Holanda del Nord
Noord-Holland (nl) | |||||
Himne | Ik houd van het groen in je wei | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Holanda | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
País | Països Baixos | ||||
Capital | Haarlem | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.813.466 (2017) (687,59 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 4.091,76 km² | ||||
Banyat per | Mar del Nord, mar de Wadden, IJsselmeer i Markermeer | ||||
Punt més alt | Catrijper Nok (55,4 m) | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1840 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Executiu provincial d'Holanda del Nord | ||||
• Comissari | Arthur van Dijk (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | NL-NH | ||||
Codi NUTS | NL32 | ||||
Lloc web | noord-holland.nl | ||||
Holanda del Nord[1] (neerland�s: Noord-Holland, fris� occidental: Noard-Holland) �s una prov�ncia dels Pa�sos Baixos localitzada a la part nord-oest de l'estat. Est� situada al mar del Nord, al nord d'Holanda del Sud i d'Utrecht, i a l'oest de Fr�sia i Flevoland. El 2015, tenia 2.762.163 habitants[2] i una �rea total de 2,670 km2 (1,030 sq mi).
Des dels segles ix al xvi, l'�rea que ara �s la prov�ncia d'Holanda del Nord formava part del comtat d'Holanda. Durant aquest per�ode fou quan es va incorporar la regi� de Fr�sia Occidental. Durant els segles XVII i XVIII, l'�rea form� part de la prov�ncia d'Holanda i fou coneguda amb el nom de Noorderkwartier (districte nord). El 1840, la prov�ncia d'Holanda fou dividida en les prov�ncies d'Holanda del Nord i d'Holanda del Sud. El 1855, el Haarlemmermeer es va drenar i fou convertit en terra.
La capital i seu del govern provincial �s Haarlem, i la ciutat m�s gran de la prov�ncia �s la capital dels Pa�sos Baixos, Amsterdam. El comissari del Rei d'Holanda del Nord �s Arthur van Dijk des de l'any 2019. La prov�ncia t� 51 municipis i tres juntes d'aig�es.
Hist�ria
[modifica]Creaci� d'una nova prov�ncia (1795 a 1840)
[modifica]La prov�ncia d'Holanda del Nord com es coneix actualment t� els seus or�gens en el per�ode en qu� el territori neerland�s estava sota domini franc�s (1795-1813). Durant aquest per�ode es van produir canvis en el sistema hist�ric provincial neerland�s. L'any 1795, es van eliminar les prov�ncies en establir-se la Rep�blica Batava. En la constituci� promulgada el 23 d'abril de 1798, els antics l�mits provincials es van canviar radicalment, i la rep�blica es va reorganitzar en vuit departaments (d�partement) de similars proporcions. Holanda fou dividida en cinc departaments anomenats Texel, Amstel, Delf, Schelde, Maas, i Rijn. Les �rees tres primers departaments eren �ntegrament als l�mits de l'antiga Holanda, mentre que les restants formaven part de diferents prov�ncies. L'any 1801 es van restablir els antics l�mits provincials amb la creaci� del departament d'Holanda. Aquesta reorganitzaci� va durar poc, per� va introduir el concepte de dividir Holanda per fer-la una prov�ncia menys poderosa respecte les altres.
El 1807 es va reorganitzar Holanda amb la creaci� de dos departaments: Amstelland (que corresponia a l'actual prov�ncia d'Holanda del Nord) i Maasland (que corresponia a l'actual Holanda del Sud). Aquesta reorganitzaci� no va durar gaire temps, ja que el 1810 totes les prov�ncies neerlandeses es van integrar al Primer Imperi Franc�s. Amstelland i Utrecht es van fusionar, formant el departament de Zuiderzee (Zuyderz�e, en franc�s) i Maasland es va reanomenar Monden van de Maas (Bouches-de-la-Meuse, en franc�s).
Despr�s de la derrota dels francesos el 1813, i la promulgaci� de la constituci� de 1814, els Pa�sos Baixos es van reorganitzar en prov�ncies i regions (landschappen). Zuiderzee i Monden van de Maas es van fusionar per formar la prov�ncia d'Holanda. Un dels ministres del comit� constitucional, van Maanen, va proposar de reanomenar la nova prov�ncia amb el nom d'Holanda i Fr�sia Occidental, proposta que fou rebutjada.
Tot i aix�, la divisi� no es va revertir completament, ja que la prov�ncia d'Holanda restablerta el 1814 tenia dos governadors, un per l'antic departament d'Amstelland i un per l'antic departament de Maasland. Malgrat que la prov�ncia fou reunida, doncs, les dues �rees eren tractades de forma diferent en alguns aspectes, i la idea de dividir Holanda seguia viva. Durant aquesta reorganitzaci�, les illes de Vlieland i Terschelling van tornar a Holanda i parts de l'Hollands Brabant (incloent la terra d'Altena) van passar a formar part de Brabant del Nord. Els l�mits amb les prov�ncies d'Utrecht i Gelderland es van fixar definitivament el 1820.
Quan s'introduiren les esmenes constitucionals de 1840, es decid� dividir Holanda de nou, aquest cop en dues prov�ncies anomenades "Holanda del Nord" i "Holanda del Sud". La divisi� no fou causada pel temor d'Holanda del Sud o Fr�sia Occidental a un domini d'Amsterdam, sin� m�s aviat pel ressentiment d'Amsterdam en haver reubicat el tribunal d'apel�laci� a la Haia (Holanda del Sud).
Urbanitzaci� i creixement econ�mic (1840 a l'actualitat)
[modifica]Despr�s del drenatge del Haarlemmermeer el 1855, cosa que el va tornar terra cultivable, aquesta pass� a formar part d'Holanda del Nord, i a canvi, Holanda del Sud va rebre gran part del municipi de Leimuiden el 1864. El 1942, les illes de Vlieland i Terschelling es van retornar a la prov�ncia de Fr�sia. El 1950, l'antiga illa d'Urk es va cedir a la prov�ncia d'Overijssel.
El febrer de 2011, Holanda del Nord i les prov�ncies d'Utrecht i Flevoland van estudiar la possibilitat de fusionar-se.[3] Aquesta not�cia es va veure positivament per part del govern holand�s, aleshores comandat per Mark Rutte, ja que la creaci� d'una prov�ncia per al Randstad era un dels punts de l'acord de la coalici� que formava el govern.[4] No obstant aix�, la prov�ncia d'Holanda del Sud, que tamb� forma part de l'�rea urbana del Randstadt, possible candidata tamb� a formar part de la hipot�tica prov�ncia del Randstad,[5] i que dona suport a la idea de fusi�,[6] no fou mencionada en el projecte. Amb o sense Holanda del Sud, una hipot�tica prov�ncia del Randstad seria la m�s gran dels Pa�sos Baixos tant en �rea com en poblaci�.
Geografia
[modifica]Holanda del Nord consisteix principalment en una pen�nsula en forma de cap entre el mar del Nord, el mar de Wadden i l'IJsselmeer. Limita al sud amb les prov�ncies d'Holanda del Sud i d'Utrecht, a l'est amb la de Flevoland (a trav�s del Houtribdijk i l'Hollandse Brug), i al nord amb la prov�ncia de Fr�sia (a trav�s de l'Afsluitdijk).
La prov�ncia es pot dividir en una part septentrional ("el Noorderkwartier holand�s") i una part meridional, separats pel canal de la mar del Nord (i antigament l'IJ).
Al sud del canal de la mar del Nord hi trobem les �rees urbanes d'Amsterdam, Haarlem, l'aeroport de Schiphol i tamb� el Gooi, una �rea densament poblada, per� amb un paisatge de car�cter completament diferent (bosc�s i no totalment pla).
Al nord del canal de la mar del Nord hi trobem el Zaanstreek i altres zones i pobles m�s petits. La zona m�s densament poblada d'aquesta �rea �s al voltant de la ciutat d'Alkmaar. En aquesta part tamb� hi trobem algunes zones rurals: Waterland, els grans p�lders Schermer, Beemster, Wijdewormer i Purmer, i al nord la gran regi� de Fr�sia Occidental, Wieringermeer, l'antiga illa de Wieringen i l'illa de Texel.
La costa oest de la prov�ncia est� �mpliament protegida per dunes. Aqu� hi ha famosos balnearis com Zandvoort, IJmuiden, Wijk aan Zee, Egmond aan Zee i Bergen. Quan les dunes van ser engolides pel mar del Nord, es va construir el Hondsbossche Zeewering.
La zona entre Haarlem, Velsen (a banda i banda del canal del mar del Nord), Beverwijk i Alkmaar s'anomena Kennemerland. Part de Kennemerland forma l'IJmond, amb una important ind�stria d'acer, aquesta �rea es troba a l'oest del canal del mar del Nord, amb el seu centre al port d'IJmuiden. Al nord de Kennemerland es troba l'antic mercat de Schagen i a l'extrem nord de la pen�nsula, el port naval de Den Helder, a m�s del port de Texel.
A la costa est hi ha localitats hist�riques com Hoorn, Enkhuizen, Medemblik, Monnickendam i Edam, a m�s de l'illa de Marken i el fam�s poble de pescadors de Volendam.
Les principals aig�es continentals Holanda del Nord s�n l'IJ i el canal del mar del Nord, amb els rius que flueixen cap a ells, com l'Amstel, el Zaan i l'Spaarne, i els canals de Noordhollandsch i d'Amsterdam-Rijn.
Estats provincials
[modifica]Estats provincials | ||||
---|---|---|---|---|
Partit | 2003 | 2007 | ||
Vots en % | Escons | Vots en % | Escons | |
VVD | 23,0 | 20 | 22,8 | 13 |
PvdA | 26,7 | 24 | 19,3 | 11 |
CDA | 19,0 | 17 | 17,7 | 10 |
SP | 6,7 | 5 | 15,7 | 9 |
GroenLinks | 10,0 | 8 | 9,6 | 5 |
D66 | 6,5 | 5 | 3,8 | 2 |
PvdD | - | - | 3,7 | 2 |
ChristenUnie-SGP | 1,9 | 1 | 3,4 | 2 |
Altres partits NH/VSP | 1,1 | 1 | 3,2 | 1 |
NH Anders/Groenen | 0,6 | 0 | 0,8 | 0 |
LPF | 3,1 | 2 | - | - |
Total | 45,5 | 83 | 44,7 | 55 |
Vegeu tamb�
[modifica]Enlla�os externs
[modifica]- Web de la Prov�ncia Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.
- Mapa de la Prov�ncia a Google Maps
- Oficina provincial de turisme
Referències
[modifica]- ↑ Entrada d'Holanda del Nord, al Nomenclàtor mundial de l'Institut d'Estudis Catalans
- ↑ «Regionale kerncijfers Nederland» (en dutch). CBS. [Consulta: 30 maig 2015].
- ↑ (neerlandès) "Drie provincies denken over fusie", NOS, 2011.
- ↑ (neerlandès) "Randstadprovincies bekijken fusie", RTL Nieuws, 2011.
- ↑ (neerlandès) Marije Willems, "Randstadprovincies onderzoeken fusie", NRC Handelsblad, 2011.
- ↑ (neerlandès) "Echte Randstadprovincie is robuuste oplossing" Arxivat 24 July 2011[Date mismatch] a Wayback Machine., Provincie Zuid-Holland, 2011.