Vejatz lo contengut

Ans 1460

Aqueste article es redigit en proven�au.
Un article de Wikip�dia, l'enciclop�dia liura.
(Redirigit dempu�i 1463)

../.. | Ans 1430 | Ans 1440 | Ans 1450 | Ans 1460 | Ans 1470 | Ans 1480 | Ans 1490 | ../..

1458-1460 : conquista dau Despotat de Mor�a per leis Otomans.
1460 : en Mesoamerica, conquista de la region de Zacatula per lei Tarascs.
1461 : en Fran�a, m�rt dau r�i Carles VII que fogu�t rempla�at per son fiu Lo�s XI.
1461 : dins l'espaci maia, fin de la crisi entra�nada per l'afondrament de la vila de Mayapan, cremada e abandonada apr�s la rev�uta d'Ah Xupan. Lo territ�ri maia dau n�rd de la peninsula de Yucatan fogu�t d'ara endavant devesit entre 16 estats rivaus dominats per lei trib�s dei Cocomes, dei Xius, dei Chels, dei Canuls e dei Chontals.
1463 : dins l'Emp�ri Inca, reorganizacion dau gov�rn. Pachacutec fis�t lo comandament deis operacions militaras a son fiu Tupac Yupanqui per se concentrar sus un programa ambici�s de construccion (Temple dau Soleu, Sacsayhuam�n e Machu Picchu).
1465 : en Fran�a, rev�uta de la Liga dau Ben Public, una coalicion de senhors poder�s qu'�ran ostils au renf�r�ament de l'autoritat reiala. Indec�s, lo conflicte s'acab�t oficialament per un succ�s deis insurgents qu'obtengu�ron la restitucion de certanei vilas e imp�sts per lo r�i Lo�s XI. Pasmens, en realitat, lo r�i capit�t rapidament d'annular sei concessions.
1466 : en Majapahit, m�rt dau r�i Girisawardhana que fogu�t rempla�at per Singhawikramawardhana.
1466 : fondacion dau Khanat d'Astrakhan per Mahmud bin K�ch�k, un pretendent desfach au Khanat de l'�rda d'Aur. Aqu� afebligu�t leis estats mong�ls occidentaus.
1467 : en Mesopotamia, destruccion de la federacion tribala dau Moton Negre per aquela dau Moton Blanc.
1468 : m�rt dau negus Kwestantinos I�r que fogu�t rempla�at per son fiu Baede Maryam (1468-1478). Aprofichant la patz amb leis estats musulmans d'Africa Orientala e la poissan�a militara legada per son paire, lo negus nov�u ordon�t una campanha c�ntra lei p�bles de la region de Semien e c�ntra lei pilhards que mena�avan lo com�rci caravani�r en Tigre.
1468 : en Insul�ndia, scission de Majapahit a l'eissida d'una gu�rra civila entre lo r�i Singhawikramawardhana e un prince usurpator dich Kertabhumi. Div�rsei rev�utas comenc�ron dins lei r�stas dau reiaume de part de p�bles desir�s de retrobar son independ�ncia.
1469 : en Mesoamerica, m�rt dau tlatoani Moctezuma I�r. Axayacatl, felen dau tlatoani Itzcoatl, li succedigu�t.
1469 : conquista dei regions occidentalas de l'Emp�ri Timurida per lei Turcomans dau Moton Blanc.

Sci�ncias e tecnicas

[modificar | Modificar lo c�di]

1460 : premiera descripcion medicala, per lo cirurgian militar alemand Heinrich von Pfolspeunt, de ble�aduras entra�nadas per de balas d'armas de fu�c.
1464 : publicacion d'un tractat de trigonometria esferica dich De triangulis omnimodis per lo sabent alemand Regiomontanus (1436-1476). Aquela �bra permet�t de difusar largament en Eur�pa lo trabalh dei matematicians arabs sus lo subj�cte.
1466 : en criptologia, invencion dau quadrant chifrant per lo sabent e filos�f italian Leon Battista Alberti (1404-1472). Son sist�ma foncionava amb dos discs marcats de letres e de cifres que son alinhament podi� �sser modificat. Aqu� cre�t lo met�de de la substitucion polialfabetica. Dins aqu�, tot l'inter�s d'aqueu sist�ma fogu�t pas compr�s avans lo s�gle XIX.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]