Ducat d'Aquitània

Ducat d'Aquit�nia
Administracion
Capitala	Tolosa
Lenga oficiala	latin medieval ; Occitan ancian
Geografia

Lo Ducat d'Aquit�nia fogu�t una jurisdiccion feudala d'Occit�nia. Al comen�ament districte militar regit per un dels comtes, deriv�t al s�gle IX cap a un poder feudal ereditari.

Amb los merovingians vengu�t un ducat. Desideric, duc v�rs en 574, fogu�t leial a Chilperic de Neustria, e en 584, a la m�rt del rei, sostengu�t Gondobald, filh pretendut de Clotari I (�x rei de Seissons) que s'�ra refugiat a la cort de Bizanci e �ra tornat a reclamar sos drechs, e qu'obtengu�t tanben aquel de f�r�a mai n�bles cona Gontran Boson, supausat duc d'Auv�rnhe; Gondobald fogu�t proclamat rei a Aquit�nia dins la vila de Briva, mas perd�t a Lion, la rebellion acab�t e f�r�a dels nobles revoltats fogu�ron executats (Gontran Boson fugigu�t); Desideric fogu�t perdonat per Fredegunda mas l'an seguent vol�t agrandir sos domenis cap a la Septim�nia visig�ta, que s'�ra revoltat, e morigu�t dins un combat a Carcassona en 587.

Reialme d'Aquit�nia

En 628 fogu�t erigit en reialme per a Caribert II, filh de Clotari II, qu'establigu�t la capitala a Tolosa e se marid�t amb Gis�la, la filha del duc de Gasconha. En 631 li succedigu�t son filh Chilperic, encara al bre�, que fogu�t assassinat segurament per instigacion de Dagob�rt d'Austr�sia, mas un supausat Bogis o Boggis, pichon fraire de Chilperic, e son fraire encara mai pichon Betran, fogu�ron reconeguts duc (v�rs 636 o 637).

Ducat d'Aquit�nia

Apr�p vengu�ron ducs lo tolosenc F�lix (v�rs 660-673) e Lop I venl�u d'origena basca, un de sos fid�ls. A Lop I succedigu�t Audon I, segurament son filh, que v�rs 692 no reconegu�t cap autoritat e fagu�t expedicions en la Septim�nia visigota; enfrentat a Carles Mart�l fogu�t derrotat (719) e sign�t la patz (720). En 725 fagu�t pacte amb los sarrasins) una tr�va e contunh�t la luta contra Carles Mart�l amb quin un c�p mai fagu�t la patz; en 730 los arabs cambi�ron lor politica contra Fran�a e envadigu�ron lo pa�s, e Audon demor�t n�utre; �� que caus�t la col�ra de Carles Mart�l que negu�t la tr�va e envadigu�t Aquit�nia en 731 al meteis temps que los arabs, que tanben negu�ron la tr�va a causa de l'ajuda d'Audon al reb�l valin de Narbona. Amena�ats, francs e bascoaquitans, pels musulmans, Audon e Carles Mart�l fagu�ron un pacte.

Carles Mart�l e Audon ganh�ron la Batalha de Peitieus qu'acab�t amb las incursions musulmanas. Audon morigu�t v�rs 735 e li succed�t son filh Hunald associat a sa s�rra Aton. Carles Mart�l reconegu�t Hunald coma duc mas aquel se revolt�t en 741 e coma perd�t fugigu�t a Gasconha en 742; pass�t a l'ofensiva en 743 mas en 744 perd�t; fagu�t levar los u�lhs a sa s�rra Aton e se somet�t sotmetre en 745, se retir�t dins un monest�ri en daissant son filh Waifre coma duc, reconegut pel majord�me merovingin Pepin lo Br�u, filh e successor de Carles Mart�l. La patz dur�t fins a 761, an que Waifre se revolt�t; la gu�rra va dur�t s�t ans e en 768 Waifre fogut assassinat benl�u per un emissari de Pepin lo Br�u e lo ducat fogu�t incorporat a Neustria. Uns meses apr�p Hunald II, filh de Waifr�, se revolt�t mas en 769 fogu�t vincit per Carlesmanhe e degu�t fugir en Gasconha; lo duc gascon Lop de Carlesmanhe rebeb�t lo t�tol de duc d'Aquit�nia; mas un Audon II, benl�u filh o fraire d'Hunald, segu�t la luta e quand morigu�t en 776 son filh Aton, fins que en 778 Carlesmanhe daiss�t lo pa�s pacificat e declar�t abolit lo ducat.

Aquit�nia fogu�t erigida en reialme per Carlesmanhe per son filh Lo�s lo Pi�s en 781. L'administracion reiala vengu�t a Lo�s mas lo reialme �ra partida del districte militar de Tolosa, e los comtes de Tolosa �ran los ducs d'Aquit�nia coma de Septim�nia, separada en 816. Los comtes de Tolosa successius, legitimistas, �ran ducs d'Aquit�nia fins a �� que en 835 fogu�sse adjudicada a Bernat de Septim�nia. A sa casuda en 844 son filh se mantengu�t comte de Tolosa (e duc) per desir del rei d'Aquit�nia Pepin II. La rev�lta d'Aquit�nia (que amb Pepin I e Pepin II culmin�t en 849 quand lo magnat Fred�l don�t lo comtat de Tolosa e ne fogu�t nomenat comte e de facto duc d'Aquit�nia. En 852 Rain�lf I filh de Gerard d'Auv�rnhe e cosin de Bernat de Gotia receb�t l'investitura fins a �� que en 866 fogu�sse donat a Bernat Plantapilosa dins l'encastre de la reorganizacion dels onors del peri�de nomenat dels tres Bernats. A la m�rt de Plantapilosa en 886, son filh Guilh�m lo Pi�s d'Alvernia e lo comte de Peitau, Rain�lf II (filh de Rain�lf I), disput�t lo t�tol. En prim�r s'afirm�t a la m�rt del segond en 918, mas amb l'extincion de la linhada amb Acfred en 928, Ebles Manser, comte de Bord�u e Peitau, filh de Rain�lf II fogu�t consolidat coma duc. En 934 lo comte de Tolosa capit�t al t�tol ducal, mas a sa m�rt en 950, son successor Guilh�m Talhaf�rre ja gaireben l'avi� abandonada e en 979 demor�t dins las mans de Guilh�m Bra� de f�rre comte de Peitau, de la linha de Ebles Manser. A la m�rt del darri�r duc e comte d'aquela linhada, Guilh�m XII d'Aquit�nia, en 1137, sa filha Leonor se marid�t amb lo rei Lo�s VI de Fran�a, mas en 1152 lo maridatge fogu�t anullat e se marid�t alara amb son rival Enric II d'Anglat�rra. Los reis d'Anglat�rra vengu�ron ducs d'Aquit�nia, que mai tard se nomenari� Guiana, fins a �� que en 1449 s'acab�sse la conquista francesa confirmada per la fin de la Guèrra de Cent Ans en 1453. En 1472 lo rei de França tornèt crear lo ducat d'Aquitania (o Guiana) per son fraire duc de Berric, mas a sa mòrt, en 1484 tornèt a la corona.

Vejatz Ducat de Guiana

Lista dels ducs

Cram 555-560
Desconeguts 560-570
Desideric de Tolosa vers 570-587
Austrobald de Tolosa 587-589
Seré de Tolosa c. 589-vers 593 ?
Desconeguts vers 593-628
Caribèrt (II) 628-632 (rei)
Chilperic 632 (rei)
Boggis 632-660 (supausat rei rebèl vèrs 635, reconegut duc cap a 636-660 amb son fraire Bertran, benlèu personatges fictius)
Fèlix 660-670
Lop I 670-676/688
Audon I 679/688-735
Hunald I 738-745
Waifré 745-768
Pepin lo Brèu 768
Hunald II 768-769
Audon II 769-776
Aton 776-778
Lop II 768-781 (de Gasconha)
als carolingiens 778-781
Reialme d'Aquitània 781-884
Ducat d'Aquitània 781-1449
Corson de Tolosa 781-c. 790 (duc)
Guilhèm I de Tolosa 781-806 (nominal fins a 812, duc)
Bigon de Tolosa 806-816 (duc)
Berengièr de Tolosa 816-835 (duc e marqués)
Bernat de Septimània 835-844 (duc e marqués)
Guilhèm II de Tolosa 844-850 (duc)
Fredòl de Tolosa 850-852 (de facto duc)
Rainòlf I (comte de Peitau 839-44) 852-866
Bernat Plantapilosa 866-886
Rainòlf II (comte de Peitau) 886-893
Guilhèm III lo Piós (comte d'Auvèrnhe 886-918) 886-918
Guilhèm IV lo Jove (comte d'Auvèrnhe 918-926) 918-926
Acfred (comte d'Auvèrnhe e Carcassona-Rasés) 926-928
Ebles Manser (comte de Peitau e comte d'Auvèrnhe 928-934) 928-934
Raimon III Ponç de Tolosa 934-950
Guilhèm V (comte de Peitau 934-63; comte d'Auvèrnhe 950-63)950-963
Guilhèm VI Talhafèrre (comte de Peitau 963-995) 963-990
Guilhèm VII lo Grand 990-1029
Guilhèm VIII lo Gròs 1029-1038
Odon (duc de Gasconha 1032-1040) 1038-1040
Pèire Guilhèm IX l'Agla 1040-1058
Gui Guilhèm X d'Aquitània 1058-1086
Guilhèm XI lo Jove (1086-1126)
Guilhèm XII 1126-1137
Alienòr 1137-1204, conjontament amb:
- Lòis VI de França 1137-1152 (rei de França, espós d'Alienòr)
- Enric I 1152-1189 (rei d'Anglatèrra, segond espós d'Alienòr)
- Ricard Còr de lion 1189-1199 (rei d'Anglatèrra, primièr filh d'Alienòr)
- Joan sens Tèrra 1199-1204 (rei d'Anglatèrra, segond filh d'Alienòr)
Joan sens Tèrra 1199-1216 (rei d'Anglatèrra)
Enric II d'Anglatèrra 1216-1254 (rei d'Anglatèrra)
Edoard Ièr 1254-1307 (rei d'Anglatèrra)
Edoard II 1307-1325 (rei d'Anglatèrra)
Edoard III 1325-1362 (rei d'Anglatèrra)
Edoard de Woodstock 1362-1375 (prince d'Anglatèrra)
Ricard II 1377-1399 (rei d'Anglatèrra)
Joan de Gant 1390-1399 (comte de Lancaster)
Enric V 1399-1422 (rei d'Anglatèrra)
Enric VI 1422-1449 (rei d'Anglatèrra)
A la corona francesa 1449 (1453)-1472
Duc de Berri 1472-1484
a la corona francesa 1484