Vic Eastwood
 Amb la BSA n�m. 3 al Motocross des Nations de 1967  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1941 Lancashire (Anglaterra) |
| Mort | 1r desembre 2019 (78 anys) |
| Activitat | |
| Ocupaci� | pilot de motociclisme, comerciant |
| Esport | motocr�s enduro |
| Lloc web | wiseco.co.uk |
  | |
Vic Eastwood (Lancashire, 26 de novembre de 1941 - 1 de desembre de 2019)[1][2][3] fou un pilot de motocr�s angl�s que va assolir una gran popularitat durant la d�cada del 1960, quan era considerat un dels millors del m�n.[4][5] Entre altres �xits destacats, form� part de l'equip brit�nic guanyador del Motocr�s de les Nacions quatre anys seguits (de 1964 a 1967) i fou vuit vegades subcampi� brit�nic (sovint, per molt pocs punts de difer�ncia amb el campi�).[2][5] Els seus fills, Mark i Scott Eastwood, continuaren anys m�s tard la tradici� familiar tot esdevenint reconeguts pilots d'aquest esport.
A banda dels seus �xits esportius, Eastwood �s recordat per les innovacions tecnol�giques que introdu�a a les motocicletes, fruit dels seus coneixements d'enginyeria, i la seva habilitat per a descobrir futurs campions. Des del seu establiment comercial de Swanley (Kent), Vic Eastwood Motorcycles, patrocin� i ajud� nombrosos pilots de motocr�s.[5]
Resum biogr�fic
[modifica]Nascut a Lancashire, Vic Eastwood visqu� quasi tota la seva vida a Kent, on es va traslladar amb la seva fam�lia quan tenia 3 o 4 anys.[6] El seu pare era un gran afeccionat al motociclisme que durant la d�cada del 1950 competia en tota mena de modalitats, ja fos trial, motocr�s o el TT de l'illa de Man. Vic va demostrar aviat un gran inter�s per aquest esport[5][6] i ja de ben jove practicava per fora d'asfalt amb una Francis-Barnett rudiment�ria que li havia comprat son pare. El 1956, tot i no tenir encara els 16 anys reglamentaris, va aconseguir una llic�ncia i es va apuntar al seu primer motocr�s amb una Greeves que tamb� li havia comprat el seu pare, per� diversos problemes t�cnics van fer que descart�s aquesta moto en favor de la BSA Gold Star 500 paterna. En un circuit molt enfangat, va guanyar la cursa i gr�cies a aquesta vict�ria fou ascendit de cop a la categoria Experts. Aquest �xit el va conv�ncer d'abandonar el rugbi, esport que practicava de feia temps, i despr�s de vendre's la Greeves es va comprar una Gold Star.[6]
L'etapa a AMC
[modifica]
En deixar l'escola s'apunt� a un institut polit�cnic, on n'aprengu� molt sobre motors.[6] A finals de la d�cada de 1950, Eastwood ja era un dels habituals vencedors a les proves de motocr�s de Kent amb la seva BSA. Despr�s d'una impressionant actuaci� en una cursa del campionat brit�nic a Hawkstone Park, on fou quart, el director esportiu d'AMC (fabricant entre d'altres de les Matchless i AJS) Hugh Viney el fitx� com a pilot oficial. Eastwood deix� en segon terme els estudis d'enginyeria i comen�� una carrera esportiva que duraria 20 anys.[6]
Un cop a AMC, Eastwood es passava el temps a la f�brica, amb seu a Woolwich, treballant en les seves motocicletes. La Matchless 500cc era r�pida per� poc manejable, per la qual cosa en va dissenyar un nou xass�s "Duplex" (de doble bressol), tan encertat que el seu company d'equip, Dave Nicoll, en va voler un altre. Aquell xass�s fou el precursor d'una nova generaci� de motos de motocr�s AMC altament competitives.[6]
En aquella �poca, el motocr�s gaudia d'una gran audi�ncia televisiva al Regne Unit i durant l'hivern, la BBC en retransmetia una prova cada dissabte a la tarda: eren els anomenats "TV Scrambles". Eastwood hi participava ass�duament amb la Matchless i era sempre un dels capdavanters, cosa que li don� una gran popularitat al pa�s.[5][6] Esperonat per les seves vict�ries, va provar sort al mundial i s'apunt� al Gran Premi d'It�lia, on tot i acabar quart a la sessi� qualificat�ria, hagu� d'abandonar la cursa quan se li trenc� la cadena.[6] Eastwood va competir dos anys seguits als ISDT amb una AJS 497cc. El 1962, a Garmisch-Partenkirchen (RFA), form� part de l'equip brit�nic per al Vas de Plata al costat d'Arthur Lampkin i Triss i Bryan Sharp. Tots quatre obtingueren la medalla d'or i, a m�s, l'equip va acabar la prova en segon lloc final, nom�s superat pels amfitrions, els alemanys occidentals. L'any seg�ent, per�, a Txecoslov�quia va ser desqualificat en rebre ajuda mec�nica de forma ireglament�ria despr�s d'una avaria.[6]
Oficial de BSA (1965-1967)
[modifica]A mitjan dècada del 1960, AMC entrà en fase de crisi financera i Eastwood hagué de cercar una alternativa per a la temporada de 1965. Després de dubtar entre els equips oficials de ČZ i BSA, optà per aquesta darrera marca. Aquell primer any amb la BSA, Eastwood va liderar breument la classificació del mundial després del cinquè Gran Premi, però una avaria al següent el va fer retrocedir finalment a la tercera posició final del campionat, empatat a punts amb Rolf Tibblin (CZ).[5][6]
Durant les dues temporades següents, Eastwood aconseguí diverses victòries i podis amb la BSA, entre ells un sonat triomf individual al Motocròs de les Nacions de 1967 (la seva tercera victòria consecutiva com a membre de l'equip britànic) a Markelo (Països Baixos), on va vèncer els holandesos i belgues a casa seva, just al seu terreny preferit, en un circuit amb profunds sorrals.[5] Malauradament, però, avaries freqüents l'acabaven apartant de la lluita pel títol mundial. Decebut amb el rendiment de la moto, en acabar el contracte amb BSA va deixar l'equip i va fitxar per l'importador de Husqvarna al Regne Unit, Brian Leask.[6]
El canvi a Husqvarna (1968)
[modifica]Amb la Husqvarna, un cop adaptat al seu motor de dos temps (fins aleshores havia pilotat quasi sempre motos de quatre temps), Vic Eastwood va esdevenir un dels principals rivals a batre al mundial de 500cc de 1968. Després del Gran Premi de Bèlgica, a Namur, Brian Leask se n'anà a Suècia, a petició d'Eastwood, per tal de demanar a la fàbrica que li milloressin el xassís amb alguns suggeriments seus. El resultat va fer la moto molt més manejable. També va aconseguir un cilindre especial de 440cc, el qual millorava encara més el rendiment de la moto (fins aleshores de 420cc).[5] Gràcies a aquestes modificacions, Vic Eastwood va guanyar aquella temporada el Gran Premi de Gran Bretanya (en un enfangat Farleigh Castle[2][5]) i el de Luxemburg a Ettelbruck.[5][6]
Vic Eastwood era un dels favorits de cara al campionat del món de 1969. Malauradament, en una cursa televisada del BBC Grandstand Trophy durant la pretemporada, a Hawkstone Park, va caure i va patir una greu fractura de genoll, cosa que el va deixar sense cap possibilitat per al títol. Li costà dues temporades refer-se'n, però tot i tornar a competir uns anys més tard, ja no va recuperar mai més el seu rendiment anterior.[4][6]
Darrers temps
[modifica]Després de l'etapa amb Husqvarna, ja recuperat de la greu lesió, Eastwood va tornar a córrer amb motos britàniques de quatre temps, començant per AJS. El primer que va demanar a aquest fabricant fou que l'hi apugessin el motor de cilindrada, passant dels 410 cc inicials a gairebé 500, cosa que feu la moto més competitiva. Després de participar-hi en algunes curses del campionat britànic i del mundial, l'empresa es retirà de les competicions i Eastwood fitxà per l'importador de Maico al Regne Unit, Bryan "Badger" Goss. Amb les motos alemanyes de dos temps, l'anglès va seguir actiu al campionat mundial i britànic durant un parell de temporades. El 1975 va tornar a canviar i va passar a CCM, empresa fundada per Alan Clews que fabricava motocicletes amb motors BSA molt millorats. El 1976 s'afegí a l'equip l'antic pilot de Bultaco Vic Allan.[6]
Amb els anys, però, la importància que havia anat prenent el seu establiment comercial feia que es pogués dedicar cop menys a les curses, fins que, a finals de la dècada de 1970, es va retirar definitivament de la competició.[5][6]
Enginyer i comerciant
[modifica]A banda d'un expert motociclista, Vic Eastwood fou també un reputat enginyer i pilot provador. A més, des de la seva botiga de Swanley, Eastwood Motorcycles,[4] situada a tocar del cèlebre circuit de motocròs Canada Heights, exercí de dinamitzador esportiu i promotor del motocròs a tota la zona del sud-est d'Anglaterra. El seu establiment funcionava també com a escuderia de competició, amb el nom de Eastwood Racing.[6]
Eastwood va inaugurar el seu establiment el 1974,[5][6] mentre encara competia regularment. Va comen�ar venent-hi principalment motos Husqvarna i Maico. El 1980, ja retirat de les curses, esdevingu� el principal concessionari Honda al Regne Unit. Actualment, gestionat pel seu fill Mark, el taller d'Eastwood s'encarrega entre altres coses de mantenir les suspensions de l'equip oficial de motocr�s d'Honda al Regne Unit.[5]
A banda de la seva activitat comercial, Eastwood estigu� sempre involucrat en el camp del desenvolupament i disseny de motocicletes i components. Va crear, per exemple, un sistema d'escapament m�s potent i silenci�s en col�laboraci� amb Derek Elwell. Tamb� va tenir un gran protagonisme en el desenvolupament de les primeres motocicletes amb xass�s d'alumini, les VE Hagon Suzuki i Yamaha, i va millorar molt les CCM quan n'era pilot de f�brica.[6]
Palmar�s en motocr�s
[modifica]| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Temporades | D�cades de 1950 a 1970 |
| Equips | Matchless, BSA, Husqvarna, AJS, Maico, CCM |
| Debut | 1956 (a 15 anys) |
| Palmarès en motocròs | |
| GP guanyats | 2 |
| MXDN | 4 (1964 - 1967) |
| Palmarès en enduro | |
| ISDT | 1 medalla d'or (1962) |
| Activitat professional | |
| Negocis | Vic Eastwood Motorcycles a Swanley (Kent) |
| Residència | Residí des de nen a Kent |
Palmarès internacional
[modifica]Font:[7]
| Any | Motocicleta | C. del món 500cc |
MXDN [a 1] |
|---|---|---|---|
| 1963 | Matchless | - | |
| 1964 | Matchless | 8è | 1r |
| 1965 | BSA | 3r | 1r |
| 1966 | BSA | 12è | 1r |
| 1967 | BSA | 10è | 1r |
| 1968 | Husqvarna | 6è | |
| 1972 | AJS | 26è | |
| 1973 | AJS/Maico | 21è | |
| 1974 | Maico | 28è | |
| 1975 | CCM | 35è | |
| 1976 | CCM | 16è | |
| 1977 | CCM | 36è | |
- ↑ La classificació consignada a MXDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
Palmarès al Campionat britànic
[modifica]
| Any | Motocicleta | 500cc |
|---|---|---|
| 1960 | BSA | 10è |
| 1961 | Matchless | 7è |
| 1962 | Matchless | 6è |
| 1963 | Matchless | 2n |
| 1964 | Matchless | 2n |
| 1965 | BSA | 2n |
| 1966 | BSA | 2n |
| 1967 | BSA | 3r |
| 1968 | Husqvarna | 2n |
| 1969 | Husqvarna | - |
| 1970 | Husqvarna | 9è |
| 1971 | AJS | 6è |
| 1972 | AJS | 5è |
| 1973 | Maico | 3r |
| 1974 | Maico | 2n |
| 1975 | CCM | 2n |
| 1976 | CCM | 5è |
Referències
[modifica]- ↑ «Vic Eastwood» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vic Eastwood - RIP» (en anglès). acu.org.uk. ACU, 04-12-2019. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ Weysel, Jody. «Godspeed! Vic Eastwood (1941-2019)» (en anglès). motocrossactionmag.com, 06-12-2019. [Consulta: 30 desembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Coombs, Davey. «The Lives They Lived - Vic Eastwood» (en anglès). racerxonline.com, 01-01-2020. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 «Vic Eastwood 1941-2019» (en anglès). motoheadmag.com. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 Westlake, Andrew. «Vic Eastwood: MX Legend» (en anglès). dirtbikerider.com, 16-12-2019. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ Berry, Ian. «Scrambles and Motocross Winners 1951-1974». A: Out Front! British Motocross Champions 1960-1974 (en anglès). High Wycombe: Panther Publishing, 2011, p. 12-13. ISBN 978-0-9564975-3-6.
- ↑ «Grande Bretagne - Auto Cycle Union» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 24-02-2023. [Consulta: 27 febrer 2023].
Bibliografia
[modifica]- Westlake, Andy. «Vic Eastwood - Multitasker». A: Off-Road Giants! (volume 2): Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2011, p. 105-111. ISBN 978-1845843236.
Enllaços externs
[modifica]
