Gallec

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

Gallec
Galego
	;
Tipus	llengua i llengua viva
�s
Parlants	3-4 milions (0,5 milions pels immigrants a Sud-am�rica)
Parlants nadius	2.500.000
Parlat a	Gal�cia, El Bierzo, prov�ncia de Zamora, Tr�s-os-Montes e Alto Douro i Minho
Oficial a	Gal�cia
Aut�cton de	Gal�cia; El Bierzo (Lle�); As Portelas (Zamora); Terra Eo-Navia (Ast�ries); Vall de X�lima (C�ceres)
Estat	Espanya
Classificaci� ling��stica
	llengua humana; lleng�es indoeuropees; lleng�es it�liques; lleng�es rom�niques; lleng�es rom�niques occidentals; lleng�es gal�loib�riques; lleng�es iberorom�niques; lleng�es �bero-occidentals; lleng�es galaicoportugueses
Caracter�stiques
Sistema d'escriptura	alfabet llat�
Instituci� de normalitzaci�	Real Academia Galega (Oficial); Associa�om Galega da L�ngua (No oficial)
Codis
ISO 639-1	gl
ISO 639-2	glg
ISO 639-3	glg
SIL	glg
Glottolog	gali1258
Linguasphere	51-AAA-ab
Ethnologue	glg
IETF	gl

El gallec �s una llengua rom�nica parlada principalment a Gal�cia. Ve del galaicoportugu�s, llengua medieval que va evolucionar secularment a Gal�cia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portugu�s. Constitueix un roman� aut�nom per a les autoritats ling��stiques oficials a Gal�cia, emparentat amb el portugu�s, mentre per a altres ling�istes encara avui �s una variant co-dialectal del diasistema ling��stic gallec-portugu�s, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al m�n, com al Brasil, a Mo�ambic o a Angola. Al capdavall el gallec i el portugu�s venen de la mateixa variant del llat�, el galaicoportugu�s, desenvolupat a la prov�ncia romana de Gallaecia.

Hist�ria

El gallec i el portugu�s venen de la mateixa variant del llat�, el galaicoportugu�s, desenvolupat a la prov�ncia romana de Gallaecia. Al segle xiii es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilaci� del llat� vulgar parlat pels conqueridors romans al segle ii. Malgrat que l'est�ndard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, existeixen corrents reintegracionistes i lusistes que defensen l'homogene�tat del sistema ling��stic galaico-portugu�s, i advoquen per un acostament gram�tic i ortogr�fic de tots dos est�ndards o cap a la plena adopci� de la forma culta del portugu�s europeu.

El primer document en gallec s'ha trobat recentment i data de 1228.^[2] Es tracta del Foro do bo burgo de Castro Caldelas, fur atorgat pel rei Alfons IX a la vila d'Allariz, a la prov�ncia d'Ourense. Durant l'edat mitjana, fou llengua culta fora de Gal�cia i Portugal, puix que escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa Mar�a".

El galaico-portugu�s tingu� gaireb� 700 anys d'exist�ncia oficial i plena, per� les desfetes que pat� la noblesa gallega en prendre partit per faccions perdedores a les guerres de poder, al final del segle xiv i al comen�ament del segle xv enceten una nova etapa: Os S�culos Escuros (Els Segles Foscos). Durant aquest temps, simult�niament a la introducci� d'una noblesa i dominaci� castellanes a Gal�cia, comen�a l'opressi� i la desaparici� p�blica, oficial, liter�ria i religiosa del gallec. El portugu�s, del seu costat, guany� durant aquest per�ode la protecci� i el desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'�nic territori hisp�nic que romangu� pr�cticament lliure del domini castell�.

Actualment, el gallec �s parlat per quasi m�s de tres milions de persones. �s la llengua oficial (al costat de l'espanyol) a la comunitat aut�noma de Gal�cia. Tamb� �s parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada arreu del m�n. Des del punt de vista lusista, a Gal�cia es parla una llengua que t� 200 milions de parlants al m�n, coneguda com a portugu�s. Tot i aix�, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, at�s que tenen el mateix substrat i norma ling��stica d'auto-identificaci� de l'Eurorregi� Gal�cia-Nord de Portugal.

Cada any, i en honor de Rosal�a de Castro, el 17 de maig se celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia �s aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'�s i coneixement de la llengua gallega.

A la d�cada de 1990 es descobr� que en una vall de la prov�ncia extremenya de C�ceres -la Vall de X�lima-, sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portugu�s, als tamb� coneguts com a Os Tr�s Lugares: Valverde del Fresno, Eljas i San Mart�n de Trevejo. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles xii i xiii, per� m�s aviat �s portugu�s arcaic de la Beira.

Extensi� del gallec

El gallec es parla a Gal�cia, on �s la llengua oficial juntament amb el castell�. Tamb� es parla a les zones lim�trofes de Castella i Lle� i Ast�ries. Aquestes zones fora dels l�mits administratius de Gal�cia reben el nom de Gal�cia irredempta.

A Castella i Lle�, es parla a l'occident de la comarca d'El Bierzo, a la prov�ncia de Lle�, i en una zona de l'oest de la prov�ncia de Zamora, anomenada As Portelas, formada pels municipis de Porto, P�as, Lubi�n i Hermisende i a la pedania de Calabor, al municipi de Pedralba de la Prader�a. En ambdues zones es permet el seu ensenyament reglat segons un acord entre les Conselleries d'Educaci� de la Xunta de Galicia i la Junta de Castella i Lle�. El curs 2005-2006 cap col�legi senabr�s va sol�licitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a c�rrec de 47 professors. A m�s en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lle�, al seu article 4t, s'hi indica: "Gaudiran de respecte i protecci� la llengua gallega i les modalitats ling��stiques als llocs que habitualment s'utilitzin".

Al Principat d'Ast�ries es parla en 19 municipis lim�trofs pertanyents a la comarca de l'Eo-Navia, on s'anomena eonaviego o gallec-asturi�.

Les comunitats de gallecs a Hispanoam�rica, especialment a Buenos Aires (Argentina), Caracas (Vene�uela), Montevideo (Uruguai), l'Havana (Cuba), Ciutat de M�xic (M�xic) i a Europa, el conserven amb for�a precarietat.

En tres municipis extremenys fronterers amb Portugal de la Vall del X�lima, Valverde del Fresno, Eljas i San Mart�n de Trevejo, es parla la Fala de X�lima. Es tracta d'una modalitat gallego-portuguesa sobre la qual hi ha una certa pol�mica amb tints pol�tics, com a les altres fales frontereres galaicoportugueses: si �s una tercera branca del galaicoportugu�s, un portugu�s antic de les Beires amb superestrats lleon�s i castell� o un gallec amb superestrats lleon�s i castell�, alguns historiadors afirmen que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van instal�lar en aquestes zones.

El gallec-asturi�

Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturi�, fala de l'occident d'Ast�ries o gallec d'Ast�ries (o simplement fala per als seus parlants) �s un conjunt de parles (o falas) situades en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si b� la seva �rea d'influ�ncia abasta tamb� zones m�s orientals que el riu Navia. Aquest territori es coneix com a Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la comarca de l'Eo-Navia). Les Terres de l'Eo-Navia comprenen els municipis asturians d'A Veiga, Bual, Castropol, Cua�a, Eilao, El Franco, Grandas de Salime, Ibias, Pez�s, Samart�n d'Ozcos, Santalla d'Ozcos, San Tiso d'Abres, Tapia de Casariego, Taramundi, Vilanova d'Ozcos; i parts de Navia, Villay�n i Allande. Hist�ricament aquesta zona ha estat i est� molt a�llada de la resta d'Ast�ries, i per descomptat de Gal�cia i Castella, a causa de les seves fronteres naturals: el riu Eo, la serralada Cant�brica i el riu Nal�n i el mar Cant�bric. Tamb� �s cert que �s una zona de paisatges abruptes, menys la part de la rasa costanera que �s m�s plana, i per aix� les comunicacions interiors tampoc eren f�cils.

Parlants

No existeixen dades precises del nombre de parlants, si b� la zona en la qual es parla compte amb uns 45.000 habitants. Segons el II Estudi socioling��stic d'Ast�ries. 2002, realitzat per l'equip Euskobar�metro set de cada deu enquestats (72%) van dir ser parlants de gallec-asturi�, encara que �nicament un de cada cinc (24%) va afirmar saber llegir-lo, i un de cada sis (16%) escriure'l. Com a dada preocupant cal destacar la reculada generacional de la fala, que encara que segueixi sent la majorit�ria com llengua materna, avui dues de cada tres persones (67%) fa m�s d'una d�cada (en l'enquesta de 1990) eren tres de cada quatre (75%). La reculada entre generacions �s clar, i avui �nicament tres de cada deu enquestats afirmen utilitzar la llengua amb els seus fills.

Caracter�stiques ling��stiques

La llengua eonaviega �s el resultat de l'evoluci� de la llengua gallec-portuguesa parlada a l'extrem occidental de la pen�nsula. El fet, per�, de trobar-se sotmesa durant gaireb� segles a un proc�s de disgl�ssia a conseq��ncia de l'oficialitat del castell�, ha determinat la desaparici� de gran part dels car�cters originaris. Al costat d'aquests car�cters s'aprecien altres processos fonol�gics de transici� i altres anteriors al moment de cohesi� ling��stica de la llengua gallec-portuguesa.

Situaci� socioling��stica

El gallec (galego) t� el reconeixement de llengua pr�pia, i llengua oficial junt al castell�, a Gal�cia (Constituci� espanyola de 1978 art. 3.2. i Estatut d'Autonomia de Gal�cia art. 5). Forma part, igual que el castell�, del grup de lleng�es iberorom�niques i est� estretament emparentat amb el portugu�s, amb el qual va formar unitat ling��stica (gallegoportugu�s) durant l'edat mitjana. De fet, segons alguns segueix formant-la avui dia malgrat les difer�ncies sorgides (vegeu reintegracionisme). El gallec presenta tres blocs diferents de parla que creuen Gal�cia de nord a sud; s�n els blocs: occidental, central i oriental, que al seu torn se subdivideixen en diferents �rees. El gallec es parla, a m�s de Gal�cia i el nord de Portugal, a l'occident d'Ast�ries i de les prov�ncies de Lle� i Zamora. Fora del nord-oest, es troba la fala de la vall de J�lama a Extremadura, relacionada amb el portugu�s i per tant tamb� amb el gallec.

A Gal�cia, el gallec �s la llengua materna del 52,0% de la poblaci�, el castell� del 30,1%, i el 16,3% t� ambdues lleng�es com a lleng�es maternes. D'altra banda, el 61,2% de la poblaci� usa habitualment m�s el gallec que el castell�, mentre que el 38,3% usa habitualment de forma predominant el castell�.^[3]

El castell� �s la llengua m�s parlada a les zones urbanes, mentre que el gallec ho �s a les zones rurals.

En conjunt, el gallec �s la llengua parlada a casa de forma preferent per aproximadament 1.470.000 gallecs. Altres 784.000 el parlen de manera indistinta amb el castell�.

Normativa ortogr�fica

L'ortografia gallega es va introduir l'any 1982 i la promulg� despr�s el 1983 la Real Academia Galega (RAG), es basa en un report de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta �s motiu de conflictes per tal com alguns ciutadans prefereixen recon�ixer el gallec com una varietat del portugu�s, i per aix� no van voler adoptar aquesta norma, o en tot cas, amb algunes adaptacions.

Actualment hi ha dues normatives diferents, per� nom�s una �s oficial. L'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educaci�, com tamb� l'empren la major part d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portugu�s pel moviment de reintegracionisme (reintegracionismo) i que utilitza un sistema conegut com a normativa de m�xims ortogr�fics, �s promogut per l'Associa�om Galega da L�ngua (AGAL). Una altra posici�, m�s enll� del reintegracionisme, �s el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat ling��stica portuguesa. El 2003 va fer-se una revisi� de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un comprom�s de la reintegracionista i l'antigament oficial, per� despr�s de la revisi� els seus seguidors han acceptat la nova oficial.

El 1986 i el 1990, hi hagu� dues trobades dels pa�sos lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogr�fica. Gal�cia hi fou invitada, per� el govern gallec del Partit Popular va fer cas om�s de la invitaci�. Tanmateix, una comissi� no oficial de ling�istes va assistir a aquests dos esdeveniments.^[4]

Literatura gallega

La literatura gallega �s la literatura feta en gallec a Gal�cia o a l'antic Regne de Gal�cia.

Primers testimonis

Els primers texts trobats en gallec s�n una escriptura de foro datada del 1016 (O foro de Arnoia), el reconeixement del Consello de Lugo sobre la Senyoria del bisbe del 1207, i la donaci� de Pero Cipri�niz al Monestir de Samos del 1227.

Literatura galaico-portuguesa

Durant els segles xii i xiii destacar� una literatura desenvolupada en una koin� que volia unificar les parles gallega i portuguesa, i que es desenvoluparia fins al segle xviii. Sovint fou emprada per autors castellans, degut al prestigi literari del que gaudia en aquella �poca. Les obres que va deixar foren principalment de car�cter po�tic, recollides en els principals llibres:

Cancioneiro da Ajuda, datat del segle xiii-XIV i en qu� no consten els autors dels poemes
Cancioneiro da Vaticana, c�pia del segle xv.
Cancioneiro Colocci-Brancutti
O pergami�o Vindel, c�pia del segle xiii amb set cantigas del fam�s trobador Mart�n Codax.
O escar�o de Malonda, compost per l'infant castell� Don Juan Manuel.
As Cantigas de Santa Mar�a, quatre manuscrits del 1280 compostos pel rei castell� Alfons X el Savi.

Els primers trobadors gallecs coneguts foren Joam Soares de Paivia, Paio Soares de Tabeir�s (fl. 1189), primer xoglar, i el rei San� I de Castella. Despr�s destacarien com a autors fins al 1350 els poetes Bernal de Bonaval, Xohan Zorro, Mac�as O Namorado (fl. 1340-1370) autor de 21 cantigues recollides al Cancionero de Baena, Pero Mesgo, Meendi�o, Pero Amigo, Xohan Airas (mort el 1275) de Santiago, autor de 50 cantigas de amigo, 25 d'amor i 10 d'escarnio e maldicer; Airas Nunes, Paio Gomes Chari�o i Pero da Ponte.

Pel que fa a la prosa, en el segle xiii destaquen alguns fragments d'As Partidas del rei Alfons X Sabio, versions de la Cor�nica Xeral galega i de la Xeral Historia, de la Cor�nica troi� (1373) i Hist�ria Troi�; a finals del segle xiv destacarien el Livro de Tristan, la Demanda do Santo Graal, Cor�nica Galega del 1404, una versi� del Foro Xuzgo, Legenda Aurea de frai Xacobe de Vor�gine i Os Miragres de Santiago, texts jur�dics i hist�rics, i relacionats amb el cicle art�ric; el Livro dos cavalheiros cambiadores de Santiago, Tratado de Albeiteria (traducci� d'una obra llatina de Jordano Rubio de Calabria). Val a dir que aquesta koin� ser� emprada sovint com a llengua de cort a Castella, com a Catalunya i Arag� ho era l'occit�, i fins i tot com a llengua po�tica gaireb� fins a comen�ament del segle xv, amb la Cor�nica de Santa Mar�a de Iria (1468) composta per Rui V�zquez.

Decad�ncia

Per� Ferran III de Castella declar� el castell� com a idioma oficial dels documents reials, i el 1480 les Corts de Toledo obligaren a tots els aspirants a escrivans del Real Consejo a examinar-se en castell�, cosa que don� la ferida de mort a la literatura galaica. Tot i aix�, encara frai Xerome Berm�dez (1530-1605) va escriure en castell� per� tot declarant que no ho feia b� perqu� no era la seva parla natural.

El gallec, encara que relegat a llengua de segon ordre en aquells anys, encara era present en la vida p�blica i liter�ric, com ho mostraren les Exequias de ra��a Margarita del 1612. Les darreres mostres de literatura gallega arcaica es donaren a les Festas Minerv�is de Santiago de Compostel�la el 1697, en honor d'Alonso de Fonseca, i que recolliren poesies de Xo�n do R�o e Otero. Durant la il�lustraci� podem destacar Jos� Andr�s Cornide de Folgueira y Saavedra (1734-1803), amb el sonet A Filida i Antonio Cernadas e Castro O Crego de Friume (mort el 1777), tamb� autor de poemes. Una de les obres m�s importants, El nuevo Ces�reo de las Candelas: La Pilingrina (1787) de Manuel Freire de Castrill�n, fou prohibida per la Inquisici�.

El Rexurdimento

A la primeria del segle xix, a poc a poc, es comen�� a desenvolupar una literatura en gallec. Xos� Fern�ndez Neira va compondre Proezas de Galicia (1810), Manuel Pardo de Andrade compongu� Os rogos d'un galego establecido en Londres, dedicados aos seus paixanos para abrilles os ollos sobre certas i�orancias e o dem�is que o ver� o curioso leitor (1813), Pedro Boado de S�nchez escriv� el biling�e Di�logo entre dos labradores gallegos afligidos y un abogado instruido, despreocupado y compasivo (1823), i el 1820 es fundava el primer diari en gallec a Santiago, Tertulia na Quintana.

Per� es considera l'inici del Rexurdimento, moviment de recuperaci� liter�ria similar al de la Renaixen�a catalana, la publicaci� el 1828 del poema A Alborada de Nic�medes Pastor D�az (1811-1863), considerat com a punt de refer�ncia per als autors posteriors. Francisco A��n Paz (1812-1878) va compondre els poemes A Leiteira i Recordos de infancia. I António Bieito Fandiño compongué el primer sainet gallec, A casamenteira (1812, publicat el 1849).

El 1853 Xohan Manuel Pintos (1811-1873) va publicar A gaita galega amb un ric recull lèxic, que propiciarà a partir del 1863 el naixement del Rexurdimento, que donaria a Galícia figures literàries del tarannà de Rosalía de Castro (1837-1885), poetessa autora de Cantares gallegos (1863), ruralista i d'afirmació gallega, i Follas novas (1880) de caràcter metafísic; Eduardo Pondal (1835-1917), poeta romàntic sovint exiliat, autor d'A campana de Anllóns (1862) barreja de Góngora i saudade, Queixumes dos Pinos (1886), cant a la llibertat, i Os Eoas (1917), poema còsmic; Manuel Curros Enríquez (1851-1908), el més compromès políticament, amb Aires da miña terra (1880) i la sàtira anticlerical O divino sainete (1888); Valentín Lamas Carvajal (1849-1906), amb la prosa O catecismo do labrego (1889) i els poemes Saudades galegas (1880) i Espiñas, follas e frores (1878); Antonio López Ferreiro, amb les novel·les històriques O Castelo de Pambre (1895) i A Tercedeira de Bonaval (1894); Manuel Leiras Pulpeiro (1854-1912) amb uns Cantares gallegos (1910); Aureliano Pereira, polític i poeta amb Cousas de aldea (1891) i A cova da serpe (1893); i Marcial Valladares Núñez (1821-1903) amb la primera novel·la moderna en gallec, Maxina ou a filla espúrea (1880), i els estudis Diccionario gallego-castellano i Elementos de gramática gallega, que no foren publicats fins al 1970.

El 1861 també s'iniciarien els Xogos Froráis, a imitació dels provençals i catalans, mentre que la impremta dels Carré Aldao publicarà des del 1862 les antologies dels poetes gallecs. El 1868 Xoán Antonio Saco e Arce publicarà la primera gramàtica galega de caràcter normalitzador, així com la Historia de Galicia (1866-1904) de Manuel Murguía. Però la primera obra teatral d'èxit en gallec fou obra de Francisco de la Iglesia, A fonte do xuramento (1882). I potser els darrers representants del rexurdimento que enllaçararen amb les noves generacions foren Uxío Carré Aldao (1859-1932), que esdevindrà secretari perpetu de la Real Academia Galega i director de la revista A Nosa Terra de la Corunya, autor dels poemes Brétemas (1896) i Rayolas (1898) i les narracions Contos da forxa (1919) i A terra chama (1925); i Manuel Lugrís Freire, conegut polític i autor d'una Gramática do idioma galego (1922) i dels drames A ponte (1903), Mareivas (1904), Escravitú (1906) i O pazo (1916).

Pel que fa a la premsa en gallec, es fundaren durant aquells anys nombroses publicacions de caràcter satíric exclusivament en gallec, com O Tío Marcos da Portela (1876-1889) a Ourense, dirigit per Valentín Lamas Carvajal, i O Vello do Pico Sacro (1861) a la Corunya, ambdúes de caràcter populista i galleguista i ferm compromís lingüístic; també es fundaren en aquest sentit O Seor Pedro (1881) a Santiago, A Tia Catuxa (1881) a Pontevedra, O Galiciano (1882) a Pontevedra, A Fuliada (1884) a la Corunya, A Gaita Gallega (1884) a l'Havana i A Monteira (1889-1890) a Lugo, setmanari regionalista i literari influït per les idees de Brañas i de Montenegro Saavedra.