Gelderland
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Himne | Ons Gelderland (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Comtat de Gueldre i Geldern | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
País | Països Baixos | ||||
Capital | Arnhem | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.019.692 (2013) (393,2 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | Achterhooks (en) Veluws (en) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 5.136,51 km² | ||||
Punt més alt | Signaal Imbosch (en) (109,9 m) | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• King's Commissioner of Gelderland (en) | John Berends (2019–) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | NL-GE | ||||
Codi NUTS | NL22 | ||||
Lloc web | gelderland.nl | ||||
Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem. Dues altres ciutats, Nimega i Apeldoorn tenen més habitants. Té una superfície de 5137 km² habitada per uns 2 milions de persones.
Geografia
[modifica]Gelderland es divideix geogràficament en tres regions: la Veluwe al nord, la Betuwe al sud-oest i l'Achterhoek (que significa literalment la "cantonada del darrere") o Graafschap (que originalment volia dir "comtat") a l'est.
Principals municipis
[modifica]Municipi | Habitants | |
---|---|---|
1. | Nimega | 161.000 |
2. | Arnhem | 145.000 |
3. | Apeldoorn | 137.000 |
4. | Ede | 67.000 |
5. | Doetinchem | 55.000 |
6. | Tiel | 41.000 |
7. | Harderwijk | 37.500 |
8. | Wageningen | 36.000 |
9. | Zutphen | 35.000 |
10. | Wijchen | 32.000 |
11. | Zevenaar | 31.000 |
12. | Barneveld | 28.500 |
13. | Culemborg | 27.500 |
14. | Ermelo | 26.000 |
15. | Winterswijk | 23.000 |
Hist�ria
[modifica]L'actual prov�ncia de Gelderland cobreix voltant de la zona de tres dels quarts hist�rics del ducat de Gueldre. Gelderland era un comtat a finals del segle xi i despr�s un ducat al Sacre Imperi Romanogerm�nic, que inclou tamb� les parts de l'actual Limburg i el districte alemany de Cl�veris (Cleves) amb la ciutat de Geldern, seu original dels ducs. Es va convertir en una de les Disset Prov�ncies dels Pa�sos Baixos dels Habsburg el 1543, encara que no una de les m�s riques o m�s densament poblades. Durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari d'alguns dels combats m�s intensos en la guerra entre els paracaigudistes aliats del XXX Cos brit�nic i el II Cos Panzer SS, tamb� coneguda com la Batalla d'Arnhem.
Estats provincials
[modifica]Composici� dels estats provincials | ||||
---|---|---|---|---|
Partit | % 2003 | % 2007 | Escons 2003 | Escons 2007 |
CDA | 31,1 | 26,8 | 24 | 15 |
PvdA | 22,9 | 17,1 | 18 | 10 |
VVD | 17,0 | 16,6 | 13 | 9 |
SP | 5,6 | 13,8 | 4 | 7 |
ChristenUnie | 4,6 | 8,1 | 3 | 4 |
GroenLinks | 6,6 | 5,9 | 5 | 3 |
SGP | 5,0 | 4,9 | 4 | 3 |
D66 | 3,9 | 2,3 | 3 | 1 |
LPF / Fortuyn | 2,2 | 0,3 | 1 | 0 |
PvdD | - | 2,2 | - | 1 |
Altres | 1,1 | 2,0 | 0 | 0 |
Total | 100,0 | 100,0 | 75 | 53 |
Participaci� | 51,2 | 74 |