Sopa de plàstic del Pacífic
| |||||
| Tipus | gir oce�nic Garbage patch  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogr�fica | Gir del Pac�fic Nord | ||||
| |||||
| Banyat per | Oce� Pac�fic Nord | ||||
| Caracter�stiques | |||||
| Material | residu plastic waste (en)  | ||||
| Superf�cie | 5 km� 542 km� | ||||
| Hist�ria | |||||
| Creaci� | d�cada del 1980 | ||||
La sopa de pl�stic del Pac�fic, tamb� anomenada illa de pl�stic o illa d'escombraries, �s una zona de l'oce� Pac�fic plena de deixalles marines. Es tracta d'un indret on conflueixen diferents corrents marins, a la zona centre nord de l'oce� Pac�fic, aproximadament entre les latituds 135� a 155� O i 35� a 42� N. S'estima que t� un radi de 1500 km, on s'han trobat pl�stics a m�s de 200 metres de profunditat. Es considera l'abocador de deixalles mar� m�s gran del m�n.[1]
Es caracteritza per concentracions excepcionalment altes de pl�stic susp�s i altres deixalles que han estat atrapades pels corrents del Gir septentrional del Pac�fic. Tot i la seva grand�ria i densitat, la sopa de pl�stic no �s visible des de les fotografies per sat�l�lit pel fet que la majoria de pl�stics que contaminen aquest punt de l'oce� s�n diminuts, sovint microsc�pics.[2]
Descobriment
[modifica]L'exist�ncia de la sopa del pl�stic del Pac�fic es va predir en un article de 1988 publicat per l'Administraci� Nacional Oce�nica i Atmosf�rica (NOAA) dels Estats Units. La predicci� es basava en els resultats obtinguts per diversos investigadors amb base a Alaska, entre 1985 i 1988, que van trobar pl�stic neust�nic a l'Oce� Pac�fic septentrional. Aquesta investigaci� va trobar una alta concentraci� de deixalles marines en les regions regides per determinats patrons dels corrents oce�nics.
Extrapolant els resultats trobats al Mar del Jap�, els investigadors postulaven que troballes similars es farien en altres parts de l'Oce� Pac�fic, on els corrents predominants eren favorables a la creaci� de masses d'aigua estables, mencionant espec�ficament el Gir septentrional del Pac�fic.
L'exist�ncia de la taca d'escombraries ha rebut una �mplia atenci� del p�blic i de la comunitat cient�fica despr�s d'haver estat documentada en diversos articles escrits per Charles Moore, amb seu a Calif�rnia, capit� de vaixell i investigador de l'oce�. Moore, tornant a casa a trav�s del Gir septentrional del Pac�fic, despr�s de competir en la Transpac, es va topar amb una enorme extensi� de deixalles surant. Moore va alertar l'ocean�graf Curtis Ebbesmeyer de l'exist�ncia del fenomen, qui va designar la regi� amb el nom d'Eastern Garbage Patch (EGP). La zona apareix amb freq��ncia en els informes dels mitjans de comunicaci� com un exemple excepcional de la contaminaci� marina.
Formaci�
[modifica]Com altres �rees on es concentren les deixalles marines en els oceans mundials, la Sopa de pl�stic del Pac�fic s'ha format gradualment en els �ltims temps com a resultat de la pol�luci� marina aglomerada per l'acci� dels corrents. Ocupa una extensa i relativament fixa regi� de l'Oce� Pac�fic Nord, unida al Gir del Pac�fic Nord (una �rea remota comunament coneguda com les Horse Latitudes). La mida de la zona afectada es desconeix, encara que s'estima que va des dels 700.000 km� fins a m�s de 15 milions de km� (del 0,41% al 8,1% de la mida de l'oce� Pac�fic). L'�rea pot contenir prop de 100 milions de tones de deixalles. Tamb� s'ha suggerit que la taca podria estar constitu�da per dues zones d'escombraries vinculades.
S'ha estimat que el 80% de les escombraries provenen de terra ferma i el 20% restant dels vaixells. Els corrents porten deixalles des de la costa oest de Nord-am�rica cap al Gir en uns cinc anys, i les deixalles de la costa est d'�sia en un any o menys. Un projecte internacional liderat per Hideshige Takada, de la Universitat de T�quio, estudia grans de pl�stic de platges del m�n per preveure futures pistes sobre l'origen dels pl�stics oce�nics, incloent-hi els de la sopa de pl�stic del Pac�fic.
Fotodegradaci� dels pl�stics a l'oce�
[modifica]La sopa de pl�stic del Pac�fic t� un dels m�s alts nivells de part�cules pl�stiques suspeses en la superf�cie de l'aigua, per aix� �s una de les regions oce�niques en qu� els investigadors han estudiat els seus efectes i l'impacte de la fotodegradaci� pl�stica dels residus flotants sobre la capa de l'aigua. A difer�ncia de les deixalles biodegradables, els pl�stics fotodegradables es desintegren en trossos m�s petits, encara que romanen sent pol�mers. Aquest proc�s continua fins a arribar a nivell molecular.
Com les deixalles pl�stiques flotants fotodegradables es converteixen en trossos m�s petits cada vegada, el pl�stic arriba a ser d'una mida tan petita que pot ser menjat pels organismes marins que viuen a prop de la superfície de l'oceà. Per tant, aquests residus entren per complet en la cadena alimentària.
En un estudi del 2001 els investigadors van trobar que en certes àrees de la zona, les concentracions de plàstic s'acostaven a un milió per milla quadrada. L'estudi va trobar concentracions de plàstic de 3,3 parts amb una massa de 5,1 mil·ligrams per metre quadrat. En moltes àrees de la regió afectada la concentració de plàstic va ser major a la concentració de zooplàncton en un factor de set. Mostres preses al fons de les columnes d'aigua van trobar nivells baixos de deixalles plàstiques (primàriament monofilaments i xarxes de pesca) confirmant les primeres impressions que deien que la principal concentració de deixalles es trobava a la superfície de la columna.
Impacte en la vida marina
[modifica]Les partícules de plàstic flotant s'assemblen al zooplàncton, el qual pot ser consumit accidentalment per les meduses. Moltes de les deixalles de llarga durada acaben en els estómacs de les aus marines i animals de mar, incloent-hi les tortugues i els albatros de potes negres, sent aquestes partícules un risc per a la vida silvestre.
A part dels residus contaminants de l'aigua marina, aquests residus flotants porten altres tipus de contaminants tals com, bifenils policlorats (PCB), DDT (1,1,1-Triclor-2,2-bis(4-clorfenil)-età) i hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP o PAH), produint efectes tòxics quan són consumits per error, en alguns casos provocant problemes hormonals en els animals. A més provoquen la colonització d'espècies invasores que viatgen d'un lloc a l'altre enganxats als plàstics.
Investigació en la neteja
[modifica]L'abril de 2008, Richard Sundance Owen, un empresari de la construcció i instructor de submarinisme, va crear l'Environmental Cleanup Coalition (ECC) per solucionar el problema de la contaminació del Pacífic Nord. L'ECC col·labora amb altres grups per identificar mètodes per retirar el plàstic i els contaminants orgànics persistents dels oceans.[3][4] El projecte de JUNK raft va ser un viatge de navegació trans-Pacífic realitzat des del juny fins a l'agost de 2008 per informar del plàstic en la zona, organitzat per l'Algalita Marine Research Foundation.[5][6][7]
El Projecte Kaisei és un projecte per estudiar i netejar la brossa del mar llançat el març de 2009. L'agost de 2009, dos bucs d'investigació, el New Horizon i el Kaisei, es van embarcar en un viatge a la recerca de la sopa de plàstic i determinar la viabilitat de la recollida i el reciclatge a escala comercial.[8]
L'expedició SEAPLEX, un grup d'investigadors del Scripps Institution of Oceanography, van estar dinou dies a l'oceà l'agost de 2009 a la recerca de la sopa. El seu objectiu principal va ser descriure l'abundància i distribució de plàstic en els girs en l'estudi més rigorós fins a la data. També els investigadors estaven buscant l'impacte del plàstic en els peixos mesopelàgics, com els mictòfids.[9][10] Aquest grup van utilitzar un vaixell totalment dedicat a la investigació oceanogràfica, el New Horizon de 52 m de llarg.[11]
En 2012, Miriam C. Goldstein, Marci Rosenberg, i Lanna Cheng van escriure:
La contaminació de plàstic en forma de petites partícules (diàmetre menor a 5 mm) — anomenades microplàstics — han estat trobades en diverses parts del món oceànic. Poden interaccionar amb la biosfera a nivell individual, p.e. a través de la ingestió, però l'impacte dels nivells de contaminació és desconegut. Un mecanisme potencial de l'alteració induïda del microplàstic dels ecosistemes pelàgics és a través de la introducció dels hàbitats de pur substrat a ecosistemes que són poc comuns naturalment. Aquí, veiem que les concentracions de microplàstic en el gir subtropical del Pacífic Nord (North Pacific Subtropical Gyre o NPSG) s'han incrementat en dos ordres de magnitud en les últimes quatre dècades, i que aquest augment ha llançat l'insecte pelàgic Halobates sericeus de la limitació de substrat a la oviposició. Les altes concentracions de microplàstic en la NPSG han resultat en una correlació positiva entre el H. sericeus i el microplàstic, i un increment generalitzat de les densitat d'ous de H. sericeus. La depredació dels ous de H. sericeus i cries recents poden facilitar la transferència d'energia entre poblacions pelàgiques i substrat associat. La dinàmica dels organismes associats al substrat pur pot resultar important per entendre els impactes ecològics de la contaminació de microplàstic oceànic.[12]
L'estudi de Goldstein et al. va comparar els canvis en la poca abundància de plàstic entre 1972-1987 i 1999-2010 utilitzant mostres històriques del Scripps Pelagic Invertebrate Collection i dades del SEAPLEX, un viatge del NOAA Ship Okeanos Explorer en 2010, informació de la Algalita Marine Research Foundation com també de diversos informes publicats. [13]
The Ocean Cleanup
[modifica]Boyan Slat va llançar el projecte i empresa The Ocean Cleanup, que dirigeix i que pretén netejar els oceans i sobretot la Sopa de plàstic del Pacífic.
El principi de la neteja dels oceans és la col·locació de barreres flotants en forma de "V" a una profunditat de 3 m. Les barreres retindran els plàstics i altres objectes a la deriva i els conduiran cap a una plataforma d'extracció.[14] Aquesta plataforma, que funciona amb energia solar, recuperarà els materials per la seva evacuació i el seu reciclatge.[15]
El projecte es va popularitzar arran de la seva participació en una conferència TED («How the Oceans can clean themselves», o «Com els oceans poden netejar-se ells mateixos») l'any 2012.[16] Després d'haver guanyat en notorietat, el projecte passa a una fase de prerealització gràcies a un finançament participatiu de 2 milions de dòlars.
Després d'una fase d'experimentació l'any 2017 al mar del Nord destinada a verificar la resistència del projecte a intempèries, el projecte es va posar en marxa el 2018, per tal de lluitar contra la Sopa de plàstic del Pacífic.[17]
El primer dispositiu, anomenat System 001, abandona el port de San Francisco el 10 de setembre de 2018.[18] D'una longitud de 600 m i d'una profunditat de 3 m, ha de recórrer a prop de 450 km per arribar al vòrtex des de Califòrnia, arrossegat pel Maersk Launcher. És posat en marxa el 17 d'octubre de 2018.[19]
Un mes després de la seva posada en servei, es comprova que si el dispositiu en forma de U arriba bé a captar el plàstic, aquest tendeix a sortir de la xarxa, perquè la barrera flotant es desplaça més lentament que els residus. Per posar-hi remei, és previst apartar les extremitats de la barrera, per passar de 60 a 70 metres de distància.[20] El 29 de desembre, un equip d'inspecció comprova que la barrera s'ha trencat, a 18 metres de l'extremitat. L'assaig ha de ser aturat, després d'haver recol·lectat aproximadament dues tones de plàstics.[21]
El setembre de 2019, un nou prototip és posat en marxa al vòrtex de residus del Pacífic nord. L'afegitó d'una àncora i d'un paracaigudes de frenada crea una diferència de velocitat entre els plàstics i la barrera, que permet així recollir els residus sense esforç exterior.[22]
Referències
[modifica]- ↑ «El vertedero más grande del océano está repleto de vida» (en castellà). El Periódico, 16-05-2022. [Consulta: 6 juny 2024].
- ↑ P. Mohorte, Andrés. «Qué es y qué no es exactamente la isla de residuos plásticos del océano Pacífico» (en castellà). Magnet. [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ Bradshaw, Kate «The Great Garbage Swirl». Maui Time Weekly. Linear Publishing [Maui], 29-01-2009 [Consulta: 26 abril 2009]. Arxivat 2009-02-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 26 agost 2009].
- ↑ The Environmental Cleanup Coalition's "Gyre Cleanup" plan
- ↑ Yap, Britt «A raft made of junk crosses Pacific in 3 months». USA Today, 28-08-2008 [Consulta: 30 setembre 2009].
- ↑ «Raft made of junk bottles crosses Pacific». msnbc, 28-08-2008. Arxivat de l'original el 30 setembre 2009. [Consulta: 30 setembre 2009].
- ↑ Jeavans, Christine «Mid-ocean dinner date saves rower». BBC News, 20-08-2008 [Consulta: 30 setembre 2009].
- ↑ Walsh, Bryan «Expedition Sets Sail to the Great Plastic Vortex». Time, 01-08-2009 [Consulta: 2 agost 2009]. Arxivat 4 August 2009[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-08-04. [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ «SEAPLEX Day 11 Part 1: Midwater Fish " SEAPLEX». Seaplexscience.com, 12-08-2009. [Consulta: 28 juliol 2010].
- ↑ National Science Foundation (27 agost 2009). "Scientists Find 'Great Pacific Ocean Garbage Patch'". Nota de premsa. Consulta: 8 agost 2013. Arxivat de l'original a data de 28 agost 2009.
- ↑ http://shipsked.ucsd.edu/Ships/New_Horizon/specs.php Arxivat 2014-10-16 a Wayback Machine. http://sio.ucsd.edu/Expeditions/Seaplex/Science/ Arxivat 2014-07-20 a Wayback Machine.
- ↑ Goldstein, M. C.; Rosenberg, M.; Cheng, L. «Increased oceanic microplastic debris enhances oviposition in an endemic pelagic insect». Biology Letters, 8, 5, 2012, pàg. 817–20. DOI: 10.1098/rsbl.2012.0298. PMC: 3440973. PMID: 22573831.
- ↑ ; Report, Innovations«Plastic trash altering ocean habitats, Scripps study shows». Arxivat de l'original el 2012-07-26. [Consulta: 12 octubre 2012].
- ↑ «The Ocean Cleanup» (en anglès americà). [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «IJD: nettoyer le Pacifique, de l'utopie à la réalité» (en francès). [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ LianneKeemink. «TEDxDelft 2012 | Boyan Slat: The Marine Litter Extraction Project.» (en anglès americà), 05-10-2012. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ Antoine Mouteau. «Boyan Slat, « le sauveur des océans » consacré Néerlandais de l'année». Ouest-France, 03-01-2018.
- ↑ «Le bateau d'Ocean Cleanup quitte San Francisco et s'attaque au continent plastique». Sciences et avenir, 10-09-2018.
- ↑ Matthias Espérandieu. «The Ocean Cleanup : Le barrage est en place dans le Pacifique». Mer et Marine, 19-10-2018.
- ↑ Nick Lavars. «[atlas.com/ocean-cleanup-project-leaks/57328 The Ocean Cleanup Project moves to fix leaks in its first plastic-catching system]» (en anglès). New Atlas. [Consulta: 21 novembre 2018].
- ↑ Emeline Férard. «Ocean Cleanup, la barrière qui devait nettoyer l'océan s'est brisée dans le Pacifique». geo.fr, 04-01-2019.
- ↑ «Premiers résultats encourageants pour The Ocean Cleanup, qui nettoie le continent de plastique dans le Pacifique». RTBF.be.
Bibliografia
[modifica]- Day, Robert H.; Shaw, David G.; Ignell, Steven E. «The quantitative distribution and characteristics of neuston plastic in the North Pacific Ocean, 1984-1988» (en anglès). Proceedings of the Second International Conference on Marine Debris: 2-7 April 1989, Honolulu, Hawaii. US Department of Commerce; National Oceanic and Atmospheric Administration; National Marine Fisheries Service, 1990, pàg. 247-266. «After entering the ocean, however, neuston plastic is redistributed by currents and winds. For example, plastic entering the ocean in Japan is moved eastward by the Subarctic Current (in Subarctic Water) and the Kuroshio (in Transitional Water, Kawai 1972; Favorite et al. 1976; Nagata et al. 1986). In this way, the plastic is transported from high-density areas to low-density areas. In addition to this eastward movement, Ekman stress from winds tends to move surface waters from the subarctic and the subtropics toward the Transitional Water mass as a whole (see Roden 1970: fig. 5). Because of the convergent nature of this Ekman flow, densities tend to be high in Transitional Water. In addition, the generally convergent nature of water in the North Pacific Central Gyre (Masuzawa 1972) should result in high densities there also.»
- Berton, Justin. «Continent-size toxic stew of plastic trash fouling swath of Pacific Ocean» (en anglès americà), 18-10-2007. [Consulta: 6 maig 2022].
- Marks, Kathy. «The world's rubbish dump: a garbage tip that stretches from Hawaii to Japan» (en anglès). The Independent, 05-02-2008.
- Green, Lowell. Here's Proof Only We Conservatives Have Our Heads Screwed on Straight!!! (en anglès), 2013-02-21. ISBN 978-1-4566-0607-7.
- Smith-Llera, Danielle. Trash Vortex: How Plastic Pollution Is Choking the World's Oceans (en anglès). Capstone, 2018, p. 62. ISBN 978-0-7565-5745-4.
- Hunt, Deanna «Garbage Patches Threaten Oceanic Life». Science Buzz, 12-2018. Arxivat de l'original el 2022-08-13 [Consulta: 6 maig 2022].
- La Canna, Xavier. «Floating rubbish dump 'bigger than US'» (en anglès australià). News, 04-02-2008. Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 26 agost 2009].
- Investigation of options to reduce the impacts of plastic bags (en anglès australià). Adelaida: National Environment Protection Council Service Corporation, 2008-04. Arxivat 2022-03-18 a Wayback Machine.
- Luna Fernández, Álvaro. La era del plástico (en castellà). Guadalmazán, 2020-06-09. ISBN 978-84-17547-30-1.
- Faris, Jeannie; Hart, Kathy. Seas of debris: a summary of the third international conference on marine debris (en anglès). Seattle, WA: Alaska Fisheries Science Center, 1994.
- «Garbage Mass Is Growing in the Pacific» (en anglès). NPR, 26-03-2008.
- Thompson, Richard C.; Olsen, Ylva; Mitchell, Richard P.; Davis, Anthony; Rowland, Steven J. «Lost at Sea: Where Is All the Plastic?» (en anglès). Science, 304, 5672, 07-05-2004, pàg. 838–838. DOI: 10.1126/science.1094559. ISSN: 0036-8075.
- Moore, C.J; Moore, S.L; Leecaster, M.K; Weisberg, S.B «A Comparison of Plastic and Plankton in the North Pacific Central Gyre» (en anglès). Marine Pollution Bulletin, 42, 12, 12-2001, pàg. 1297–1300. DOI: 10.1016/S0025-326X(01)00114-X.
- Moore, Charles James «Trashed - Across the pacific ocean, plastics, plastics, everywhere». Natural History, 112(9), 11-2003, pàg. 46-51.
- Rios, Lorena M.; Moore, Charles; Jones, Patrick R. «Persistent organic pollutants carried by synthetic polymers in the ocean environment» (en anglès). Marine Pollution Bulletin, 54, 8, 8-2007, pàg. 1230–1237. DOI: 10.1016/j.marpolbul.2007.03.022.
- Tanabe, Shinsuke; Watanabe, Mafumi; Minh, Tu Binh; Kunisue, Tatsuya; Nakanishi, Shigeyuki «PCDDs, PCDFs, and Coplanar PCBs in Albatross from the North Pacific and Southern Oceans: Levels, Patterns, and Toxicological Implications» (en anglès). Environmental Science & Technology, 38, 2, 01-01-2004, pàg. 403–413. DOI: 10.1021/es034966x. ISSN: 0013-936X.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Navegant la sopa de plàstic del Pacífic — National Public Radio
- Marine Research, Education and Restoration — Algalita Marine Research Foundation