Improvisació teatral

Dos voluntaris d'entre el p�blic s'ofereixen per a sortir a improvisar a l'escenari

Impro teatral a la LLiga d'Improvisaci� de Montr�al, LIM

La improvisaci� teatral �s la improvisaci� aplicada al teatre. Un conjunt de t�cniques d'improvisaci� s'utilitzen a la formaci� i entrenament actoral; a m�s, les improvisacions s�n usades per a la creaci� de les obres de teatre, tinguin o no ja pr�viament fixat un text; finalment, la improvisaci� teatral �s en si mateixa un g�nere teatral, o m�s aviat un grup de g�neres dram�tics en els quals els actors improvisen en directe, com ara la com�dia de l'art, el clown, el cabaret, el caf�-teatre, les lligues d'improvisaci� o sovint el teatre de carrer. Les propostes d'improvisaci� teatral en escena interpenetren el real i l'imaginari constantment; plantejant-se com a accions frontera entre l'art, en el sentit d'artifici o ficci�, i la simple observaci� de la vida real, com per exemple qui veu la gent passar en un passeig des d'una terrassa.

La improvisaci� dram�tica actualment �s clau a tots els g�neres teatrals i a totes les arts esc�niques. En dansa-teatre i dansa contempor�nia, per exemple, es dona molta import�ncia a experimentar amb la improvisaci� gestual i corporal per a anar trobant el que es vol transmetre al p�blic. Aix� es va fent al llarg de tot el proc�s de composici� i creaci� de la coreografia, escenografia i altres elements esc�nics, de manera que cada int�rpret creador hi aporta la seva personalitat i estil.

S'usa tamb� com a m�tode terap�utic i de creixement personal, per millorar la psicomotricitat, l'empatia, la comunicaci�, la creativitat, la confian�a, la negociaci�, la gesti� de conflictes i la cohesi� de grups, sigui a trav�s del psicodrama o altres formes de teatre social, o per si mateixa. Usada com a ter�pia, la improvisaci� teatral �s una forma de producci� complexa que ajuda al desenvolupament general de la persona a partir d'un recorregut simb�lic, enfront de les creacions espont�nies -en forma de s�mptomes o problemes de comportament- que aquesta desitja canviar o li produeixen malestar.

Improvisaci� pura

Improvisaci� teatral

B�sicament hi ha dos tipus d'improvisaci� dram�tica, la t�cnicament anomenada "improvisaci� pura" i la "improvisaci� impura". A la primera els int�rprets poden partir d'alguna consigna (una paraula, una situaci�, uns personatges, un tema, etc.) i immediatament han d'actuar a escena, sense haver pogut parlar abans entre ells ni fer cap assaig previ. Es diu que �s "impura" quan no �s "pura", �s a dir, quan pr�viament s'ha pogut esbossar un petit assaig, o almenys l'actor ha tingut uns moments per a pensar-hi o estructurar alguna cosa, o si s�n m�s d'un han pogut parlar o pactar algunes coses durant uns minuts, abans d'actuar. Les improvisacions impures s'usen sobretot a l'entrenament actoral i durant el proc�s de creaci� d'espectacles.

En qualsevol cas, la improvisaci� t� un entrenament met�dic en el qual es practiquen unes t�cniques i uns codis, com per exemple la imaginaci�, l'escolta, la confian�a, el ritme, l'acceptaci� de tot el que proposi l'altre, la creaci� pas a pas, la modificaci� segons el que faci l'altre, l'evitaci� dels judicis i de buscar el millor o el m�s bonic, entre altres moltes eines i habilitats.

Tamb�, per a qualsevol tipus d'improvisaci� esc�nica, alguns autors diferencien quan la improvisaci� �s p�blica, �s a dir a escena, o privada, i en aquest cas es fa �nicament durant el proc�s creatiu o com a entrenament actoral, per exemple, per� no a escena davant d'un p�blic.

Espectacles d'improvisaci�

La Practical Theatre Company fa espectacles d'improvisaci� teatral

A les arts esc�niques en general, els espectacles basats en improvisacions pures en escena s�n prou coneguts i freq�ents, com per exemple les jam session de m�sica jazz o les improvisacions de dansa de contacte. Espec�ficament en teatre trobem per exemple els combats d'improvisaci�, els happenings i la com�dia de l'art. Alguns directors, com Charles Dullin, van usar la improvisaci� a les seves obres teatrals.

Altres espectacles requereixen un cert marge d'improvisaci� per motius t�cnics, com per exemple quan hi ha participaci� del p�blic o interacci� amb ells, t�picament moltes performances, espectacles de carrer, teatre de l'oprimit, espectacles al qual es fa pujar a l'escenari alg� del p�blic, cabaret, etc. Altres motius, per exemple, poden ser que es decideixi integrar una part d'improvisaci� m�s o menys pura en una part de l'obra, o en tota, per q�estions d'estil o m�tode, molt t�pic a la dansa-teatre i al teatre f�sic; que es desitgi realitzar-la sempre a partir d'un esquelet �nicament, com a m�tode perqu� el resultat sigui m�s espontani i vital; o tamb� solucionar un error o un problema inesperat.

Treball de companyies

Article principal: Companyia de teatre

La Fura dels Baus, una de les companyies considerades "alternatives" als anys 70, actuant a dins d'un vaixell

La improvisaci� teatral �s el m�tode de creaci� col�lectiva en equip que usen les companyies de teatre, dansa i altres arts esc�niques per a compondre els seus espectacles, que un cop acabats poden ser completament fixats o incloure alguna part m�s o menys oberta, especialment si inclou interacci� amb el p�blic, com �s el cas del teatre de carrer o en espais poc convencionals. L'espectacle final no �s una improvisaci� sin� que en general queda fixat, les successives improvisacions als assajos s'usen per a crear-lo. �s molt freq�ent al teatre catal� del segle xxi, en el qual abunden els petits grups de teatre aut�noms, i ja ho va ser als anomenats "grups alternatius" de teatre dels anys seixanta del segle xx, amb la difer�ncia que aleshores es donava molta m�s import�ncia al director esc�nic i ara al conjunt dels actors.

Creaci� textual

Article principal: Text teatral

Albert Boadella d'Els Joglars va tenir problemes amb La Torna, d'autoria col�lectiva de la companyia

Les successives improvisacions s'utilitzen en la creaci� d'obres teatrals que tenen un text fixat, com per exemple el de Romeu i Julieta de Shakespeare, per a definir les coses que passen i els personatges. Aix�, un mateix text pot ser interpretat d'infinites maneres i mostrar diferents conflictes, motivacions, situacions i personalitats. D'altra banda, altrament el text pot ser creat durant el proc�s general de creaci� de l'obra teatral. En aquest cas l'autoria del text es considera col�lectiva o en equip, del conjunt d'actors, que el van component i fixant a trav�s de treballs de successives improvisacions teatrals. Tamb� es poden trobar creacions teatrals amb un grau important d'improvisaci�, o espectacles sense text escrit fixat sin� unes pautes o un esquema a seguir, com �s el cas t�picament de la com�dia de l'art.

En textos escrits fixats pot haver el que s'anomena "teatre dins el teatre", �s a dir que a la trama d'una obra de teatre hi ha almenys a part d'una altra obra teatral, per exemple uns personatges van a veure un espectacle i el p�blic veu com aquests personatges hi van i tamb� veuen l'espectacle al qual els personatges estan anant com a p�blic. Aix� ocorre per exemple al Hamlet de Shakespeare. Una variant �s que dintre de l'acci� de l'obra teatral hi hagi un assaig o una improvisaci� d'una altra, com a part de l'acci� de la primera. Exemples d'aix� en s�n La improvisaci� de Versailles de Moli�re, La improvisaci� de Par�s de Jean Giraudoux i Aquesta nit improvisem de Luigi Pirandello.

Bibliografia

• Marco de Marinis, Entendre el teatre, Institut del Teatre, 1998. ISBN 9788477945963 (catal�)
• Keith Johnstone, Improvisation and the Theatre, editorial Routledge, 2012. ISBN 9781136610455 (angl�s)
• Jeanne Leep, Theatrical Improvisation, Palgrave Macmillan, 2008. ISBN 9780230612556 (anglès)