Neologisme

Un neologisme es un mot d'incorporacion recenta a una lenga. Pòt èsser estat creat per una sola persona o amb l'evolucion de la lenga al long dels sègles, e son utilizacion dependrà de l'acceptacion del nòu mot demest la comunautat de parlants. Un neologisme pòt provenir del manl�u d'una autra lenga o per creacion amb los mecanismes de la pr�pria lenga, subretot amb la derivacion o composicion a partir de mots comuns. Lo Congr�s Permanent de la Lenga Occitana trabalha a difusar neologismes en occitan.

Los neologismes apareisson generalament per designar un n�u obj�cte o conc�pte que abans non existi�, encara que tanben se crean de mots nov�ls per d'id�as ja presentas dins la lenga per mants motius: connotacion del mot ja existent, influ�ncia d'autras lengas, alargament o restriccion dins lo camp d'aplicacion...

• auto-adesiu, benda auto-adesiva, pel franc�s 'auto-collant'.
• fotbolet (cf. catalan Futbol�), pel franc�s 'babyfoot'.
• barba-cuol (grasilhada, brasucada, sembla un nom d'origina occitana manlevat per los Angleses en Aquit�nia: pe�a de carn astada "de la barba au cuol"), pel franc�s 'barbecue'.
• carreton, butasseta, pel franc�s 'caddy/caddie'.
• coct�l
• passadisc, per l'angl�s 'disk-jockey'.
• r�dapa�ses, r�dapa�s invar., per l'angl�s 'globe-trotter'.
• botiguejar, per l'anglo-franc�s 'faire du shopping'
• manjarl�u, per l'angl�s 'fast-food'
• retorn en r�, per l'angl�s 'flash-back'
• gadget
• girat�ri, viracarris, pel franc�s '(rond-point) giratoire'.
• tela, ret, malhum, hialat, per l'angl�s 'Internet'.
• vaisseladoira, pel franc�s 'Lave-vaisselle'
• manjardreit/manjardrech, per l'anglo-franc�s 'Lunch'.
• remouta, per l'angl�s 'remake'
• entrepan (catalanisme adoptat despuei longtemps en occitan e logic que ben format), per l'angl�s 'sandwich'.
• auto-servici, un serv�s-te, per l'angl�s 'self-service'.
• f�ravotz, per l'anglo-franc�s 'voix off'.
• cap/fin de setmana", per l'angl�s 'week-end'.

Met�des de formacion de neologismes

Derivacion

apondre de prefixes e/o sufixes a de lex�mas ja existents. des + comprimir: descomprimir

Composicion

combinason de mots ja existents. para + fu�c: parafu�c.

Composicion sabenta

combinason de formas cultes (latinas o gr�gas) o d'un mot patrimonial amb una forma culte. mega + polis: megap�lis.

Lexicalizacion

lexicalizacion d'una forma flexiva, normalament un v�rb. lavar: lavatge.

Abilitacion sintactica: cambiament de la soscategoria gramaticala d'un autre. desqualificar: se desqualificar.

Sintagmacion

lexicalizacion d'una estructura sintactica lo resultat de la quala es un comp�st sinaptic. viol�ncia domestica,

Siglacion

lexicalizacion d'una sigla legida coma una paraula.

ced�.

Mot crosats

apoc�pe del primi�r element d'una estructura sintactica lexicalizada e afer�si del segond. torisme + informatica: turismatica, neologisme + bibliot�ca neolot�ca.

Troncament

apoc�pe o afer�si, o supression d'un mot o mai d'un d'una estructura sintactica lexicalizada neoconservador: neocon; top model: top. (model anglicizant)

Neologisme semantic

cambiament de significacion d'un mot; p�t �sser per abilitacion d'una marca. cercador, tipex.

Manl�us

incorporacion de mots preses d'autras lengas. P�don arribar a s'adaptar a la lenga receptora, coma dins lo cas de disquet o chiip, que provenon de diskette e chip en angl�s. Una mena de manl�u es lo xenisme, que consist�s en un mot pres a una autra lenga que ten per referent un element inexistent dins la cultura pr�pria. Quand l'element denominat daissa d'�sser estranh, lo mot ven un manl�u.

Calc

formacion d'una unitat lexicala per imitacion de l'estructura o significacion d'un mot estrangi�r. space shuttle: naveta espaciala; container: contenidor.

Autres sist�mas

incorporacion de mots d'origina dialectala, d'arg�t, e autres sist�mas que non se p�don classificar en los apartats anteriors.

Enlla�os externs

• Neoloteca Diccionari en l�nia dels neologismes acceptats pel Consell Supervisor de la normalitzaci� de la llengua catalana TERMCAT en lo domini del catalan.

Ligams extèrns

• Metodologia del treball en neologia: criteris, materiales i processos, Observatori de Neologia Papers de l'IULA, Universitat Pompeu Fabra, Sèrie Monografies, 8; Barcelona, 2004. Depaus legal: B-49.028-2004.