Tavernes de la Valldigna
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Safor | ||||
Capital | Tavernes de la Valldigna (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 17.443 (2023) (354,53 hab./km²) | ||||
Gentilici | tavernenca; valler, vallera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 49,2 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 15 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sueca | ||||
Dades històriques | |||||
Dia de mercat | Tot l'any els dijous. De juny a setembre: dissabtes a la platja. | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Eduardo Alcalá (2024–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46760 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46238 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46238 | ||||
Lloc web | tavernes.es |
Tavernes de la Valldigna �s un municipi del Pa�s Valenci� situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual �s la capital. Tamb� �s coneguda com a la Vall de Tavernes o la Vall.
Hist�ria
[modifica]La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. En el terme municipal hi ha restes arqueol�giques que permeten afirmar que ja hi va existir pres�ncia humana des del paleol�tic mitj�, com ho testifiquen les troballes en la cova del Bolomor (de 350.000 anys, les restes humanes m�s antigues trobades al Pa�s Valenci�). Hi ha, aix� mateix, restes del mesol�tic en la cova del Vell, les troballes eneol�tiques en la cova de la Carta i vestigis de l'edat del bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la penya del Migdia.
Durant l'�poca musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses alqueries morisques, com ara l'Alcudiola, Ma�alal�, Gebalsogra (que significa 'muntanya menor') i Gebalcobra ('muntanya major'). Estes dos �ltimes alqueries eren anomenades pels cristians l'Ombria i la Taverna, respectivament. Existia, tamb�, un poblat cristi� al peu de la marjal, al sud del terme, anomenat el R�fol, el qual es trobava protegit per una muralla. Dins la Vall d'Alf�ndec va ser constitu�da parr�quia independent l'any 1535.[1] L'expulsi� dels moriscs l'any 1609 va provocar un notable descens demogr�fic, per la qual cosa es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians. Alguns d'eixos llogarets van quedar abandonats arran de l'expulsi�.
En desembre de l'any 1916 el rei Alfons XIII va concedir a Tavernes el t�tol de ciutat.[2]
Geografia
[modifica]Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de Val�ncia, a 142 km de Castell� de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Est� situada en la part est de la Valldigna. Al nord, s'hi troba la vall del Massalari i la serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims m�s destacats; mentre que al sud s'hi troba el mass�s del Mond�ber. Pel centre del terme (la foia baixa), circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Vadell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. T� una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i cont� excel�lents platges.
- Nord: Cullera, Favara
- Sud: Xeraco
- Est: mar Mediterrani
- Oest: Benifair� de la Valldigna, Alzira
Pol�tica i govern
[modifica]Composici� de la corporaci� municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament est� format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del Pa�s Valenci� (PSPV-PSOE), 3 d'Acord per Guanyar (Comprom�s) i 1 d'EUPV: Endavant.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular | Eva Palomares Ferrer | 3.686 | 39,58% | 8 (+4) | ||
Partit Socialista del Pa�s Valenci�-PSOE | Lara Romero Giner | 2.467 | 26,49% | 5 (+3) | ||
Acord per Guanyar-Compromís per Tavernes de la Valldigna | Josep Llàcer i Gandia | 1.793 | 19,25% | 3 (-5) | ||
EUPV: Endavant | Zeus Grau Franco | 693 | 7,44% | 1 () | ||
Vots en blanc | 99 | 1.06 % | ||||
Total vots vàlids i regidors | 9.429 | 100 % | 17 | |||
Vots nuls | 166 | 1.23 % | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 9.294 | 70,76%** | ||||
Abstenció | 3.896* | 29.23 %** | ||||
Total cens electoral | 13.540* | 100 %** | ||||
Alcalde: Lara Romero Giner (PSPV-PSOE) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors | ||||||
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
[modifica]Des de 2023 l'alcaldessa de Tavernes de la Valldigna és Lara Romero Giner de PSPV-PSOE.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Eduardo Boronad Sala | PCE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Eduardo Bononad Sala | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Escrihuela Vidal | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Joaquín Altur Grau | EUPV | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Eugenio Pérez Mifsud | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Eugenio Pérez Mifsud | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Eugenio Pérez Mifsud | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Manuel Vidal Almiñana | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Jordi Juan Huguet | Compromís | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Jordi Juan Huguet | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Jordi Juan Huguet Sergi González Frasquet |
Compromís Compromís |
15/06/2019 05/07/2019 |
Incompatibilitat -- |
Des de 2023 | Lara Romero Giner | PSP-PSOE | 14/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[3] |
Monuments
[modifica]L'església parroquial de Sant Pere és un monument declarat bé de rellevància local;[4] se situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, en què va ser declarada independent. La seua façana ha estat restaurada i hi destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al monestir de la Valldigna.
Prop de l'entrada principal de la platja s'alça la torre de Guaita (segle xvii), declarada bé d'interés cultural; és condicionada actualment com a zona d'esplai. Altres BIC que es localitzen al terme de Tavernes són el castell de Tavernes, monument popularment conegut com a «els castellets» i els Escuts del Molló.
Hi ha diferents monuments declarats béns de rellevància local, com l'ermita del Crist del Calvari,[5] de 1874 [6] l'antic hospital de Sant Roc,[7] l'edifici de l'ajuntament[8] i l'església parroquial de Sant Josep, una ermita reconvertida en parròquia en 1953.[6][9]
També trobem al terme el Molí del Pla, del segle xvii que va pertànyer al senyoriu de Santa Maria de Valldigna[10][11]
Llocs d'interés
[modifica]Tavernes de la Valldigna disposa de dos platges d'arena (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa, i motes encara visibles. Tenen un caràcter familiar molt marcat . Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete S�is Sete Luas),[12] destinades a persones de totes les edats. Esta zona disposa de restaurants on es poden degustar els menjars t�pics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.[13]
En les zones pr�ximes a la platja, �s possible tamb� fer visites de car�cter mediambiental, concretament als ullals Grans, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetaci� de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el l�mit amb el terme municipal de Xeraco, on es poden observar tota mena d'aus aqu�tiques.
El jaciment de la cova del Bolomor est� situat en l'extremitat septentrional del mass�s del Mond�ber, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quil�metres de la poblaci� de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a con�ixer per Joan Vilanova i Piera, l'any 1868. Els nivells arqueol�gics de Bolomor, amb una gran pot�ncia estratigr�fica de m�s de 10 metres, formen la m�s antiga seq��ncia sediment�ria de restes faun�stiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclim�tica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econ�miques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor s�n la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la pres�ncia de fogueres, que constitu�xen les primeres activitats de domesticaci� del foc conegudes a la pen�nsula Ib�rica.
A m�s de l'esmentada torre de Guaita, un paratge prou freq�entat �s la font del Clot de la Font, a 2 km del nucli urb�, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs d'inter�s s�n l'ermita de Sant Lloren�[14] (t� el seu origen a l'antic poblat d'Alcudiola),[15] al rac� de Joana, i el mirador, ambd�s situats a mitja ascensi� de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.
A Tavernes tamb� �s possible fer senderisme, ja que hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a eixa activitat.
Un recorregut bastant utilitzat pels vallers �s l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Existix, a m�s, la tradici� d'ascendir a esta muntanya a peu cada 1 de maig. Des del cim, en dies clars, es pot ata�llar Val�ncia, Eivissa i m�s enll� de D�nia. Altres llocs per a practicar senderisme s�n la font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.Al terme municipal de Tavernes hi ha quatre LIC (lloc d'import�ncia comunit�ria), fet que dona fe de la diversitat d'h�bitats presents en la zona. S�n els seg�ents:
- Marjal de la Safor
- Dunes de la Safor
- Serres del Mond�ber i de la Marxuquera
- Serra de Corbera
Demografia
[modifica]Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estad�stica (INE), Tavernes tenia l'1 de gener de 2014 17.822 habitants.
Evoluci� demogr�fica de Tavernes de la Valldigna | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1787 | 1842 | 1860 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 |
3.644 | 5.104 | 5.838 | 6.517 | 6.529 | 7.990 | 9.061 | 9.563 | 10.249 | 11.411 | 12.168 | 12.890 | 13.962 | 15.597 | 16.062 | 16.412 | 16.510 | 17.988 | 18.364 | 18.130 | 18.138 | 17.822 |
Platja de Tavernes
[modifica]La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal i a 1 km de l'estaci� de rodalia RENFE de la l�nia C-1, �s un nucli amb 1.627 habitants censats, dels quals 849 s�n h�mens i 778, dones. Per� la poblaci� que arriba a tindre en estiu pot superar els 40.000 habitants a causa del turisme. La platja t� una longitud de 2 km i una ampl�ria mitjana de 20.[16][17]
Economia
[modifica]Tavernes de la Valldigna �s una poblaci� eminentment agr�cola, on el cultiu de la taronja �s clarament majoritari. La ind�stria del moble ocupava una gran part de la poblaci� activa de Tavernes, on destacaven les empreses de Tabervall (240 empleats el 2005)[18] i Federico Giner (210 empleats).[19][20] Altres ind�stries importants s�n Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricaci� de caixes de cart�, aix� com Asfaltos Chova (90).[21]
Agricultura
[modifica]Com s'ha dit, el cultiu de c�trics ocupa pr�cticament tota l'activitat agr�ria de Tavernes, per�, �bviament, no sempre ha sigut aix�. A la vall, s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Per�, a poc a poc, s'an� introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle xx, encara es conreava arr�s a les parts pr�ximes a les marjals, per� este cultiu va entrar en crisi i fou substitu�t per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, aix� com gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i que hi ha zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arr�s, en aquella �poca, requeria la pres�ncia d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arr�s. �s per aix� que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat els Sequers, perqu�, fa uns anys, la zona estava repleta d'estes construccions.
Tavernes ha sigut una ciutat on els magatzems de c�trics[22] han tingut gran import�ncia en l'economia. En la segona meitat del segle xx, sorgiren grans magatzems de c�trics, per�, a poc a poc, anaren desapareixent o traslladant-se a altres ciutats, i actualment queden amb un parell de magatzems menuts. Tamb� hi havia magatzems d'hortalisses i fraules (maduixes), del qual destacava Frestaber, actualment la producci� de fraulots (maduixots) pr�cticament ha desaparegut del terme.
Transport
[modifica]Per la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Ll�ria (constru�da per all� l'any 1860), que acaba en la zona coneguda com a Borderia, enlla�ant amb la N-332 Vera(Almeria)-Val�ncia (que travessa el terme de nord a sud, en paral�lel a l'AP-7) i amb la carretera CV-603 (coneguda com la cal�ada), que arriba a la platja de Tavernes. Eixa �ltima carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (el cam� reial).
Tavernes disposa d'una estaci� de rodalia RENFE en la C-1 Val�ncia-Gandia del nucli de Val�ncia. Est� situada a 1 km de la platja i a uns 2,5 km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores planes; en dies festius i dissabtes passen cada hora.
Abans hi havia una l�nia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig de Colom i passeig de Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dénia i Alacant per l'altra. Fou la primera línia de via estreta construïda a l'Estat espanyol (1864).[23] Dirigida inicialment pel marqués de Campo, el tram Gandia-Carcaixent es feia amb tracció animal, fins a l'any 1881, quan passà a ser de tracció a vapor. Després, la línia passà a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari en 1969 (en 1974, es tancaria el tram Gandia-Oliva-Dénia i el tram Dénia-Alacant estaria obert fins a l'actualitat gestionat per FGV). L'últim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dénia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dénia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3 hores 40 minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20 minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongació del ferrocarril d'ample ibèric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traçat. Inicialment, es pretenia construir la nova estació a Borderia, però s'optà definitivament per una ubicació més pròxima a la platja i apartada del poble. Esta línia ha anat augmentant la freqüència de servicis diaris des dels 12 l'any 1982, 32 l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.
Hi ha un sistema d'autobús urbà que connecta la ciutat de Tavernes amb l'estació de RENFE i la platja. En l'època estival, la freqüència de pas és de cada 30 minuts als matins, i 60 minuts a la vesprada, mentres que la resta de l'any circulen 6 autobusos diaris. També hi ha alguns autobusos que la connecten diàriament amb Gandia, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xàtiva, Alzira i València, i altres que puntualment la comuniquen amb Madrid mitjançant els autobusos d'AutoRes. Hi ha un carril bici[24] que unix la platja amb l'estació de rodalia, tot i que no és del tot complet.
Com arribar-hi
[modifica]Des de València (50 km): per la carretera nacional N-332. Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Després CV-50. Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjançant els trens de rodalia RENFE de la línia C-1 Gandia-València.
Des d'Alacant (116 km): per la carretera nacional N-332. Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).
Des de Barcelona (416 km): per l'autopista AP-7 o la carretera N-332. Amb ferrocarril mitjançant els trens Euromed o regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.
Des de Madrid (400 km): autovia A-3 (per València o per Albacete/Xàtiva). Amb ferrocarril mitjançant els trens Alaris o els trens regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.
Gastronomia
[modifica]A banda de la paella, són típics els plats que tenen com a base l'arròs, cuinat de diverses formes, entre els quals destaquen l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arròs. Altres plats típics són el putxero (olla de carn) amb pilota i les coques de mestall.
Hi ha plats molt arrelats a algunes èpoques de l'any. Per exemple, el divendres Sant en algunes cases es manté la tradició de cuinar arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo i panses, així com els pepitos,[25] uns panellets farcits de sofregit (pot ser amb carn, tonyina, ou, verdures...) i després fregits.
Quant a les postres, destaquen l'arnadí o caramull[26] i les coques d'ametló (també conegudes com a coques cristines). El primer sol menjar-se a Pasqua i les segones a Nadal.
Festes
[modifica]Les festes patronals del poble se celebren a setembre, el segon i el tercer cap de setmana del mes.
La setmana fallera (a març) es viu amb molta intensitat des que es va plantar el primer monument faller en 1977.[27]
També se celebren festivals de música: Festivern (cap d'any), Iboga Music Festival (final de juliol), Mediterránea (a mitjans d'agost), Sete Sóis Sete Luas (durant l'estiu) i Desllunat Jazz (abans Pop al Carrer).
Costums
[modifica]El joc de la pilota valenciana està molt arrelat a Tavernes. A més, la localitat ha sabut conservar molts dels balls i de les danses autòctons. Actualment, el Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes[28] continua promovent la conservació d'estos balls, entre els quals cal destacar el «ball de comptes per la de l'u», la «jota vallera» o el «bolero de Tavernes». Una altra dansa d'esta població és la «dansa del vetlatori», que es ballava a la porta de la casa del difunt quan es moria un «mortitxol» o «albat» (un infant menor de set anys, que se suposava que, en no tindre encara ús de raó, es convertia automàticament en àngel i se n'anava al cel).
Fills il·lustres
[modifica]Juli Magraner i Marinas (Tavernes de la Valldigna 1841, ciutat de València 1905), fill del farmacèutic de la ciutat, fou metge i investigador.
Vegeu també
[modifica]- Subcomarca de la Valldigna.
- Comarca de la Safor.
- Vall d'Alfàndec.
- Cova del Bolomor.
- Torre de la Vall.
- Riu Vaca.
- Barranc del Badell.
- Grup de rock local Metall i so.
- Braç Treballador.
Referències
[modifica]- ↑ Rosselló i Verger, Vicent M. «7.14 Tavernes de la Valldigna». A: Cincuanta-cinc ciutats valencianes. València: Universitat de València, 1984, p. 114-116 (Cultura Universitària Popular, 4). ISBN 84-370-0251-6.
- ↑ «Notícia de signatures del Rei Alfons XIII» p. 12. La Vanguardia, 22-12-1916.
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tavernes de la Valldigna. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Església Parroquial de Sant Pere, BRL amb codi 46.25.238-006
- ↑ Ermita del Crist del Calvari, codi 46.25.238-001
- ↑ 6,0 6,1 Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 494. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 ISBN 8450546532
- ↑ Antic hospital, BRL amb codi 46.25.238-005
- ↑ Edifici de l'ajuntament amb codi 46.25.238-003
- ↑ Església Parroquial de San Josep, codi 46.25.238-007
- ↑ «El Molí Pla de Tavernes se derrumbará en menos de un año si no se rehabilita» (en castellà). Las Provincias, 22-06-2008.
- ↑ «Tavernes inaugura el Molí Vell del Pla del siglo XVII, tras varios meses de restauración» (en castellà). Las Provincias, 09-03-2013.
- ↑ «Un número uno de la canción italiana actúa en el Festival Sete Sóis Sete Luas de Tavernes». Levante-EMV, 11-08-2015. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Seis nuevas banderas azules para las playas de la Comunitat Valenciana». Levante-EMV, 15-05-2014. [Consulta: agost 2015].
- ↑ Rieta Sister, J. (1975). Ermita de San Lorenzo en Tabernes de la Valldigna, 1975. Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. http://hdl.handle.net/10251/84552
- ↑ Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 495. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 ISBN 8450546532
- ↑ «Playa La Goleta» (en castellà). Las Provincias. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 20 gener 2016].
- ↑ «Tavernes - Guía de Playas». Arxivat de l'original el 2016-11-12. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ «Supervivencia empresarial». Las Provincias, 13-03-2011. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Federico Giner cesa su actividad y despide a 124 personas». Las Provincias, 01-08-2013. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «La centenaria Federico Giner cierra y despide a 90 trabajadores». Levante-EMV, 13-06-2013. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «De una caldera ambulante a facturar por todo el mundo». Levante-EMV, 21-12-2014. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «El sector citrícola salva a los municipios de la Safor». Levante-EMV, 15-02-2013. [Consulta: agost 2015].
- ↑ El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969: repercussions socials, econòmiques i urbanes. Encarna Sansaloni Martí. ISBN 9788461585700
- ↑ «Los principales accesos a la playa de Tavernes están en obras». Levante-EMV, 30-06-2011. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ «#EnRuta: Nosaltres els valldignencs». Sonsdexaloc.cat, 16-03-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-04. [Consulta: abril 2015].
- ↑ «Falla Portal». [Consulta: 9 abril 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cuatro décadas rodando por el mundo para mantener viva la cultura valenciana». Levante-EMV, 23-08-2015. [Consulta: agost 2015].