ens

Català

ens m. ‎(plural invariable)

ésser (allò que és)
Entitat col·lectiva, organisme de persones o serveis, institució.
Els ens autonòmics.

Entitat, organisme

ens f. pl.

ens ‎(refor�ada, plena nos, redu�da 'ns)

Substituci� en verbs reflexius de la primera persona del plural (nosaltres). Emprat anteposat al verb, si va darrere del verb adopta la forma nos.
Ara ens pentinem, despr�s haurem de tornar a pentinar-nos.

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Refor�ada	Elidida	Plena ¹	Redu�da
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majest�tic	n�s ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	v�s ⁴
		Formal	vost� ⁵
	Tercera	Mascul�	ell	el	l'	-lo	'l
		Femen�	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vost�s ⁸
	Tercera	Mascul�	ells	els		-los	'ls
		Femen�	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ Tamb� usat com a procl�tic en alguns parlars. ²⁾ Usat despr�s de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, �s asil�l�bica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Pronom feble de primera persona del plural

ens