Vés al contingut

Viviane Reding

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaViviane Reding

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 abril 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Esch-sur-Alzette (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
Diputada de la Cambra de Diputadas de Luxemburg
30 octubre 2018 – 1r octubre 2022 (dimissió)Viviane Reding →

Circumscripció electoral: Centre
Diputada al Parlament Europeu

1r juliol 2014 – 1r setembre 2018 – Christophe Hansen →

Circumscripció electoral: Luxemburg
Comissària Europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania
2010 – 2014
Diputada al Parlament Europeu

7 agost 1999 – 15 setembre 1999

Circumscripció electoral: Luxemburg
Diputada al Parlament Europeu

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999

Circumscripció electoral: Luxemburg

Diputada al Parlament Europeu

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: Luxemburg

Conseller comunal
Comissària Europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut
Membre de la junta Bertelsmann Stiftung
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París
Liceu Hubert Clément Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPol�tica, educaci� i cultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel�les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaci�pol�tica, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Social Cristi� Modifica el valor a Wikidata
Particip� en
22 gener 2014Trobada Anual del F�rum Econ�mic Mundial de 2014
23 gener 2013Trobada Anual del F�rum Econ�mic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm3278799 Facebook: VivianeRedingEU X: VivianeRedingEU Modifica els identificadors a Wikidata

Viviane Reding (Esch-sur-Alzette, Luxemburg 27 d'abril de 1951) �s una pol�tica luxemburguesa que ha desenvolupat la major part de la seva carrera al Parlament Europeu, de qu� actualment �s membre. Entre 1999 i 2014 va ser membre de la Comissi� Europea.[1]

Biografia

[modifica]

Va n�ixer el 27 d'abril de 1951 a la ciutat d'Esch-sur-Alzette, poblaci� situada al Districte de Luxemburg. Va estudiar humanitats a La Sorbona de Par�s, i s'especialitz� posteriorment en periodisme. Entre 1978 i 1999 fou membre del diari Luxemburger Wort, i entre 1986 i 1998 dirig� la Union luxembourgeoise des journalistes.

L'any 1992 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Carrera pol�tica

[modifica]

L'any 1979 fou nomenada membre del Parlament de Luxemburg pel Partit Popular Social Cristi�, i esdevingu� presidenta del Comit� pol�tic Social, membre del Parlament del Benelux i membre de l'Assemblea Parlament�ria de l'OTAN.

En les eleccions europees de 1989 fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu, i es convert� en la l�der de la secci� luxemburguesa del Partit Popular Europeu, esc� que abandon� l'any 1999. Durant la seva etapa de diputada europea entre 1989 i 1992 fou presidenta de les comissions de peticions, fins al 1994 vicepresidenta de les comissions d'afers socials i posteriorment vicepresidenta de la Comissi� de Llibertats Civils, Just�cia i Assumptes d'Interior.

L'any 1999, durant la presid�ncia de Romano Prodi al capdavant de la Comissi� Europea, fou escollida Comiss�ria Europea d'Educaci�, Formaci� i Cultura, c�rrec que ocup� fins al 2004, quan sota la presid�ncia de Jos� Manuel Dur�o Barroso fou escollida Comiss�ria Europea de la Societat de la Informaci� i els Mitjans de Comunicaci�, c�rrec que ocup� fins al 2010. El mateix any fou escollida Vicepresidenta de la Comissi� Europea i Comiss�ria Europea de Just�cia, Drets Fonamentals i Ciutadania.

Reding es feu con�ixer als Pa�sos Catalans el 30 de setembre de 2012 quan afirm� que no existia cap llei que sentenci�s que Catalunya hauria d'eixir de la Uni� Europea si s'independentitzava durant una entrevista al Diario de Sevilla.[2] La declaraci� cre� un malestar a l'estat espanyol que afirmava constantment que Catalunya romandria fora per for�a de la Uni� Europea i de la zona euro i s'afirm� que la comiss�ria europea no havia fet aital afirmaci�. El 18 d'octubre un diari escoc�s, el Newsnet Scotland, va demostrar que l'estat espanyol havia pressionat la UE per mor de manipular les paraules de Reding, publicant l'entrevista �udio de la comiss�ria europea.[3] L'afer no s'acab� aix�, ja que el 30 d'octubre del mateix any, el diari espanyol El Pa�s filtr� una carta de Viviane Reding, datada del 4 d'octubre, en la qual responia al secretari d'estat d'exteriors espanyol, ��igo M�ndez Vigo, i li deia que co�ncidia amb la posici� del govern espanyol.[4] La not�cia oblig� diversos portaveus de la UE, com ara Pia Ahrenkilde o Olivier Bailly, a fer declaracions desmentint l'an�lisi del contingut de la carta tot afirmant que la UE no es pronunciaria fins que no hi hagu�s una petici� formal.[5] Tot i aix�, a desgrat del que havia pogut afirmar abans durant l'entrevista inicial i a les paraules dels portaveus europeus, Viviane Reding es va desdir una altra vegada amb una declaraci� que feu l'11 de novembre de 2012 afirmant que "Si Catalunya decid�s separar-se d'Espanya no seria autom�ticament un nou membre de la UE" i que a conseq��ncia "hauria de presentar una sol�licitud d'acc�s a la Uni� Europea".[6]

El 2014 va abandonar la Comissi� Europea per presentar-se a les eleccions europees i fou escollida membre del Parlament Europeu.

Refer�ncies

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Pàgina de Viviane Reding a la Comissió Europea