Xampinyó
Aquest article o secci� no cita les fonts o necessita m�s refer�ncies per a la seva verificabilitat. |
Agaricus bisporus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||
Font de | xampiny� i xampiny� Portobello | ||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Agaricales | ||||||||
Fam�lia | Agaricaceae | ||||||||
G�nere | Agaricus | ||||||||
Esp�cie | Agaricus bisporus Imbach, 1946 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basi�nim | Psalliota hortensis f. bispora | ||||||||
Sin�nims | Agaricus bisporus var. eurotetrasporus Agaricus bisporus var. perrubescens Agaricus bisporus var. burnettii Agaricus campestris var. hortensis Agaricus bisporus var. avellaneus Agaricus bisporus var. albidus Agaricus campestris var. bisporus Agaricus cookeanus Agaricus subfloccosus var. bisporus Psalliota hortensis Psalliota bispora Psalliota hortensis f. bispora Psalliota hortensis var. bispora Psalliota campestris var. hortensis |
El xampiny� (Agaricus bisporus var. albidus) �s el bolet comestible m�s conreat a Occident. Es tracta d'un rubiol del grup dels terrerols, de l'ordre dels agaricals.
T� el capell carn�s, bombat i blanquin�s, de cama curta, amb anell membran�s i d'olor agradable. A la superf�cie del capell presenta unes rugositats. Les l�mines de sota el capell solen ser d'un color marron�s grisenc. Al bosc el xampiny� es pot confondre sovint amb el xampiny� silvestre; la difer�ncia �s que el silvestre �s m�s gran que no pas l'altre. El xampiny� silvestre �s comestible, i per a molta gent �s de gust millor que el xampiny� com�.
Es reprodueix asexuadament per espores gen�ticament id�ntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials o b� sexualment, per un altre tipus d'espores, gen�ticament diferents del progenitor i diferents entre si.
�s un comestible excel�lent, que fins i tot pot menjar-se cru. �s molt mal�leable.