Vés al contingut

Sostenibilitat

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Esquema dels tres pilars del desenvolupament Sostenible

La sostenibilitat �s un concepte econ�mic, social i ecol�gic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pret�n ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capa�os de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial m�xim en el present al mateix temps que es mant� la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. �s sovint una q�esti� controvertida. Va ser un dels eixos del F�rum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.

La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de dem�, �s a dir, exactament evitar el que la cultura popular anomena mal va qui no pensa per l'endem�, aplicat en el sentit m�s ampli i a tota mena de recursos: econ�mics, materials, humans, socials i ambientals. L'Informe Brundtland de 1987 ho defineix t�cnica i oficialment com a �satisfer les necessitats de la generaci� actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.�[1][2]

En economia, el creixement sostenible consisteix en augments d'ingressos actuals tals que es puguin mantenir al llarg del temps sense comprometre els futurs. Per exemple, una inversi� que permet produir m�s, i per tant ferm�s negoci i vendre m�s en principi seria sostenible. Un exemple d'ingressos no sostenibles s�n els obtinguts r�pidament per la venda d'empreses, ja que despr�s no es pot guanyar diners amb elles, i en general la venda o supressi� de recursos materials o humans, pel mateix motiu, o d'un local necessari si despr�s s'ha de llogar m�s car.

Etimologia

[modifica]

El terme original va ser desenvolupament sostenible, adoptat pel programa de l'Agenda 21 de les Nacions Unides.

Hist�ria

[modifica]

El concepte modern de sostenibilitat es remunta al per�ode despr�s de la Segona Guerra Mundial, quan una visi� ut�pica de creixement econ�mic impulsat per la tecnologia va donar pas a una percepci� que la qualitat del medi ambient estava estretament relacionada amb el desenvolupament econ�mic. Durant els moviments ecologistes dels anys 60, l'inter�s va cr�ixer amb for�a, quan llibres populars com ara Silent Spring (Primavera Silenciosa) de Rachel Carson (1962) i The Population Bomb (L'explosi� demogr�fica) de Paul R. Ehrlich (1968) van fer cr�ixer la conscienciaci� del p�blic.

El 1968 es form� el Club de Roma, un grup d'economistes i cient�fics europeus que el 1972 varen publicar The Limits to Growth (Els l�mits del creixement), que parlava d'un nou col�lapse imminent de capacitat de c�rrega i que calia abandonar el model econ�mic actual perqu� ja no era sostenible, �s a dir, que no es podia mantenir gaire temps m�s, encara que hom volgu�s, per esgotament irreversible dels recursos necessaris per a continuar amb ell. Es van formar grups que donaven suport a la idea, com ara el Worldwatch Institute el 1975, que en un principi proposava com a idea controlar el creixement demogr�fic per a intentar aturar aquesta tend�ncia. Es va demostrar que all� no era possible i que el que calia era buscar alternatives d'organitzaci� i desenvolupament social, econ�mic i pol�tic tenint en compte els recursos naturals com a font de recursos materials (alimentaris, energ�tics, d'aigua, etc.) necessaris per la vida humana. M�s tard, va haver grups que van comen�ar a establir est�ndards ambientals i mesures coercitives.

L'Organitzaci� per l'alimentaci� i l'agricultura (FAO), que va ser l'encarregada d'informar del progr�s mundial en la implementaci� dels dels quatre cap�tols de l'Agenda 21 (s�l, boscos, muntanyes, agricultura sostenible i desenvolupament rural) per les Nacions Unides reconeix:

La sostenibilitat t� a veure amb una de les q�estions m�s importants per la cooperaci� tecnol�gica: es mantindran els beneficis i resultats assolits gr�cies al projecte i millorats pels usuaris finals i la seva comunitat segons el seu propi comprom�s i recursos un cop s'hagi acabat el suport extern? La q�esti� comporta una an�lisi complexa de q�estions relacionades amb aquest concepte ampli, incloent l'acceptabilitat i �s que es faci dels resultats i recursos del projecte pels grups esperats i la seva capacitat de mantenir els resultats, i l'entorn pol�tic i institucional per permetre'ls de fer-ho.

Algunes organitzacions que han provat d'incorporar valors sostenibilistes a l'economia global s�n el Consell Internacional de mineria i metalls i la Iniciativa minera global.

Evoluci� del concepte

[modifica]

Al comen�ament la sostenibilitat nom�s va interessar per a evitar un col�lapse de capacitat de c�rrega, i en un primer moment es veia com un problema gaireb� �nicament de superpoblaci�. Diversos estudis suggereixen que la poblaci� actual a la Terra, m�s de set mil milions mig, �s excessiva i no pot ser sostenible pel nostre planeta amb l'organitzaci� pol�tica actual, l'actual sistema econ�mic i l'actual tecnologia. La humanitat ja ha superat dues crisis de capacitat de c�rrega anteriors, a la primera els humans van deixar de ser ca�adors i recol�lectors, i a la segona, fa nom�s quatre generacions, van incorporar la ind�stria massiva d'alta energia.

Molta gent ha assenyalat diferents pr�ctiques i filosofies en aparen�a estrictament econ�miques al m�n d'avui que s�n contr�ries a la sostenibilitat. Per exemple, els cr�tics de la societat americana assenyalen que la filosofia de creixement econ�mic il�limitat i consum s�n totalment insostenibles i provocaran grans problemes a la civilitzaci� humana en el futur. La idea �s que no es pot consumir cada vegada m�s a partir de recursos cada vegada m�s nombrosos perqu� els recursos totals a la Terra no s�n infinits, sin� limitats.

Actualment l'anomenada "crisi" financera d'alguns pa�sos del m�n occidental al segle xxi est� fonamentada tamb� en la manca de sostenibilitat. El creixement econ�mic no productiu, com l'especulaci� i la compravenda d'accions a la borsa, s�n econ�micament insostenibles. Aquestes pr�ctiques consisteixen a guanyar diners comprant habitatges, empreses, pa�sos, etc. a un preu i venent-los despr�s m�s cars, sense fer-hi cap canvi. Un accionista que inverteix en una empresa o pa�s no es conforma que aquesta tingui sempre beneficis regulars, encara que aquests siguin molt quantiosos, ja que nom�s guanya diners si despr�s la ven m�s cara. �s a dir que necessita que cada any l'empresa faci m�s diners que l'anterior, fent el mateix, i de manera indefinida al temps fins a l'infinit. Una altra manera r�pida que t� de fer diners �s desfer-se de recursos per a tenir diners de manera immediata (liquidar); �s a dir vendre terrenys i edificis, tancar f�briques i serveis, fer fora treballadors, deixar de comprar mat�ries primeres, etc.; per� aix� el que s'aconsegueix a mig terme �s que, amb menys recursos, aquesta empresa pugui produir cada vegada menys i oferir menys serveis i de pitjor qualitat, que ingressi menys diners i tingui menys beneficis: un paradigma de no-sostenibilitat.

Sostenibilitat = economia + societat + medi ambient

[modifica]

La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definici� inclou sempre obligat�riament els tres �mbits econ�mic, social i ambiental. Aix� el desenvolupament sostenible requereix un desenvolupament tant econ�mic com social mentre es protegeix el medi ambient.[3] En el moment que no es t� en compte un o dos d'ells deixa de tractar-se de sostenibilitat.

El vessant ambiental fa refer�ncia als recursos de la Terra i a la qualitat de vida pel que fa a la higiene, alimentaci�, salut, habitatge, contaminaci�, etc. El vessant social fa refer�ncia als recursos humans, tant des del punt de vista individual (ergon�mic, psicol�gic, �tic, etc.) com de comunitat (drets humans, valors socials, interacci� a la societat, comunicaci�, dec�rum, etc.).

Perqu� aquestes coses puguin durar al llarg del temps cal que econ�micament siguin possibles (factibles), tant la posada en marxa com el manteniment i continu�tat (durabilitat). Aquest vessant econ�mic en general obligar� prendre decisions de comprom�s, ja que ni el cost econ�mic es pot minimitzar absolutament ni els altres camps es poden maximitzar a l'infinit. Cal un estudi de factibilitat que avalua la viabilitat econ�mica i t�cnica i tots els factors que poden influir en el projecte.

La pol�tica �s l'eina que permet manipular i controlar aquestes tres variables. Les opcions pol�tiques poden ser m�s o menys sostenibles segons la ideologia, les decisions i els actes dels dirigents que les duen a terme. La sostenibilitat �s un tipus de pol�tica econ�mica, social i (no o) ambiental integrades. Les polítiques sostenibles es poden aplicar al sector públic (governs) i al privat (empreses, cooperatives, associacions).

L'ecologia industrial és una àrea multidisciplinària que pretén assimilar el funcionament dels sistemes industrials al dels ecosistemes naturals. Això implica una interrelació d'indústries i una relació sostenible amb el medi natural i social que envolta el sistema industrial.[4] És amb aquest interès que s'han proposat marcs de treballs oberts i globals com ara City Protocol.[5]

Conceptes similars

[modifica]

El concepte de sostenibilitat s'assembla molt a altres conceptes filosòfics més antics, com per exemple la filosofia de les "set generacions" dels nadius americans, que establia que els caps havien de considerar sempre els efectes de les seves accions sobre els seus descendents fins a la setena generació propera.

Respostes de les parts interessades no governamentals

[modifica]

Empreses

[modifica]

La pràctica de negoci sostenible combina problemes mediambientals amb socials i econòmics.[6][7] En un dels sistemes de comptabilitat per aquest enfocament es fa servir la frase "persones, planeta i benefici". El nom d'aquest enfocament és triple resultat. L'economia de cicle tancat és un concepte relacionat. El seu objectiu és separat la pressió sobre el medi ambient del creixement econòmic.

Un dels principals problemes en l'àrea d'ESG és la divulgació d'informació. Els riscos mediambientals creats per l'activitat empresarial tenen un impacte negatiu real o potencial sobre l'aire, la terra, l'aigua, els ecosistemes i la salut humana. La informació sobre la qual un inversor pren les seves decisions a nivell financer és recopilada prou senzillament. La manca de normes clares i el seguiment transparent han portat a temors que les declaracions d'ESG serveixin principalment per a fins de greenwashing i altres objectius de l'empresa per a les relacions amb el públic, que distreu de les iniciatives més substancials de millora del medi ambient i la societat.[8][9][10]

Comunitats religioses

[modifica]

Els líders religiosos recalquen la importància de cuidar la natura i la sostenibilitat mediambiental.[11] El 2015, més de 150 líders de diverses confessions van fer una declaració conjunta a la cimera del clima de les Nacions Unides a París el 2015.[12]

Individus

[modifica]

Les persones també poden viure de manera més sostenible. Poden canviar el seu estil de vida, practicar el consum ètic i adherir-se a la frugalitat.[13] 236 Aquests enfocaments a l'estil de vida sostenible també poden fer les ciutats més sostenibles. Ho fan canviant l'entorn construït.[14] Aquests enfocaments inclouen el transport sostenible, l'arquitectura sostenible i l'habitatge amb emissions zero. Les investigacions poden identificar els principals problemes a abordar.

Referències

[modifica]
  1. United Nations General Assembly (1987) Report of the World Commission on Environment and Development: Our Common Future. Transmitted to the General Assembly as an Annex to document A/42/427 - Development and International Co-operation: Environment. Retrieved on: 2009-02-15.
  2. United Nations General Assembly. «Report of the World Commission on Environment and Development: Our Common Future; Transmitted to the General Assembly as an Annex to document A/42/427 - Development and International Co-operation: Environment; Our Common Future, Chapter 2: Towards Sustainable Development; Paragraph 1». United Nations General Assembly, 20-03-1987. [Consulta: 1r març 2010].
  3. United Nations General Assembly (2005). 2005 World Summit Outcome Arxivat 2020-02-09 a Wayback Machine., Resolution A/60/1, adopted by the General Assembly on 15 September 2005. Retrieved on: 2009-02-17.
  4. Cervantes, Gemma. Ecologia industrial. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2007. 
  5. «Barcelona, GDF SUEZ, Cisco and institutions from all over the world launch the City Protocol». [Consulta: 12 gener 2018].
  6. «The Importance of a Corporate Sustainability Strategy for Profit and the Environment». kaizen.com. [Consulta: 27 juliol 2024].
  7. «Indicators of Sustainable Business Practices». www.intechopen.com. [Consulta: 27 juliol 2024].
  8. «ESG Ratings: A Call for Greater Transparency and Precision». corpgov.law.harvard.edu. [Consulta: 27 juliol 2024].
  9. «Assurance in ESG is the future: get prepared». www.speeki.com. [Consulta: 27 juliol 2024].
  10. «How are firms’ environmental, social and governance practices measured?». www.economicsobservatory.com. [Consulta: 27 juliol 2024].
  11. «A Religious Approach to Environmental Ethics». berkleycenter.georgetown.edu. [Consulta: 27 juliol 2024].
  12. «Smog Settles on Beijing as World Leaders Gather for Paris Summit». www.forbes.com. [Consulta: 27 juliol 2024].
  13. «Sustainable Action: Overcoming the Barriers». books.google.com. [Consulta: 27 juliol 2024].
  14. «The Everything Green Living Book: Easy ways to conserve energy, protect your family's health, and help save the environment». books.google.com. [Consulta: 27 juliol 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]