Vejatz lo contengut

Canaples

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Quénape (Sonme)
Canaples
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Un escalièr raide pòrta al cementèri e a la glèisa.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 03′ 26″ N, 2° 13′ 07″ E
Superfícia 10,26 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
153 m
40 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
80
Sòma Armas deu Departament de Sòma
Arrondiment Amiens
Canton Domart-en-Ponthieu
Intercom
248000457
du Val de Nièvre et environs
Cònsol Marcel Poisson (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 80670
Còde INSEE 80166

Quénape (Sonme) en picard (Canaples en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de Somme e la region de Picardia.

Canaples A adaigat per la Ni�vre, afluent de la Soma.

Canaples est arros�e par la Ni�vre, affluent de la Somme.

Comunas vesinas

[modificar | Modificar lo c�di]
Distan�as e posicion relativa
Distan�as e posicion relativa
CanaplesCanaples
Comuna amb 716 abitants (2000)Pernois (2,3km)
Comuna amb 368 abitants (2000)Havernas (2,6km)
Comuna amb 353 abitants (2000)Bonneville (3,6km)
Comuna amb 87 abitants (2000)Wargnies (3,7km)

Lo nom de Canaples vendriá de « cannabis, cannabium, canapsa », es-a dire canabàs o lu�c ont se o conrea. Al n�rd del p�ble, lo lu�c-dich "Las Chanvri�res del Rhin" en testifica[1].

Abans 1295, lo vilatge a testificat jos las formas Canapes, Canapres, Kanapes e Chanaples.

Al Mi�ja Edat, un cast�l dominava lo p�ble. U�i, ne dem�ra pas mai res. Se situava a l'o�st de la gl�isa actuala (anciana cap�la del cast�l). Dempu�i la s�gle XII, div�rses escrits relatan l'existéncia dels senhors de Canaples :

  • En 1140, Dreus d'Amians
  • N'en abril 1252, Thibault, #fondar la cap�la Santa-Hubert del cast�l.
  • A la XVen s�gle, un Créquy #combatre en los rengs dels Bourguignons contra Charles VII de Fran�a. Mod�l:Fran�ois Ier #aunorar un autre membre d'aquela familha de la carga de 100 �mes d'armas de lo sieu ostal.

A Mod�l:La s2-, los abitants del vilatge patisson de div�rses peri�des de disette. Lo "Quas�rn de Doléances" de 1789 rel�tge #qu'�ran lu�nh de pagar amb plaser los imp�stes e los redevances de totas s�rtas #que lor caliá a el far cara.

A Mod�l:La s-, se trabalhava �� lli a Canaples. Desgraciadament, En la segonda mitat del s�gle, los importations de lli de l'estrangi�r estendon a far desaparéisser/desaparéisser aquela (s�la) indústria fins ailà f�r�a prosp�re. En 1897, subsisteix encara tres fabricants de lli #qu'ocupan los tres-quatrens dels obri�rs. Mas aqueles obri�rs, mal pagats, des�rtan pauc a pauc la municipalitat, perque dempu�i div�rses ans, en la Vallée de la Ni�vre e de la Soma, foncionan las n�vas fabricas de texila #que trabalhan lo jute.

Le nom de Canaples viendrait de � cannabis, cannabium, canapsa �, c'est-�-dire chanvre ou lieu o� on le cultive. Au nord du village, le lieu-dit "Les Chanvri�res du Rhin" en t�moigne[2].

Avant 1295, le village est attest� sous les formes Canapes, Canapres, Kanapes et Chanaples.

Au Moyen �ge, un ch�teau dominait le village. Aujourd'hui, il n'en reste plus rien. Il se situait � l'ouest de l'�glise actuelle (ancienne chapelle du ch�teau). Depuis le s�gle XII, divers �crits relatent l'existence des seigneurs de Canaples :

  • En 1140, Dreus d'Amiens
  • En avril 1252, Thibault, fonda la chapelle Saint-Hubert du ch�teau.
  • Au XVen si�cle, un Cr�quy combattit dans les rangs des Bourguignons contre Charles VII de France. Mod�l:Fran�ois Ier honora un autre membre de cette famille de la charge de 100 hommes d'armes de sa maison.

Au Mod�l:S2-, les habitants du village subissent plusieurs p�riodes de disette. Le "Cahier de Dol�ances" de 1789 montre qu'ils �taient loin de payer avec plaisir les imp�ts et les redevances de toutes sortes auxquels ils devaient faire face.

Au s�gle XIX, on travaillait le lin � Canaples. Malheureusement, dans la deuxi�me moiti� du si�cle, les importations de lin de l'�tranger tendent � faire dispara�tre cette (seule) industrie jusque l� tr�s prosp�re. En 1897, il subsiste encore trois fabricants de lin qui occupent les trois-quarts des ouvriers. Mais ces ouvriers, mal pay�s, d�sertent peu � peu la commune, car depuis plusieurs ann�es, dans la Vall�e de la Ni�vre et de la Somme, fonctionnent les nouvelles usines de textile qui travaillent le jute.

Administracion

[modificar | Modificar lo c�di]
Lista deus c�nsols successius
Peri�de Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Marcel Poisson    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
586 612 684 784 848 873 946 974 945

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
971 976 909 907 918 794 772 762 710

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
610 658 605 546 525 526 527 459 442

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
417
452
529
566
604
596
594
607
602
2009 2010
610
622
618
629
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. D'après Ducandas, instituteur a Canaples en 1897.
  2. D'après Ducandas, instituteur à Canaples en 1897.