Terres Australs i Antàrtiques Franceses
| Terres australes et antarctiques françaises (TAAF) (fr) Francúzske južné a antarktické územie (sk)  | |||||
| |||||
| Himne | La Marsellesa | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Capital | Port-aux-Fran�ais | ||||
| Cont� la subdivisi� | |||||
| Poblaci� humana | |||||
| Poblaci� | 196 (2012) (0,03 hab./km�) | ||||
| Idioma oficial | franc�s | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superf�cie | 7.829 km� | ||||
| Dades hist�riques | |||||
| Anterior | |||||
| Creaci� | 6 agost 1955 | ||||
| Moneda | euro | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .tf | ||||
| Codi pa�s | TF i FQ | ||||
| ISO 3166-2 | FR-TF | ||||
| Codi de departament INSEE | 984 | ||||
| Lloc web | taaf.fr | ||||
      | |||||
.svg&lang=ca)
Les Terres Australs i Ant�rtiques Franceses s�n un conjunt de depend�ncies d'ultramar pertanyents a la Rep�blica Francesa, dins la qual formen una col�lectivitat d'ultramar. La denominaci� oficial (Terres australes et antarctiques fran�aises) implica la reivindicaci� de territoris ant�rtics, no reconeguda internacionalment. Componen les TAAF quatre districtes administratius:
- a l'extrem sud de l'oce� �ndic:
- a l'Ant�rtida:
- Terra Ad�lia (territori no reconegut internacionalment).
Hist�ria
[modifica]Hist�ria de l'arxip�lag de les Kerguelen
[modifica]Les illes de les Kerguelen van ser descobertes el 12 de febrer de 1772 per l'explorador bret� Yves Joseph de Kerguelen de Tr�marec, que en reclam� la possessi� per al rei de Fran�a. Posteriorment, l'any 1776, l'explorador brit�nic James Cook desembarc� a l'illa, a la qual don� el nom de �Terra de la desolaci�.
No va ser fins al 1893 que el govern franc�s va prendre possessi� de l'illa, que rest� inhabitada fins al 1950. L'any 1951, s'instal�l� a Port-aux-Fran�ais un base cient�fica permanent.
Hist�ria d'Amsterdam i Saint-Paul
[modifica]L'illa d'Amsterdam va ser descoberta el 1522 pel navegant basc Juan Sebasti�n Elcano. Per� va ser un holand�s, el governador Van Diemen, qui, el 17 de juny de 1633, va donar el nom del seu vaixell a l'illa: �Nieuw Amsterdam�.
L'illa de Saint-Paul deu el seu nom al ge�graf Evert Gysaerths, que el 1559 batej� l'illa amb el nom del seu vaixell: Sao Paulo. El 1618, l'holand�s Harwik Claez de Hillegom don� a l'illa un altre nom, el del seu vaixell: Zeewolf, per� aquesta denominaci� no s'ha mantingut.
El 1696, l'holand�s Willem de Vlaming va descriure ambdues illes en els seus relats, essent el primer navegant a desembarcar-hi. El 28 de mar� de 1792, l'almirall d'Entrecasteaux i Huon de Kermadec van dur a terme les primeres inspeccions de la costa oriental de l'illa d'Amsterdam.
Posteriorment, diversos intents d'establiment van tenir-hi lloc. El juliol de 1843, en nom del governador de l'illa de la Reuni�, el capit� Martin Dupeyrat desembarc� a les illes d'Amsterdam i Saint-Paul. Una estaci� de pesca va ser instal�lada a l'illa de Saint-Paul. L'establiment rest� en funcionament fins al 1853, data en qu� fou abandonat i el govern franc�s renunci� a la possessi� d'aquestes illes. No va ser fins al 1893 que Fran�a va prendre definitivament possessi� de les dues illes. De totes maneres, per�, ambdues illes van caure en l'oblit fins al 1924.
El 31 de desembre de 1949, un equip cient�fic franc�s, dirigit pel meteor�leg Paul Martin de Vivi�s, desembarc� a l'illa d'Amsterdam. Aquesta missi� formada per vint-i-tres persones abandon� l'illa vuit mesos m�s tard, un cop instal�lada la primera basa cient�fica permanent de les Terres Australs i Ant�rtiques Franceses.
Hist�ria de les illes Crozet
[modifica]Aquest arxip�lag va ser descobert el 24 de gener de 1772 per Marion Dufresne, que el va batejar amb el nom de Julien-Marie-Crozet en honor del seu segon a l'expedici�. Com a testimoni del seu pas per l'illa, hi va deixar una ampolla amb un pergam� al seu interior, on hi figurava l'escut d'armes del rei de Fran�a.
Des de 1961, a l'illa de la Possession hi ha instal�lada la base cient�fica permanent Alfred Faure, on viuen, segons l'estaci�, entre divuit i trenta persones.
Hist�ria de Terra Ad�lia
[modifica]El districte ant�rtic de Terra Ad�lia va ser l'�ltim de les TAAF en ser descobert. El descobriment per part de Jules Dumont d'Urville, que va batejar el nou territori amb el nom de la seva dona, va tenir lloc el 20 de gener de 1840.
Hist�ria de les Terres Australs i Ant�rtiques Franceses
[modifica]La hist�ria comuna d'aquests territoris comen�a el 21 de novembre de 1924. En aquesta data, Amsterdam, Saint-Paul, Crozet, Kerguelen i Terra Ad�lia van passar a dependre del govern de la prov�ncia de Tamatave, a l'illa de Madagascar, que en aquella �poca era un protectorat franc�s.
El territori d'ultramar de les Terres Australs i Ant�rtiques Franceses va ser creat per la llei n� 55-1052 de 6 d'agost de 1955.
El Tractat Ant�rtic, signat l'1 de desembre de 1959 a Washington DC (EUA), supos� per als Estats Parts congelar llurs pretensions territorials al sud del paral�lel 60�.
Aix�, les TAAF s�n reconegudes internacionalment com a part integrant del territori franc�s, excepte Terra Ad�lia, considerada �nicament com una entitat administrativa interna de Fran�a per� sense que aix� comporti recon�ixer la sobirania francesa sobre el territori.
Poblaci�
[modifica]A les Terres Australs i Ant�rtiques Franceses no hi ha poblaci� aut�ctona. L'any 2000, la poblaci� del territori era de 125 persones, de les quals 30 residien a Terra Ad�lia.[1] Es tracta essencialment dels membres de les missions cient�fiques i t�cniques de les diferents bases, aix� com del personal m�dic d'aquestes.
Administraci�
[modifica]Les TAAF estan dotades d'autonomia administrativa i financera en virtut de la llei de 6 d'agost de 1955 i, des de la revisió constitucional de 28 de març de 2003, un article de la Constitució francesa en fa esment (article 72-3).
Les Terres Australs i Antàrtiques Franceses s'administren des de la ciutat de Saint-Pierre, a l'illa de la Reunió, tot i no formar part d'aquesta regió d'ultramar. L'Estat està representat en els quatre districtes pels caps de districte, nomenats per un període d'un any per l'administrador superior d'entre els funcionaris que es troben a la seva disposició. Els caps de districte són els encarregats de l'aplicació de la normativa relativa a les activitats humanes als territoris terrestres i marítims que es troben sota llur autoritat. Tenen la condició d'encarregats del Registre Civil i de policia judicial, i són els responsables de la seguretat dels béns i les persones.
A més dels caps de districte, hi ha un administrador superior, amb rang de prefecte, competent sobre tot el territori d'ultramar. Aquest administrador té competència per a dictar reglaments en matèria fiscal i duanera. Així mateix, li correspon redactar el projecte de pressupost anual de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses.
En exercici de les seves funcions en matèria fiscal, l'administrador superior ha creat diversos impostos i taxes,[2] com ara la taxa de matriculació de naus, la contribució directa territorial o els drets de pesca, que paguen els armadors que pesquen en aigües de les TAAF.
D'entre la resta de recursos de les TAAF destaca l'emissió de segells postals i records filatèlics que es venen als col·leccionistes de la metròpoli.
El territori de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses també rep cada any una aportació de l'Estat francès a càrrec dels pressupostos generals.
En virtut del decret de 3 de gener de 2005, l'administració de les illes Esparses de l'Oceà Índic va ser confiada a l'administrador superior de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses. Anteriorment, aquesta funció corresponia al prefecte de l'illa de la Reunió.
L'administrador superior de les TAAF està assistit per un consell consultiu amb set membres nomenats pel ministre francès de l'ultramar. Aquest consell, que es reuneix com a mínim dues vegades l'any, és competent per a emetre informes en matèria econòmica i pressupostària.
Finalment, cal destacar que les TAAF són una excepció dins l'estructura administrativa de França: no hi ha cap mena d'eleccions locals, ja que no hi ha població permanent.
Economia
[modifica]L'interès d'aquests territoris radica fonamentalment en llur immensa zona marítima, i més concretament en llur ZEE (zona econòmica exclusiva). Cal destacar que Terra Adèlia no té una zona econòmica exclusiva, cosa que impedeix l'Estat francès de regular la pesca en aquest territori.
La zona econòmica exclusiva és rica en peixos i crustacis.
La gestió dels recursos s'efectua dins el marc de la Convenció per a la conservació de la fauna i la flora marines de l'Antàrtida, signada a Canberra (Austràlia) l'any 1980.
Els permisos de pesca són atorgats de forma limitada, i els períodes de pesca i la quantitat de peix capturat són objecte de controls. L'activitat pesquera la duen a terme, principalment, armadors de l'illa de la Reunió.
Amb tot, en aigües de les TAAF s'han dut a terme captures il·legals aprofitant-se de les dificultats per a controlar una zona tan gran i tan aïllada. L'any 2001, s'hi pescaren il·legalment 14 000 tones de peix, quantitat que representa el quàdruple de la xifra permesa.
Actualment, la Marina francesa controla la zona, gràcies als satèl·lits, per a impedir que hi passin vaixells dedicats al tràfic il·legal o a la pirateria, activitat aquesta última que hi havia tingut lloc en el passat. Entre 1997 i 2005, vint-i-tres naus van ser enxampades mentre pescaven sense permís. Algunes d'aquestes naus han estat enfonsades al llarg de la costa occidental de l'illa de la Reunió, mentre que d'altres han estat recuperades per a la lluita contra la pesca il·legal.
L'octubre de 1986, el govern francès creà el registre marítim de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses, conegut popularment com el "pavelló de les Kerguelen". Aquest pavelló de conveniència, destinat exclusivament a vaixells de pesca i comercials, permet excepcions al dret laboral que no serien tolerades sota pavelló de la República Francesa.
També s'hi desenvolupa una limitada activitat turística, amb enllaços marítims regulars des de l'illa de la Reunió.
A Terra Adèlia hi ha l'única base francesa a l'Antàrtida : la base Dumont d'Urville. També s'hi troba una base francoitaliana, anomenada base Concòrdia.
Bibliografia
[modifica]- NAVARRO, Francesc (ed.). Enciclopedia Salvat. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9707-1
Referències
[modifica]- ↑ «Article del Trésor de la langue française au Québec - Université Laval, Quebec». Arxivat de l'original el 2006-05-07. [Consulta: 13 maig 2006].
- ↑ «Malango, le portail de l'Océan Indien francophone» (en francès). [Consulta: 20 desembre 2017].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial de les TAAF (francès)
- Informacions jurídiques sobre l'Antàrtida (francès)
- Comissió per a la conservació de la fauna i la flora marines de l'Antàrtida (castellà) (francès) (anglès)
- Amicale des missions polaires et australes françaises (francès)