Vés al contingut

Tipula

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula d'�sser viuTipula Modifica el valor a Wikidata

Tipula luna Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
F�lumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
SubordreNematocera
InfraordreTipulomorpha
Fam�liaTipulidae
G�nereTipula Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxon�micTipula oleracea Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Nom zool�gic coordinat ambTipula Modifica el valor a Wikidata
Subg�neres

Tipula[1] �s un g�nere de d�pters nemat�cers de la fam�lia dels tip�lids. S�n insectes de cos prim i allargat amb unes potes molt llargues. Tenen l'aspecte d'un mosquit gros per� no piquen i s�n completament inofensius per a les persones.

Morfologia

[modifica]

Arriben a mesurar uns 4 cent�metres. Tenen una l�nia en forma de V al t�rax. L'abdomen est� dividit en segments molt evidents. El cos �s de color gris o marr�. Tenen sis potes llargues i dues antenes curtes. Les ales s�n grans i s'hi poden apreciar b� les venes. Darrere de les ales poden observar-se molt b� els halteris (les ales posteriors atrofiades), que fan la funci� d'�rgans estabilitzadors del vol i que fan possible que la t�pula giri. Les peces bucals han sofert una transformaci� i s�n apropiades per xuclar sucs, per� no per picar. Presenta dimorfisme sexual podent-se diferenciar el mascle de la femella per la llargada de l'ala a l'abdomen, el nombre dels segments de les antenes i l'espai entre els ulls.[2]

Ecologia

[modifica]

El cicle vital �s holomet�bol, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Com les femelles d'aquesta esp�cie no s'allunyen del seu lloc d'emerg�ncia, els ous tendeixen a ser dipositats en agregats sobre la superf�cie del s�l entre l'herba. Per a poder pondre els ous a terra o sobre altres materials, les femelles tenen l'abdomen en forma de punta. En dues setmanes els ous desclouen donant lloc a petites larves sense potes. Les larves, llargues i toves es desenvolupen lentament per� es mantenen actives durant per�odes de clima temperat, des de la tardor fins a l'hivern, alimentant-se de les tiges i arrels.

Des de principis de primavera creixen m�s r�pidament. A finals de maig o juny les larves han completat el seu creixement; llavors, deixen d'alimentar-se durant un curt per�ode abans de passar a l'estat de pupa, que �s una fase en la qu� no s'alimenten. Les pupes es troben al s�l i es mouen a la superf�cie just abans que emergeixi l'adult.

S'alimenten de mat�ria putrefacta i mat�ria vegetal. Les t�pules adultes gaireb� no s'alimenta, ja que la seva vida �s curta; de vegades absorbeix una mica de rosada. La seva larva s'alimenta exclusivament d'arrels. Les podem trobar a la major part d'Europa, en zones humides o mullades i properes a l'aigua. Tamb� viuen a camps amb abundants arbustos, jardins i parcs.

L'aparellament de les t�pules es fa en posici� invertida, �s a dir, mantenen una posici� cua contra cua, la qual cosa obliga a la rotaci� de l'abdomen en 180�.[3]

Esp�cies del g�nere Tipula

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tipula». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Típula a xtec.cat
  3. ↑ Los "mosquitos gigantes" a faunarium

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipula
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tipula&oldid=34062387»