Austràlia

Austràlia
Commonwealth of Australia (en)
Bandièra d'Austàlia Escut d'Austàlia
Imne: Advance Australia Fair
Administracion
Capitala	Canberra 35° 18′ S, 149° 08′ E
Forma de l'Estat	Monarquia
Rei Governador general Primièr ministre	Carles III Sam Mostyn Anthony Albanese
Geografia
Vila principala	Sydney
Superfícia	Classat 6en
• Totala	7 686 850 km²
• Aiga (%)	1 % %
Punt culminant	Mawson Peak (ca) e Mont Kosciuszko
Demografia
Populacion	Classat 53en
• Totala	26 821 800 ab. (2023)
• Densitat	3,5 ab./km²
Istòria
Independéncia	del Reialme Unit
1èr de genièr de 1901
Economia
Moneda	Dolar australian AUD
Autras informacions
Indicatiu telefonic	61
ISO 3166	AU
Fus orari	+8 à +11½
Domeni internet	.au

Austràlia (en anglés: Australia), oficialament la Mancomunautat d'Austràlia (en anglés: Commonwealth of Australia), es lo seisen país dau mond per superfícia (7 692 000 km²) e lo pus grand d'Oceania. Es una monarquia parlamentària que teniá 25,5 milions d'abitants en 2019. Fondat a la fin dau sègle XVIII per lei Britanics, es un estat eissit de la colonizacion de l'illa per lo Reiaume Unit. Aquò entraïnèt lo declin dei populacions indigènas (Aborigèns australians) que foguèron victimas de chaples, de discriminacion e d'una politica de marginalizacion fins a la segonda mitat dau sègle XX. En parallèl, la descubèrta de ressorsas naturalas importantas, especialament d'aur, favorizèt l'arribada de colons nombrós que s'installèron principalament dins lo quart sud-èst dau país onte fondèron plusors vilas importantas (Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth e Adelaïda).

Vèrs la fin dau sègle XIX, la colonia obtenguèt pauc a pauc mai d'autonòmia. Venguèt oficialament independenta en 1901 mai demorèt lòngtemps un dominion britanic que sa politica èra alinhada sus aquela de Londres. Austràlia participèt ansin ai dos conflictes mondiaus dins lo camp deis Aliats. Pasmens, l'afebliment britanic a l'eissida de la Segonda Gu�rra Mondiala (1939-1945) permet�t ais Australians de venir veritablament independents. Chausigu�ron alora de se raprochar de Washington e de venir lo principau aliat deis Estats Units d'America dins lo Sud-�st Asiatic.

En causa de son ist�ria, lo pa�s a desvolopat una cultura originala basada sus la cultura occidentala mai presentant de trachs f�r�a especifics coma lo sentiment d'exili sus una t�rra isolada, la fiertat de construrre une societat nov�la e de trachs eissits de la cultura aborig�na. Dempuei la segonda mitat dau s�gle XX, se fau egalament n�tar d'influ�ncias importantas en proven�ncia d'Asia e deis Estats Units. Aqu� a favorizat l'emerg�ncia d'artistas largament reconeguts dins de domenis variats coma la musica, lo cin�ma � la literatura.

La capitala es Canberra e lo gentilici es australian -a.

Geografia

Article detalhat: Geografia d'Austr�lia.

Geografia fisica

Topografia simplificada d'Austr�lia

Austr�lia a una superficia de 7 692 060 km�. Sa partida principala es l'illa australiana ela meteissa que representa 99% de son territ�ri. Lei rel�us i son pauc importants amb una altitud mejana de 210 m e una cima pus auta, lo Mont Kosciuszko, de solament 2 231 m. Lei pus importants se situan dins lei regions centralas (Monts Mc Donnell e Musgrave) e l�ng dau litorau pacific (Aups Australianas, Montanhas Blavas e Cordilh�ra Australiana). Lo r�sta dei regions centralas es ocupat per una importanta depression, centrada sus lo Lac Eyre, qu'es lo ponch pus bas dau pa�s (-14 m).

La m�ger part de l'illa es cub�rta per de des�rts cauds. L'idrografia australiana es donc marcada per l'endore�sme e l'are�sme dins lei regions centralas e per la pres�ncia d'oeds dins lei z�nas maritimas. Lei rius permanents se situan principalament dins lo quart sud-�st, onte se tr�ba lo fluvi Murray qu'es lo pus l�ng e pus important dau pa�s, e dins leis endrechs umids de clima tropicau � temperat.

Clima

Carta simplificada dau clima australian

Situada entre lei latituds 10�S e 40�S, Austr�lia presenta un clima variat amb l'exist�ncia de tres z�nas climaticas principalas. Au n�rd, se tr�ba una faissa litorala somesa a un clima tropicau. La sason umida i dura generalament de decembre a mar� e la sason eissucha de mai a setembre. Lei precipitacions i son relativament importantas amb una pluviometria superiora a 2 000 mm dins certaneis endrechs.

L�ng dau litorau orientau e dins lo quart sud-�st, lo clima es temperat de tipe subtropicau umid, mediterran�u � oceanic. Lo premier clima s'observa subretot dins lei regins maritimas orientalas. Lei pluejas i son regularas (75-125 mm/mes) e la temperatura cauda (22�C a Sydney). Dins lei regions sud-�st, aqueu clima se transforma en clima oceanic amb d'iv�rns do� e d'estius fregs. Lei pluejas i son egalament regularas. Enfin, la poncha sud-o�st de l'illa e quauquei regions meridionalas an un clima mediterran�u caud � freg amb de precipitacions ivernencas importantas en junh e en julhet.

Lo clima dei regions interioras es marcat per l'ariditat. Lo territ�ri australian es ansin cub�rt per plusors des�rts cauds. Sa pluviometria varia entre 150 e 400 mm amb de variacions anualas f�r�a importantas. Son ansin pas totalament eissuchs e una vegetacion adaptada i es sovent ben presenta.

Demografia

La demografia presenta lei caracteristicas d'un pa�s desvolopat e f�r�a urbanizat que comen�a de s'envielhir. L'esperan�a de vida i es ansin f�r�a importanta (82,15 ans en 2016), lo temps mejan deis abitants es relativament aut (38 ans) e lo taus de feconditat es pas sufisenta per permetre lo rempla�ament dei generacions (1,77 enfants/frema en 2018). L'imigracion, principalament d'origina asiatica, es donc lo factor principau que permet a la populacion d'aumentar regularament (19,2 milions d'abitants en 2001, 25,2 milions en 2018).

Lei regions pus pobladas se tr�ban dins lei regions litoralas dau sud-�st e e de l'�st onte lo clima, temperat, es pus favorable a l'agricultura que dins lo r�sta dau territ�ri australian. Assostan donc lei vilas pus importantas coma Sydney (5,2 milions d'abitants en 2014), Melbourne (4,4 milions), Brisbane (2,3 milions) e Adela�da (1,1 milions). Un centre demografic segondari exist�s au sud-o�st dau pa�s a l'entorn de l'aglomeracion de Perth (2,0 milions d'abitants).

Lengas

Article detalhat: Lengas d'Austr�lia.

Austr�lia a ges de lenga oficiala mai dins lei fachs, es un pa�s anglof�n. D'efiech, l'angl�s australian �ra la lenga mairala de 77% de la populacion en 2011 e �ra largament mestrejat per lo r�sta de la populacion. Es un dial�cte de l'angl�s que se destria per sa prononciacion e per son vocabulari. Aparegut tre lo comen�ament dau s�gle XIX a partir dei parlars dei presoniers mandats dins la colonia per leis autoritats britanicas, a una basa d'angl�s britanic amb d'influ�ncias f�rtas eissits deis autrei dial�ctes deis Illas Britanicas e de mots eissits dei lengas indig�nas.

Lei lengas aborig�nas �ran f�r�a nombrosas avans la colonizacion de l'illa amb d'estimacions variant entre 250 e 750. Minadas per leis atacas c�ntra leis Aborig�ns, an f�rtament declinat e son uei disparegudas � mena�adas de disparicion. La causa principala d'aqueu fenom�n es la fragmentacion dei comunautats indig�nas e la rompedura de la transmission entre generacions. Ansin, au comen�ament dau s�gle XXI, solament 8 lengas aborig�nas teni�n mai de 1 000 locutors. Quauquei p�bles an creat de programas per assaiar de protegir sa lenga mai mancan de mejans.

Leis autrei lengas parladas en Austr�lia son eissidas de l'imigracion dei s�gles XIX e XX. Lei pus importantas son lo mandarin, lo canton�s, lo vietnamian, l'arab, l'italian e lo gr�c que son la lenga mairala d'au mens 1% de la populacion.

Religions

Austr�lia es un pa�s de tradicion religiosa crestiana en causa de son poblament d'origina coloniau britanic. La constitucion de 1901 i assegura la libertat religiosa e i eneb�s l'establiment d'una religion d'Estat. Pasmens, lo cristianisme, se dem�ra la premiera religion dau pa�s (52,2% en 2016), cono�s un declin important liat a l'aparicion d'una importanta minoritat d'abitants sensa religion (30,1%). De mai, es devesit entre catolics (22,6% de la populacion), anglicans (13,3%) e div�rsei gl�isas protestantas (16,6%).

Leis autrei religions son f�r�a minorit�rias e gropan mens de 10% deis estatjants : 2,6% per l'islam, 2,4% per lo bodisme, 1,9% per l'indo�sme, 0,5% per lo sikhisme e 0,4% per lo juda�sme.

Ist�ria

Article detalhat: Ist�ria d'Austr�lia.

De la Pre�st�ria a l'arribada deis Europ�us

Pinturas rup�stras aborig�nas dins la region de Kimberley a l'o�st d'Austr�lia

Lei tra�as umanas pus ancianas descub�rtas en Austr�lia datan de 40 000 ans (Mungo). Aqueleis abitants desvolop�ron una cultura marcada per de pinturas rup�stras e per l'usatge d'ot�s de p�ira pauc sofisticats. Lei tecnicas de fabricacion litica se melhor�ron au millenari VIII av. JC e entra�n�ron finalament l'aparicion d'ot�s amb� de talhents liscs que son desconeguts dins lo r�sta d'Oceania. V�rs lo millenari I av. JC, l'agricultura aparegu�t dins lei regions drudas permetent l'aparicion de societats semisedentarizadas. En rev�nge, dins lei regions mens favorablas, lei comunautats de ca�aires cuelheires contuni�ron de dominar.

Lo peri�de coloniau

La descub�rta de l'illa per leis Europ�us

Leis Europ�us descurbigu�ron Austr�lia en 1605 (Willem Janszoon) dins l'encastre de seis expedicions de recon�issen�a dei rotas maritimas d'Asia dau Sud-�st. Pasmens, la region semblava palunosa e leis indig�ns f�r�a ostils. En 1642, l'explorator oland�s Abel Tasman reconogu�t una partida dau litorau sud e don�t son nom a l'illa que p�rta uei son nom. Dos ans pus tard, lo Franc�s Melchis�dech Th�venot cartografi�t la c�sta occidentala de l'illa. En rev�nge, la partida orientala de l'illa fogu�t pas explorada avans lo viatge de James Cook en 1770. L'insularitat de Tasmania fogu�t demostrada en 1798.

L' afiermacion de la pres�ncia britanica

Retrait del capitani James Cook, lo primi�r europ�u de cartografiar la c�sta �st d'Austr�lia en 1770

James Cook prengu�t oficialament possession de l'illa en 1770. Apr�s la p�rda dei Tretze Colonias d'America dau N�rd, Anglat�rra i vegu�t un rel�u nov�u de son influ�ncia e una solucion practica per alunchar certanei presoniers deis illas Britanicas. Ansin, en 1788, una colonia penitenci�ria fogu�t fondada per lo capitani Arthur Phillip a Port Jackson (uei Sydney). La penetracion v�rs l'interior fogu�t lenta e fins a 1827, Londres crengu�t que Fran�a pogu�sse desbarcar de colons e revendicar una partida de l'illa.

L'exterminacion dei populacions indig�nas

Au comen�ament dau s�gle XIX, lei premiers motons fogu�ron importats dins l'illa. Vengu�ron rapidament lo c�r d'una activitat importanta que caus�t de conflictes amb� lei cultivators e leis indig�ns a prepaus dau partiment dei t�rras agric�las. De mai, a partir de 1851, de jaciments d'aur fogu�ron descub�rts entra�nant l'arribada de miliers d'aventuriers e de minaires. Ansin, se multipliqu�ron lei tusts amb� lei populacions aborig�nas que fogu�ron rebutadas per lei colons v�rs lei regions deserticas entra�nant un grand nombre de victimas. En Tasmania, fogu�ron dir�ctament exterminadas. Ansin, la populacion aborig�na pass�t d'aperaqu� 500 000 individ�s en 1788 a 60 000 en 1920.

L'acabament de l'exploracion

En parall�l dei combats c�ntra leis aborig�ns, l'exploracion de l'illa contuni�t. En 1830, l'estudi dau riu Murray per Charles Sturt permet�t de comprendre lo foncionament dau ret idrografic australian. Puei, lei viatges d'Edward John Eyre e de Ludwig Leichhardt permet�ron de melhorar la con�issen�a dei regions maritimas. En 1860-1862, leis expedicions Burke-Wills e Stuart permet�ron de traversar l'illa per lo premier c�p e de descubrir lei regions interioras. La construccion d'un ret telegrafic permet�t de contuniar aquel estudi e de facilitar lei comunicacions entre lei diferentei vilas.

Lo desvolopament dei colonias e la formacion dau Commonwealth

A partir deis annadas 1820, leis implantacions britanicas se multipliqu�ron en Austr�lia. Form�ron de colonias distintas : Austr�lia Occidentala organizada a partir de grands domenis en 1829, Austr�lia Meridionala en 1837 que decid�t de seguir lei principis de la Societat de colonizacion d'Edward Gibbon Wakefield (familha, morala, liberalisme), Vict�ria en 1851 e Queensland en 1859. En 1840, s'arrest�ron lei desportacions de presoniers mai l'imigracion, encoratjada per la descub�rta d'aur, sostengu�t la creissen�a de la populacion. En 1880, Austr�lia teni� 2,3 milions d'abitants.

En parall�l, cada colonia receb�t d'estatuts auton�ms basat sus un regime parlamentari pr�che d'aqueu dau Reiaume Unit. A partir de 1880, lei colons comenc�ron de s'inquietar deis ambicions francoalemandas en Oceania e de l'imigracion asiatica. De 1885 a 1900, una federacion australiana fogu�t ansin pauc a pauc mesa en pla�a entra�nant la naissen�a dau Commonwealth d'Austr�lia lo 1^�r de genier de 1901. Cada estat i gard�t una auton�mia importanta.

Pasmens, a partir de 1911, lo poder comenc�t d'aquistar una import�ncia nov�la e instaur�t d'imp�sts relativament importants per dotar l'illa de f�r�as armadas mod�rnas e provesir d'avantatges sociaus a la populacion blanca. En mai d'aqu�, una lei sus l'imigracion adoptada en 1901 la limit�t ai populacions europ�as en causa de la necessitat d'�sser capable de capitar una dictada de 50 m�ts dins una lenga europ�a.

L'Austr�lia independenta

De la Premiera Gu�rra Mondiala a la Segonda

En despiech de la formacion dau Commonwealth en 1901, l'afiermacion de l'independ�ncia australiana fogu�t l�nga e lo gov�rn alinh�t sa politica exteriora sus Londres fins a la Segonda Gu�rra Mondiala. Ansin, Austr�lia particip�t massissament au premier conflicte mondiau en mobilizant 330 000 volontaris (59 000 tuats). A la Confer�ncia de Versalhas en 1919, lo pa�s obtengu�t una partida dei colonias alemandas de l'Ocean Pacific.

Leis annadas 1920 fogu�ron dominadas per lo partit nacionalista. En 1927, install�t la capitala federala a Canberra. Puei, perdigu�t lo poder au profiech dei trabalhistas apr�s la crisi economica de 1929. Pasmens, adopt�ron una politica d'austeritat qu'agrav�t la situacion. Ansin, Austr�lia conogu�t un peri�de malaisat fins a l'adopcion d'un plan de rearmament a la fin deis annadas 1930 per faciar l'expansionisme japon�s.

Canberra declar�t la gu�rra an Alemanha en 1939 e mand�t un c�rs expedicionari en Eur�pa en 1940 per ajudar lei Britanics. Pasmens, a partir de la fin de 1941, lo pa�s degu�t sustot s'aparar c�ntra Japon. D'ef�ct, lei Japon�s bombard�ron Darwin en febrier de 1942 e desbarqu�ron en N�va Guin�a e dins leis illas Salamon. Durant la seguida dau conflicte, Austr�lia se raproch�t donc deis Estats Units d'America que particip�ron activament a la defensa de l'illa durant la batalha de la Mar de Coralh e la campanha deis Illas Salamon.

Lo peri�de conservator

En causa de la gu�rra, lei gov�rns trabalhistas de John Curtin (1941-1945) e de Ben Chifley (1945-1949) adopt�ron una organizacion economica f�r�a dirigista. Pasmens, dins l'encastre de la Gu�rra Freja naissenta, aquela politica se turt�t ai criticas deis anticomunistas. Leis eleccions de 1949 fogu�ron donc ganhadas per lei conservators que gard�ron lo poder fins au comen�ament deis annadas 1970. En despiech de recessions en 1952 e en 1959, lo pa�s conogu�t una importanta creissen�a economica marcada per l'esplecha dei ressorsas naturalas e lo sost�n ais investiments estrangiers (principalament estatsunidencs e japon�s) dins l'industria. Ansin, se l'agricultura gard�t un r�tle non negligible dins l'economia australiana, son import�ncia comenc�t de demenir. Per sostenir aqueu desvolopament, l'imigracion blanca e europ�a fogu�t encoratjada amb� mai de 100 000 arribants anuaus entre 1945 e 1972. En rev�nge, leis imigrants asiatics e leis Aborig�ns fogu�ron mantenguts en despart.

Durant aqueu peri�de, Austr�lia particip�t activament a la Gu�rra Freja e sostengu�t la politica de Washington en Asia dau Sud-�st e dins lo Pacific Sud. De c�rs expedicionaris fogu�ron donc mandats en Cor�a (17 000 �mes, 339 tuats) e en Vietnam (61 000 �mes, 521 tuats) per i renf�r�ar lei f�r�as estatsunidencas. En parall�l, Canberra particip�t a la formacion d'alian�as anticomunistas coma l'Organizacion de l'Asia dau Sud-�st.

La crisi deis annadas 1970

Dins lo corrent deis annadas 1970, Austr�lia conogu�t de crisis economicas e socialas. Premier, leis Aborig�ns comenc�ron de s'organizar d'un biais efica� per defendre sa cultura e sei proprietats (especialament dins lei regions minieras). En 1967, avi�n obtengut la creacion d'un minist�ri especiau. Puei, apr�s la vict�ria dei trabalhistas en 1972, obtengu�ron contentament sus una partida de sei revendicacions coma l'establiment d'un contrar�tle indig�n dei res�rvas. Pasmens, a la prima de 1979, de manifestacions aborig�nas nov�las agu�ron lu�c dins la capitala.

Lei trabalhistas tengu�ron lo poder de 1972 a 1975 dins un cont�xte de crisi (inflacion, aumentacion dau caumatge, demenicion deis exportacions de lana...). Reconogu�ron la China Populara e lo Vietnam dau N�rd e don�ron un estatut d'auton�mia a N�va Guin�a. Pasmens, se turt�ron a l'oposicion dau Senat per menar mai de reformas. En mai d'aqu�, mau capit�ron de redrei�ar la situacion economica. Ansin, perdigu�ron lei legislativas d'oct�bre de 1975 c�ntra una coalicion dei liberaus e dei conservators. Pasmens, la situacion contuni�t de se desgradar.

Austr�lia dempuei 1983

En 1983, fogu�t elegit lo trabalhista Bob Hawke que gard�t lo poder fins a 1991. Comenc�t de liberalizar l'economia amb� plusors privatizacions e de suprimir plusors drechs dei trabalhaires. Adopt�t tanben una politica d'austeritat. Fogu�t rempla�at per son adjonch Paul John Keating que degu�t faciar una recession importanta. Renforc�t la relacion amb� leis Estats Units d'America, desvolop�t lei relacions de cooperacion amb� leis estats d'Asia dau Sud-�st e content�t certanei revendicacions aborig�nas regardant la proprietat de certanei t�rras.

En 1996, una coalicion nacionala liberala prengu�t lo poder amb� John Howard, Premier Ministre durant onze ans. Pr�che de George W. Bush, adopt�t una politica liberala e isolacionista mai sostengu�t lei gu�rras estatsunidencas dau peri�de en Afganistan e en Iraq. Pasmens, de resultats economics mitigats e l'oposicion a de l�is jutjadas tr�p desfavorablas ai trabalhaires min�ron la popularitat dau gov�rn.

Lei trabalhistas de Kevin Rudd ganh�ron donc largament leis eleccions de novembre de 2007 amb un programa basat sus de preocupacions environamentalas e socialas. Pasmens, tocada per la crisi economia de 2008 (en despiech dau desvolopament dei cambis amb� China, l'economia australiana conogu�t una crisi nov�la e Kevin Rudd quit�t lo poder en 2010. Fogu�t rempla�ada per Julia Gillard que pogu�t solament comptar amb un gov�rn minoritari. Pasmens, durant son peri�de, la situacion economica comenc�t de se melhorar. Apr�s un br�u retorn de Kevin Rudd en 2013, lei conservators torn�ron prendre la direccion dau pa�s amb� Tony Abbott que perdigu�t sa majoritat en 2015. Malcolm Turnbull li succedigu�t.

Cultura

La cultura australiana es principalament d'origina anglosaxona en causa de l'origina britanica de la m�ger part de la populacion. Pasmens, dempuei leis ans 1970, fogu�t influenciada per la cultura estatsunidenca e per l'arribada de s�t milions d'imigrants venguts de pa�s variats. De mai, apr�s una l�nga repression, la cultura aborig�na es uei l'obj�cte de mesuras de proteccion que perm�ton sa promoccion e que melhoran sa visibilitat.

Arquitectura

En causa de son origina coloniala, l'arquitectura australiana es eissida de l'arquitectura britanica. Durant lo s�gle XIX, adapt�t ansin leis estiles georgian e victorian, especialament a Melbourne. Dins aqu�, aparegu�ron pauc a pauc de variacions localas coma leis ostaus Queenslander. Puei, predomin�t deis ans 1890 ais ans 1920 l'arquitectura de la Federacion que s'inspirava probablament deis estiles Queen Anne e Shingle. Enfin, dempuei la Segonda Gu�rra Mondiala, Austr�lia es somesa ais influ�ncias de l'arquitectura contemporan�a internacionala que fogu�t per exemple utilizada per construrre l'Op�ra de Sydney � lo Parlament Australian inaugurat en 1988.

• 
  Op�ra de Sydney (1973)
• 
  Parlament d'Austr�lia (1988)

Pintura

Article detalhat: Pintura australiana.

La pintura aborig�na es f�r�a anciana coma o m�stra la descub�rta de pinturas rup�stras datant de 40 000 ans. Liada ai cr�ires religi�s indig�ns, utilizava de sup�rts variats (armas, ot�s, obj�ctes decoratius...) e �ra sovent mesclada amb d'autrei formas artisticas coma l'escultura. Leis �bras �ran generalament collectivas e efem�ras car sa valor �ra unicament espirituala. Ansin, apr�s l'acabament de la cerem�nia a l'origina de sa realizacion, �ran sovent destruchas per tornar utilizar lei materiaus.

Aquela tradicion es a l'origina de l'art aborig�n contemporan�u qu'es aparegut dins lo corrent dau s�gle XIX amb l'introduccion dei concepcions artisticas pus individualistas portadas per lei colons. Aqu� entra�n�t una multiplicacion dei tecnicas amb l'adopcion de tecnicas europ�as (aq�arela, pintura acrilica...) e dei sup�rts (tela, v�ire, esc�r�a...). Favoriz�t tanben l'emerg�ncia de plusors generacions d'artistas marcadas per l'aparicion d'esc�las coma l'esc�la Hermannsburg e per de personalitats coma Albert Namatjira (1902-1959) � David Malangi (1927-1999).

Au niv�u de la pintura d'origina occidentala, Austr�lia conogu�t plusors esc�las reconegudas que son generalament de declinasons localas de corrents internacionaus pus importants. La premiera fogu�t probablament l'esc�la d'Heidelberg deis ans 1880-1890 que se caracteriza per d'influ�ncias impressionistas e per l'import�ncia donada ai scenas exterioras � ai pa�satges. Puei, durant lo s�gle XX, la pintura australiana fogu�t f�r�a influ�nciada per lo modernisme (Grace Cossington Smith, Margaret Preston) e per lo subrerealisme (Sidney Nolan, Arthur Boyd, Russell Drysdale, Brett Whiteley, William Dobell...).

• 
  Pinturas rup�stras de Bradshaws (v�rs 25 000 avC)
• 
  Pinturas rup�stras de Wandjina (v�rs 2 000 avC)
• 
  Pintura de l'esc�la d'Heidelberg (1874)
• 
  Pintura de l'esc�la d'Heidelberg (1889)

Musica e dan�a

Austr�lia t�n una cultura musicala f�r�a rica. D'efiech, es un art major de la cultura aborig�na qu'es famosa per l'utilizacion dau didgeridoo, un instrument de fusta originaris dei trib�s dau n�rd dau pa�s que se difus�t largament en f�ra de l'illa. Mesclada amb leis estandards occidentaus durant lo s�gle XX, aquela musica an perm�s l'aparicion d'artistas f�r�a populars que son internacionalament reconeguts coma Archie Roach, Kev Carmody, Troy Cassar-Daley, Yothu Yindi e Geoffrey Gurrumul Yunupingu.

La musica australiana d'origina europ�a es devesida entre doas tend�ncias principalas. La pus importanta es la musica populara que s'inspira dei corrents internacionaus dominants. Gr�cias a son utilizacion de l'angl�s, lo pa�s t�n ansin d'artistas majors dins plusors domenis dempuei la fin deis ans 1950. Entre lei pus fam�s, se p�don citar lei Bee Gees � lo grop AC/DC mai lei generacions son regularament renoveladas coma o m�stra lo succ�s de Kylie Minogue (nascuda en 1968).

L'autra tend�ncia de la musica occidentala australiana es la musica classica qu'es generalament reservada a l'el�it intellectuau dau pa�s. Apareguda durant lo s�gle XIX, vengu�t famosa tre leis ans 1880 amb lo succ�s internacionau de Nellie Melba (1861-1931). Au s�gle XX, capit�t d'integrar de trachs � australians � dins son repert�ri (recors pus frequent a la poesia, inspiracion posada dins la natura, adopcion de musicalitats aborig�nas...). John Antill (1904-1986), Peter Sculthorpe (1929-2014), Richard Meale (1932-2009) e Nigel Butterley (nascuda en 1935) fogu�ron de personalitats majoras d'aquela evolucion. Aqueu fenom�n se renforc�t amb l'arribada dau jazz e dau blues estatsunindencs que fogu�ron localament adaptats per d'artistas coma James Morrison (nascut en 1962).

Literatura

Article detalhat: Literatura australiana.

La literatura aborig�na

Leis Aborig�ns d'Austr�lia teni�n una literatura rica compausada de rac�ntes oraus que la m�ger part fogu�t perduda durant la colonizacion. Dins aqu�, certanei legendas fogu�ron transcrichs afin d'assegurar son enregistrar. De mai, tre lo comen�ament dau s�gle XIX, d'Aborig�ns utiliz�ron l'angl�s per s'exprimir, �� qu'entra�n�t la formacion d'una literatura especifica. S'estructur�t au comen�ament dau s�gle XX amb l'�bra de David Unaipon (1872-1967) que fogu�t lo premier escrivan aborig�n fam�s. Se p�u tanben citar lo trabalh de la poetessa Oodgeroo Noonuccal (1920-1995).

La literatura d'origina occidentala

La literatura australiana d'origina occidentala es caracterizat per dos trachs majors que son lo sentiment d'exili dins una region isolada e ostila, alunchada d'un mond occidentau considerat coma la f�nt de la civilizacion, e un sentiment de fiertat nacionala en f�cia d'aqueu mond n�u onte l'�me es a bastir una societat nov�la. Aquela literatura aparegu�t tre lo premier s�gle de la colonizacion amb lei po�tas Charles Harpur (1813-1868) e Henry Kendall (1839-1882). La descub�rta d'aur e l'aumentacion brutala de la populacion entra�n�t l'emerg�ncia d'una literatura populara amb de romanciers coma Marcus Clarke (1846-1881), Rolf Boldrewood (1826-1915) � Henry Lawson (1867-1922). Dins aqu�, la poesia gard�t una pla�a importanta amb d'autors coma Banjo Paterson (1864-1941), Barcroft Boake (1866-1892) e Bernard O'Dowd (1866-1953).

Apr�s 1918, l'entre doas gu�rras vegu�t l'aparicion de tematicas australianas que vengu�ron pauc a pauc mens dependentas de la vida culturala europ�a. La fantasi� fogu�t ansin largament encoratjada en poesia per la revista Vision e lei mites aborig�ns comenc�ron d'interessar leis escrivans e lo public. De son caire, lo roman australian s'interess�t a de rac�ntes eissits de l'ist�ria de l'illa amb de presentacions de l'univ�rs sociau dei pioniers e son installacion. Entre leis autors pus coneguts d'aqueu peri�de, se p�don citar Miles Franklin (1879-1954), Henry Handel Richardson (1870-1946) e Kylie Tennant (1912-1988).

L'apr�s gu�rra fogu�t una ep�ca rica per la literatura australiana amb l'espandiment d'una poesia diversificada marcada per lei t�xtes satirics d'Alec Derwent Hope (1907-2000) � la rigor e la vivacitat de Robert David FitzGerald (1902-1987). Lo roman d'aqueu peri�de fogu�t dominat per Patrick White (1912-1990) que receb�t lo Pr�mi Nobel de Literatura en 1973 per son exploracion de problemas espirituaus e moraus amb un estile mesclant lo ritme de la poesia amb la pr�sa. Pasmens, se fau egalament citar Martin Boyd (1893-1972) que vengu�t fam�s per sei cronicas a prepaus dei relacions entre Anglat�rra e Austr�lia.

Lei generacions seguentas comenc�ron d'�sser influenciadas per la literatura estrangiera, principalament aquela deis Estats Units d'America, e s'interess�ron ai questions socialas e culturalas eissidas dei problemas de la societat industriala � de la Gu�rra Freja (Gu�rra de Vietnam...). L'americanizacion d'Austr�lia fogu�t tanben un t�ma f�r�a abordat. Leis autors principaus d'aquela generacion son Barry Oakley (nascut en 1931), Frank Moorhouse (nascut en 1938), Michael Wilding (nascut en 1942), Murray Bail (nascut en 1941), Roger McDonald (nascut en 1941) e Peter Carey (nascut en 1943).

Teatre

Lo teatre australian aparegu�t au comen�ament dau s�gle XX amb Louis Esson (1879-1943) autor de la p��a Lo temps es pas vengut. Pasmens, demor�t l�ngtemps marginau en causa de la manca de salas d'espectacle. Aqu� dur�t fins ais ans 1950-1960 amb l'emerg�ncia d'una generacion formada de Ray Lawler (nascut en 1921), d'Alan Seymour (1927-2005) e de Patrick White (1912-1990). Obtengu�ron quauquei succ�s, generalament malaisats de reprodurre, que permet�ron d'installar pauc a pauc lo teatre au sen de l'esf�ra culturala australiana. Dins lo corrent deis ans 1970-1980, aqu� favoriz�t l'aparicion de generacions nov�las qu'adopt�ron un estile realista e s'interress�ron a de problemas sociaus. En particular, fogu�t lo cas de Jack Hibberd (nascut en 1940), de David Williamson (nascut en 1942), d'Alexander Buzo (nascut en 1944) � de John Romeril (nascut en 1945). Se p�don pereu mencionar Stephen Sewell (nascut en 1953) qu'estudi�t la question de la disparicion deis ideologias e Alma de Groen (nascuda en 1941) que present�t d'univ�rs despla�ats inspirats imaginats a partir de la societat australiana contemporan�a.

Cin�ma

Article detalhat: Cin�ma australian.

Lo cin�ma australian a una ist�ria trebolada amb una succession de peri�des prosp�rs e d'ep�cas de crisi. Se form�t tre la fin dau s�gle XIX e conogu�t un desvolopament f�r�a important dins leis ans 1910 gr�cias a l'union de plusors productors e la construccion de cin�mas. Aquela industria vengu�t lo premier productor mondiau de films mai fogu�t gr�vament tocada per la Premiera Gu�rra Mondiala e per l'importacion de produccions estatsunidencas.

La renaissen�a agu�t lu�c dins leis ans 1930 amb l'adopcion dei crit�ris cinematografics estatsunidencs per lei realizators locaus. Un exemple fogu�t la creacion de l'estudi� Cinesound Productions sus lo mod�l hollywoodenc. Se p�u tanben mencionar la fondacion de l'Australian Film Institute que t�n un r�tle similar a l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences estatsunidenca. Lei t�mas principaus dau peri�de demor�ron australians amb d'adaptacions de la literatura nacionala mai son estandardizacion favoriz�t l'emerg�ncia de la premiera vedeta internacionala australiana, Errol Flynn (1909-1959), que fogu�t recrutat per Hollywood. Fogu�t seguit per Peter Finch (1916-1977) que vengu�t lo premier actor australian guierdonat per un oscar en 1977.

Apr�s una crisi nov�la dins lo corrent deis ans 1970, lo cin�ma australian torn�t apar�isser durant lo decenni 1980 gr�cias a de fons governamentaus. Favoriz�ron l'aparicion d'un corrent dich Ozploitation que vegu�t la realizacion de films originaus amb un budget limitat. Totei leis estiles i fogu�ron abordats coma la sci�ncia ficcion (Mad Max), lo film d'aventura (The Man From Snowy River) � la com�dia (Crocodile Dundee). Pasmens, l'ist�ria e la literatura australiana contuni�ron d'�sser de f�nts d'inspiracion importanta. Aquela tend�ncia contunia a l'ora d'ara amb de succ�s importants coma Shine (1996). Dins aqu�, permet pas au cin�ma australian de gardar seis actors e realizators pus fam�s que quitan generalament lo pa�s per perseguir sa carriera ais Estats Units d'America.

Liames int�rnes

• Angl�s australian.
• Lengas aborig�nas d'Austr�lia.

Bibliografia

• (en) Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Edicions Oxford Blackwell. ISBN 0-631-17962-3.
• (en) Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Edicions Knopf. ISBN 0-394-50668-5.
• (en) Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1999). The Oxford Companion to Australian History. Edicions Oxford University Press (Melbourne). ISBN 0-19-553597-9.
• (en) Emily Kngwarreye, Paintings (1996). North Ryde NSW: Craftsman House / G + B Arts International. ISBN 90-5703-681-9.
• (en) Germaine, Max (1990). Artists & Galleries of Australia. Edicions Craftsman House (Roseville). ISBN 976-8097-02-7.
• (en) Johnson, Vivien (2007). Papunya Painting: Out of the Desert. Edicions National Museum of Australia (Canberra). ISBN 978-1-876944-58-2. https://web.archive.org/web/20180721014450/http://www.nma.gov.au/exhibitions/papunya_painting/catalogue.
• (en) Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins. Edicions Cambridge University Press. ISBN 0-521-80789-1.
• (en) Macintyre, Stuart (2000). A Concise History of Australia. Edicions Cambridge University Press. ISBN 0-521-62359-6.
• (en) McCulloch, Alan; Susan McCulloch, Emily McCulloch Childs (2006). The new McCulloch's encyclopedia of Australian art. Edicions Aus Art Editions in association with The Miegunyah Press. ISBN 0-522-85317-X.
• (en) Powell JM (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Edicions Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4.
• (en) Robinson GM, Loughran RJ, and Tranter PJ (2000) Australia and New Zealand: economy, society and environment. Edicions Arnold; NY: OUP; 0340720336.
• (en) Smith, Bernard; Smith, Terry (1991). Australian painting 1788–1990. Edicions Oxford University Press. ISBN 0-19-554901-5.
• (en) Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia. Edicions University of New South Wales Press. ISBN 0-86840-589-2.

Liames extèrnes

• (en) About Australia from the Department of Foreign Affairs and Trade.
• (en) Governments of Australia website (govèrns federaus, d'estats e territoriaus).
• (en) Australian Government website (govèrn australian).
• (en) Parliament of Australia: Who's Who (includes head of state) (parlament e govèrn australian).
• (en) Australian Bureau of Statistics (Burèu australian d'estatisticas).
• (en) Community organisations portal
• (en) Tourism Australia

Païses d'Oceania

Austràlia Austràlia · Illa Norfolk Melanesia Timòr Èst · Fiji · Molucas , Nòva Guinèa Occidentala (partidas d'Indonesia) · Nòva Caledònia · Papoa-Nòva Guinèa · Illas Salamon · Vanuatu Micronesia Guam · Kiribati · Illas Marshall · Illas Mariannas del Nòrd · Micronesia · Nauru · Belau Polinesia Samoa Americana · Illas Cook · Polinesia Francesa · Hawaii · Nòva Zelanda · Niue · Pitcairn · Samoa · Tokelau · Tònga · Tuvalu · Illas Wallis e Futuna