Gironda
| Gironde (fr) Gironda (oc)  | |||||
| |||||
| Ep�nim | estuari de la Gironda | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzaci� | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Capital | Bordeus | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.654.970 (2021) (165,9 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9.975,6 km² | ||||
| Punt més alt | colline de Samazeuilh (166 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Atlàntic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Jean-Luc Gleyze | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-33 | ||||
| Codi NUTS | FR612 | ||||
| Codi de departament INSEE | 33 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | gironde.fr | ||||
      | |||||
La Gironda (33) (Gironda en occit�, Gironde en franc�s) �s un departament situat al sud-oest de Fran�a, a la regi� de Nova Aquit�nia. Pren el seu nom de l'estuari de la Gironda, que neix a la conflu�ncia dels rius Dordonya i Garona, un cop passada la ciutat de Bordeus. La Gironda �s el departament m�s gran de la Fran�a Europea i el segon de tot Fran�a, darrere la Guaiana Francesa.
Geografia
[modifica]La Gironda forma part de la regi� de Nova Aquit�nia. Limita amb els departaments de les Landes, Olt i Garona, la Dordonya, i de Charente Mar�tim. Est� banyada a l'oest per l'oce� Atl�ntic.
Hist�ria
[modifica]La Gironda fou un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci� Francesa, el 4 de mar� de 1790 (en aplicaci� de la llei del 22 de desembre de 1789). El departament va ser creat a partir de les antigues prov�ncies de Gascunya i Guiena.
De 1793 a 1795, el departament de la Gironda es digu� Bec-d'Amb�s. Durant aquest per�ode, el terme Gironde designava el grup parlamentari dels Girondins, als quals Robespierre orden� perseguir i guillotinar.
Pol�tica
[modifica]L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General de la Gironda el senador Philippe Madrelle, del Partit Socialista, partit que hi t� la majoria absoluta. Philippe Madrelle ocupa la presid�ncia de la Gironda des de 1988.
Les principals atribucions del Consell General s�n votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi� permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser� l'executiu del departament. Actualment, la composici� pol�tica d'aquesta assemblea �s la seg�ent:
- Partit Socialista (PS): 40 consellers generals
- Uni� per un Moviment Popular (UMP) : 17 consellers generals
- Partit Comunista Franc�s (PCF): 3 consellers generals
- No-adscrits d'esquerra: 2 consellers generals
- Ca�a, Pesca, Natura i Tradicions (CPNT): 1 conseller general
Economia
[modifica]Els vins que s'hi produeixen tenen molt de renom, especialment els del M�doc.
Refer�ncies
[modifica]Vegeu tamb�
[modifica]Enlla�os externs
[modifica]
- Consell General de la Gironda Arxivat 2008-05-21 a Wayback Machine. (franc�s)
.svg){kind=small}
Divisió administrativa d'Occitània | |
|---|---|
| Estat Francès | Aquitània (Dordonya∗∗, Gironda∗∗, Landes, Òlt i Garona, Pirineus Atlàntics∗) · Alvèrnia (Alier∗∗, Cantal, Alt Loira, Puèi Domat) · Centre – Val de Loira∗ (Cher∗, Indre∗) · Llemosí (Corresa, Cruesa, Alta Viena) · Llenguadoc-Rosselló (Aude, Erau, Gard, Losera, Pirineus Orientals∗) · Migdia-Pirineus (Arieja, Avairon, Gers, Alta Garona, Alts Pirineus, Òlt, Tarn i Garona, Tarn) · Provença-Alps-Costa Blava (Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims∗∗, Alts Alps, Boques del Roine, Valclusa, Var) · Poitou-Charentes∗ (Charanta∗, Viena∗) · Roine-Alps (Ardecha∗∗, Droma∗∗, Isèra∗, Loira∗) |
| Estat Italià | Piemont∗ (Província de Cuneo∗ i Ciutat Metropolitana de Torí∗) · Calàbria∗ (Província de Cosenza∗ - enclavament de La Gàrdia) |
| Estat Espanyol | |
| Clau de símbols | (∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans. |