Vés al contingut

Holanda del Nord

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaHolanda del Nord
Noord-Holland (nl) Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Imatge

HimneIk houd van het groen in je wei Modifica el valor a Wikidata

EpònimHolanda Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 42′ N, 4° 48′ E / 52.7°N,4.8°E / 52.7; 4.8
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
CapitalHaarlem Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
's-Graveland (–2002)
Aalsmeer
Akersloot (–2002) Modifica el valor a Wikidata../... 74+
Població humana
Població2.813.466 (2017) Modifica el valor a Wikidata (687,59 hab./km²)
Geografia
Superfície4.091,76 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar del Nord, mar de Wadden, IJsselmeer i Markermeer Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCatrijper Nok (55,4 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1840 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuExecutiu provincial d'Holanda del Nord Modifica el valor a Wikidata
• Comissari Modifica el valor a WikidataArthur van Dijk (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2NL-NH Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNL32 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnoord-holland.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: NoordHolland X: ProvincieNH Instagram: provincienh LinkedIn: noord-holland Youtube: UCoGancHijjHKnr6ni9LN-og Modifica els identificadors a Wikidata

Holanda del Nord[1] (neerland�s: Noord-Holland, fris� occidental: Noard-Holland) �s una prov�ncia dels Pa�sos Baixos localitzada a la part nord-oest de l'estat. Est� situada al mar del Nord, al nord d'Holanda del Sud i d'Utrecht, i a l'oest de Fr�sia i Flevoland. El 2015, tenia 2.762.163 habitants[2] i una �rea total de 2,670 km2 (1,030 sq mi).

Des dels segles ix al xvi, l'�rea que ara �s la prov�ncia d'Holanda del Nord formava part del comtat d'Holanda. Durant aquest per�ode fou quan es va incorporar la regi� de Fr�sia Occidental. Durant els segles XVII i XVIII, l'�rea form� part de la prov�ncia d'Holanda i fou coneguda amb el nom de Noorderkwartier (districte nord). El 1840, la prov�ncia d'Holanda fou dividida en les prov�ncies d'Holanda del Nord i d'Holanda del Sud. El 1855, el Haarlemmermeer es va drenar i fou convertit en terra.

La capital i seu del govern provincial �s Haarlem, i la ciutat m�s gran de la prov�ncia �s la capital dels Pa�sos Baixos, Amsterdam. El comissari del Rei d'Holanda del Nord �s Arthur van Dijk des de l'any 2019. La prov�ncia t� 51 municipis i tres juntes d'aig�es.

Hist�ria

[modifica]
Damrak, Amsterdam
Hartekamp, Heemstede
Hoorn
Zandvoort
Casa del govern de la prov�ncia d'Holanda del Nord, Villa Welgelegen, a Haarlem

Creaci� d'una nova prov�ncia (1795 a 1840)

[modifica]

La prov�ncia d'Holanda del Nord com es coneix actualment t� els seus or�gens en el per�ode en qu� el territori neerland�s estava sota domini franc�s (1795-1813). Durant aquest per�ode es van produir canvis en el sistema hist�ric provincial neerland�s. L'any 1795, es van eliminar les prov�ncies en establir-se la Rep�blica Batava. En la constituci� promulgada el 23 d'abril de 1798, els antics l�mits provincials es van canviar radicalment, i la rep�blica es va reorganitzar en vuit departaments (d�partement) de similars proporcions. Holanda fou dividida en cinc departaments anomenats Texel, Amstel, Delf, Schelde, Maas, i Rijn. Les �rees tres primers departaments eren �ntegrament als l�mits de l'antiga Holanda, mentre que les restants formaven part de diferents prov�ncies. L'any 1801 es van restablir els antics l�mits provincials amb la creaci� del departament d'Holanda. Aquesta reorganitzaci� va durar poc, per� va introduir el concepte de dividir Holanda per fer-la una prov�ncia menys poderosa respecte les altres.

El 1807 es va reorganitzar Holanda amb la creaci� de dos departaments: Amstelland (que corresponia a l'actual prov�ncia d'Holanda del Nord) i Maasland (que corresponia a l'actual Holanda del Sud). Aquesta reorganitzaci� no va durar gaire temps, ja que el 1810 totes les prov�ncies neerlandeses es van integrar al Primer Imperi Franc�s. Amstelland i Utrecht es van fusionar, formant el departament de Zuiderzee (Zuyderz�e, en franc�s) i Maasland es va reanomenar Monden van de Maas (Bouches-de-la-Meuse, en franc�s).

Despr�s de la derrota dels francesos el 1813, i la promulgaci� de la constituci� de 1814, els Pa�sos Baixos es van reorganitzar en prov�ncies i regions (landschappen). Zuiderzee i Monden van de Maas es van fusionar per formar la prov�ncia d'Holanda. Un dels ministres del comit� constitucional, van Maanen, va proposar de reanomenar la nova prov�ncia amb el nom d'Holanda i Fr�sia Occidental, proposta que fou rebutjada.

Tot i aix�, la divisi� no es va revertir completament, ja que la prov�ncia d'Holanda restablerta el 1814 tenia dos governadors, un per l'antic departament d'Amstelland i un per l'antic departament de Maasland. Malgrat que la prov�ncia fou reunida, doncs, les dues �rees eren tractades de forma diferent en alguns aspectes, i la idea de dividir Holanda seguia viva. Durant aquesta reorganitzaci�, les illes de Vlieland i Terschelling van tornar a Holanda i parts de l'Hollands Brabant (incloent la terra d'Altena) van passar a formar part de Brabant del Nord. Els l�mits amb les prov�ncies d'Utrecht i Gelderland es van fixar definitivament el 1820.

Quan s'introduiren les esmenes constitucionals de 1840, es decid� dividir Holanda de nou, aquest cop en dues prov�ncies anomenades "Holanda del Nord" i "Holanda del Sud". La divisi� no fou causada pel temor d'Holanda del Sud o Fr�sia Occidental a un domini d'Amsterdam, sin� m�s aviat pel ressentiment d'Amsterdam en haver reubicat el tribunal d'apel�laci� a la Haia (Holanda del Sud).

Urbanitzaci� i creixement econ�mic (1840 a l'actualitat)

[modifica]
Broek in Waterland

Despr�s del drenatge del Haarlemmermeer el 1855, cosa que el va tornar terra cultivable, aquesta pass� a formar part d'Holanda del Nord, i a canvi, Holanda del Sud va rebre gran part del municipi de Leimuiden el 1864. El 1942, les illes de Vlieland i Terschelling es van retornar a la prov�ncia de Fr�sia. El 1950, l'antiga illa d'Urk es va cedir a la prov�ncia d'Overijssel.

El febrer de 2011, Holanda del Nord i les prov�ncies d'Utrecht i Flevoland van estudiar la possibilitat de fusionar-se.[3] Aquesta not�cia es va veure positivament per part del govern holand�s, aleshores comandat per Mark Rutte, ja que la creaci� d'una prov�ncia per al Randstad era un dels punts de l'acord de la coalici� que formava el govern.[4] No obstant aix�, la prov�ncia d'Holanda del Sud, que tamb� forma part de l'�rea urbana del Randstadt, possible candidata tamb� a formar part de la hipot�tica prov�ncia del Randstad,[5] i que dona suport a la idea de fusi�,[6] no fou mencionada en el projecte. Amb o sense Holanda del Sud, una hipot�tica prov�ncia del Randstad seria la m�s gran dels Pa�sos Baixos tant en �rea com en poblaci�.

Geografia

[modifica]
Foto per sat�l�lit on es veu el Noorderkwartier, els p�lders de l'IJsselmeer i una part de Fr�sia

Holanda del Nord consisteix principalment en una pen�nsula en forma de cap entre el mar del Nord, el mar de Wadden i l'IJsselmeer. Limita al sud amb les prov�ncies d'Holanda del Sud i d'Utrecht, a l'est amb la de Flevoland (a trav�s del Houtribdijk i l'Hollandse Brug), i al nord amb la prov�ncia de Fr�sia (a trav�s de l'Afsluitdijk).

La prov�ncia es pot dividir en una part septentrional ("el Noorderkwartier holand�s") i una part meridional, separats pel canal de la mar del Nord (i antigament l'IJ).

Al sud del canal de la mar del Nord hi trobem les �rees urbanes d'Amsterdam, Haarlem, l'aeroport de Schiphol i tamb� el Gooi, una �rea densament poblada, per� amb un paisatge de car�cter completament diferent (bosc�s i no totalment pla).

Al nord del canal de la mar del Nord hi trobem el Zaanstreek i altres zones i pobles m�s petits. La zona m�s densament poblada d'aquesta �rea �s al voltant de la ciutat d'Alkmaar. En aquesta part tamb� hi trobem algunes zones rurals: Waterland, els grans p�lders Schermer, Beemster, Wijdewormer i Purmer, i al nord la gran regi� de Fr�sia Occidental, Wieringermeer, l'antiga illa de Wieringen i l'illa de Texel.

La costa oest de la prov�ncia est� �mpliament protegida per dunes. Aqu� hi ha famosos balnearis com Zandvoort, IJmuiden, Wijk aan Zee, Egmond aan Zee i Bergen. Quan les dunes van ser engolides pel mar del Nord, es va construir el Hondsbossche Zeewering.

La zona entre Haarlem, Velsen (a banda i banda del canal del mar del Nord), Beverwijk i Alkmaar s'anomena Kennemerland. Part de Kennemerland forma l'IJmond, amb una important ind�stria d'acer, aquesta �rea es troba a l'oest del canal del mar del Nord, amb el seu centre al port d'IJmuiden. Al nord de Kennemerland es troba l'antic mercat de Schagen i a l'extrem nord de la pen�nsula, el port naval de Den Helder, a m�s del port de Texel.

A la costa est hi ha localitats hist�riques com Hoorn, Enkhuizen, Medemblik, Monnickendam i Edam, a m�s de l'illa de Marken i el fam�s poble de pescadors de Volendam.

Les principals aig�es continentals Holanda del Nord s�n l'IJ i el canal del mar del Nord, amb els rius que flueixen cap a ells, com l'Amstel, el Zaan i l'Spaarne, i els canals de Noordhollandsch i d'Amsterdam-Rijn.

Estats provincials

[modifica]
Estats provincials
Partit 2003 2007
Vots en % Escons Vots en % Escons
VVD 23,0 20 22,8 13
PvdA 26,7 24 19,3 11
CDA 19,0 17 17,7 10
SP 6,7 5 15,7 9
GroenLinks 10,0 8 9,6 5
D66 6,5 5 3,8 2
PvdD - - 3,7 2
ChristenUnie-SGP 1,9 1 3,4 2
Altres partits NH/VSP 1,1 1 3,2 1
NH Anders/Groenen 0,6 0 0,8 0
LPF 3,1 2 - -
Total 45,5 83 44,7 55

Vegeu tamb�

[modifica]

Enlla�os externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Entrada d'Holanda del Nord, al Nomenclàtor mundial de l'Institut d'Estudis Catalans
  2. «Regionale kerncijfers Nederland» (en dutch). CBS. [Consulta: 30 maig 2015].
  3. (neerlandès) "Drie provincies denken over fusie", NOS, 2011.
  4. (neerlandès) "Randstadprovincies bekijken fusie", RTL Nieuws, 2011.
  5. (neerlandès) Marije Willems, "Randstadprovincies onderzoeken fusie", NRC Handelsblad, 2011.
  6. (neerlandès) "Echte Randstadprovincie is robuuste oplossing" Arxivat 24 July 2011[Date mismatch] a Wayback Machine., Provincie Zuid-Holland, 2011.