Silicon Graphics
 |
Aquest article o secci� no cita les fonts o necessita m�s refer�ncies per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa  | ||||
| Ind�stria | maquinari | ||||
| Forma jur�dica | corporaci� de Delaware | ||||
| Hist�ria | |||||
| Creaci� | 9 novembre 1981, Calif�rnia | ||||
| Fundador | James H. Clark, Charles Kuta, Kurt Akeley, David J. Brown i Abbey Silverstone | ||||
| Data de dissoluci� o abolici� | maig 2009 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | programari, estaci� de treball i server computer (en)  | ||||
| Governan�a corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Filial | |||||
| Lloc web | sgi.com | ||||
  | |||||
Silicon Graphics, Inc., tamb� coneguda com a SGI, o hist�ricament citada com a Sistemes Computacionals Silicon Graphics (SGCS), va comen�ar com fabricant de terminals gr�fiques el 1982. Va ser fundada per Jim Clark i Abbey Silverstone. Els productes inicials estaven basats en el treball de Jim Clark amb geometry pipelines, programari especialitzat i maquinari que accelera l'exhibici� d'imatges tridimensionals. SGI va ser establert originalment com a corporaci� a Calif�rnia al novembre de 1981, i restablerta com corporaci� en Delaware el gener de 1990. El 8 de maig 2006 SGI va presentar suspensi� de pagaments, de la qual va sortir el 17 d'octubre del mateix any. L'anterior seu del SGI pertany ara a Google.
Hist�ria
[modifica]Els productes de SGI, aix� com les estrat�gies i posicions del mercat seguides per la companyia, han variat des de la fundaci� de SGI. No obstant aix�, la ind�stria de les "estacions de treball" ha seguit sent el negoci principal de SGI a trav�s de la seva hist�ria.
Fundaci�
[modifica]El Dr. James H. Clark va deixar la seva posici� com a professor associat d'enginyeria el�ctrica en la Universitat Stanford per a formar SGI en 1982 juntament amb Abbey Silverstone. Dos mesos m�s tard es va unir un grup d'estudiants graduats de Stanford incloent a Kurt Akeley, Tom Davis, Rocky Rhodes, Mark Hannah, Herb Kuta, i Mark Grossman. Mayfield Group va proveir el finan�ament inicial de l'empresa.
Primera generaci� de productes
[modifica]Les primeres m�quines IRIS 1000 (IRIS s�n sigles d'Integrated Raster Imaging System, "sistema integrat de la projecci� d'imatge") van ser dissenyades per a ser connectades a una computadora DEC VAX com terminal gr�fica, manejant solament la pantalla. Estaven basades en el microprocessador Motorola 68000, amb un disseny de placa basi relacionat amb el del Sun-1. Despr�s d'aix�, SGI va comen�ar a usar el sistema operatiu UNIX System V. El seu m�xim exponent va ser l'IRIS 3130, una completa estaci� de treball UNIX usant el Motorola 68020 amb un coprocessador matem�tic Weitek. Els 3130 eren bastant potents per a realitzar una animaci� completa 3D i paquet de la representaci� sense l'ajuda del mainframe. Amb discos durs de gran capacitat per a l'�poca (dues unitats de 300MB), unitat de cinta i placa Ethernet, li permetia ser la pe�a central d'una operaci� d'animaci�.
Era RISC
[modifica]Amb la introducci� de la s�rie IRIS 4D, SGI va canviar a usar l'arquitectura de microprocessador RISC MIPS. Aquestes m�quines eren m�s potents, en incloure m�s mem�ria i van venir amb potent capacitat matem�tica integrada. Aquestes m�quines van fer molt pel nom de SGI mentre que els gr�fics 3D van arribar a ser m�s populars en la televisi� i en el cinema. SGI va produir una �mplia gamma d'estacions de treball i servidors basats en MIPS durant els anys 90, funcionant amb una versi� d'UNIX System V de SGI, ara anomenada IRIX. Aquests van incloure els sistemes massius de visualitzaci� Onyx, de la grand�ria de refrigeradores i capaces de suportar fins a 64 processadors mentre que manejaven fins a tres fluixos de gr�fics d'alta resoluci�, completament en 3D. En 1992, MIPS va llan�ar el seu primer microprocessador de 64-bits, el R4000, que era el primer microprocessador RISC 64-bit llan�at comercialment (un mercat al que aviat es va unir l'Alpha de Digital i uns altres). IRIX 6.2 era el primer llan�ament completament 64-bits d'IRIX, incloent-hi punters de 64-bits. L'agost de 2006, SGI va anunciar el final de la producci� per als sistemes MIPS/IRIX. A partir del 29 de desembre 2006 els productes MIPS/IRIX ja no estan disponibles.
IrisGL i OpenGL
[modifica]Fins a la segona generaci� de les m�quines Onyx Reality Engine, SGI va oferir acc�s als seus subsistemes gr�fics 3D d'alt rendiment amb un API propietari conegut com a llenguatge gr�fic IRIS (IrisGL). Mentre que es van agregar m�s caracter�stiques al passar els anys, IrisGL es va tornar m�s complicat de mantenir i inc�mode d'utilitzar. En 1992, SGI es va decidir a netejar i reformar IrisGL i va iniciar un moviment per a permetre que l'API resultant, anomenat OpenGL, fos llicenciat a un preu econ�mic per als competidors de SGI. Per� va anar m�s enll�, creant un consorci industrial per a mantenir l'OpenGL est�ndard (el "comit� examinador de l'arquitectura d'OpenGL", OpenGL Architecture Review Board). Aix� significava que per primera vegada podia escriure's programari de gr�fics multiplataforma r�pida i eficientment. Avui dia, OpenGL segueix sent l'�nic est�ndard de gr�fics 3D en temps real portable a trav�s d'una varietat de sistemes operatius. El seu competidor principal ('Direct3D' de Microsoft) funciona solament en m�quines basades en Microsoft Windows.
Consorci ACE
[modifica]El SGI va prendre part,al comen�ament dels 90, en una iniciativa (juntament amb altres vint empreses, incloent-hi Compaq, Digital Equipment Corporation, MIPS, Groupe Bull, Siemens AG, NEC Corporation, NetPower, Microsoft i Santa Cruz Operation) per a introduir estacions de treball basats en l'arquitectura de MIPS i capaces de funcionar amb Windows NT i SCO UNIX. El grup va produir l'especificaci� Advanced RISC Computing (ARC). El consorci va caure, pel que sembla per raons m�s pol�tiques que t�cniques.
Ind�stria d'Entreteniment
[modifica]Una computadora SGI amb el navegador tridimensional de sistema de fitxers FSN va apar�ixer en la pel�l�cula Parc Jur�ssic el 1993. En aquesta escena �s c�lebre la l�nia de Lex, "Aix� �s un sistema Unix. Ho conec." En la pel�l�cula Twister, els herois poden ser vists usant una computadora port�til de SGI. �s, de fet, una SGI port�til, amb una placa base similar a la de l'Indy. SGI en va fer al voltant de trenta a inicis dels 90, fent d'aquesta computadora port�til una absoluta raresa. Donat al gran consum dels processadors MIPS, a m�s del cost de tal dispositiu en una �poca quan l'Apple PowerBook era considerat cost�s, la computadora port�til no era un negoci d'inter�s per a SGI. Una vegada que els PC barats van comen�ar a manipular de millor forma els gr�fics a un cost menor, SGI va comen�ar a especialitzar-se en la creaci� de servidors d'alt rendiment per a l'emmagatzemament de v�deo digital i Web. Molts enginyers de SGI han anat a treballar en altres companyies de gr�fics de computadora com ATI i Nvidia, contribuint als gr�fics de PC en 3D.
