Walter Model
Walter Model (Genthin, 24 de gener de 1891 - Ratingen, 21 d'abril de 1945), de nom complet Otto Moritz Walter Model, va ser un general i posteriorment un Mariscal de Camp alemany durant la Segona Guerra Mundial. Destaca per les seves batalles defensives en la segona meitat de la guerra, principalment al Front Oriental, per� tamb� a l'occidental, aix� com per la seva proximitat a Adolf Hitler i al Nazisme. Se l'ha considerat com el millor t�ctic defensiu de la Wehrmacht.
Si b� era un comandant agressiu de panzers als inicis de la guerra, va ser especialment conegut per la seva pr�ctica en la guerra de desgast (el seu col�lega, el General Erhard Raus, ho anomenava "la zona defensiva"). Posava �mfasi en les fortificacions, un rebuig a donar terreny (que no s'ha de confondre amb un rebuig absolut a les retirades) i a la import�ncia de no permetre grans trencaments de les l�nies per part de l'enemic. Aix� li port� grans �xits, per� la seva mort el 1945 volia dir que els seus rivals el superarien en l'elecci� de la guerra de maniobra.
Model crid� l'atenci� de Hitler ja abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, per� la seva relaci� no es va fer propera fins al 1942. El seu estil tena� i la seva personalitat agressiva li van fer guanyar la simpatia de Hitler, qui el considerava com el seu millor comandant i repetidament li encarregava que solucion�s situacions desesperades. No obstant aix�, al final de la guerra aquesta va decaure molt, despr�s que Model fos derrotat a les Ardenes.
En termes personals, Model �s considerat com un l�der capa� i competent, per� era conegut per "demanar massa i tot massa r�pid", sense acceptar excuses pel frac�s ni dels seus homes ni dels seus superiors. Es deia que les seves tropes havien "patit sota les seves demandes err�tiques i inconsistents", i que sovint no era conscient del que no era possible. Per un altre costat, el seu desafecte per la burocr�cia i el seu discurs cru sovint el feien apreciat pels seus homes.
Biografia
[modifica]La decisi� de Model de cremar els seus papers abans de su�cidar-se fa que se s�piga poc sobre els seus inicis. Nascut a Genthin, Sax�nia, fill d'un professor de m�sica de classe mitjana-baixa, no tenia antecedents militars a la fam�lia. El 1908 ingress� a l'Acad�mia d'Oficials de l'Ex�rcit a Nysa, d'on es gradu� com a Leutnant del 52� Regiment d'Infanteria von Alvensleben el 1910. Va fer pocs amics entre els seus companys, i aviat va ser conegut per la seva ambici�, conducta i franquesa. Aquestes serien les caracter�stiques que marcarien tota la seva carrera.
Primera Guerra Mundial
[modifica]Durant la Primera Guerra Mundial, el 52� d'Infanteria form� part de la 5a Divisi�, lluitant al Front Occidental. Model serv� com a ajudant al 1r Batall�. Al maig 1915 va ser ferit prop d'Arr�s, i a l'octubre guany� la Creu de Ferro de 1a classe. Els seus m�rits van cridar l'atenci� del seu comandant de divisi� el qual, tot i que no li agradava el seu inc�mode subordinat, el recoman� per a ser destinat a l'Estat Major. Entre altres coses, aix� signific� que Model nom�s prengu� part en les etapes inicials de la Batalla de Verdun, i que escap� de la carnisseria del Somme, en la qual particip� la seva divisi�.
Model particip� el curs abreujat per a oficials d'Estat Major i torn� amb la 5a Divisi� com a ajudant de la 10a Brigada, c�rrec que vingu� seguit de diversos m�s com a comandant de companyia al 52� d'Infanteria i al 8� de Granaders. Va ser promogut a Hauptmann al novembre de 1917, i el 1918 va ser destinat a l'Estat Major de la Divisi� de la Gu�rdia, en la que lluit� en l'Ofensiva de Primavera. Acab� la guerra amb la 36a Divisi� de Reserva.
Anys d'entreguerres
[modifica]Al final de la guerra, Model tenia una reputaci� d'oficial capa� amb un gran potencial. A m�s, era conegut per Hans von Seeckt, cap de l'esquifit Reichswehr, dels seus c�rrecs d'Estat Major durant la guerra, i portava molt bones refer�ncies del General Major Franz von Rantau, comandant de la 36a Divisi� de Reserva. Per tant, era obvi que fos un dels 4.000 oficials que serien retinguts pel Reichswehr. Model normalment es mantingu� apartat de la pol�tica en el ca�tic per�ode que marc� l'inici de la Rep�blica de Weimar, si b� com a oficial de l'ex�rcit hagu� de participar en la sagnant repressi� de l'al�ament comunista al Ruhr. A l'any seg�ent es cas� amb Herta Huyssen, amb qui tindria 3 fills: Christa, Hella i Hansgeorg. Model odiava les hist�ries de guerra, i mai no discut� de pol�tica o de guerra amb la seva esposa.
El 1925 va ser destinat a la 3a Divisi� d'Infanteria, una formaci� d'elit del Reichswehr, i una de les que m�s particip� en les noves innovacions t�cniques del moment. Des de 1928 estudi� t�ctica i estudis de guerra en general del curs b�sic de l'Estat Major General, i el 1930 va ser destinat a la Branca d'Entrenament del Truppenamt. Va ser conegut pel seu suport entusiasme per modernitzar l'ex�rcit, i per la seva total manca de tacte. El 1938 va ser ascendit a Generalmajor, donant una demostraci� d'un assalt sobre maquetes de fortificacions txeques que impression� a Hitler, per� que preocup� el cap de l'Estat Major de l'Ex�rcit, Ludwig Beck, que intentava dissuadir a Hitler de l'ocupaci� dels Sudets). Com molts altres oficials, Model donava suport al Partit Nazi, i durant la seva estada a Berl�n mantingu� contactes amb diversos alts membres del r�gim nazi, fent amistat amb Joseph Goebbels i Hermann G�ring.
Segona Guerra Mundial
[modifica]Model pass� el primer any de la Segona Guerra Mundial com a Cap d'Estat Major, primer al IV Cos durant la invasi� de Pol�nia i despr�s al XVI Armee durant la Batalla de Fran�a. L'abril del 1940 va ser promogut a Generalleutnant, i al novembre d'aquell any tingu� el seu comandament superior, quan va ser destinat a comandar la III Panzerdivision. Immediatament proced� a ignorar totes les formalitats d'organitzaci� i comandament, amb la qual cosa captiva als seus homes i exasper� al seu estat major, que sovint havia d'arreglar-ho tot. Tamb� institu� un programa d'entrenament d'armes combinades, on els seus homes anaven amb grups similars: els tanquistes anirien amb la infanteria, els enginyers amb les unitats de reconeixement, etc. Model aix� s'anticipava diversos mesos a l'�s dels kampfgruppen (si b� posteriorment aquesta pr�ctica esdevindria universal, no ho era pas a la Wehrmacht a final de 1940 i inici de 1941).
La invasi� de la Uni� Sovi�tica
[modifica]Per a l'Operaci� Barbarroja, la 3a Divisi� Panzer va ser assignada al XXIV Panzerkorps, pertanyent al Panzergruppe 2, comandat per Heinz Guderian. La campanya s'inici� el 22 de juny de 1941, amb Guderian fent que les seves divisions avancessin a tota m�quina. Aix� li an� b� a Model, i pel 4 de juliol, les seves unitats d'avan�ada ja havien arribat al Dni�per, fet que li valgu� ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Travessar-lo ja va ser una altra hist�ria, car l'Ex�rcit Roig estava preparat per defendre'l. L'avantguarda del de la divisi� va ser rebutjada pel 21� Ex�rcit sovi�tic, i no va ser fins al 10 de juliol que els alemanys estaven preparats per a for�ar la travessia. Per a aquesta operaci�, Model, refor�at amb tropes addicionals, reorganitz� el seu comandament en 3 grups: un grup d'infanteria pesada que travessaria el riu i formaria un cap de pont, un grup blindat m�bil que passaria pel cap de pont i seguiria amb l'avan�, i un grup de suport que els recolzaria amb foc d'artilleria. El pla funcion� de manera que el pas del riu cost� poques baixes. Va ser seguit de dues setmanes de dura lluita per defensar el flanc del grup panzer, durant el qual va rebre el comandament de la 1a Divisi� de Cavalleria (a m�s de la 3a Panzer), formant el Gruppe Model, i atac� a les forces sovi�tiques prop de R�slavl.
Despr�s de la caiguda de Smolensk, Hitler orden� un canvi de direcci�, i el Grup de Guderian hagu� de dirigir-se cap al sud, endinsant-se a Ucra�na. El seu objectiu era atrapar les forces sovi�tiques que defensaven K�ev, una marxa de 275 km sense suport, i amb la 3a Divisi� Panzer de nou com a punta de llan�a. Del 24 d'agost al 14 de setembre, Model dirig� un avan� cap a la rereguarda del Front Sovi�tic del Sud-oest que impression� als seus homes per la velocitat amb qu� anava tot. La maniobra va concloure quan la 3a Panzer establ� contacte amb la 16a Divisi� Panzer (del Grup d'Ex�rcits Sud) a Lokhvitsa. Si b� portaria bastants dies de combat acabar amb tota la resist�ncia, la trampa al voltant de K�ev havia estat tancada.
Durant les primeres etapes de Barbarroja, Model havia condu�t durament als seus homes, assolint el r�pid nivell d'avan� que Guderian els exigia. Va prendre grans riscos, car en un moment donat la seva divisi� nom�s tenia 10 tancs operatius, per� la seva aud�cia i les seves habilitats d'improvisaci� (i la ineptitud t�ctica dels seus oponents) li port� la seva recompensa.
A les portes de Moscou
[modifica]Poc despr�s, Model va ser promogut a General der Panzertruppe i posat al capdavant del XLI Panzerkorps, que estava preparant-se per a l'Operaci� Tif�, l'assalt sobre Moscou. L'atac s'inici� el 2 d'octubre de 1941, i Model arrib� al seu nou comandament el 14 de novembre, enmig de la lluita, la qual cosa no ajud� a fer-se estimar pel seu estat major.
El Cos, part del Panzergruppe 3 de Georg-Hans Reinhardt, estava situat a Kalinin, a uns 160 km al nord-oest de Moscou. Estava esgotat, despr�s d'una llarga i tediosa l�nia de subministraments (Model havia estat promogut el 28 d'octubre, i necessitava 2 setmanes per arribar a Kalinin), i el fred temps estava comen�ant a atrapar als alemanys. No obstant aix�, la moral encara estava alta, i l'atac final cap a Moscou s'inici� poc despr�s de la seva arribada. Model era un torrent d'energia, visitant el front i exhortant les seves tropes pes uns esfor�os majors; tamb� deix� estar les nimietats del protocol i les cadenes de comandament i, en general, deix� al seu estat major seguint les seves passes. El 5 de desembre, la 6a Divisi� Panzer del XLI Panzerkorps arrib� a Iohnca, a nom�s 22 km del Kremlin. Fins all� van arribar, car el temps, fins i tot pels nivells russos, va ser massa fred. Les temperatures van caure de 20 a 40 �C sota zero; les armes i els vehicles es tornaven inservibles per la congelaci�, i els alemanys es veieren obligats a aturar les operacions ofensives.
Mentre que els alemanys feien front a aix�, els fronts sovi�tics Kalinin, Occidental i Sud-oest van llan�ar una contraofensiva general, dirigida a allunyar al Grup d'Ex�rcits Centre de Moscou. El III Grup Panzer va ser directament atacat, ja que eren els qui m�s s'havien apropat a la ciutat. Durant 3 setmanes d'una lluita confusa i salvatge, Reinhardt salv� les seves tropes d'un encerclament potencial i va retirar-se fins a la l�nia del riu Lama. Encarregat de cobrir la retirada, l'estil directe i brutal de lideratge exercit per Model ara donava els seus dividends, mentre que el p�nic amena�ava d'afectar totes les columnes alemanyes. En diverses ocasions arrib� a restaurar l'ordre entre les seves tropes a punta de pistola enmig de nusos de carreteres congestionats, per� la retirada mai no va arribar a ser un caos.
En aquest per�ode, Model s'adon� que els atacs sovi�tics, fets a base d'onades en massa i amb escassa coordinaci� t�ctica, tendien a ser m�s profitosos quan els alemanys empraven una defensa basant-se en un punt fort m�s que no pas en una l�nia cont�nua. A m�s, la log�stica encara no eren apropiada per donar suport a una batalla a gran velocitat; i encara que aconseguissin obrir una escletxa, aix� no representava una crisi. No obstant aix�, orden� als seus homes que s'estenguessin, mentre que explotava el seu avantatge en artilleria sobre els sovi�tics, alhora que creava petits kampfgruppen mecanitzats per tapar les escletxes. La seva t�ctica tingu� �xit, per� amb un preu molt alt: a la fi de 1941, la 6a Divisi� Panzer nom�s sumava 1.000 homes, incloent-hi els homes a la l�nia del front, suport i personal d'estat major i rereguarda. Model continuaria posant en pr�ctica t�ctiques similars durant la seva carrera.
Rjev
[modifica]L'�xit de Model en el manteniment del front no pass� desapercebut, i el gener de 1942 va ser posat al capdavant del IX Armee, ocupant-se del sortent de Rjev, saltant per sobre d'almenys 15 comandants superiors, nom�s al Grup d'Ex�rcits Centre. Ir�nicament, si b� sentia un gran disgust cap als oficials que llu�en la banda roja dels pantalons, el fet �s que ell tenia una experi�ncia de valor com a comandant de divisi� i de cos, aix� com de cap d'estat major de cos i d'ex�rcit.
Hi ha una an�cdota popular sobre la seva arribada al quarter general de l'ex�rcit a Sitxevka el 18 de gener. Entr� a la sala de mapes sense cerim�nies, examin� el mapa de situaci� mentre que es netejava el monocle. Quan el tinent coronel Blaurock inform� que els plans actuals consistien a expulsar els russos de la l�nia ferrovi�ria, ell deman� un contraatac amb l'objectiu final de colpejar el flanc rus i llavors ofegar-los. Quan el sorpr�s Blaurock pregunt� "I qu�, Herr General, ens heu portat per a aquesta operaci�?", Model el mir� severament i respongu�: "A mi!", abans d'esclatar en una rialla.
Tot just abans de marxar cap al front, el nou comandant d'ex�rcit tingu� diverses consultes tant amb Hitler com amb Halder. Van quedar impressionats per la gran fermesa de Model, la qual seria necess�ria per salvar l'ex�rcit de la destrucci�, aix� com per la seva vehem�ncia, fins al punt en qu� Hitler afirm� un cop havia marxat: "Heu vist aquest ull? Confio en qu� aquest home ho far�, per� no voldria servir sota d'ell". Quan Model marx�, el seu sector estava en total confusi�: el Front de Kalinin havia trencat les l�nies i amena�ava la l�nia ferrovi�ria Moscou-Smolensk, la principal l�nia de subministraments del Grup d'Ex�rcits Centre. Tot i el perill, s'adon� de la prec�ria posici� dels atacants i contraatac�, a�llant al 39� Ex�rcit Sovi�tic. En les ferotges batalles que seguiren va rebutjar m�ltiples intents sovi�tics per rellevar als soldats a�llats, sent el darrer al febrer. Llavors es dedic� a massacrar la bossa a plaer, en una s�rie d'operacions que culminarien a mitjans de juliol. Per aix� afegiria les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller i va ser promogut a Generaloberst.
Havent restaurat el front del IX Armee, Model es prepar� per mantenir-lo. La seva doctrina defensiva, combinant el pensament convencional amb les seves pr�pies innovacions t�ctiques, es basava en els seg�ents principis:
- una intel�lig�ncia al dia, basant-se en els informes del front i el reconeixement, en lloc de basar-se en els informes dels analistes de rereguarda.
- una l�nia del front cont�nua, sense importar si era prima. Aix� era contrari a la doctrina habitual alemanya, que preconitzava una pantalla de punts forts i el cos principal a la rereguarda
- reserves t�ctiques per aturar qualsevol trencament imminent. A la pr�ctica, aix� volia dir dispersar els seus blindats en seccions i companyies individuals per tot el front per donar suport a la infanteria, en lloc de concentrar-los en un punt fort.
- un control i comandament centralitzat d'artilleria. Des del final de la I Guerra Mundial, les divisions alemanyes tenien l'artilleria distribu�da per tots els regiments, la qual cosa feia dif�cil portar la m�xima pot�ncia de foc a un punt. Model reorganitz� la seva artilleria en batallons especials sota el control directe dels comandants de divisi� i de cos.
- M�ltiples l�nies de defensa est�tiques, per frenar l'avan� enemic. Hitler havia prohibit la construcci� de m�ltiples l�nies, dient que els soldats estarien temptats d'abandonar les seves posicions per refugiar-se a les m�s profundes; Model simplement ignor� aquesta ordre inconvenient.
Fent servir aquestes t�ctiques, Model defensaria amb �xit el seu front durant 1942 i 1943, tot i haver de cedir homes i vehicles pels combats del sud. En aquells moments rebutja diverses grans ofensives sovi�tiques, entre elles l'Operaci� Mart, que ha estat descrita com la pitjor derrota del Mariscal Gueorgui J�kov. Tot aix� s'afeg� a la seva fama de lle� defensiu.
El IX Armee evacu� el sortent a l'Operaci� B�fal (B�ffel) al mar� de 1943, com a part d'una retallada generalitzada de la l�nia del front. Les accions anti-partisanes s'estengueren per tot el front durant les setmanes pr�vies a l'operaci�, en la qual s'estima que uns 3.000 russos van ser morts (la immensa majoria dels quals estant desarmats). La retirada va costar dues setmanes, amb baixes i retards m�nims (l'ex�rcit comptava amb uns 300.000 homes, 100 tancs i 400 canons). Model personalment orden� la deportaci� de tots els civils homes, els pous havien de ser enverinats, i almenys dues dotzenes de pobles van ser destru�ts. El mateix mes, va rebre les Espases per a la seva Creu de Cavaller, i el 9� Ex�rcit reb� ordres de dirigir-se cap a Orel.
Kursk i Orel
[modifica]El 5 de juliol de 1943 Model comand� l'assalt al nord de Kursk durant l'Operaci� Citadel, un pla que caus� una gran controv�rsia a l'Alt Comandament alemany. Els Mariscals von Kluge i von Manstein, comandants dels Grups d'Ex�rcits Centre i Sud respectivament, havien demanat que el sortent havia de ser atacat urgentment al maig, abans que els sovi�tics poguessin preparar les seves defenses. D'altres, en canvi (incloent-hi a Guderian), creien que l'atac era innecessari, i que el que haurien de fer era esperar que els sovi�tics llancessin la seva pr�pia ofensiva per destruir-los. Model tenia els seus dubtes sobre atacar, senyalant que el Front Central del General Rokossovski estava fortament assentat en les seves posicions i el superaven en proporci� de dos a un en homes, tancs i artilleria. En lloc de concloure que la nova ofensiva hauria de cancel�lar-se, va dir que hauria de posposar-se fins que reb�s m�s refor�os, en particular els nous Panthers i els destructors de tancs Ferdinands.
L'opini� real de Model sobre el valor de l'ofensiva no est� clar. Von Manstein va prendre les seves recomanacions per bones, mentre que Guderian deia que estava totalment en contra d'atacar. Tamb� s'ha suggerit que de Model realment esperava desbaratar l'operaci�, retardant-la fins que els sovi�tics llancessin la seva.
L'assalt de Model va ser un frac�s, mentre que el 9� Ex�rcit quedava r�pidament embussat a les elaborades fortificacions sovi�tiques. Si esperava adquirir algun avantatge esperant refor�os, va cometre un greu error: la for�a de l'Ex�rcit Roig a la zona creixia molt m�s de pressa que la for�a atacant. Havent perdut menys blindats i m�s artilleria que von Manstein al Sud, i tement que les profundes defenses sovi�tiques aguantarien un atac massiu de blindats (la punta de llan�a de la Blitzkrieg), decid� usar la seva infanteria per trencar la l�nia de Rokossovski abans de malaguanyar els seus blindats. No funcion�. Els alemanys van patir greus baixes per avan�ar menys de 12 km en una setmana, sent incapa�os d'avan�ar fins a camp obert. Model llan�� els seus blindats a la lluita, per� van tenir poc efecte i nom�s van aconseguir augmentar les mateixes baixes (els sovi�tics havien concentrat la majoria de les seves forces davant de Model al nord, i Rokossovski havia previst correctament per on vindria l'atac, defensant aquell sector seriosament). L'�s d'infanteria per part de Model tamb� significaren que les seves baixes entre els blindats van ser menors que les de von Manstein.
Abans de Kursk, Model havia anticipat la possibilitat d'un atac sovi�tic sobre el salient d'Orel, i havia (sense el coneixement de l'OKH constru�t extenses posicions defensives per fer front a un atac aix�. Seguint l'estancament del seu avan�, la contraofensiva sovi�tica, l'Operaci� Kut�zov, que comen�� el 12 de juliol. A m�s del Front Central de Rokossovski, tamb� involucr� els Fronts de Briansk i l'Occidental, una concentraci� major de forces que les que Model havia atacat a l'Operaci� Citadel. Per a la batalla, von Kluge el situ� al comandament del II Panzerarmee, a m�s del 9� Ex�rcit (de nou, una for�a major que la que havia comandat a Citadel). La superioritat sovi�tica de forces era tal que la Stavka esperava que en nom�s 48 hores arribarien fins a Orel, trencant en 3 parts les forces alemanyes; per� en lloc d'aix�, la batalla acab� 3 setmanes despr�s amb Model retirant-se del sortent de manera endre�ada. Una idea de l'escala de la lluita comparada amb Zitadel pot obtenir-se de les llistes de baixes combinades dels Ex�rcits 2n Panzer i 9�: de l'1 al 10 de juliol, els alemanys van tenir 21.000 baixes; i des de l'11 al 31 de juliol, 62.000. Tot i aquestes quantitats de baixes, van aconseguir infringir les mateixes sobre 3 Fronts de l'Ex�rcit Roig, van retallar la l�nia del front i van evitar ser anihilats. La reputaci� de Model va sobreviure al frac�s de Citadel.
Nord de R�ssia
[modifica]
Despr�s de la p�rdua d'Orel, Model es retir� cap al Dni�per, mentre que els sovi�tics atacaven des de Smolensk al nord fins a Rostov al sud. A final de setembre va ser rellevat del comandament del 9� Ex�rcit, i aprofit� l'oportunitat per anar 3 mesos de perm�s a Dresden amb la seva fam�lia. Seria el darrer Nadal que passaria a la seva llar.
Model creia que si b� no havia perdut la confian�a de Hitler, tampoc no l'havia incrementat: F�hrer el volia disponible per si esclatava una nova emerg�ncia que fes necess�ria la seva participaci�. El 29 de gener de 1944 seria enviat urgentment a comandar el Grup d'Ex�rcits Nord, que dues setmanes abans havia vist com els Fronts sovi�tics de Volkhov, Leningrad i 2n B�ltic trencaven el Setge de Leningrad. La situaci� era desesperava (una circumst�ncia amb qu� Model comen�ava a gaudir de certa familiaritat): dos dels 3 cossos del XVIII Armee havien quedat malmesos, i s'havia perdut el contacte amb el III SS Panzerkorps mentre defensava Narva.
L'anterior comandant del grup d'ex�rcits, Georg von K�chler, havia suplicat perm�s per retirar-se fins a la L�nia Pantera a Est�nia, que en aquells moments encara estava nom�s a mitges. Model immediatament institu� una nova pol�tica que anomena "Escut i Espasa" (Schild und Schwert). Sota aquesta doctrina, temporalment se cediria terreny, per preparar les reserves per llan�ar un contraatac immediat que expulsaria als sovi�tics i alliberaria la pressi� en altres zones del front. Aquesta idea va conv�ncer a Hitler i a l'OKH, que no tenien grans reserves per enviar, per� que alhora no volien cedir territori. Els historiadors han debatut sobre el seu resultat: alguns afirmen que "Escut i Espasa" era una invenci� del mateix Hitler, mentre que d'altres afirmen que va ser un pla calculat de Model per poder-se retirar fins a la L�nia Pantera.
Fos com fos, la p�rdua de territori "temporal" va ser permanent, mentre que Model dirigia una retirada en plena lluita fins a la L�nia Pantera. Va delegar la responsabilitat del Front de Narva a Otto Sponheimer, comandant el Destacament de l'Ex�rcit Narva, mentre que ell es concentrava en treure al 18� Ex�rcit de la seva situaci�. Sense rebre not�cies de l'OKH, constru� una s�rie de l�nies defensives interines per cobrir la seva retirada, alentint l'avan� sovi�tic i causant-li grans baixes en el proc�s.
Pel mar�, la retirada s'havia completat. Les seves forces majorit�riament restaven intactes, per� la lluita havia estat ferotge: els contraatacs del seu "Escut i Espasa" li havien costat entre 10.000 i 12.000 homes. Aquests contraatacs normalment fracassaven en l'intent de recuperar terreny, per� feien que els sovi�tics quedessin tocats i Model guanyava temps per retirar les seves unitats. Aix� tamb� li permet� dir a Hitler que estava seguint una aproximaci� agressiva, encara que es dirig�s a tota velocitat cap a l'oest.
L'1 de mar� de 1944 va ser promogut a Generalfeldmarschall, el m�s jove de tota la Wehrmacht. El seu mete�ric ascens de coronel a mariscal nom�s li havia portat 6 anys.
Ucra�na i Pol�nia
[modifica]El 30 de mar� Model va ser destinat a comandar el Grup d'Ex�rcits d'Ucra�na del Nord a Gal�tsia, que s'estava retirant davant la gran pressi� del 1r Front d'Ucra�na del Mariscal J�kov. Va substituir a von Manstein, que havia perdut el favor de Hitler, tot i les seves vict�ries anteriors, car Hitler volia alg� que pogu�s ser inflexible en la defensa, i Model complia amb els requisits. All� entr� en conflicte amb els amics de von Manstein, en especial amb Hermann Balck i Friedrich von Mellenthin del XLVIII Panzerkorps. Com el seu anterior comandant, afavor� el concepte de la defensa el�stica, que requeria poques tropes a la l�nia del front i unes reserves blindades fortes per contraatacar les penetracions sovi�tiques; per� ara refusaven implementar les t�ctiques preferides de Model. Aquest resolgu� el problema transferint els tancs del XLVIII Panzerkorps al III Panzerkorps de Hermann Breith, deixant a Balck i a von Mellenthin al capdavant de 4 febles divisions d'infanteria al front.
A mitjans d'abril l'avan� de J�kov s'atur�, abans que es pogu�s decidir sobre quina doctrina defensiva seria millor. El 28 de juny, Model va ser enviat al rescat del Grup d'Ex�rcits Centre, que havia quedat molt malm�s davant l'Operaci� Bagration, l'ofensiva sovi�tica a Belar�s. Els ex�rcits 9� (l'antic comandament de Model) i 4t estaven atrapats, i els sovi�tics estaven a punt d'alliberar Minsk. Tot i la situaci� catastr�fica, Model creia que encara podria mantenir Minsk, per� aix� requeria que el 4t Ex�rcit aconsegu�s fugir de la bossa, aix� com que arribessin refor�os per contraatacar els sovi�tics. Els refor�os nom�s podien aconseguir-se retirant-se, car aix� es retallaria la l�nia i s'alliberarien tropes. El consens �s que la posici� alemanya estava condemnada, tot i el que pogu�s fer Model, per� Hitler refus� aprovar la fugida del 4t ex�rcit o una retirada general fins que ja era massa tard.
Minsk va ser alliberada pel Fronts Sovi�tics 1r i 3r el 3 de juliol, per� Model encara esperava en restablir el front a l'oest de la ciutat, amb l'ajut de divisions dels Grups d'Ex�rcits Nord i del Nord d'Ucra�na. No obstant aix�, els alemanys llavors eren incapa�os d'una tasca aix�, i van ser expulsats de V�lnius i de Baranovitxi el 12 de juliol. Mentrestant, el 1r Front d'Ucra�na, comandat per Ivan K�niev i l'ala esquerra del 1r Front de Belar�s van iniciar una nova ofensiva contra el Grup d'Ex�rcits del Nord d'Ucra�na. En aquesta batalla, el 1r Ex�rcit Panzer aconsegu� mantenir la l�nia a l'est de Lviv fent servir les t�ctiques de Model, per� va ser obligat a retirar-se quan el 4t Ex�rcit Panzer, afeblit pel continu trasv�s de tropes cap al Grup d'Ex�rcits Centre, va ser incapa� de mantenir les penetracions sovi�tiques al seu front. Model atur� l'avan� de l'Ex�rcit Roig poc abans de Vars�via, despr�s que Hitler finalment consent�s en alliberar 4 divisions panzer experimentades i fresques: la 3a Panzer SS, la 5a Panzer SS, la Hermann G�ring i la Grossdeutschland. S'ha de fer notar que, involunt�riament, els sovi�tics van col�laborar, car van aturar la seva ofensiva per reagrupar-se i rebre subministraments, i van permetre als alemanys esclafar la Sublevaci� de Vars�via.
En diversos moments de 1944, Model comand� cadascun dels 3 principals Grups d'Ex�rcits alemanys al Front Oriental, i durant un breu per�ode a mitjans d'any va arribar a comandar els Grups d'Ex�rcits Centre i del Nord d'Ucra�na simult�niament. Va ser qui, de tota la Wehrmacht, va estar m�s a prop de comandar efectivament tot el teatre.
Normandia
[modifica]El 17 d'agost de 1944, Model reb� de mans de Hitler els Diamants per afegir a la seva Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases, una recompensa per recompondre el Front Oriental. Simult�niament, va ser transferit a l'oest, substituint a von Kluge com a comandant en cap del Grup d'Ex�rcits B i de l'OB Oest. El front a Normandia estava col�lapsat despr�s de prop de 2 mesos de dura lluita, amb el Tercer Ex�rcit americ� avan�ant pel Sena i el grup d'ex�rcits en perill de ser completament anihilat a la Bossa de Falaise.
La primera ordre de Model va ser que Falaise havia de ser defensada, la qual cosa no impression� gens al seu estat major. Per� canvi� ben aviat d'idea, convencent a Hitler perqu� autoritz�s la fugida immediata del 7� Ex�rcit i al Grup Panzer Eberbach, una cosa que von Kluge no havia estat capa� de fer. Va ser capa� de salvar una proporci� remarcable de les seves unitats, si b� a un cos de gaireb� tots els seus blindats i el seu material pesat. Quan Hitler exig� que Par�s havia de ser conservat, Model replic� que ho podria fer sempre que li enviessin 200.000 homes m�s i diverses divisions panzer. �bviament, els refor�os no van arribar, i el 25 d'agost arrib� l'alliberament de la ciutat. Mentrestant, Model es retir� fins a la frontera alemanya.
A inicis de setembre, Model veia com la seva tasca com a comandant del Grup d'Ex�rcits B i de l'OB Oest cada cop eren m�s dif�cils, davant de la superioritat a�ria aliada i de la seva pr�pia predilecci� per a estar a primera l�nia del front. Va estar content de ser rellevat al capdavant del OB Oest aquell mateix mes pel Mariscal von Rundstedt; restant com a comandant del Grup d'Ex�rcits B fins a la seva dissoluci� a l'abril de 1945.
Retirada fins a Alemanya
[modifica]Despr�s del daltabaix de Normandia, Model va establir el seu quarter general a Oosterbeek, prop de la ciutat neerlandessa d'Arnhem, on es dedic� a la reconstrucci� del Grup d'Ex�rcits B. A mitjans d'agost de 1944, von Kluge se su�cid� i Model va tornar a estar al capdavant de l'OB Oest durant 18 dies abans de ser rellevat per Gerd von Rundstedt, un cop m�s nomenat comandant de l'oest.
El 17 de setembre, el seu dinar es va veure sobtadament interromput quan la 1a Divisi� Aerotransportada brit�nica va saltar sobre la ciutat: s'iniciava l'Operaci� Horta, l'intent aliat de capturar els ponts sobre el baix Rin, el Mosa i el Waal. En un inici, Model pens� que estaven intentant de capturar-lo a ell personalment, aix� com al seu estat major, per� les dimensions de l'assalt el van dissuadir r�pidament d'aquesta idea.
Quan Model va percebre l'objectiu real dels Aliats, orden� al II Panzerkorps SS que entr�s en acci�. El cos (que estava format per les divisions Panzer SS 9a i 10a, i que es trobaven a la zona descansant despr�s dels combats a Normandia), havia passat desapercebut per a la intel�lig�ncia aliada, tot i estar compostes per tropes veteranes. La 9a va ser dirigida contra els brit�nics a la mateixa Arnhem, mentre que la 10a va dirigir-se cap al sud per defensar el pont de Nimega.
Model creia que la situaci� no era tant una amena�a com una oportunitat per contraatacar i, possiblement, tancar el pas als Aliats per l'Holanda meridional. Cap al final, prohib� al General de les SS Willi Bittrich i al Tinent General de les SS, comandants del II Cos Panzer SS i de la 10a Divisi� respectivament, destruir el pont de Nimega. Per� a excepci� d'aquest error t�ctic, es considera que Model port� a terme una batalla destacada i caus� una gran derrota als Aliats: el pont sobre Arnhem va ser conservat i la 1a Aerotransportada brit�nica va ser totalment destru�da, esvaint les esperances aliades de posar un peu al Rin abans del final de l'any.
El resultat d'Arnhem va fer retornar a Model la seva confian�a, que havia quedat molt malmesa despr�s de l'experi�ncia de Normandia. Entre setembre i desembre lluit� contra el XII Grup d'Ex�rcits estatunidenc del General Bradley, mentre intentaven travessar el bosc de Hurtgen i la ciutat d'Aachen. Mentre que cada cop interferia menys al dia a dia als moviments de les seves unitats que a Arnhem, se seguia mantenint completament informat de la situaci� general, alentint el progr�s aliat, causant grans danys i treia profit al m�xim de les fortificacions del Westwall, conegut entre els Aliats com la L�nia Sigfrid.
Els combats al bosc de H�rtgen cost� al 1r Ex�rcit Estatunidenc almenys 33.000 baixes entre morts i incapacitats, incloent-hi tant els combatents com els no-combatents; mentre que les baixes alemanyes oscil�laren entre les 12.000 i les 16.000. Aachen va caure el 22 d'octubre, de nou a un gran cost pel 9� Ex�rcit Estatunidenc. L'avan� del 9� Ex�rcit fins al Ruhr no an� millor, i no aconseguiren travessar el riu. H�rtgen va ser tan cost�s que els mateixos aliats el van anomenar una desfeta de primera magnitud, atorgant tot el cr�dit a Model.
Wacht am Rhein
[modifica]Despr�s del final d'Horta, Hitler decid� que els alemanys havien de llan�ar una ofensiva a l'oest que agaf�s als Aliats Occidentals per sorpresa. L'objectiu que tenia al cap era trencar el front Aliat i capturar Anvers. Aquesta operaci�, amb nom clau Wacht am Rhein ("Vigil�ncia del Rin"), for�aria als brit�nics i als americans a implorar la pau, deixant aix� a Alemanya lliure per concentrar-se en la lluita contra la Uni� Sovi�tica.
Model, igual que la resta dels comandants involucrats, creia que la idea era inabastable, donats els escassos recursos disponibles el 1944. A m�s, coincidia amb von Rundstedt que una postura defensiva (tal com es venia fent des de la retirada de Normandia) nom�s podria retardar la desfeta alemanya, per� mai podria evitar-la. No obstant aix�, disseny� l'Operation Herbstnebel, un atac menys ambici�s que no intentaria travessar el Mosa, per� que causaria problemes als Aliats. Von Rundstedt prepar� un pla semblant al OB Oest, i els dos mariscals van combinar els seus plans per presentar una petita soluci� conjunta a Hitler. El seu pla va ser rebutjat, i es prossegu� amb els plans per atacar Anvers.
Per a aquesta operaci�, Model disposava del 6� Ex�rcit Panzer SS, el 5� Ex�rcit Panzer i el 7� Ex�rcit Panzer, amb un total de 12 divisions panzer i panzergrenadiers, que representaven les darreres reserves estrat�giques del Tercer Reich. Tot i els seus dubtes, Model s'aboc� a la tasca amb la seva energia habitual, castigant qualsevol rastre de derrotisme que pogu�s trobar. Davant les reclamacions d'un oficial d'estat major davant l'escassetat de material, Model li replic� que si necessita res, agafi-ho als americans. Quan el Coronel Friedrich August von der Heydte, que havia d'encap�alar un salt paracaigudista (l'Operaci� St�sser), li digu� que el salt no tenia m�s que un 10% de possibilitats de tenir �xit, li respongu�: "B�, �s necessari intentar-ho, car de fet tota l'ofensiva no t� m�s que un 10% de possibilitats de tenir �xit. S'ha de fer, perqu� aquesta ofensiva �s la darrera oportunitat que ens queda per acabar la guerra favorablement".
L'operaci� es llan�� el 16 de desembre de 1944, gaudint d'�xits inicials, per� li mancava cobertura a�ria i infanteria, i de manera m�s cr�tica, combustible. El 6� Ex�rcit Panzer SS no es trob� gaire resist�ncia, i mentre que el 5� Ex�rcit Panzer aconseguia penetrar profundament a les l�nies aliades, Model era incapa� d'explotar-ho. Els alemanys van fracassar en conquerir el vital nus de carreteres de Bastogne; i combinat amb un temps terrible i un terreny infranquejable, les columnes alemanyes quedaven atrapades enmig d'uns immensos embussos de tr�nsit a les carreteres davant del front. Totalment manca de combustible i munici�, l'atac s'atur� el 25 de desembre i el 8 de gener s'orden� la retirada.
Desfeta al Ruhr
[modifica]El frac�s de Wacht am Rhein marc� el final de la relaci� especial entre Model i Hitler, qui, el 21 de gener de 1945, dict� una ordre a totes les divisions del Grup d'Ex�rcits B segons la qual serien responsables davant d'ell personalment. La retirada cap al Rin estava expressament prohibida, i el grup d'ex�rcits havia de conduir la seva defensa sense cedir un metre de terreny.
Era una tasca impossible, i a mitjans de mar�, Model es va veure obligat a retirar-se cap al Ruhr. L'1 d'abril, el Grup d'Ex�rcits B qued� envoltat pel 1r i pel 9� Ex�rcits estatunidencs. La resposta de Hitler va ser declarar el Ruhr com una fortalesa, de la qual estava denegada la rendici� o la fugida (igual com havia succe�t a Stalingrad; a m�s d'ordenar que tota la ind�stria fos destru�da per evitar que caigu�s en mans aliades. Model simplement ignor� aquestes ordres.
El 15 d'abril, despr�s que els Aliats haguessin trencat en dos la bossa, el Major General Matthew Ridgway, comandant del 18� Cos Aerotransportat dels Estats Units, deman� la rendici� a Model, en lloc de sacrifica in�tilment les vides dels seus soldats. La resposta va ser que Model, sentint-se encara lligat pel seu jurament a Hitler i pel seu sentit de l'honor com a mariscal, consider� la rendici� fora de tota q�esti�. No obstant aix�, orden� que el grup es dissolgu�s en comptes de qu� segu�s lluitant. Els soldats m�s joves i m�s vells van ser llicenciats, i a la resta se'ls don� la possibilitat de rendir-se o d'intentar fugir per si mateixos. De fet, podia fer ben poca cosa m�s: el 5� Ex�rcit Panzer ja havia baixat els bra�os, i el comandament i les comunicacions alemanyes a la bossa s'havien desintegrat. El 20 d'abril, el Ministre de Propaganda Joseph Goebbels denunci� al Grup d'Ex�rcits B com a tra�dors, marcant aix� la ruptura final entre Model i un r�gim nazi col�lapsat.
Su�cidi
[modifica]Model decid� pels seus homes posar fi a la guerra, per� tenia poques esperances per a ell. Abans de dissoldre el seu comandament, digu� al seu estat major: "S'ha fet tot per justificar les nostres accions a la llum de la Hist�ria? Qu� pot haver per un comandant derrotat? A l'antiguitat prenien ver�." La seva decisi� per su�cidar-se va quedar confirmada quan se n'assabent� que els sovi�tics l'havien acusat de crims de guerra, espec�ficament per la mort de 577.000 persones als camps de concentraci� a Let�nia i per la deportaci� de 175.000 m�s com a treballadors esclaus. Despr�s d'intentar repetidament morir a la l�nia del front, es dispar� a si mateix al cap a una zona boscosa el 21 d'abril de 1945, entre Duisburg i el poble de Lintorf.
Ep�leg
[modifica]Model va ser enterrat all� on va caure. El 1955, el seu fill, Hansgeorg Model (1927-2016), guiat pels antics oficials del seu pare, recuper� el seu cad�ver. Walter Model va ser enterrat a un cementiri militar alemany prop de la ciutat al bosc de H�rtgen. Hansgeorg serv� com a oficial cadet amb la Divisi� Gro�deutschland de la darreria de 1944 fins a la fi de la guerra. Despr�s de la guerra continu� al Bundeswehr on va accedir fins al rang de General de Brigada.[1]
El seu generalat
[modifica]
A difer�ncia de Rommel, un altre mariscal que preferia liderar des de primera l�nia del front, Model no era estimat per aquells que treballaven amb ell. Per exemple, quan va ser fet comandant del XLI Cos Panzer el 1941, tot l'estat major del cos sol�licit� ser traslladat. No nom�s era groller i abusiu, sin� que va convertir en un h�bit menystenir als seus subordinats, modificant els plans sense consultar-ho i deixant de banda la cadena de comandament quan li convenia. Era exigent amb les nimietats d'etiqueta, sovint reprimint o castigant als seus oficials en p�blic. Quan abandon� el Grup d'Ex�rcits Nord al mar� de 1944 despr�s de ser enviat a Ucra�na, el cap d'estat major del grup exclam�: "Schweinfuhrt" (el porc ha volat). De fet, entre els seus oficials d'estat major, era conegut com a "Frontschwein" (el porc del front).
No era un geni operacional de la manera que ho era, el qual havia imaginat el pla que derrotaria Fran�a el 1940. Model va encap�alar l'espectacular aven� de la 3a Divisi� Panzer durant l'Operaci� Barbarroja, i va arribar molt a prop del centre de Moscou el 1941, per� les seves operacions ofensives a nivell d'ex�rcit i superior van ser mediocres. Com a comandant del 9� Ex�rcit va encerclar i destruir gran nombre de formacions enemigues que havien penetrat al seu front, per� a Kursk no va calcular b� els efectes de retardar l'ofensiva, i el seu pla d'atac era mancat d'inspiraci�, jutjant-lo compassivament. A les Ardenes va ser incapa� de solucionar els problemes de subministraments i coordinaci� que hostigaven l'operaci�. El seu estil de comandament funcionava quan encap�alava una divisi� o un cos, per� un cop va ser promogut a comandar tot un ex�rcit, comen�� a rebre cr�tiques quan abans nom�s havia rebut felicitacions.
Model no mostr� cap habilitat destacada com a estrateg. Tant al Front Oriental com a l'Occidental va ostentar comandaments que inclo�en el control de m�ltiples grups d'ex�rcits, i en ambdues ocasions, les seves limitacions estaven marcades per la manca d'un pla coherent. La seva decisi� durant l'Operaci� Bagration de refor�ar el Grup d'Ex�rcits Centre amb divisions del Grup d'Ex�rcits de la Ucra�na Nord nom�s va tenir l'efecte d'afeblir aquest darrer. S'ha observat que no tenia cap habilitat ni inclinaci� a contemplar les dificultats del front que ell no comandava.
For�a
[modifica]Model posse�a una ment t�ctica excel�lent, especialment en la guerra defensiva, aix� com un talent excel�lent per a la improvisaci�. La 3a Divisi� Panzer seria pionera en l'�s dels Kampfgruppen, que aviat esdevindria la pr�ctica normalitzada pels alemanys. Tenia una mem�ria formidable, aix� com un ull pel detall, que el permetien dominar als seus oficials d'Estat Major, i en especial aquells encarregats de tasques especialitzades com l'artilleria, el transport i les comunicacions.
La seva doctrina operativa era molt diferent a la dels seus col�legues que dominarien les avaluacions de postguerra sobre les operacions alemanyes: homes com Guderian, von Manstein, von Mellenthin and Balck, que emfatitzaven la guerra de maniobra com la clau per guanyar batalles. Abans de la guerra, quan va ser destinat al capdavant de l'an�lisi t�cnica, el seu entusiasme per a la innovaci� li port� el malnom de "Armee Modernissimus" ("el fanàtic de la modernització de l'exèrcit"). Això és fruit de les seves experiències respectives: Model lluità pràcticament totes les seves batalles a les parts de la Rússia nord i central; mai no experimentà les estepes del sud de Rússia, on el terreny obert li permetria realitzar una guerra mòbil. No obstant això, els resultats de la seva defensa indiquen el seu valor. A Rjev, Orel, Galàcia i Estònia va contenir oponents que esperaven superar-lo; i al novembre de 1944 encara va ser una sagnant molèstia al bosc de Hürtgen pel 12è Grup d'Exèrcits americà.
A prop no era amable. Model era un comandant rude, que no dubtava a tenir baixes per estabilitzar el front. A més, enviava les reserves operatives al punt on la lluita era més dura, evitant així enviar a les unitats que ell jutjava com orgàniques pel seu propi comandament. Per exemple, al setembre de 1942 rebé la divisió d'elit Großdeutschland, quan el seu 9è Exèrcit estava rebent un dur atac durant l'Operació Mart. Si bé se li va advertir que la divisió no era per separar-la, Model la disgregà en batallons i companyies, que usava per tapar els forats que apareixien. La Großdeutschland tingué unes 10.000 baixes d'una força de 18.000 homes, i va estar a prop del motí; però segons el punt de vista de Model, aquestes pèrdues eren acceptables perquè les seves tropes del 9è Exèrcit no les havien patit, replicant que simplement havia disposat d'aquelles unitats perquè no en tenia d'altres. A inicis de 1942, el Regiment Der Führer de la 2a Divisió SS Das Reich va quedar vergonyosament reduïda a un grapat d'homes en 3 setmanes de dura lluita, però en aquest temps rebé almenys 1.500 soldats de reforç, incloent canons de 88mm, peces d'artilleria i canons d'assalt SutG III, i el mateix Model visitava el sector diàriament, per calcular el suport mínim que necessitaven per rebutjar els atacs soviètics.
Juntament amb tot això estava la seva determinació i el seu vigor. Sovint deia que qui dirigeix tropes no té dret a pensar en si mateix. Les seves visites al front potser no ajudaven a l'eficiència operativa, però donaven vigor als seus homes.
Com a comandant general del 9è Exèrcit va ser vist encapçalant personalment l'atac d'un batalló contra una posició soviètica, pistola en mà. Fins i tot els seus iguals respectaven la seva habilitat i la seva decisió fèrria, tot i que detestaven els seus punts de vista. Guderian pensà en ell com la millor elecció per dirigir el Grup d'Exèrcits Centre durant la crisi de l'Operació Bagration, i el Diari de Guerra del 9è Exèrcit deia que, després que arribés al quarter general del grup d'exèrcits a Minsk: la notícia de l'arribada del Mariscal Model s'ha notat amb satisfacció i confiança".
Valoració
[modifica]La seva relació amb Hitler
[modifica]Abans de la guerra, Model era de l'opinió de deixar la política pels polítics, preferint concentrar-se en els assumptes militars. Malgrat això, acabaria sent un dels mariscals de camp de la Wehrmacht més identificats amb Hitler. Les opinions sobre ell de postguerra varien: alguns els qualifiquen de cegament lleial o d'una disciplina gelosa cap a Hitler; mentre que d'altres només veuen en Model a un oportunista fredament calculador que va usar el Führer per beneficiar-se'n, combregués o no amb els ideals del Nazisme. Les contradiccions entre la seva pràctica luterana i la seva posterior associació amb els Nazis també han estat objecte de discussió.
Com un dels pocs oficials alemanys de classe mitjana, el rerefons de Model era agradós per Hitler, a qui li disgustava l'antic orde aristocràtic prussià que encara dominava el cos d'oficials de la Wehrmacht. Hitler preferia les seves tàctiques defensives a la idea de cedit terreny, i el mateix Model rebutjava la idea de la "defensa elàstica". La seva rudesa i energia a més li feien augmentar l'admiració de Hitler, així com la seva manera directa de parlar.
En un incident molt destacat, Hitler hagué de discutir amb el mateix Hitler perquè aquest volia interferir amb els seus preparatius. Una trucada des del Cap d'Estat Major del Grup d'Exèrcits Centre el 19 de gener de 1942 li informà que Hitler, nerviós per com els soviètics amenaçaven Viazma, decidí que el XLVII Panzerkorps, la 2a Divisió SS Das Reich i la 5a Divisió Panzer no estaven sent utilitzades per a l'imminent contraatac, sinó que estaven sent reservades per a altres menesters a la rereguarda. Model es dirigí immediatament cap a la Prússia Oriental, i saltant-se la figura del mariscal von Kluge, el seu superior immediat, tingué una confrontació personal amb Hitler. En un inici intentà exposar els seus motius de la millor manera, a l'estil desapassionat de l'Estat Major General, només per trobar-se amb la immobilitat de Hitler. De sobte, mirant fixament a Hitler amb el seu monòcul, li llançà directament: "Mein Führer, qui comanda el 9è Exèrcit, vostè o jo?". Hitler, sobtat pel desafiament del seu comandant d'exèrcit més novell, intentà trobar una altra solució favorable a tots dos, però ara era Model qui estava inamovible. Finalment, l'exasperat Hitler respongué: "Bé, Model, faci-ho com vulgui, però serà sota la seva total responsabilitat".
Recolzat pels seus èxits defensius, Model es guanyà tota la confiança de Hitler; sent anomenat per Hitler com el meu millor mariscal i, després de l'Operació Bagration, el salvador del Front Oriental. A més, això proporcionava a Model un grau de flexibilitat com cap altre general alemany gaudí. Sovint discutia o ignorava les ordres que creia insoportables: a Rjev i a Orel construí fortificacions defensives tot i la prohibició, i la seva pràctica de les tàctiques d'Escut i Espasa es mostrà com una simple cobertura per a una retirada preparada. La seva relació amb els seus superiors estava marcada per la simulació, on el que escrivia als seus informes sovint tenia poc a veure amb el que realment succeïa. Mentre que d'altres generals que topaven amb Hitler eren retirats, Model seguí sense problemes mentre que portà resultats. Després del fracàs de les Ardenes i del Ruhr, també va ser descartat.
Model i el Nazisme
[modifica]Molts dels companys oficials de Model el consideraven un Nazi. Abans i durant la guerra pronuncià sentiments pro-nazis, i sovint arengava als seus homes a tenir fe en el Führer i en creure en les virtuts del Nacional Socialisme. A més, nomenà a un oficial de les Waffen-SS com el seu ajudant al Grup d'Exèrcits Nord el 1944, repetidament sol·licità oficials de les SS perquè fossin destinats al seu Estat Major i a cadascun dels comandaments del seu grup d'exèrcits, i ocupà el càrrec de National Sozialistischer Führungs Offizier (NSFO, essencialment un comissari polític nazi) al Grup d'Exèrcits Nord que va estar vacant fins a la seva arribada. El seu hàbit de repetir constantment les ordes del Führer va fer que fos vist com un adulador, encara que sovint ignorés aquestes ordres a la pràctica.
Després del Complot del 20 de juliol, Model va ser el primer comandant superior en reafirmar la seva lleialtat a Hitler. No obstant això, també rebutjà lliurar al General Hans Speidel, el seu cap d'Estat Major del Grup d'Exèrcit B, el qual estava enormement implicat en el complot, a la Gestapo. Model sabia dels ideals polítics de Speidel, igual que els seus predecessors al Grup d'Exèrcits B, Rommel i von Kluge.
Mentre que estigué al Front Oriental, Model no mostrà objeccions a com les SS tractaven als civils a les zones sota el seu comandament, supervisant diverses operacions anti-partisanes, principalment mentre comandava el 9è Exèrcit. Aquestes operacions, portades a terme per tropes tant de la Wehrmacht com de les SS, eren molt sanguinolentes, si bé no eren estranyes al Front Oriental. Va ser per tot això, juntament amb la seva aplicació de la política de terra cremada durant la seva retirada, que portaria a la Unió Soviètica a declarar-lo criminal de guerra.
Malgrat això, mentre que comandava el Grup d'Exèrcits Centre, refusà enviar tropes per sufocar la Sublevació de Varsòvia (tasca de la qual finalment se n'encarregaren les SS). Constatà que la revolta havia estat provocada pel patiment de la població polonesa provocat dels Nazis, i que l'Exèrcit no tenia res a fer amb allò. Per l'altra banda, no dubtà en netejar els suburbis de Varsòvia, a través dels quals passaven diverses línies vitals de subministraments.
S'ha argumentat que la millor explicació per comprendre la conducta i el suïcidi de Model és que no era necessàriament un nazi, però sí que era un militarista autoritarista que veié en Hitler al líder fort que necessitava Alemanya. Això caracteritzà a una gran part del cos d'oficials alemanys, però en el cas de Model això anava acompanyat d'una voluntat cínica per ajudar al règim nazi en aconseguir els seus propis objectius, i una completa internalització de la imatge d'un soldat professional i apolític. Havia dedicat la seva vida a l'Exèrcit, fos el Reichswehr o la Wehrmacht, i als seus darrers dies al Ruhr, més d'un observador detectà en ell una lluita per assumir el fet que la destrucció era imminent.
Sumari de la carrera
[modifica]Dates de promoció
[modifica]
Tinent de 2a – 22 d'agost de 1910
Tinent – 25 de febrer de 1915
Capità – març de 1918
Major – 1929
Tinent Coronel – 1932
Coronel – 1 d'octubre de 1934
Major General – 1 de març de 1939
Tinent General – 1 d'abril de 1940
General de Tropes Panzer – 1 d'octubre de 1941
Coronel General – 28 de febrer de 1942
Mariscal de Camp – 1 de març de 1944
Historial de Servei
[modifica]- 1909: Instrucció com a Oficial cadet
- 1910: 52è Regiment d'Infanteria von Alvensleben
- 1917: Destins d'Estat Major
- 1925: Comandant, 9a Companyia, 8è Regiment d'Infanteria
- 1928: Oficial d'Estat Major, 3a Divisió, Berlín
- 1930: Oficial d'Estat Major, Secció 4 (Entrenament), Truppenamt, Berlín
- 1932: Cap d'Estat Major, Reich Kuratorium per Educació Física de la Joventut
- 1933: Comandant de Batalló, 2n Regiment d'Infanteria
- 1935: Cap de la Secció 8a, Estat Major General, Berlíin
- 1938: Cap d'Estat Major, IV Cos
- 1939: Cap d'Estat Major, 16è Exèrcit
- 1940: Comandant, 3a Divisió Panzer
- 1941: Comandant, XLI Panzerkorps
- 1942: Comandant, 9è Exèrcit
- Gener – Març 1944: Comandant, Grup d'Exèrcits Nord
- Març – Juny 1944: Comandant, Grup d'Exèrcits Nord Ucraïna
- Juny – Agost 1944: Comandant, Grup d'Exèrcits Centre
- Agost – Setembre 1944: Comandant en Cap, OB Oest
- Agost 1944 – Abril 1945: Comandant, Grup d'Exèrcits B
Condecoracions
[modifica]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants:
Creu de Cavaller (09/07/1941) (344è) (com Generalleutnant i Comandant de la 3. Panzer-Division/ XXIV Panzer-Korps/ Panzergruppe 2/ Heeresgruppe Mitte, Front Oriental)
Fulles de Roure (17/02/1942) (74è) (com Generaloberst i Kdr. OB/ der 9/ Armee, Front Oriental) (les rebé de mans d'Adolf Hitler)
Espases (02/04/1943) (28è) (com Generaloberst und OB/ der 9/ Armee, Front Oriental)
Brillants (17/08/1944) (17è) (com Generalfeldmarschall und OB/ der Heeresgruppe Mitte, Front Occidental) (els rebé de mans d'Adolf Hitler)
Creu de Cavaller amb Espases del Reial Orde Prussià de Hohenzollern (26/02/1917)
Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (19/10/1915)
Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (20/09/1914)
Orde del Mèrit Militar de 4a Classe amb Espases (Baviera): 29/03/1915
Creu del Servei Militar Distingit de II Classe de la Casa de Grossherzoglich (Mecklenburg-Schwerinsches): 22/11/1917
Creu de 3a Classe del Mèrit Militar amb distintiu de Guerra (Àustria): 22/11/1917
Medalla de Guerra (Imperi Otomà): 22/11/1917
Insígnia de Ferit 1918: 28/07/1918
Creu d'Honor dels Combatents 1914-18: 26/01/1935
Creu dels 25 anys de Servei a les Forces Armades
Creu Espanyola en Bronze: 31/05/1939
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe: 02/10/1939
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe: 22/09/1939
Medalla de l'1 d'octubre de 1938
Creu Alemanya en Or- Insígnia de Combat de tancs en plata: 29/08/1941
Insígnia de Ferit 1939 en Or: 25/05/1942
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42: 15/07/1942- 4 citacions al Butlletí de la Wehrmacht: 21/02/1942; 03/09/1943; 05/08/1944; 19/04/1945
_25Jahre_BAR.svg){kind=small}
Referències
[modifica]- ↑ «Hansgeorg Model» (en alemany). General Anzeiger Bonn, 23-04-2016.
| Precedit per: General der Panzertruppen Horst Stumpff |
Comandant de la 3a Divisió Panzer 13 de novembre de 1940 – 2 d'octubre de 1941 |
Succeït per: General der Panzertruppen Hermann Breith |
| Precedit per: General der Infanterie Heinrich Cl��ner |
Comandant del II Panzer-Armee 6 d'agost de 1943-14 d'agost de 1943 |
Succe�t per: Generaloberst Dr. Lothar Rendulic |
| Precedit per: Generalfeldmarschall Georg von K�chler |
Comandant del Heeresgruppe Nord 9 de gener de 1944-31 de mar� de 1944 |
Succe�t per: Generaloberst Georg Lindemann |
| Precedit per: General G�nther Blumentritt |
Comandant del Heeresgruppe Mitte 28 de juny de 1944-16 d'agost de 1944 |
Succe�t per: Generalleutnant Georg Hans Reinhardt |
| Precedit per: Generalfeldmarschall G�nther von Kluge |
Oberbefehlshaber West 16 d'agost de 1944-3 de setembre de 1944 |
Succe�t per: Generalfeldmarschall Gerd von Rundstedt |
| Precedit per: Generalfeldmarschall G�nther von Kluge |
Comandant del Heeresgruppe B 17 d'agost de 1944-21 d'abril de 1945 |
Succe�t per: ning� |
.svg){kind=small}
- Mariscals alemanys de la Segona Guerra Mundial
- Guanyadors de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
- Guardonats amb la Creu Alemanya
- Membres de l'orde de la Casa de Hohenzollern
- Militars alemanys de la Primera Guerra Mundial
- Suïcides alemanys
- Morts a Rin del Nord-Westfàlia
- Persones de Saxònia-Anhalt
- Naixements del 1891