Vamba
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Estàtua del rei Vamba a Madrid | |
| Nom original | (la) Wamba, Vamba  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 633 (<633) Penamacor (Portugal) |
| Mort | c. 688 (54/55 anys) Pampliega (província de Burgos) |
| Sepultura | Toledo (1274–) Pampliega (688–1274) |
| Rei visigot | |
| 672 – 680 ← Recesvint – Ervigi → | |
| Dades personals | |
| Residència | Toledo |
| Religió | Cristianisme nicè |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo cristià (680–), guerrer, sobirà |
| Altres | |
| Títol | Rei visigot |
Vamba[1] (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680. Era un noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva pròpia oposició (per la seva avan�ada edat), i consagrat a Toledo pel setembre del 672.
Les fonts principals del seu regnat �s la Historia Rebellionis Pauli adversus Wambam, escrita per Juli�, diaca o sacerdot, i m�s tard metropolit� de Toledo (des de gener del 680 a mar� del 690), la Insultatio, tamb� de Juli�, en la qual es narren les relacions tirants entre la prov�ncia de la G�l�lia Narbonense i la resta del Regne, que indicaria l'exist�ncia d'un principi de particularisme regional, i una carta del cap de la rebel�li�, Paulus, adre�ada a Vamba.[2]
Antecedents
[modifica]Es desconeixen els seus or�gens familiars, i res indica que estigu�s emparentat amb el llinatge del seu predecessor, Recesvint. Abans de ser escollit rei ocupava un c�rrec destacat, anomenat ofici palat� (655), com un dels representants m�s importants dels nobles que ocupaven els llocs m�s destacats de l'administraci� territorial i central. Probablement ostentava el t�tol de duc d'alguna de les prov�ncies, pots de la Gal�l�cia, at�s que durant el X Concili de Toledo va presentar el testament del bisbe Mart� de Braga (656).[3] En aquest concili se l'identifica amb un vir illustris que apareix, tot i que no s'indica el c�rrec.
A la mort de Recesvint pertanyia al petit i poder�s grup dels ducs del regne.[3]
Regnat
[modifica]L'1 de setembre de 672, dia de la mort de Recesvint a Gerticos, estava present a la localitat juntament amb la resta de personalitats principals del regne, que segurament estaven esperant la molt probablement prevista mort del rei. El difunt, sense fills que el succe�ssin o b� for�at pels nobles, Recesvint no va designar ning� i es va procedir al sistema electiu del nou rei. Seguint les pautes marcades per les lleis del VIII Concili de Toledo, es va elegir all� mateix i per part de nobles i bisbes a Vamba com a rei. No obstant aix�, segons el relat de Juli� de Toledo, haurien estat els ducs provincials m�s poderosos els que van imposar la seva opci�.[3]
El nou sobir� era, una vegada m�s, d'edat avan�ada. Segurament pertanyia al grup de partidaris de Recesvint, i els magnats que el van elegir van voler assegurar-se l'elecci� d'un dels seus, presumptament poc problem�tic i en tot cas ja anci�, i evitar la intervenci� del clergat en l'elecci�, doncs se suposa al clergat hostil a Recesvint. Vamba va rebutjar l'elecci�, al�legant la seva avan�ada edat que farien dif�cil que pogu�s fer front a "els desastres que amena�aven el regne", per� va acceptar quan un dels magnats, un dux, el va amena�ar de mort si no acceptava la corona. Per no ser considerat un usurpador Vamba �s traslladat a Toledo, on el metropolit� Quirze, de grat o per for�a, el va coronar el setembre o octubre a l'Esgl�sia dels Sants Ap�stols.
Pol�tica militar
[modifica]La primera activitat de Vamba va ser una campanya dels vascons. Consolidat en el tron va decidir organitzar una expedici� contra els vascons a l'hivern del 672, i el resultat immediat de la not�cia de l'avan� de l'ex�rcit reial va haver de ser que els vascons no van descendir per la Vall de l'Ebre, i van concentrar els seus atacs cap a Cant�bria. El rei es va dirigir a aquesta regi� (673), i al cam� va tenir not�cies que s'havia rebel�lat a la Narbonense el comte de Nimes, Hilderic, al qual donava suport el bisbe de Magalona Gumild, i l'abat Ranimir, tots ells de nacionalitat goda. El bisbe de Nimes, Aregius, no havia secundat la rebel�li� i havia estat deposat per Hilderic, que l'havia enviat encadenat al Regne dels Francs, col�locant en el seu lloc a Ranimir, que va ser consagrat per dos bisbes del Regne Franc (la consagraci� d'un bisbe exigia, legalment almenys, la pres�ncia de tres Bisbes de la mateixa prov�ncia segons el c�non 19 del IV Concili de Toledo); d'aix� alguns historiadors infereixen l'exist�ncia d'un suport (t�cit o expl�cit) dels poders Francs als rebels. Malgrat tot cal suposar que el domini en rebe�lia no era extens, circumscrit a la part nord de Septimania (o a l'entorn dels llocs de Nimes i Magalona).
La revolta de Paulus
[modifica]Vamba, per�, no revoca l'assetjament planejat sobre els vascons del Cant�bric i envia contra els rebels un dels dux del seui estol, l'anomenat Paulus. Aquest va marxar amb ses tropes per a fer cap a la Narbonense arribant, probablement, fins a Tarraco, on mantindria converses amb el dux d'aquell indret, dit Ranosild. Dels contuberni entre ambd�s se'n decanta l'addessi� a la rebel�li�: una part de la Tarraconense es va aixecar contra Vamba, sumant-se a la Narbonense. Un dels "gardings" (funcionaris palatins) fidels al rei -anomenat Hildig�s- tamb� s'uniria a Paulus i a Ranosild. Mentre fingia prosseguir el seu cam�, Paulus va continuar cercant suports; not�cia que arribaria a les o�des del bisbe Argebad de Narbona (lleial al rei). Aquest que va enviar un emissari per tal d'informar-ne Vamba.
Una vegada a Narbona, Paulus es va proclamar rei, declar� deposat a Vamba, i va ser ungit i coronat amb la corona d'or que Recared havia donat a un santuari de Gerunda. Tota la noblesa de la Narbonense i de la part oriental de la Tarraconense es va sumar a la revolta, i el nou rei va aconseguir atreure al seu partit, a m�s dels nobles i bisbes, a francs i vascons. Paulus va exigir un jurament de fidelitat a les poblacions que dominava. Vamba es va assabentar de la revolta de Paulus quan era a Cant�bria, a punt d'atacar els vascons. Despr�s de consultar amb els l'alta noblesa palatina que l'acompanyaven, es decid� per un atac massiu contra els vascons, deixant per a despr�s la lluita contra Paulus. Finalment els vascons van accedir a lliurar alguns ostatges i tributs, i segurament es van comprometre a no ajudar Paulus i a conv�ncer els altres caps perqu� no ho fessin.
Vamba va poder marxar llavors cap a Calagurris i des d'all� cap a Osca, Ilerda i B�rcino, on va capturar a diversos caps rebels. Va seguir cap a Gerunda, que se li va rendir. Vamba va dividir llavors el seu ex�rcit en tres columnes: una que remuntaria el Segre, travessaria la Ceret�nia (Cerdanya) i entraria a la Narbonense pel riu Tet; una altra passaria per Ausona (Vic) i des d'all� arribaria fins a Ceret; i la tercera columna comandada per ell mateix avan�aria per la via romana que seguia la costa.
Quan travessava els Pirineus, Vamba va rebre una carta de Paulus, que el desafiava a un combat singular a Clausurae, no lluny de Ceret (Castrum Clausurae). El rei va prendre Caucoliberi (Cotlliure) i altres fortaleses, i es va presentar a Clausurae on va v�ncer a les forces rebels, capturant el dux Ranosild i el garding Hildigis o Eldigis, que dirigien la defensa, i altres nobles gots. Un ex�rcit format per francs, que acudia en ajut de la vila, va fugir sense combatre. Witimir, defensor de la fortalesa de Sord�nia pr�xima a Ll�via (Castrum Libiae o Julia Libia), va fugir cap a Narbona on va informar en Paulus del desastre de Clausurae i que les altres dues columnes ja havien arribat als seus objectius, eliminant les resist�ncies rebels, i s'havien unit a les forces de la columna al comandament del rei.
L'atac es va dirigir seguidament contra Narbona, i hi van acudir les naus de la flota visigoda que van atacar per mar, mentre les forces terrestres van marxar per atacar-la per diversos punts. Paulus va abandonar la ciutat cap a Nimes, deixant el comandament de Narbona a Witimir, al qual Vamba va intimar a la rendici� sense �xit. Les forces del rei van assaltar la ciutat prenent-la despr�s de v�ncer una tena� resist�ncia. Witimir es va refugiar en una esgl�sia amb la seva espasa i va ser capturat. Van ser tamb� capturats Argemund (se'n desconeix el c�rrec) i el primicerius Gultr�cia. Prop de Besiers va ser capturat Ranimir, bisbe intr�s de Nimes, que havia fugit de Narbona abans de l'entrada de les tropes r�gies. Lodeva, Besiers i Agde van caure tamb� a poder del rei, capturant-se al bisbe Wiliesind, al seu germ� Ranosind i a Arangiscle, el defensor de Ll�via.
El seg�ent atac es va dirigir cap a Magalona, defensada pel bisbe Gumild. Davant un possible atac per mar Gumild va fugir a Nimes, i la ciutat va ser presa per Vamba amb escassa oposici�. Quedava el basti� de Nimes on estava Paulus amb un ex�rcit compost per francs i visigots. Forces enviades pel rei van arribar davant la ciutat el 31 d'agost del 673; els defensors esperaven l'arribada de refor�os dels francs, i per anticipar-se a la seva arribada l'ex�rcit reial va atacar la ciutat sense resultat positiu. Al final de l'endem� (en qu� els reialistes van tornar a atacar la ciutat sense aconseguir prendre-la) van arribar uns deu mil soldats gots al comandament del dux Wandemir o Waldemir, i aquella mateixa nit, ja de matinada, les portes de la ciutat van cremar i les forces del dux van penetrar a Narbona, refugiant-se els defensors en l'amfiteatre de la ciutat, on va esclatar la lluita entre ells: els gals desconfiaven dels gots, dels francs i de Paulus; els francs desconfiaven dels gots; i els gots desconfiaven dels francs i els gals. Paulus no va poder imposar la seva autoritat i va haver d'assistir a una gran matan�a entre els seus propis partidaris (2 de setembre). Al llarg el dia Paulus va consultar amb els seus col�laboradors, i va enviar a Argebad, bisbe de Narbona, a sol�licitar la clem�ncia reial (mentre els partidaris del rebel seguien lluitant entre ells). El rei va rebre a Argebad i va accedir a acabar la lluita per� va rebutjar la petici� que els rebels no rebessin el c�stig prescrit per les lleis. Les tropes visigodes van controlar la ciutat i es van establir destacaments per prevenir l'arribada de tropes dels francs. Centenars de gals, francs, saxons, gots i alguns hisp�-romans van ser detinguts juntament amb Paulus (entre ells Gumild, bisbe de Magalona). El 20 de setembre els presoners francs i saxons van ser expulsats cap a la seva p�tria.
Paulus va ser vestit amb vestuari reial en forma de mofa, i va ser condu�t amb els seus col�laboradors principals a pres�ncia del rei (4 de setembre) i dels nobles de palau, els gardings i tot el Officium present, i els comandaments militars. Vamba els pregunt� pel motiu de la rebel�li�, per a la que no van poder al�legar cap ofensa, i els va mostrar el seu jurament de fidelitat signat el 672 despr�s del seu acc�s al tron; despr�s va ser llegit el c�non setanta-cinc de l'IV Concili i la llei sobre rebel�li� de Khindasvint. No obstant aix� Vamba va ser magn�nim i no els va condemnar a mort ni els va fer encegar; van ser rapats i els seus b�ns confiscats.
Pels mateixos dies forces dels francs al comandament d'un duc anomenat Lupus va arribar fins a prop de Besiers, per� es va retirar en con�ixer la vict�ria del rei, i davant la pres�ncia de les forces visigodes lleials a la regi�, que acudien al tenir not�cies de la pres�ncia del duc.
A Narbona es va establir una guarnició visigoda i es va expulsar els jueus de la ciutat, que probablement havien pres partit per Paulus. Per a les ciutats de la Septimània es van nomenar nous comtes.
Després de la revolta
[modifica]Pacificada la província va llicenciar a l'exèrcit a Canaba, al sud de Narbona, i va tornar a Toledo, on va entrar acompanyat de Paulus i els seus col·laboradors, els quals anaven afaitats i descalços i amb vestits molt gastats (Paulus a més portava una corona falsa) que anaven pujats en carros tirats per camells. El poble va ser incitat a escarnir-los. L'1 de novembre del 673 Vamba va publicar la seva llei militar, que fins i tot obligava al clergat a mobilitzar-se contra enemics estrangers i usurpadors. Qui no acudís a les mobilitzacions seria assenyalat, rebria dues-centes fuetades i pagaria una lliura d'or.
Política interior
[modifica]El 674 Vamba va realitzar diverses construccions a Toledo. Durant el seu regnat sembla haver-se dedicat a la restauració de vies, aqüeductes i altres obres. Un combat contra vaixells àrabs és incert.
Política religiosa
[modifica]El 675 va convocar el XI Concili de Toledo, sínode dels bisbes de la Cartaginesa, i el III Concili de Braga, sínode de Bisbes de Galícia, però sembla que les relacions amb el clergat no van millorar. Vamba va imposar al metropolità de Mèrida, Esteve, el nomenament d'un bisbe anomenat Cuniuld per al monestir d'Aquae (Lusitània), i sembla que també va decidir nomenar bisbes en viles menors i a l'Església dels Sants Apòstols de Toledo, vulnerant la regla que no hi havia d'haver dos bisbes en una mateixa ciutat. El 30 de gener del 680 el cronista Julià va ser nomenat metropolità de Toledo. Al XI Concili de Toledo, celebrat el 7 de novembre del 675 a l'església de Santa Maria van assistir disset bisbes personalment i altres dos representats pels seus diaques (els de Segòvia i Ergávica o Ercávica o Arcávica), a més de cinc abats.
Deposició
[modifica]
Les circumstàncies del final del seu regnat resulten de les actes del XII Concili de Toledo, on s'explica que Vamba va ser deposat després de caure mortalment malalt.[2] Això succeí el 14 d'octubre de 680, i a petició d'un comte palatí, Ervigi, a causa de la malaltia del monarca, com era costum, es se'l va vestir amb l'hàbit monàstic i va ser tonsurat en presència de la noblesa palatina. Després es va recuperar miraculosament, tanmateix estava ja incapacitat legalment per a regnar, raó per la qual va renunciar i designar successor Ervigi. El document el van signar els magnats palatins i s'adreçà un escrit a l'arquebisbe Julià de Toledo per comminar-lo a ungir el nou rei el més aviat millor.
Aquests són els fets narrats pels bisbes i la versió oficial davant per als contemporanis de Vamba. La necessitat d'explicar-ho suposava que va haver-hi rumors que Ervigi havia ordit un complot per deposar el monarca i volia silenciar-los. És improbable que Vamba acceptés els cànons que implicaven la seva deposició i en canvi no respectés els que fixaven la forma d'elecció del nou sobirà, atès que legalment no podia ser designat. Una referència del XII Concili deixa entreveure que Vamba no va acceptar la seva deposició i va intentar recobrar el tron, la qual cosa no estaria renyida amb el nomenament d'un successor quan pensava que anava a morir (les dues coses serien il·legals). És clar que el clergat no el recolzava i que Ervigi va saber captar el suport de molts nobles, perquè els nobles i bisbes podrien haver obviat o canviat la llei que impedia regnar un vegada tonsurat.
Mort
[modifica]La mort de Vamba va esdevenir algun temps després. Uns autors indiquen que s'havia retirat al monestir de Pampliega, prop de Burgos, on va morir set anys i set mesos després (és a dir cap a maig o juny del 688; altres diuen que va morir als pocs mesos. Zeumer, a Neues Archiv des Gesellschaft für ältere deutsche Gesichteskunde indica la data del 4 de novembre del 683).
Llegat
[modifica]El municipi de Wamba en província de Valladolid porta el seu nom.[4] És el lloc on va morir Recesvint, aleshores anomenat Gerticos, i també el lloc on van nomenar Vamba nou monarca.[2] Això va fer que la població canvies de nom i prengués el del nou dignatari.
A l'Empordà i les àrees properes existeix l'expressió "Els collons d'en Vamba" (també escrit "Els collons d'en Wamba" o "Els collons d'en Bamba") per mostrar incredulitat o sorpresa. Aquesta expressió fa referència al monarca.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Vamba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cádiz Álvarez, Juan Carlos. La historia de Asturias... en pedazos (en castellà). vol. II: los siglos oscuros. Madrid: Ediciones Nobel, 2017, p. 99.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 García Moreno, Luis Agustín. «Wamba». Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Ramis, Sergi «Wamba, el pueblecito de Valladolid famoso por sus calaveras». La Vanguardia, 16-12-2019.
- ↑ «Els collons vint-i-u» (en castellà). [Consulta: 18 juliol 2024].
