Ir al contenido

Alemaña

Dendi Güiquipeya
Repúbrica Federal d'Alemaña
Bandera d'Alemaña Escú d'Alemaña
(En detalli) (En detalli)
Lema nacional: Einigkeit und Recht und Freiheit (alemán; «Unidá, Hustícia i Libertá»)
Asihamientu d'Alemaña
Luenga oficial alemán
Capital Berlín
Presienti Frank-Walter Steinmeier
Cancillera Olaf Scholz
Longol
 - Total
 - % augua
Posición 61ª
357.386 km²
2,41%
Puebración
 - Total (2016)
 - Densidá
Puestu 14º
82.521.653
231 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 5ª
2.605.370 millonis e US$
38.226 US$
Monea Euru (€, EUR)2
Zona orária
 en veranu
CET (UTC+1)3
CEST (UTC+2)3
Inu Das Lied des Deutschen
Domeñu Internet .de
Cóigu telefónicu +45
Biembru de: UU, ONU, OTAN, OCDE, OSCE

La Repúbrica Federal d'Alemaña (Bundesrepublik Deutschland en alemán) es un país d'Uropa. Hazi arrayu al norti con Dinamarca, al esti con Poloña i la Repúbrica Checa, al sul con Áustria i Suiça i al oesti con Francia, Lussemburgu, Bélgica i los Paisis Baxus.

Alemaña senifica «tierra de los alamanis» —no es lo mesmu qu'alemanis—, en referencia a unu de los puebrus bárbarus que cruzun el riu Rin i envadirun la Galia romana duranti el siglu V. Amás d'alemán, está tamien estendiu el usu del gentiliciu germanu, derivau del nombri con que los romanus conocían a la zona i ondi s'alcontraban algotrus puebrus a los cualis se tenia conocencia comu germanus, Germania.

Duranti la mayol parte de la su estória, Alemaña hue un términu geográficu gastau pa desinal un área ocupá por varius Estaus, la huerça de los cualis pretencierun al llamau Sacru Empériu Romanu Germánicu. Alemaña se conviltió en un Estau uniu duranti 74 añus (1871-1945 -el llamau Empériu alemán, la conocia comu Repúbrica de Weimar i l'Alemaña nazi.), peru hue dividiu al términu de la Segundera Guerra Mundial ena República Federal d'Alemaña (RFA), conocia comu Alemaña Ociental i la Repúbrica Democrática Alemana (RDA), conocia comu Alemaña Oriental. El 3 d'otubri e 1990, la RDA pasó a holmal parti dela RFA, polo qu'Alemaña golvió a sel un Estau unificau.

Paisahi delos Alpes nel sul de Baviera.

L'Alemaña s'estiendi dende las montañas de los Alpis (el su puntu mas artu es la Zugspitze con 2.962 m) nel sul, hats las costas del mari del Norti i el mari Bálticu. De por meyu, s’estiendin las tierras boscosas, d'Alemaña central i las tierras bajas d'Alemaña del norti (el puntu mas baju es Neuendorfer/Wilstermarsch, con -3,54 m)- Alemaña está trabesá por unu de los mayoris rius d'Uropa, como es el Rin, tamien polos rius Danúbio i Elba.

Flora i fauna

[Edital | Editá'l códigu]
Imahin de los Alpes.

Alreol dun 30% del territóriu está hormau por bosquis, la mayoria de los cualis s'alcuentran ena mitá sul del país. Cuasi dos tercius destos bosquis se componin de pinus i otras coníferas, i el restu lo horman especies d'oja cauca, comu l'aya, l'abedul, el robli i el nogal. Los parralis cubrin muchas de las laderas del suloesti del país i tamien s'estiendin a lo largu de los rius Rin, Mosela i Menu. Los güertus son un elementu destacau nel oesti d'Alemaña. La flora es duna gran varieá i vistosiá.

Alemaña tien una fauna pocu variá. Los mamíferus más comunis son ciervu, jabalín, comadrehj, tejón, lobu i dorru. Entri los pocus reptilis está una bicha venenosa, la víbora uropea. Pinçones, ansares i algotras avis migratorias cruçan el país en grandis bandás. Enas áuguas costeras del mari del Norti i del mari Bálticu, s'alcuentran pecis como el arenqui, bacalau i solla, por cuantu que enus rius ai carpas, pecis gatu i truchas comunis.

El climi es por vedis emprevisibli. Nel vranu un dia puei hazel calol i estal solariegu i al dia siguienti friu i chuvioso. E tolas maneras, son estremamenti raras las condicionis climáticas verdaderamenti estremas, mesmu sean sequias, tornaus, tormentas d'arena, friu o calol estremus, etc. Hubun dos inundacionis de grandi escala enos úrtimus añus, peru en general tamien estas son raras. Non ai notícia de rejileras de tierra destrutivas.

Frankfurt del Menu, centru finacieru alemán

Por el desarrollu de la su economia, Alema�a es consider� en t�lminus generalis comu la tercera naci�n mas poderosa del mundu i la primera d'Uropa. En 2006 el su Productu interiol brutu (PIB) rebas� los 3 billonis de d�laris. Las sus brazas endustrialis son vari�s; los tipus prencipalis de produtus fabricaus son meyus de transporti, aparatus el�ctricus i electr�nicus, maquin�ria, produtus qu�micus, materialis sint�ticus i alimentus procesaus.

Alema�a es focu de riqueza i essu se reflexa ena crecienti economia del centru d'Uropa. Con una infraestructura de carreteras amplias i un excelenti nivel de via, Alema�a es una de las nacionis mas desarroll�s del mundu.

El Deutsche Bundesbank (Bancu central) i el Bancu Central Uropeo (BCU) tienin la su s�i central ena ci� de Frankfurt del Menu. En 2006 s'inici� la construcci�n del edificiu del Bancu Central Uropeu.

Organi�aci�n pol�ticu-admenistrativa

[Edital | Edit�'l c�digu]
Imagin del Reichstag, el parlamentu alem�n

Alema�a est� deviia almenistrativamenti en 16 estaus federalis llamaus Bundesl�nder (Bundesland en singular). Los Landers tienin personali� estatal por si mesmus, anque solu la ejercin entri s� i son arrepresentaus danti el estranjeru por el Estau federal. E los diezaseis estaus federaus ai tres (Berl�n, Bremen i Hamburgu) que son ciais. Angunus estaus federaus est�n subdividius en regionis almenistrativas.

A difer�ncia del sistema de Comuniais Aut�nomas espa�ol, tolos L�nders tienin los mesmus poderis i competencias. Los art�culus 70-75 de la Constituci�n alemana, (Llamada tamien Lei Fudamental pa la Rep�brica Alemana) definin las �reas de competencias que pretencin al Estau federal i las pretenecientis a los L�nders. A lo largu de la est�ria de la Rep�brica Federal Alemana, el Estau federal tendi� a asumil ca vedi mas labutus, almitiendu nesti meyu tiempu una mayol participaci�n de los gobiernus de los estaus federaus por mol del Bundesrat. Nostanti, estu provoc� un mayol entrevehilu del sistema legislativu i empidi� tomal decisionis r�pidas, llevandu enclusu a un virtual bloqueu legislativu siempri qu'el partiu d'oposici�n ena c�mara baja del Parlamentu alem�n (Bundestag) lograba la huer�a de los esca�us nel Bundesrat. Huera parti, dendi 2006 s'est� tramitandu la llam� �"Reforma el Federalismu" pa reordenal las competencias del Estau federal i los estaus federaus, quitandu emportancia al Bundesrat i aumentandu los poderis genuinus de los gobiernus regionalis.

Estaus federaus

[Edital | Edit�'l c�digu]
Estau federau % S H/km� Capital Mapa
1 Baden-Wurtemberg 10,01 300 Stuttgart
2 Baviera 19,76 177 M�nich
3 Berl�n 0,25 3.812 Berl�n
4 Brandeburgo 8,26 87 Potsdam
5 Bremen 0,11 1.642 Bremen
6 Amburgu 0,21 2.317 Amburgu
7 Hesse 5,91 288 Wiesbaden
8 Mecklemburgo-Pomerania Occidental 6,49 73 Schwerin
9 Baja Sajonia 13,34 168 Han�ver
10 Renania del Norti-Westfalia 9,55 529 D�sseldorf
11 Renania-Palatinado 5,56 204 Maguncia
12 Sarre 0,72 407 Sarrebruck
13 Sajonia 5,16 231 Dresde
14 Sajonia-Anhalt 5,73 120 Magdeburgo
15 Schleswig-Holstein 4,41 180 Kiel
16 Turingia 4,53 144 �rfurt
% S= % de superf�cie sobri el total de la superf�cie d'Alema�a.
H/km�= Se considera el promediu d'abitantis por km�.

Partius gobelnantis

[Edital | Edit�'l c�digu]
Esc� Estau Presienti del Gobielnu Partiu gobelnanti-
coalici�n
Esca�us nel
Bundesrat
Estensi�n (qm�) Puebraci�n (milis) Densi� (ab/qm�) Capital
(1) Baden-Wurtemberg (al:Baden-W�rttemberg) G�nther Oettinger (CDU) CDU/FDP 6 35.752 10.717 300 Stuttgart
(2) Baviera (al:Bayern) G�nter Beckstein (CSU) CSU 6 70.549 12.444 176 M�nich
(3) Berl�n Klaus Wowereit (SPD) SPD/Linkspartei 4 892 3.388 3.798 -
(4) Brandenburgo (al: Brandenburg) Matthias Platzeck (SPD) SPD/CDU 4 29.478 2.568 87 Potsdam
(5) Bremen Jens B�hrnsen (SPD) SPD/Verdes 3 404 0,663 1.641 Bremen
(6) Amburgu (al: Hamburg) Ole von Beust (CDU) CDU/Verdes 3 755 1.735 2.298 -
(7) Hesse (al:Hessen) Roland Koch (CDU) CDU 5 21.115 6.089 288 Wiesbaden
(8) Mecklemburgo-Pomerania Occidental (al:Mecklenburg-Vorpommern) Harald Ringstorff (SPD) SPD/CDU 3 23.179 1.720 74 Schwerin
(9) Baja Sajonia (al:Niedersachsen) Christian Wulff (CDU) CDU/FDP 6 47.620 8.001 168 Han�ver
(10) Renania del Norte-Westfalia (al:Nordrhein-Westfalen) J�rgen R�ttgers (CDU) CDU/FDP 6 34.084 18.075 530 D�sseldorf
(11) Renania-Palatinado (al:Rheinland-Pfalz) Kurt Beck (SPD) SPD 4 19.853 4.061 205 Maguncia
(12) Sarre (al:Saarland) Annegret Kramp-Karrenbauer (CDU) CDU/SPD 3 2.569 1.056 411 Saarbr�cken
(13) Sajonia (al:Sachsen) Stanislaw Tillich (CDU) CDU/SPD 4 18.415 4.296 233 Dresde
(14) Sajonia-Anhalt (al:Sachsen-Anhalt) Wolfgang B�hmer (CDU) CDU/SPD 4 20.446 2.494 122 Magdeburgo
(15) Schleswig-Holstein Peter Harry Carstensen (CDU) CDU/SPD 4 15.763 2.829 179 Kiel
(16) Turingia (al:Th�ringen) Dieter Althaus (CDU) CDU 4 16.172 2.355 146 Erfurt
República Federal d'Alemaña Angela Merkel (CDU) CDU/SPD 69 357.046 82.501 231 Berlín

Alemaña ena Union Uropea

[Edital | Editá'l códigu]

Nel Parlamentu de la Union Uropea, Alemaña tien la arrepresentación mas alabadá por mol de sel el país mas apobrau de la Union. Amás, el alemán Günter Verheugen es, ogañu, unu delos vice-presidentis de la Comisión Uropea.

El Allianz Arena en Munich es unu de los mas grandis estadius de fubu. Aqui se hizu la ceremónia d'apertura del Campeonatu Mundial en 2006.

La Federación Alemana d'eportis (DSB) cuenta con cerca de 27 millonis e miembrus. Según datus d'esta organización, aprossimamenti la tercera parti de la puebración del país realiza la práctica deportiva por meyu dun club o asociación alguna de las cerca de 127.000 instalacionis de carátel deportivu qu'essistin nel territóriu.

Dendi los últimus años, la DSB a veniu incrementandu los sus recursus destinaus al deporti paralímpicu.

La participación d'Alemaña enus Juegos Olímpicus á siu una de las más destacás dendi que se realiza esti eventu. El país organizó los Juegus Olímpicus de Vranu en 1936 i en 1972 Alemaña Ociental hizu lo propriu.

La Federación Alemana de Fubu (DFB) cuenta con mas de 26.000 clubis, totalizandu 6 millonis de miembrus, la membresía mas grandi de cualesquiel federación deportiva nel mundu. El arraigu desti deporti a hechu que la Selección de fubu d'Alemaña aiga conseguiu tres títulus mundialis (en 1954, 1974 i 1990). Desta manera tamién el país hue séi de los campeonatus mundialis de 1974 i 2006.

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Alemaña.


 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyán | Bélgica | Bielorrússia | Bósnia Ercegovina | Bulgária | Cazastán | Chipri | Ciá del Vaticanu | Cosovu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estoña | Finlándia | Fráncia | Geólgia | Grécia | Irlanda | Islándia | Itália | Letoña | Lístestain | Lituaña | Lussembulgu | Macedónia del Norti | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Baxus | Poloña | Portugal | Réinu Uniu | Repúbrica Checa | Rumania | Rússia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Ungria