Vés al contingut

Vertebrats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVertebrats
Vertebrata Modifica el valor a Wikidata

Tiliqua nigrolutea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demenuts Modifica el valor a Wikidata
Per�ode
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
F�lumChordata
Subf�lumVertebrata Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1812

Els vertebrats (Vertebrata) s�n un subembrancament de metazous celomats deuter�stoms cordats, de simetria bilateral, prove�ts d'un teixit ossi que forma v�rtebres que protegeixen el sistema nervi�s epineure, i dotats d'una dilataci� cef�lica o enc�fal protegida per una caixa cranial. Es distingeixen de la resta de cordats per tenir una columna vertebral (un eix esquel�tic que envolta la medul�la espinal), un crani i fenedures branquials obertes directament a l'exterior.[2]

Comprenen quasi 60.000 esp�cies, la meitat de les quals s�n peixos.[3] Els vertebrats han aconseguit colonitzar i adaptar-se a diferents ambients, inclosos els m�s dif�cils i inh�spits. Encara que procedeixen inicialment de l'aigua dol�a, han aconseguit ocupar el medi mar� i passar posteriorment al terrestre, el qual dominen en l'actualitat.

Caracter�stiques

[modifica]

Els vertebrats tenen simetria bilateral i estan prove�ts d'un crani que protegeix el cervell, i un esquelet cartilagin�s o ossi, que compr�n una part axial metameritzada, la columna vertebral.

Els vertebrats t�pics tenen el cos dividit en tres regions: cap, tronc i cua; el tronc al seu torn se subdivideix en t�rax i abdomen. Del tronc sobresurten les extremitats, que s�n senars en les llamprees i parells en la resta de vertebrats. Presenten notocordi, que es transforma en columna vertebral en l'estat adult. El cap est� ben diferenciat i agrupa i centralitza la majoria d'�rgans sensorials i nerviosos. L'estructura cranial dels vertebrats ha aconseguit mantenir-se f�cilment en estat f�ssil, motiu aquest que ha estat fonamental per con�ixer la seva evoluci�.

Durant el desenvolupament embrionari, les parets del cos dels vertebrats desenvolupen uns orificis o clivelles branquials, que donen lloc a les ganyes o br�nquies i a diferents estructures. L'esquelet pot ser ossi, cartilagin�s, i a voltes presenta dermoesquelet, que consisteix en unes formacions cut�nies.

Sistema integumentari

[modifica]

El sistema integumentari adquireix notable import�ncia en els vertebrats per les diferents funcions que exerceix. En el tegument es distingeixen estructures protectores i sensorials, gl�ndules amb funcions excretores, a�llament del medi, etc. Consta de tres capes ben diferenciades: epidermis, derma i hipodermis. Per la seva part, la coloraci� del tegument es deu sobretot als cromat�fors o c�l�lules pigment�ries ramificades de la pell.

La pell origina dos tipus de formacions importants:

  • Epid�rmiques. S�n gl�ndules anomenades faneres que depenent del tipus de subst�ncia elaborada pot ser verinosa, per exemple en molts peixos, amfibis i r�ptils, i seb�cies, sudor�pares i mam�ries en els mam�fers. Les faneres consisteixen en teixits o ap�ndixs cornis de la pell, com urpes, ungles, plomes, becs, p�ls, crins, i pe�lles, i un tipus de banyes la dels rinoceronts.
  • D�rmiques. Donen lloc a les escates dels peixos, les plaques �ssies de les cobertes de determinats r�ptils com els quelonis, les dures escates de la pell dels cocodrils, les banyes dels remugants, etc.

Aparell locomotor

[modifica]

L'aparell locomotor dels vertebrats s'ha modificat a partir de la seva funci� inicial, la nataci�, a altres de m�ltiples que permeten moviments complexos segons les condicions registrades pels �rgans sensitius. Els peixos, habitants del medi primigeni, van sofrir canvis evolutius importants a partir de l'aparici� de les aletes parelles, que posteriorment es van convertir en quiridis o extremitats locomotores pentad�ctiles, de cinc dits, quan van comen�ar la conquesta del medi terrestre, i que sofririen posteriorment adaptacions espec�fiques, tals com les mans prensores dels primats, les urpes dels felins, o les ales de sustentaci� a�ria dels ocells.

Aparell circulatori

[modifica]

En els vertebrats el sistema circulatori �s tancat, mitjan�ant el qual es transporta oxigen i nutrients als diferents teixits i c�l�lules; presenten gl�buls vermells que transporten l'oxigen mitjan�ant l'hemoglobina. Consta de sistema sanguini i sistema limf�tic. Est� dotat d'un cor dividit en cambres, art�ries, arterioles, venes, v�nules i capil�lars. En els peixos hi ha un circuit sist�mic i un altre de branquial.

En molts vertebrats terrestres el sistema sanguini �s doble; hi ha una circulaci� major o general, i una circulaci� menor o pulmonar, �s a dir, no es barregen la sang arterial i la venosa. El cor dels peixos cacarruta tenen dues cambres, una aur�cula i un ventricle; en els amfibis i r�ptils hi ha dues aur�cules i un ventricle. En les aus i mam�fers �s tetracameral, amb dues aur�cules i dos ventricles, i amb una s�rie de v�lvules card�aques.

En els vertebrats existeix, a m�s a m�s, un sistema limf�tic, encarregat de recollir el l�quid intersticial.

Aparell respiratori

[modifica]

El sistema respiratori dels vertebrats �s branquial en els animals aqu�tics (cicl�stoms, peixos i larves d'amfibis), i pulmonar en els terrestres i en part dels aqu�tics.

La br�nquia �s un �rgan o ap�ndix filiforme, en forma de l�mina vascularitzada, externa o interna segons es disposi en el cos. Tenen una funci� respirat�ria, i estan especialitzades per a l'intercanvi gas�s en el medi aqu�tic. Totes les br�nquies presenten en com� una ampla superf�cie de contacte amb el medi, i en elles la irrigaci� sangu�nia es troba molt m�s desenvolupada que en altres parts del cos.

En les aus, l'aparell respiratori �s summament efica�; proporciona l'oxigen necessari per generar l'energia que el cos demanda per l'esfor� desenvolupat durant el vol. Consta d'un sistema de bronquis que estan connectats a uns sacs aeris; els pulmons estan dividits en alv�ols i petits l�buls.

Sistema nervi�s

[modifica]

El sistema nervi�s dels vertebrats compr�n el sistema nervi�s central (SNC), que al seu torn consta d'enc�fal i medul�la espinal; i el sistema nerviós perifèric, que consta de nombrosos ganglis i nervis (raquidis o espinals); existeix a més un sistema nerviós autònom, simpàtic i parasimpàtic, que innerva les vísceres.

Els òrgans sensorials, així com les funcions motrius, són molt perfeccionades i desenvolupades. Els nervis raquidis es ramifiquen a diferents nivells de la medul·la, i innerven els diferents músculs, glàndules i òrgans. En el cas dels tetràpodes, apareixen dos engruiximents a la medul·la, les intumescències cervicals i lumbar, a conseqüència del desenvolupament de les potes.

Els sentits inclouen:

  • ulls, disposats en càmera de visió lateral, llevat d'en algunes aus i mamífers primats, que és binocular;
  • tangoreceptors, que inclou els òrgans tàctils dels mamífers i la línia lateral (captadors d'ones de pressió) dels ciclòstoms, peixos i alguns amfibis aquàtics;
  • òrgans auditius, en els tetràpodes consta d'orella interna i orella mitjana, finestres oval i rodona, membrana timpànica i ossets, que transmet la vibració del timpà, a la còclea o cargol. L'orella mitjana comunica amb la faringe a través de la trompa d'Eustaqui; els mamífers disposen a més d'una orella externa. En els peixos només hi ha orella interna.

Sistema endocrí

[modifica]

El sistema endocrí dels vertebrats està molt perfeccionat; mitjançant les hormones regula múltiples funcions de l'organisme. Està controlat per l'hipotàlem i la hipòfisi, que mitjançant l'elaboració de missatges bioquímics exerceixen la seva acció sobre les gònades, pàncrees, glàndules suprarenals, etc.

Aparell digestiu

[modifica]

L'aparell digestiu dels vertebrats va evolucionar a partir de les primeres formes que s'alimentaven mitjançant sistemes filtradors, fins als vertebrats macrofàgics, que va suposar una sèrie d'adaptacions dels diferents elements que intervenen: dentals, mastegadors, musculars, i fins i tot de les mateixes cavitats internes, així com els components enzimàtics necessaris per realitzar la digestió.

Consisteix en una cavitat oral o boca, faringe, esòfag, estómac, intestí i anus. Aquests òrgans estan associats a altres formacions glandulars annexes, com les salivals, el fetge i el pàncrees. En els tetràpodes, la cavitat bucal és de complexitat creixent; en ella es desenvolupen un conjunt d'estructures auxiliars, com els llavis, la llengua, el paladar i les dents.

L'estómac està típicament dividit en tres regions; en el cas dels remugants, degut a la seva adaptació a dietes herbívores, presenten un estómac de quatre cavitats. En els ocells es distingeix un proventricle i un pedreguer triturador; i a l'esòfag, un diverticle o pap.

L'intestí és compost d'un porció estreta, l'intestí prim, i una altra de més curta i ampla, l'intestí gros. En el primer vessen la bilis del fetge i el suc pancreàtic del pàncrees, que realitzen una funció proteolítica, és a dir, realitzen la degradació de les proteïnes, i així es poden absorbir els nutrients a través de les microvellositats. A l'intestí gruixut s'absorbeix l'aigua i es formen els rebuigs o excrements.

Inicialment, els vertebrats primitius s'alimentaven mitjançant sistemes de filtració, els quals aviat van ser reemplaçats per altres de més evolucionats. El resultat va ser una reducció de la mida de la faringe i del nombre de clivelles branquials. Excepte en els àgnats, que són els vertebrats més primitius, els dos primers arcs branquials de la resta de vertebrats van evolucionar fins a transformar-se en les mandíbules, que s'han especialitzat en la captura de l'aliment.

Aparell excretor

[modifica]

El sistema excretor dels vertebrats està format per l'aparell renal i les glàndules sudorípares. Està molt perfeccionat en comparació amb els cordats inferiors. Mitjançant estructures especialitzades s'aconsegueix filtrar els líquids interns al marge del medi extern, alhora que manté en equilibri el nivell de tots ells dins del cos.

Reproducció

[modifica]

El tipus de reproducció dels vertebrats és sexual llevat d'algunes excepcions, com el cas d'alguns peixos amb casos d'hermafroditisme, habitualment mitjançant sexes separats, amb fecundació interna o externa, i tant vivípars com ovípars. Els mamífers presenten la major complexitat, en els quals l'embrió es desenvolupa en l'interior de la mare rebent l'aliment a través de la placenta. Després de néixer les cries l'administració de l'aliment s'efectua mitjançant la llet segregada per les glàndules mamàries.

Evolució

[modifica]

Els primers registres fòssils són de l'Ordovicià, encara que s'estima que podien existir ja en el Cambrià. En el Devonià, els sarcopterigis (peixos pulmonats), van obrir les portes a l'aparició dels primers tetràpodes. Els amfibis es van diversificar durant el Carbonífer i van donar lloc als avantpassats dels amfibis moderns (lissamfibis), especialment el grup dels crosopterigis, que tenien la capacitat de respirar aire atmosfèric. La major part es van extingir (†) al final de l'era paleozoica.

El desenvolupament dels amniotes va succeir a començaments del Carbonífer, a partir d'uns tetràpodes semblants als amfibis. Es van diferenciar tres llinatges:

Classificació

[modifica]

Classificació linneana tradicional

[modifica]

Durant dècades, els vertebrats s'han classificat en vuit grans grups:

Ordenats taxonòmicament seguirien el següent esquema:

Classificació cladística

[modifica]

Intensos estudis basats en mètodes cladístics, sobretot a partir de la dècada dels 80, han produït una revolució en la classificació dels vertebrats; el debat roman obert i la classificació que segueix no ha de considerar-se definitiva.[4][5][6]

Vertebrata
Agnatha

Hyperoartia (llampreses)



Myxini




?†Euconodonta


unnamed

Pteraspidomorphi



?†Thelodonti


unnamed

?†Anaspida


unnamed

Galeaspida


unnamed

?†Pituriaspida



Osteostraci


Gnathostomata

Placodermi (peixos cuirassats)


unnamed

Acanthodii, incl. Chondrichthyes (peixos cartilaginosos)


Euteleostomi

Actinopterygii (peixos d'aletes amb radis)


Sarcopterygii
(peixos d'aletes lobulades)

?†Onychodontiformes



Actinistia (celacants)


unnamed

Porolepiformes



Dipnoi (peixos pulmonats)



unnamed

Rhizodontimorpha




Tristichopteridae



Tetrapoda













Cal destacar que diversos tàxons de la classificació linneana tradicional són parafilètics: peixos (tots els vertebrats no tetràpodes), Osteichthyes (Actinopterygii + Sarcopterygii), Reptilia (Testudines + Lepidosauria + Crocodilia), i que els ocells són un clade més dins els "rèptils"; si es tenen en compte les formes fòssils, grups com els amfibis esdevenen també parafilètics. Els «rèptils», en sentit cladístic, inclouen els ocells i no inclouen els «rèptils» que van evolucionar als mamífers (sinàpsids).

Referències

[modifica]
  1. «Fish» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 4 juny 2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
  2. Díaz i Santos, 1998, p. 184.
  3. IUCN The World Conservation Union
  4. Hickman, C. P., Ober, W. C. i Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
  5. Janvier, P. 1997. Vertebrata. Animals with backbones. Version 1 January 1997 (under construction). http://tolweb.org/Vertebrata/14829/1997.01.01 in The Tree of Life Web Project, http://tolweb.org/
  6. «A phylogenomic framework and timescale for comparative studies of tunicates». BMC Biology, 16, 1, 4-2018, pàg. 39. DOI: 10.1186/s12915-018-0499-2. PMC: 5899321. PMID: 29653534.

Bibliografia

[modifica]
  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Tree of Life (anglès)
  • Vertebrate: individual or colony (anglès)