Sistema informàtic
Un sistema inform�tic �s el conjunt dels elements que integren l'entorn inform�tic, i sembla m�s fidel parlar de sistemes en lloc d'inform�tica. L'integren els recursos humans, el programari i el maquinari. Sense un d'aquest elements conjuntats, el terme inform�tica no t� sentit ni funcionalitat.
Hom defineix la inform�tica com a la ci�ncia que estudia el tractament autom�tic i racional de la informaci�. Es diu que el tractament �s autom�tic en tant que s�n m�quines les que realitzen els treballs de captura, proc�s i presentaci� de la informaci�, i es parla de racional perqu� tot el proc�s est� definit mitjan�ant programes que segueixen el raonament hum�. I �s aquest punt, l'hum�, el que queda sempre relegat i oblidat en les teories inform�tiques, deixant la definici� b�sica un poc curta quan es tracta de representar la realitat actual.
�s freq�ent, en el m�n educatiu, sentir dir a alg� que li agradaria estudiar inform�tica i que es trobi llavors, amb estudis tan diferents dels que un usuari dom�stic en sap.
Desenvolupament
[modifica]Els sistemes inform�tics passen per diferents fases en el seu cicle de vida, des de la captura de requisits fins al manteniment. En l'actualitat s'empren nombrosos sistemes inform�tics en l'administraci� p�blica, per exemple, les operadores de la policia, el servei al client, entre unes altres.
Va comen�ar com una m�quina de c�lcul aritm�tic coneguda com la M�quina Anal�tica. No obstant aix�, podem situar l'origen de les computadores en un sentit estricte l'any 1936, quan Konrad Zuse va inventar la Z1, la primera computadora programable. Aqu� comen�a la trucada primera generaci�, que abasta fins a l'any 1946, tenint prop�sits b�sicament militars. Va ser en aquesta d�cada on s'implementarien nous protocols en la computaci�, una d'elles va donar motiu als primers passos de l'Internet d'aquell llavors (ARPANET).[1][2]
Estructura
[modifica]Els sistemes inform�tics solen estructurar-se en subsistemes:
- Subsistema f�sic: associat al maquinari. Inclou entre altres elements: CPU, mem�ria principal, placa basi, perif�rics d'entrada i sortida, etc.
- Subsistema l�gic: associat al programari i l'arquitectura; inclou, sistema operatiu, firmware, aplicacions i bases de dades.
Classificaci�
[modifica]Els sistemes inform�tics poden classificar-se amb base a nombrosos criteris. Les classificacions no s�n estances i �s comuna trobar sistemes h�brids que no encaixin en una �nica categoria.
- Pel seu �s
- Sistemes d'�s espec�fic. En sistemes complexos �s freq�ent tenir subsistemes que s'encarreguen de tasques espec�fiques com per exemple el sistema de detecci� d'intrusos o el sistema de monitoratge.
- Sistemes d'�s general.
- Pel paral�lelisme dels processadors
- MIMD, Multiple Instruction Multiple Data.
- SIMD, Single Instruction Multiple Data.
- SISD, Single Instruction Single Data.
- Pel tipus de computadora utilitzat en el sistema
- Estacions de treball (workstations).[3]
- Macroordinadors (servidors de gran capacitat).
- Miniordinadors (per exemple, computadores personals).
- Microordinadors (servidors petits).
- Superordinadors.
- Terminals lleugers (thin clients).
- Per l'arquitectura
- Arquitectura client-servidor.
- Arquitectura de 3 capes.
- Arquitectura de 4 capes.
- Arquitectura de n capes.
- Monitor de teleproc�s o servidor de transaccions.
- Servidor d'aplicacions.
- Sistema a�llat.
Vegeu tamb�
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Priestley, Mark A Science of Operations: Machines, Logic and the Invention of Programming. Springer, 2011.
- ↑ Rojas, Raúl «The Zuse Computers». RESURRECTION The Bulletin of the Computer Conservation Society ISSN 0958-7403, 37, Primavera 2006.
- ↑ «Workstation» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-12-12. [Consulta: 28 abril 2010].
Bibliografia
[modifica]- Amadeo, Victor; Bañuls. Fundamentos de la prospectiva en sistemas de informacion. Ra-Ma, 2009. ISBN 978-84-789-7916-5.
Enllaços externs
[modifica]