
[modifica]Passaren els anys i una nit, mentre dormia, Samuel va sentir que el cridaven. De seguida va c�rrer a la cambra del sacerdot El� per� aquest li digu� que no l'havia pas cridat. Aix� ocorregu� tres vegades fins que El� va pensar que era Jehov� qui el cridava i aix� ho va explicar al jove Samuel.
Aleshores, D�u es present� a Samuel i li explic� els c�stigs que tenia pensats per als fills d'El�, Pinh�s i Ofn�, pel seu mal comportament en el Tabernacle.
L'Arca de l'Alian�a i els filisteus
[modifica]En aquells temps, els israelites estaven en guerra amb els filisteus. Despr�s de perdre una batalla, els hebreus van decidir anar a cercar l'Arca de l'Alian�a per a dur-la al camp de batalla. L'Arca era a Sil�, al temple del sacerdot i jutge d'Israel El� i Samuel. Com que El� ja era vell, va enviar com a portadors de l'Arca els seus fills Pinh�s i Ofn�.
En arribar al campament israelita, aquests van creure's amb for�a per derrotar els filisteus, per�, despr�s d'una dura batalla a la ciutat d'Afec, van morir prop de trenta mil hebreus i els filisteus van v�ncer i es van endur l'Arca de l'Alian�a amb ells. En aquest combat van resultar morts Pinh�s i Ofn�. En arribar les males not�cies a Sil�, tothom va esclatar en planys. El�, en saber la not�cia, va caure de la cadira on estava assegut, es va trencar el coll i es mor�.
Set mesos despr�s, els filisteus van retornar l'Arca, car durant el temps que l'havien retinguda havien patit tota mena de plagues semblants a les d'Egipte i pensaven que era cosa del d�u d'Israel.
Jutge d'Israel
[modifica]Van passar vint anys fins que un dia el sacerdot Samuel va reunir tots els caps tribals d'Israel a Misp� per a oferir tots junts sacrificis a D�u.
Quan se'n van assabentar, els filisteus van atacar el poble. Aleshores, els dirigents hebreus van suplicar a Samuel que pregu�s per ells. Samuel va oferir un sacrifici i va ordenar a les tropes israelites que contraataquessin. La vict�ria hebrea fou total i aconseguiren de recuperar tots les viles i ciutats que els filisteus havien conquerit. Aix� fou com Samuel comen�� a jutjar Israel.
Sa�l, rei d'Israel
[modifica]Quan ja era vell, Samuel design� els seus dos fills, Joel i Abi�, com a jutges quan ell mor�s. Per� els dos vailets tenien un comportament err�tic i acceptaven suborns i altres corrupcions. Aleshores, els ancians de les tribus d'Israel van anar a veure Samuel i li demanaren que nomen�s alg� com a successor seu, per� amb el t�tol de rei, com les altres nacions. Samuel no hi estigu� d'acord, ja que creia que fins ara tots els israelites havien estat iguals i si es creava la figura d'un rei, tamb� es crearia una classe noble entre el poble. Davant les pressions dels ancians per�, accept�. El Primer llibre de Samuel diu que el profeta va provar de resistir la petici� d'un rei dient que nom�s Jehov� governava sobre Israel, per� va decidir de transmetre les paraules del seu poble a D�u, que li va respondre: "Escolta la seva veu [la del poble] i nomena un rei" (I Sam. 8, 22)
Un dia, Samuel va tenir una revelaci�: l'endem� coneixeria el futur rei. L'endem� al mat�, mentre oferia sacrificis al temple, va presentar-se un benjaminita anomenat Sa�l a cercar consell. Poc despr�s, Samuel va reunir tots els israelites a Misp�. Per tal d'elegir un rei va decidir de fer-ho a sorts, que es considerava una elecci� divina. La sort recaigu� sobre la tribu de Benjam�, despr�s sobre la fam�lia de Matr� i, finalment, sobre el jove Sa�l, que fou coronat com a rei d'Israel.
Sa�l va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sob� i contra els filisteus. Una vegada, en una expedici� contra els amalequites, Samuel va ordenar a Sa�l que no deixessin cap persona ni animal viu. Despr�s de guanyar la batalla, Sa�l va perdonar la vida al rei enemic Agag, ja que era rei com ell.
Samuel es va disgustar amb Sa�l i van tenir una discussi�. Llavors el profeta va dir al rei d'Israel que el seu regnat estava destinat a fracassar.
Samuel, Sa�l i David
[modifica]Poc despr�s, Samuel va dirigir-se a Betlem a casa de Jess�, un home molt respectat. Despr�s de con�ixer els seus fills, va ungir amb l'esperit de D�u el m�s jove, de nom David. Al cap de poc, Sa�l va contractar David com a m�sic de la cort reial, per� el monarca no sabia res de l'ungiment del jove pastor. Despr�s de matar el gegant Goliat, David fou nomenat comandant dels ex�rcits del rei Sa�l.
Al cap d'un temps, David es va presentar a Samuel i li va explicar que Sa�l l'havia intentat matar algunes vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a restar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. En entrar a la vila els soldats van comen�ar a profetitzar. Aix� es va repetir fins a tres vegades. Despr�s, el mateix Sa�l en persona va presentar-se all� i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va comen�ar a profetitzar.
Al cap de poc Samuel va morir sense haver pogut coronar David rei d'Israel. Tot el poble d'Israel va plorar-lo i el van enterrar a Ram�.
Vegeu tamb�
[modifica]
Precedit per: El� |
Jutge d'Israel |
Succe�t per: Sa�l Rei d'Israel |