Perpinyà

Perpinyà

Perpinyà (ca) Perpignan (fr)
Escut d'armes
Localització
42° 41′ 51″ N, 2° 53′ 41″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	Districte de Perpinyà
Cantó	cantó de Perpinyà-7
Capital de	Rosselló cantó de Perpinyà-7 cantó de Perpinyà-8 cantó de Perpinyà-9 comunitat urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli Districte de Perpinyà Pirineus Orientals cantó de Perpinyà-6 (2015–) cantó de Perpinyà-4 (2015–) cantó de Perpinyà-2 (2015–) cantó de Perpinyà-3 (2015–) Cantó de Perpinyà-5 (2015–)
Població humana
Població	119.656 (2021) (1.757,84 hab./km²)
Gentilici	perpinyanès, perpinyanesa, perpinyanesos, perpinyaneses
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Perpinyà unitat urbana de Perpinyà
Part de	Rosselló
Superfície	68,07 km²
Banyat per	Tet
Altitud	100 m-8 m-95 m
Limita amb	Ribesaltes Cànoes Pollestres Toluges Bao el Soler Sant Esteve del Monestir Vilanova de Raò Cabestany Pià Salelles Bompàs Canet de Rosselló Vilallonga de la Salanca Paretstortes
Dades històriques
Esdeveniment clau 21 abril 1473 Setge de Perpinyà (1473) 1542 (Gregorià) Setge de Perpinyà (1542) 4 novembre 1641 setge de Perpinyà
Patrocini	Abdó i Senén
Organització política
• Alcalde	Louis Aliot (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66000 i 66100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	468
Altres
Agermanament amb	Mohammedia Lleida Lancaster Catalunya Girona Figueres Hannover (1960–) Lancaster (1962–) Lake Charles (1991–) Barcelona (1994–) Sarasota (1995–) Tir (1997–) Maalot-Tarxiha (1998–) Tavira (2001–) Mostaganem (2011–)
Lloc web	mairie-perpignan.fr

Perpinyà ([pəɾpi'ɲa]; en francès, Perpignan [pɛʁpiɲɑ̃]) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord. Històricament es pot considerar que és la capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca i de la comarca del Rosselló.

La població, el 2013, era de 120.959 habitants. El 2011, la mancomunitat de municipis de Perpinyà Mediterrani tenia una població total de més de 310.000 habitants.

L'eslògan de la ciutat fins al 2021 fou Perpignan la Catalane/Perpinyà la Catalana, posteriorment subsituït per «Perpignan la Rayonnante». L'any 2008 la ciutat va �sser distingida com a Capital de la Cultura Catalana.

L'11 de juny del 2010 el ple municipal aprov�, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, que estableix el catal� com a llengua oficial de Perpiny�, juntament amb el franc�s.

Geografia

Localitzaci� i caracter�stiques generals del terme

El terme comunal de Perpiny�, d'una extensi� de 680.700 hect�rees (�s el segon terme comunal m�s extens del Rossell�), �s al centre de la comarca i plana del Rossell�, malgrat que part del terme pot �sser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal de la Tet i la Salanca. El travessa la Tet, a m�s d'altres corrents d'aigua com la Bassa, procedent dels Aspres.

El terme comunal de Perpiny� s'est�n a banda i banda de la Tet, en una zona b�sicament al�luvial, per� que inclou les terrasses altes de l'esquerra del riu, on, per exemple, es troba l'Aeroport de la Llavanera i algunes zones comercials i industrials, en part compartides amb els termes ve�ns de Ribesaltes i Pi�. Tamb� inclou alguns turons i serrats, que amb prou feines pugen uns cinquanta metres per damunt de la plana; alguns d'aquests turons foren aprofitats, en �poques diverses, amb finalitat militar, de defensa, com la Ciutadella de Perpiny�, el Puig de Sant Jaume i el Fort del Serrat d'en Vaquer, principalment.

El terme de Perpiny�, inicialment molt m�s petit, s'an� engrandint amb el pas del temps amb la incorporaci� dels pobles del Vernet, Castell Rossell�, Malloles, Sant Galderic i Orla, a m�s de l'antiga comanda templera de Bajoles, que tenia terme propi.

Municipis lim�trofs:

Paretstortes	Ribesaltes / Pi�	Bonp�s / Vilallonga de la Salanca
Sant Esteve del Monestir Toluges		Canet de Rossell� Cabestany
C�noes	Pollestres / Vilanova de Ra�	Salelles Tes�

.

La ciutat de Perpiny�

El poblament hum� m�s antic trobat, en forma de ciutat, al Rossell� no �s la ciutat de Perpiny� pr�piament dita, sin� l'actual jaciment de Ruscino, situat a tocar del poble de Castell Rossell�, a l'extrem oriental del terme comunal perpinyanenc. Del seu nom procedeix, precisament, el top�nim Rossell�.

La vila, despr�s ciutat, de Perpiny� es form� a l'entorn de dos turons, el del Puig i el de la Real, a part del tur� on es dre�a el castell-palau dit dels Reis de Mallorca, anomenat Puig del Rei. Enmig d'una plana f�rtil, id�nia per al desenvolupament de l'agricultura, la funci� de mercat que exerc� des del primer moment la vila de Perpiny� feu que ja des de l'edat mitjana fos un centre de comunicacions i d'intercanvi mercantil. El creixement urban�stic ha fet que progressivament s'an�s ocupant tota la part de la plana al�luvial de la dreta de la Tet, amb els seus afluents de la Bassa i el Ganganell, i, m�s modernament, les terrasses altes de l'esquerra de la Tet, en direcci� a Ribesaltes, d'una banda, i les de llevant, a la dreta del riu, en direcci� a Cabestany i Canet de Rossell�.

Fragment de muralla conservada

En un moment inicial, fou la cellera formada a l'entorn de l'esgl�sia parroquial de Sant Joan Baptista la que definia la primera Perpiny� medieval; el seu espai era l'ocupat actualment pels edificis dels entorns de l'actual catedral (el tra�at de la vella muralla encara es pot observar en bona part en el tra�at dels carrers); era un recinte murallat, el primer dels diversos que tingu� Perpiny� al llarg dels segles. S'hi afeg�, a proposta de Jaume I el Conqueridor el barri de Sant Jaume, inicialment fora muralles, en el puig que dominava la vila de Perpiny� pel costat de llevant. Ja en el segle xiii s'ampli� el recinte murallat, alhora que l'antic castell que dominava la vila des del sud es convertia en el Palau dels Reis de Mallorca. L'evoluci� del creixement urban�stic est� descrit a continuaci�. El 1300 es creaven, encara, dins del recinte de la vila murada, les parr�quies i subseg�ents barris de Santa Maria - m�s endavant coneguda com la Real, que el 6 d'octubre del 1381 acollia els canonges augustinians de Santa Maria d'Espir� de l'Agl�, i de Sant Mateu. Cadascuna d'aquestes tres noves esgl�sies coronaven un dels quatre turons existents al voltant de la vila primig�nia (al quart hi havia el castell despr�s convertit en Palau dels Reis de Mallorca, al voltant del qual es constru�, ja al XVII, la Ciutadella de Perpiny�.

La vila murada, en bona part desapareguda, per� �mpliament documentada, trig� un segle i mig a completar-se. El segon recinte existent, despr�s del de la cellera primig�nia, protegia nom�s l'actual barri de Sant Joan. Partint de darrere de l'esgl�sia, on hi havia el Portal de l'Eixugador, resseguia els actuals carrers del Basti� de Sant Dom�nec, de na M�nega, de la Botiga de l'Oli (ara, de Foy), arribava a la pla�a de Rigau, on hi havia la Porta d'Elna, continuava pels carrers de la Fusteria i de les Peixateries, fins al carrer de la Porta d'Assalt, on hi havia la primera Porta de Malloles, s'adre�ava al Pont d'en Vestit, trencava cap a l'actual pla�a de Francesc Arag�, on hi havia el Portal del Tur� o Tor�, i anava seguint la Bassa fins al Castellet, que era la Porta del Vernet o de Nostra Senyora. A m�s de les esmentades, hi havia tamb� el Portal de Matatur�. No queda res d'aquesta muralla, que consta que era molt gruixuda, estava protegida per torres semicirculars i tenia un poder�s fossat, assortit amb l'aigua que duia des de Malloles el Rec del Comte d'una banda, i de la Bassa i el Rec del Vernet de l'altra. Tampoc no queda res m�s que la capella de Sant Joan Vell de les edificacions que contenia.

Una primera ampliaci� es don� en temps del Regne de Mallorca, o Mallorques, com consta sovint documentalment. En aquest moment la vila murada de Perpiny� arrib� a tenir, entre portals majors i poternes, fins a tretze obertures: Portal de les Comes, Portal de Sant Mart�, Portal de la Trilla, o de la Blanqueria, Portalet de la Trilla, Portal del Tur� o del Pes, Portalet del Tur� d'en Ribesaltes, Portal del Vernet, de Ribesaltes o d'Albenxa, Portal de l'Eixugador, o dels Banys, Portal del Solatge, o dels Jueus, Portal d'en Ballester, de la Miranda o del Puig, Portal de Canet, Portal d'Elna i Portal de Bages.

Barris de Perpiny�

Barris hist�rics

L'estructura del Perpiny� medieval mostra una organitzaci� urbana a l'entorn de les seves parr�quies primig�nies: Sant Joan, m�s tard esdevinguda catedral i les inicialment fora muralles, Sant Jaume, que inclo�a els carrers de l'antic Call jueu de Perpiny�, la Real i Sant Mateu. A dins del recinte de les muralles de la vila tamb� hi havia els barris de la Moneda i de l'�ngel.

Aquest recinte, desaparegut el 1904, es reconeix perqu� en el lloc de les muralles es van obrir els bulevards actuals: de Wilson, de Joan Bourrat, d'Aristide Briand, de Poincar� i de Mercader. T� una forma de mitja lluna al peu del Castell de Perpiny�. El primer eixamplament de la ciutat, aleshores encara vila, es va donar fora muralles i a la riba esquerra de la Bassa: eren el Faubourg de les Blanqueries i la Vila Nova, que amb el pas del temps ha quedat fixat com a la Vilanova. Cal dir que bona part dels antics ravals, formats fora vila a ran de les muralles, van desapar�ixer amb l'enderroc de les muralles, els primers anys del segle xx, i la urbanitzaci� de l'espai que quedava lliure.

El gran creixement de Perpiny� no es don� fins al segle xix, poc abans d'enderrocar, el 1904, la muralla medieval de la vila, i nom�s se`n conserva la Ciutadella, que cont� el Palau dels Reis de Mallorca. En aquell moment es formen els barris de les Muralles (les Remparts i les dues Lluneta, la de Canet i la del Rec, o d'Elna, tots ells a red�s dels elements defensius conservats i desapareguts, aix� com els barris de l'Estaci� (la Gara), que unia la vila vella amb l'Estaci� de Perpiny� i del Mercat, ran de la riba dreta de la Tet, alhora que es comen�ava a desenvolupar l'antic poble de Sant Aciscle en direcci� tamb� a l'estaci�, per acabar unint-se, a darreries del XIX, a Perpiny�.

Ja en el segle xx la ciutat continu� estenent-se pels barris de les Teuleries (antigues b�biles), el Camp del Rei, el Camp de Mart, el Vel�drom, els Quatre Casals, els nous barris del Vernet: el Pont de Pedra, el Pont Roig, el Baix Vernet, el Vernet Mitj� i l'Alt Vernet, nascuts de l'antic poble del Vernet i l'extensi� del de Sant Aciscle cap a ponent, amb el sector residencial de la Garrigola. Alhora, naixien al llarg de les carreteres de sortida de la ciutat els barris de la Ruta de Prada, la Ruta de Bonp�s i la Ruta de Tu�r.

El creixement accelerat del darrer ter� del segle xx i primer anys del XXI ha vist com s'anaven consolidant nous barris: a Sant Aciscle, els de la Ciutat dels Castors i la de les Alberes, la urbanitzaci� del Mas Pradal entre la Garrigola i la Ruta de Prada, i els nous barris fruit de l'urbanisme de blocs de pisos d'aquells anys: el Sagrat Cor, al Vernet Mitj�, Sant Mart�, les Balears, el Mol� de Vent, la Universitat, el Cam� de la Passi� Vella, la Passejada, Sant Vicen�, les Coves i el Balc�. Alhora, l'antic poble d'Orla quedava unit a la trama urbana, principalment a trav�s dels seus carrers amples caracter�stics de les zones industrials.

Sant Joan

Vista panor�mica de la Pla�a de la Rep�blica, antigament Pla�a del Mercat, al barri de Sant Joan

El barri de Sant Joan �s el m�s antic de la vila vella de Perpiny�, el primer a formar-se. Est� situat a la part m�s baixa i plana, propera a la Tet. Cont� bona part dels edificis hist�rics: la catedral de Sant Joan, la Llotja de Mar, el Palau de la Diputaci�, la Casa de la Ciutat, els tres darrers a l'entorn de la Pla�a de la Llotja, antigament anomenada de Pla�a dels Rics H�mens, o del Consolat de Mar. La catedral �s a prop, una mica m�s a l'est, i lleugerament al nord, en el lloc on es cre� la cellera primig�nia de la vila. Els comunica el carrer de Sant Joan i la pla�a de les Armes, actualment denominada de L�on Gambetta. La majoria dels carrers d'aquest barri reflecteixen la hist�ria menestral i comercial de l'antiga vila de Perpiny�: carrer dels Marxants, de l'Argenteria, dels Abeuradors, de l'Incendi, de la Font Freda, de les Parairies Grans, de les Parairies Cobertes, de les Parairies d'en Nebot, de la M� de Ferro, dels Orfebres, del Temple, de la Fusteria Nova (actualment, simplement de la Fusteria), dels Agustins, de la Campana d'Or, de les Cases Cremades... Era el barri, tamb� dels paraires, dels comerciants i dels artesans.

A l'extrem nord del barri de Sant Joan es troba el Castellet, l'antic portal del Vernet de les muralles, amb la Porta de Nostra Dona, posterior respecte de l'edifici principal. Altres edificis notables d'aquest barri s�n la Casa Juli�, dels segles xiv i xv, al carrer de les Parairies d'en Nebot, la Casa de Bernat Xanxo, al de la M� de Ferro, del XVI, l'antic Palau de les Corts, a la pla�a dels Orfebres, actual seu de la Creu Roja, entre d'altres. Al carrer d'�mile Zola hi ha la Casa Pams, notable edifici modernista que acull la Biblioteca Municipal, l'antiga Universitat de Perpiny�, i el Museu Rigau, a la Casa Lazerme, del carrer de l'�ngel, i el Teatre Municipal, a la pla�a de la Rep�blica, que s'al�a en el solar de l'antic col�legi dels jesu�tes. El carrer de la Barra, a migdia del Palau de la Diputaci� i de la Casa de la Vila, conserva les arcades del temps que era un dels llocs del mercat de la vila. Part defora del barri, al lloc que ocupaven les muralles, al nord-oest, hi ha la Prefectura i l'H�tel de d�partement.

Antiga pla�a de la Llana, davant de la catedral

Tamb� cal tenir en compte els edificis hist�rics desapareguts: el primer palau dels comtes de Rossell� era en un lloc proper a l'esgl�sia de Sant Joan, possiblement al nord de l'actual catedral, ran de muralles (possiblement la cap�alera de l'esgl�sia de Sant Joan Baptista del segle xv s'aixec� en part damunt de les restes del vell palau); al seu costat oest, just al nord de Sant Joan el Vell devia haver-hi la casa seu dels Hospitalers a Perpiny�: foren ells qui crearen l'Hospital de Sant Joan, que ocupava l'espai on a principis del segle xx es bast� la C�t� Bartissol. Aquest hospital fou fundat el 1116 pels comtes de Rossell� i encomanat als monjos - soldats de Sant Joan (orde creada el 1050 per tal de servir un hospital a Jerusalem). Inicialment fora del recinte dels murs de la cellera, fou aviat incl�s en el recinte determinat per la muralla medieval de Perpiny�.

Un tercer edifici desaparegut era la Casa del Temple, vertader castellet emmurallat dins de la vila, amb un petit recinte fortificat, anomenat Coronell, amb la casa de l'orde, l'esgl�sia de Santa Maria, desapareguda, i algunes cases al seu entorn, pertanyent als templers. Es tractava de la segona comanda en import�ncia del Rossell�. Era situat en el sector sud-oest de la vila closa, dins de muralles. El seu lloc no ha estat encara del tot definitivament delimitat, per� devia ser a llevant del carrer del Temple (no l'actual carrer del Temple, sin� l'antic: l'actualment denominat de Mailly). Dos empla�aments han estat suggerits pels historiadors: pr�cticament a la cantonada de l'antic carrer del Temple amb el carrer Tapat d'en Ribesaltes (ara d'Als�cia i Lorena) i la pla�a de (ara, de Jean Jaur�s), a l'angle sud-est; el segon empla�ament �s una mica m�s al sud-oest, just al nord del carrer� del Cavallet, al lloc on ara es troba el Palau de Lazerme, amb el Museu d'Art Jacint Rigau i on hi hagu� l'estatge del Bisbat d'Elna i Perpiny� fins fa pocs anys. Un altre orde instal�lat al barri de Sant Joan, posteriorment als esmentats fins ara, fou el de les monges cistercenques de Fontfreda, arribades el 1244 a la vila de Perpiny�, i que tingueren el seu estatge, del qual no queda res, al carrer de Fontfreda (modernitzat en carrer de la Font Freda), prop de la cantonada amb el dels Tres Reis (actualment, de les Tres Jornades). L'orde del Temple fou suprimit el 1307, i una part important de les seves possessions passaren als hospitalers. Durant un llarg per�ode la Casa del Temple fou seu de l'Arxiu Reial dels reis de Mallorca.

La Companyia de Jes�s fou un dels ordes religiosos importants a la hist�ria de Perpiny�. S'hi havien establert l'any 1600, i els primers anys visqueren en una pobresa extrema, despr�s de comprar una casa a Rafael Alarigues. Ara b�, aviat es feren amb uns terrenys de for�a amplitud, que corresponen a l'actual Teatre Municipal i part de l'actual pla�a de la Rep�blica, on hi havia el convent, l'esgl�sia de Sant Lloren�, un cementiri i un jard�. Aquestes depend�ncies s'obrien al carrer de la Fruiteria, o de la Tapineria, i al carrer d'en Bou (carrers suprimits en eixamplar-se la pla�a del Mercat per tal d'esdevenir pla�a dels Jesu�tes, despr�s de la Rep�blica. A partir del 1662 els jesu�tes comen�aren a impartir classes, en alguns casos rivalitzant amb la universitat, on no eren ben vistos, sobretot perqu� adquiriren els drets d'ensenyament de ret�rica, humanitats i gram�tica, tradicionalment privilegi de les universitats. Els locals del col�legi dels jesu�tes ocupaven el lloc on ara es troba el teatre (el pati corresponia al lloc on ara es troben l'escenari i el fossar de l'orquestra). La resta de depend�ncies corresponien al que ara �s el ter� meridional de la pla�a. Els jesu�tes foren expulsats el 1762, amb la qual cosa la universitat recuper� tots els seus drets.

Un altre dels ordes religiosos presents al barri de Sant Joan era el dels Pares Agustins descal�os, que hi tenien la capella de Santa M�nica, actualment en part conservada a l'interior d'un bar de nit situat al fons del carrer� de davant de la porta de darrere del Palau de la Diputaci�. Foren cridats a Perpiny� el 1642 pel rei Llu�s XIII per tal de servir en els hospitals, aquarteraments i a l'ex�rcit. El 1649 reberen l'autoritzaci� reial per al seu establiment definitiu. Estaven establerts en el carrer de l'Eula (ara, de la Barra), amb una entrada en el carrer de les Costureres (ara, de la Campana d'Or). La major part dels seus locals corresponen als de l'antiga escola anomenada de la Campana d'Or.

Al l�mit amb els barris de la Real i de Sant Jaume, a la pla�a del Blat, actualment de Jacint Rigau, hi havia hagut el priorat benedict�, despr�s cistercenc, de Sant Guillem, depenent de Santa Maria de Vallbona. Era en un carrer antigament anomenat de Sant Guillem, en els entorns de l'actual pla�a de Jacint Rigau, probablement en el lloc on m�s tard hi hagu� el Temple Protestant i la Borsa de Treball. Hi consta tamb� un hospital, depenent de Sant Guillem, on s'integraren els monjos de Vallbona durant un cert per�ode. L'Hostal de la Creu es trobava rere la capella d'aquest priorat. En l'actualitat no en queda res.

Un altre convent situat en aquest barri �s el de Santa Maria de l'Eula. Les monges cistercenques d'aquell monestir procedien del Santa Maria de l'Eula, al terme del Soler, d'on fugiren a ran de l'atac i destrucci� parcial del monestir del Soler feta pels francesos el 1285. Un oop abandonat el primer estatge, s'establiren a Perpiny� a la capella de Sant Narc�s, al lloc avui dia anomenat carrer de l'Eula, entre ell i el de la Fruiteria (ara, de Mirabeau). El 1567 el monestir fou cedit a religiosos cistercencs, despr�s de col�locar en altres convents les darreres tres monges que hi quedaven. No hi queda cap resta del monestir de l'Eula perpinyanenc, ja que va ser destru�t a ran de la Revoluci� Francesa.

La Vila Nova i el Pont de Pedra

Ja des d'�poca medieval es formaren dos petits ravals dins de la parr�quia de Sant Joan, per� fora de muralles, inicialment. S'hi establiren les ind�stries que representaven una mol�stia, habitualment per les seves olors, a la poblaci�. Aix�, davant de la vila, al nord-oest i a l'altre costat de la Bassa es va crear el barri de les adoberies, i al cap de pont sud del Pont de Pedra, el dels tintorers. Resseguien el cam� del Vernet, de Salses i, a la llarga, de Narbona i Montpeller. El cap de pont sud del Pont de Pedra era un petit barri amb l'esgl�sia, ja desapareguda, de la Mare de D�u del Pont, que exercia de sufrag�nia per a aquests dos barris. Durant uns anys, de la segona meitat del segle xiv fins al darrer ter� del XVI, el barri de la Mare de D�u del Pont acoll� tamb� el convent dels Grans Agustins. Posteriorment, el 1580, s'instal�laren prop de la Mare de D�u del Pont, a la riba dreta de la Tet, el convent del Caputxins, que en desaparegu� el 1639 a causa de l'ampliaci� de les defenses de la vila, que afectaren el barri de la Mare de D�u del Pont. El seu empla�ament devia ser pels entorns de l'avinguda del General Leclerc i de l'actual estaci� d'autobusos.

L'emblem�tic edifici d'Aux Dames de France, a la Pla�a de Catalunya

En aquest lloc se situ�, vers 1575, el quart i darrer estatge del llatzeret perpinyanenc. Tots dos barris foren inclosos en les muralles de Vauban, del segle xvii, refor�ant aix� el tram de muralla medieval entre el Castellet i el Basti� dels Burgesos (l'actual pla�a d'Arag�) amb una fortificaci� atenallada de l'estil de les de Vauban, que tenia com a funci� mantenir el possible atacant de Perpiny� a la dreta del Tet, allunyant-lo de la Bassa.

El fet que el barri de les adoberies fos relativament petit i, en canvi, l'obra planificada per Vauban tingu�s una extensi� considerable feu que durant molt anys bona part de la Vila Nova dispos�s d'amples jardins urbanitzats seguint l'estil del jard� franc�s. Actualment el barri est� quasi del tot urbanitzat, per� a l'extrem sud-oest subsisteix un ample espai obert, just al l�mit del lloc que ocupaven les muralles de la Vila Nova, on actualment es troba la pla�a de Catalunya, amb un dels edificis m�s emblem�tics de Perpiny�: els antics magatzems d'Aux Dames de France, actualment ocupat per una gran empresa de venda de llibres i mitjans audiovisuals. A prop d'aquest edifici, a la pla�a de Jean Payra, hi ha la Llibreria Catalana, un dels focus de promoci� de la cultura catalana a la Catalunya Nord.

La Real, o Sant Salvador

Al sud del barri de Sant Joan, ja de pujada cap al castell, es troba l'antic barri de Sant Salvador, o de la Real, entorn de l'antiga parr�quia de Santa Maria de la Real, que acoll� els canonges augustinians de Santa Maria d'Espir� de l'Agl� quan aquests abandonaren el seu convent en aquell poble, el 1381. Havia estat fundada el 1300 com a parr�quia del Castell Reial, amb el rang de can�nica augustiniana: per aix� acoll� els canonges d'Espir� de l'Agl� al cap d'uns anys. Al segle xvii aquesta esgl�sia fou desposse�da del porxo i del portal, que foren duts a l'esgl�sia de Sant Jaume. Dins d'aquesta parr�quia hi ha el Museu d'Hist�ria Natural, ara a la Casa Sagarriga, al carrer de la Font Nova. Tamb� acull l'antiga Pres� de Perpiny�, antigament convent de Santa Clara, situada just a cavall dels barris de la Real i de Sant Mateu.

La vella Pla�a de l'Oli, ara de Louis-Auguste Blanqui, al barri de la Real, de Perpiny�

Hi ha poca documentaci� sobre els pobladors primigenis d'aquest barri, per� sembla que una part important eren d'origen agr�cola, tot i que s'hi instal�laren tamb� alguns dels oficis del teixit menestral perpinyanenc, com hi testimonien els noms d'alguns dels carrers (per exemple, el nom antic del carrer Gran de la Real era carrer de la Freneria). El mateix barri tenia algunes masies conservades fins molt tardanament, com el Mas d'en Lluna (el nom del qual perviu deformat en carrer de la Lluna) i el Mas d'en Capeller. En el que fou despr�s barri de la Real hi havia instal�lada des del 1259 l'orde dels Frares de la Penit�ncia de Jesucrist. L'orde fou dissolta el 1274, en el Segon Concili de Li�, per� els frares es mantingueren a Perpiny� fins al 1299. El 1301 el rei Jaume II de Mallorca en compr� els edificis i el terreny, que fou cedit a la vila per a construir-hi la nova parr�quia de la Real, que deu aquest nom, precisament, a la intervenci� reial en la seva creaci�.

A l'extrem nord-oest del barri, a tocar del de Sant Mateu, havia existit el convent de Santa Caterina de Siena. Es trobava al carrer de n'Avellanet, poc despr�s ja denominat de Santa Caterina. Es va establir a Perpiny� el 1612, per� dugu� una exist�ncia prec�ria al llarg de tota la seva exist�ncia. Era un establiment de caritat i d'instrucci�, ja que es dedic� a tasques de pensionat femen�. La capella era dedicada, com el convent, a Santa Caterina de Siena.

Sant Jaume del Puig

Article principal: Barri de Sant Jaume (Perpiny�)

El barri de Sant Jaume �s a llevant, tant respecte de Sant Joan com de la Real. Barri inicialment fora muralles, amb els carrers de l'antic call jueu. El barri �s en els vessants del Puig dels Teixidors o dels Hortolans (oficis molt estesos en aquell lloc: totes dues denominacions apareixen en documents medievals). A m�s de molts dels integrants d'aquests dos gremis, en el vessant nord-oest del puig s'establ� el call jueu, creat el 1243 per Jaume I el Conqueridor: encara avui dia ho recorda el carrer del Call, principal carrer actual d'aquell sector. Aquest puig, tanmateix, �s m�s conegut com a Puig de Sant Jaume, per la seva esgl�sia parroquial, Sant Jaume, que �s situada en el punt m�s elevat del barri. Fou constru�da a partir del 1244, per desig de Jaume I, en una maniobra encap�alada pel rei mateix per tal de fer cr�ixer la vila de Perpiny�. El mateix tra�at de molts dels carrers, m�s rectilinis i formant una xarxa m�s regular, demostra una actitud preconcebuda per a urbanitzar aquell espai. Sense que consti documentalment, sens dubte el nom de la parr�quia i del barri es deuen al rei que en fou el principal promotor.

Carrer del Forn de Sant Jaume, al costat meridional de l'antic call

Afectada l'esgl�sia de Sant Jaume diverses vegades per les guerres i setges soferts a la ciutat, el seu campanar g�tic fou destru�t pels francesos el 1545; l'actual data del 1846, i fou constru�t respectant el g�tic original. Un dels portals de l'esgl�sia procedeix de Santa Maria de la Real. Al costat de ponent de l'esgl�sia, al seu mateix nivell (el cim del Puig de Sant Jaume, dels Teixidors o dels Leprosos) es constru�, a l'�poca de la reforma de les muralles de Perpiny� duta a terme per Vauban, una imponent caserna militar, la Caserna de Sant Jaume, que encara es conserva avui dia, per� convertida en habitatges socials.

A la zona de contacte amb el barri de la Real, per� dins del de Sant Jaume, hi havia tamb� el convent de canongesses de Sant Salvador. Encara, entre Sant Jaume i Sant Dom�nec s'hi havien instal�lat encara altres ordes mon�stics, com els M�nims (monjos de l'orde fundat per Sant Francesc de Paula) i els Carmelites Descal�os. L'extrem meridional del barri result� molt afectat per la construcci� de la Ciutadella de Perpiny�, en el segle xvii. D'altra banda, amb la desamortitzaci� dels b�ns eclesi�stics fruit de la Revoluci� Francesa tots aquests conjunts mon�stics esdevingueren casernes militars, que s'hi han mantingut fins a la segona meitat del segle xx, moment en qu� van ser abandonats per l'ex�rcit i passaren a mans de l'ajuntament, llevat dels situats dins del recte de la Ciutadella, que encara avui dia tenen car�cter militar.

Antiga Caserna de Sant Jaume, ara bloc d'habitatges socials

A part de l'hospital de Sant Joan, esmentat en l'apartat anterior, Perpiny� compt� en �poca medieval amb un llatzeret o leproseria, menat pels frares Hospitalers de Sant Ll�tzer, que fou posat sota la regla de Sant Agust� el segle xii. Per la malaltia, proscrita per la societat medieval, els llatzerets havien d'estar situats fora vila. El primer hospital de leprosos era situat on ara hi ha el convent de Sant Dom�nec; en instal�lar-s'hi els dominics, la leproseria pass� a un espai fora del nou recinte de muralles que es constru� aleshores, prop de Sant Jaume, a l'espai aproximadament de l'actual pla�a de Josep Cassanyes, on ara t� lloc el mercat de Sant Jaume. S'hi estigu� fins poc abans del 1285. Aquesta pres�ncia dels leprosos prop del Puig de Sant Jaume feu que en alguns documents s'esmenti el tur� on es troba l'esgl�sia parroquial com a Puig dels leprosos. Un altre hospital havia existit, a Sant Jaume: el dels teixidors, amb la capella de la Mare de D�u dels Desemparats. Era situat a l'extrem nord-oest de la Pla�a del Puig, a la cantonada de la pla�a amb el carrer d'en Calce. Al capdamunt d'aquest carrer, prop de la cantonada, encara hi ha una pedra esculpida amb la imatge d'aquesta Mare de D�u, que en recorda l'empla�ament.

El convent dels dominics fou creat a Perpiny� a partir de la compra, feta pel mateix Jaume I el Conqueridor, de l'antiga leproseria, ja traslladada a l'altre extrem del barri de Sant Jaume. Els edificis foren cedits a Pon� de l'Esparra el 1243, i els dominics hi consten ja poc despr�s. Fou un convent amb amples espais en el seu entorn, per la qual cosa era un lloc magn�fic per a l'ex�rcit franc�s que el va reutilitzar a partir de la Revoluci� Francesa per a situar-hi casernes, centres de reclutament, arsenal per a l'artilleria, etc�tera. Cal tenir en compte que el proper convent dels M�nims, tamb� esdevingut d'�s militar, feu que bona part del barri de Sant Jaume esdevingu�s caserna.

A l'altre extrem del barri, a la frontera amb el barri de la Real, s'havia instal�lat vers 1269 l'Orde dels Carmelites Cal�ats, coneguts com a els Grans Carmes. El 1272 ja consta com a constru�t el claustre, en el moment que el perpinyanenc Bernat Seba, del cercle proper a l'Infant Jaume, futur rei Joan II de Mallorca, demana ser-hi enterrat. Les clarisses tingueren tamb� pres�ncia en el barri, per� fora de muralles, al nord-est, en els seus quart i cinqu� estatges perpinyanencs. Encara un altre orde situ� en aquest barri el seu convent: es tracta d'una escissi� dels franciscans, coneguda com a Frares Menors de l'Observan�a regular franciscana, o observantins. Despr�s d'un pas per un espai fora vila, al lloc encara conegut com a la Passi� Vella, convent que fou destru�t el 1462 durant la invasi� de Llu�s XI de Fran�a. Una butlla papal del 1467 feu que es constru�s un nou convent a la Colomina del Bisbe, darrere del Convent dels Carmes, prop de la Porta d'Elna i del Pou dels Ollers. A finals d'aquell mateix segle, per�, els frares observantins perpinyanencs es reintegraren a la disciplina franciscana. Els observantins es reintegraren en els Frares Menors Conventuals (els Franciscans cl�ssics) vers 1496 o 1504, segons els autors.

En l'actualitat el barri acull una poblaci� principalment formada per una barreja de gitanos de parla catalana i magrebins. Tot i ser molt proper a zones comercials i tur�stiques ben concorregudes com el barri de Sant Joan, t� en general unes condicions d'edificaci� i espai p�blic molt deficients d'acord amb els est�ndards europeus, i ha estat catalogat com un dels �guetos� de l'Estat franc�s, pendent de rebre fortes inversions de l'Ag�ncia estatal de renovaci� urbana (ANRU).

Sant Mateu

El barri de Sant Mateu tanca pel costat de ponent el recinte antic de la vila de Perpiny�. Fou constru�t, com tamb� el barri de la Real, en terres pertanyents a la Colomina d'en Pere Comte, de Salses, a la Plana dels Templers, un extens territori que havia format part de la comanderia templera de Fontcoberta, situat a ponent i a migdia de la vila i castell de Perpiny�. Els Templers, que tenien una casa fortificada, de la qual no sembla haver quedat res, per� que era dins vila, a prop del que seria despr�s el barri de Sant Mateu, participaren activament en la promoci� urban�stica que gener� el barri. La parr�quia de Sant Mateu fou erigida al mateix temps que la ve�na de la Real, per� la seva situaci� estrat�gica, en un tur� a ponent de la vila i a la part baixa, feu que fos destru�da el 1639 i reconstru�da poc despr�s. Aquesta destrucci� fou compartida per un bon nombre de cases dels entorns de l'esgl�sia, que constitu�en el seu sector meridional i m�s elevat, geogr�ficament parlant.

No hi ha gaire documentaci� sobre aquest barri, per� sembla que era un barri d'extracci� social baixa, amb una major part de poblaci� jornalera, tant dels oficis de ciutat com del camp dels entorns de Perpiny�. Tamb� hi havia hortolans de la zona d'horta entre la vila i Malloles. Els antecedents del barri foren dos convents establerts successivament en el mateix lloc, a la part alta del barri actual: el de Sant Mart�, situat a prop de la porta d'aquest mateix nom, que pertanyia a l'orde benedict� i era un priorat depenent de Sant Miquel de Cuix�, dedicat a administrar els b�ns dels benedictins a la Plana del Rossell�, que el 1266 va ser adquirit pels frares mercedaris, que hi situaren el seu convent de la Merc�. El mateix fundador de l'orde religi�s, sant Pere Nolasc, havia fundat la casa de la Merc� a Perpiny� el 1227, a partir d'una donaci� de Pere Comte de Sales a la Colomina. En queden algunes restes al carrer del Convent de la Merc�, just al damunt -sud- de la pla�a dels Mateuets. A partir del 1286 consta al costat del convent de la Merc� el llatzeret de Perpiny�, en el seu tercer estatge a la vila. La por de la poblaci� envers la malaltia de la lepra anava empenyent l'hospital cap a la perif�ria. Es mantingu� en aquest indret fins al darrer ter� del segle xvi, quan es trasllad� prop del Pont de Pedra.

Pla�a del Cerer, a la part alta del barri, prop del convent de la Merc�

Un altre convent present en el barri de Sant Mateu des d'antic fou el de Santa Maria Magdalena, documentat des del 1298. Com l'advocaci� indica, es tractava d'un priorat benedict� femen� destinat a acollir principalment prostitutes penedides. Fou fundat per la generositat d'Esclarmonda de Foix, muller de Jaume II de Mallorca. Aquest convent recoll� els darrers anys del segle xiii nombroses llegues destinades de primer a dones pobres per casar i m�s tard a dones penedides. L'esgl�sia, pr�cticament del tot desapareguda, est� documentada des del 1319. Actualment es conserva el carrer de Santa Magdalena, antigament de les Repenedides, on es trobava aquest convent, a la cantonada amb el carrer dels Agustins. En queden restes ben escadusseres. La comunitat fou dissolta el 1543; el 1502 consta que ja nom�s hi quedaven quatre monges, i durant uns anys acoll� les clarisses, en un dels seus empla�aments a Perpiny�. El convent es convert� en hospital, de tipus caritatiu, per� sense lligam amb cap orde religi�s.

Encara, el 1387 es fund� a Perpiny� l'Hospital de Sant Antoni, per tal d'acollir malalts, pobres i estrangers. Tal vegada per aix� es bast� a l'extrem de ponent del barri de Sant Mateu, a tocar de la Porta de Malloles. Era menat pels frares de l'orde francesa de Sant Antoni de Viena, agustiniana, tamb� anomenada dels hospitalers antonians, que havia estat fundada el 1050 a la regi� del Delfinat i s'instal�l� a Perpiny� l'any 1387, tot i que consten donacions als malalts o l'hospital de Sant Antoni des del 1279. La casa de l'Hospital de Sant Antoni, que funcion� els segles xiv i xv, era a l'extrem de ponent de la vila, ran i part defora de la Porta de Malloles, on ara hi ha l'illa de cases delimitada pel carrer de Sant Francesc (actualment, del Mariscal Foch), el bulevard dels Pirineus i els carrers del Capcir i de Pierre Cartelet. Darrere d'aquest convent hi havia el safranar dels jueus. El monestir antoni� fou suprimit definitivament el 1777, i els seus b�ns foren transferits a l'Orde de Malta.

Antic hospital militar, al Basti� de Sant Francesc

La casa perpinyanenca dels Franciscans, tamb� anomenats Frares Menors, est� documentada des del 1235, tot i que la llegenda diu que va ser fundada anys abans pel mateix sant Francesc d'Ass�s, en la visita que suposadament feu a Perpiny� el 1211. La data de la fundaci� ha estat sempre molt controvertida, entre els estudiosos del tema (s'han proposat diversos anys, entre 1218 i 1249, com a dates extremes). A l'inici �ra fora vila, al peu d'un cam� important, el de Malloles i Tu�r. Abans d'un segle despr�s, per�, ja era dins del recinte murat de la vila, a ran de la creaci� del nous barris, entre ells el de Sant Mateu. El convent dels frares menors fou afectat per la desamortitzaci� conseg�ent de la Revoluci� Francesa, i la major part es convert� en gran hospital militar. Havia existit en aquest convent l'esgl�sia de Sant Francesc d'Ass�s, ara desapareguda.

Els Agustins foren un altre orde present al barri de Sant Mateu, en el seu primer i quart estatges (entremig estigueren al Vernet i al Pont de Pedra). El convent dels agustins havia estat creat els darrers anys del segle xiii a la Colomina de Pere Comte de Salses, prop d'on hi hagu� la primera esgl�sia de Sant Mateu (a la zona de la cru�lla del carrer Gran de Sant Mateu, actualment de Dugommier, amb el carrer Estret. Retornat al barri el 1542, s'instal�l� a l'antic convent de les Repenedides (de Santa Magdalena), del qual s'ha parlat en el par�graf anterior. L'actual carrer dels Agustins recorda llur pres�ncia en aquest lloc entre 1542 i 1790. El agustins engrandiren l'antic convent de Santa Maria Magdalena, i hi constru�ren l'esgl�sia de la Mare de D�u de Gr�cia, tot respectant la vella esgl�sia de Santa Magdalena. La nova esgl�sia dels agustins, de la qual no en queda a penes res, era a l'illa de cases delimitada pels carrers dels Agustins, de Santa Magdalena, de Dom Brial i, sense arribar-hi, de Sant Mateu.

Castell o Ciutadella de Perpiny�, o Palau dels Reis de Mallorca

L'antic Castell de Perpiny�, una part del qual fou transformada el segle xiii en Palau dels Reis de Mallorca, i el conjunt fou reformat i transformat en Ciutadella de Perpiny� els segles xvi i xvii, per obra de Vauban. �s en el tur� que domina la vila, ara ciutat, de Perpiny� des del sud. El castell medieval, que fou convertit en Palau Reial, �s l'edifici quadrat que corona el conjunt; la caserna militar era formada pel conjunt d'edificis situats al seu costat est, i la ciutadella, obra de Vauban, el conjunt de fortificacions en forma d'estrella que envolten castell i caserna.

Divisi� administrativa municipal

Des del punt de vista administratiu municipal, Perpiny� est� dividida en cinc sectors, cadascun sota la presid�ncia d'un membre de l'equip de govern municipal. Tots tenen, a m�s, diverses delegacions de les oficines administratives municipals.

• Barri del Centre Hist�ric. Compr�n oficialment els barris de Cl�menceau, Sant Mateu, Sant Jaume, la Real i Sant Joan, que a m�s tamb� compta els barris, sense que hi constin oficialment, de les Balears, Puig Joan, la P�pini�re, el Mercat, on hi ha el Teatre de l'Arxip�lag, la Passejada, la Vilanova, l'Horta i le Square, on hi ha el Palau de Congressos de Perpiny�. L'ajuntament del Barri Centre Hist�ric �s a la pla�a de la Carola, al barri de Sant Joan. L'adjunt al batlle que t� a c�rrec seu aquest sector �s Caroline Sirere-Ferriere (2015-2020).
• Sector est. S'hi inclouen el poble de Castell Rossell� i els barris de les Coves, la Chaumi�re, el Clos Benet, o d'en Benet, el Mas Llar�, Sabardell, Sant Galderic, els Alts de Sant Galderic, Les Jardins (els Horts de Sant Jaume), en part urbanitzats, amb un important Centre Eq�estre i una resid�ncia de jubilats, i els Platanes. Sense que hi consti oficialment el nom, tamb� hi s�n els barris de Sant Vicen�, el Mas Vermell, els Alts del Mas Vermell, el Mas Roca, el Mas Codina, el Mas Ramon, aix� com les partides de Bajoles, la Joncassa, el Mas Gafard, la Colomina d'Oms, les Graves, les Pelades, les Montinyes, la Colomina, la Corregada, Camp Bossut, la Cadireta, el Mas del Pas, el Mas Miraflor, Vilarnau, Vilarnau de Dalt, la Salanca de Canet, el Pas de la Barca, la Colomina, l'Oliveta, el Mas Bell-lloc, les Figueres, Santa Tecla, els Abricoters, el Contorn, el Llenyar, Mas Milhasson, les Lloberes, el Camp del Pou, els Pins, el Mas Llar�, la Marinada i el Mas de la Magdalena. Compta amb un sol edifici d'ajuntament de barri, denominat del Barri Est, situat al carrer de les Caranques, al barri de les Coves. L'adjunt al batlle que t� a c�rrec seu aquest sector �s Jo�lle Anglade (2015-2020).
• Sector nord. En formen part els tres barris de l'antic poble del Vernet (Baix Vernet, Vernet Mitj� i Alt Vernet, de sud a nord). Inclou, encara que no hi consten oficialment els barris de l'Hospital, la Poudri�re, Sant Crist�fol, els Vivers (un HML, Habitatges de lloguer moderat), el Viver Gros, el Viver, els Horts Baranda, el Pont Roig, la Ruta de Bonp�s, on hi ha el Parc de les Exposicions, la Travessa de Pi�, els Horts de Sant Esteve, el Camp de Mart, Santa Clara, els Horts de Negabous, el Cam� de Negabous, el Sagrat Cor, el Cam� del Sagrat Cor, les Oiseaux, el Mas Donat, la Travessa de Sant Esteve, Sant Llu�s, la Ruta de Narbona, la Zona Industrial Nord i els Gorgs, a m�s de part de l'Aeroport de la Llavanera. Tamb� inclou les partides rurals, alguns semiurbanitzades, de la Ja�a, la Llavanera, el Mas de Sant Josep, la Bergerie, el Mas Quilles, el C�rrec del Siure, Torremil�, la Garriga, el C�rrec, el Mas Romeu, Negabous, els Cinc Ponts, el Cam� de Pesill�, el Mas Donat, el Fumar�s, els Horts d'en Cassany, la Colomina d'Oms, el Mas Bearn, el Camp del Viver, els Horts d'en Roig, el Mas del Pinyer, els Quatre Camins, els Formigons i Sant Gen�s de Tanyeres. Compta amb l'Ajuntament del Barri Nord - Alt Vernet, situat a l'avinguda del Llenguadoc, i el del Barri Nord - Al Sol, de l'avinguda del Mariscal Joffre. L'adjunt al batlle que t� a c�rrec seu aquest sector �s Richard Puly-Belli (2015-2020).
• Sector oest. Compr�n els barris de la Gara (l'Estaci�), el Clos de les Arcades, Sant Mart�, Sant Aciscle, Malloles, Pascot, Parc Ducup i Mas Bed�s. Sense que hi constin oficialment hi ha tamb� els barris del Mas Depere, Sant Josep, on hi ha l'Alberg de Joventut de Perpiny�, la Ribera, la Ruta de Prada, el Cam� de Conflent, la Garrigola, els Castors, el Mol� d'en Vinyals, la Bassa, la Ruta de Tu�r, les Carletes, les Haras, prop d'on hi havia hagut la Usina del Gas i la Teuleria de Malloles, la Zona Industrial Sud, les Teuleries, a m�s de les partides del Mas Bruno, les Fontetes, el Pas de la Palla, la Zona Industrial de la Garrigola, Sant Carles, el Mas Goze, la Travessa, el Cam� de C�noes, el Cam� de la Sal, el Mas Coma-serra, les Passeres Roges, la Carrerassa, Santa B�rbara i la Vallauria, a m�s de l'antic poble d'Orla. l'ajuntament del Barri Oest �s a l'avinguda de Belfort, al Mas Depere. L'adjunt al batlle que t� a c�rrec seu aquest sector �s Chantal Gombert (2015-2020).
• Sector sud. Inclou els barris de les Remparts (les Muralles), la Lluneta del Rec, el Camp del Rei i el Balc� (oficialment, Kennedy), Les Universitats i Ciutat Universit�ria (oficialment, Universitats), Mol� de Vent, Vertefeuille, abans Mas Vertefeuille, on hi ha els Arxius Departamentals, Tecnosud, Porta d'Espanya i Catalunya, llistat que inclou, sense esmentar-los, els barris del Mas Comte Ros, la Miseric�rdia, el Serrat d'en Vaquer, el Mas Bresson, el Mas Cassanya, Mas Costa, el Pontet de Bages, el Gibra-sang, el Mas Sant Joan, el Mas Fontcoberta i el Mas Balanda, amb les partides encara agr�coles o parcialment urbanitzades del Mas Eixena Gran, el Mas Pelegr�, convertit en Centre Eq�estre, el Reart, el Mas Santa Teresa i el Mas Boneta, el Serrat de Caraig, la Creu de Montoliu, el Serrat de la Garriga dels Frares, el Pas del Siure, el Pont Trencat i Sant Miquel. Compta amb oficines municipals a Porta d'Espanya i la Lluneta. L'ajuntament del Barri Sud es troba a la Pla�a de la Sardana. L'adjunt al batlle que t� a c�rrec seu aquest sector �s Isabelle De Noell Marchesan (2015-2020).

Divisi� cantonal electoral

Mapa dels cantons de Perpiny� fins al 2015

Fins a les eleccions departamentals del 2015, la ciutat de Perpiny� estava dividida en 7 cantons, tal com mostra el mapa adjunt. A partir d'aquell any es va cercar una reformulaci� dels cantons, que d'una banda els redu�s, i de l'altre els igual�s el m�s possible quant al nombre dels votants de cadascun. En canvi, no s'ha respectat en aquesta remodelaci� la divisi� tradicional en barris.

Els cinc sectors en qu� s'ha dividit Perpiny� des del punt de vista organitzatiu de la Casa del Com�, exposats en el punt anterior, no tenen relaci� directa amb els cantons electorals. Aix�, els cantons prenen com a l�mit, dins de Perpiny�, carrers i avingudes, de manera que una banda i l'altra dels assenyalats com a l�mits de cant� veuen que les cases d'un costat de carrer pertanyen a un cant� diferent de les de l'altre costat, malgrat pert�nyer al mateix barri. Els cantons perpinyanencs s�n els seg�ents:

• El Cant� de Perpiny�-1 coincideix quasi del tot amb el Barri Nord abans esmentat. Compr�n els grans barris de l'Alt i Baix Vernet, el Vernet Mitj�, l'Hospital i el Pol�gon Nord (l'antic poble del Vernet). Els seus consellers departamentals s�n Annabelle Brunet, consellera municipal de Perpiny�, i Richard Puly-Belli, adjunt al batlle de Perpiny� pel Barri Nord, precisament.

• El Cant� de Perpiny�-2 agrupa bona part del sector semirural del nord-est, al voltant del Mas Santa Coloma, amb els pobles de Bonp�s, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria la Mar. Els seus consellers departamentals s�n Jo�lle Anglade, adjunta al batlle de Perpiny� pel Barri Est, i Jean Sol, conseller municipal de Bonp�s.

• El Cant� de Perpiny�-3 est� format per part del Centre Hist�ric (barris de Sant Joan i de Sant Jaume), part del Barri Est (amb Sant Galderic i Sant Vicen�) i el poble de Castell Rossell�, pr�cticament envoltant tot l'extrem oest del terme de Cabestany, i el terme d'aquest darrer poble. Els seus consellers departamentals s�n Fran�oise Fiter, Vicepresident del Consell Departamental, i Jean Vila, batlle de Cabestany.

• El Cant� de Perpiny�-4 inclou bona part del Barri Sud de la ciutat, des del l�mit amb Salelles fins al l�mit amb Pollestres, passant pel centre de Perpiny�; inclou els barris de la Real i de Sant Mateu, aix� com el del Mol� de Vent i el de la Porta d'Espanya, entre d'altres. En s�n consellers departamentals Isabelle De Noell-Marchesan, Adjunta al batlle de Perpiny� pel Barri Sud, i Romain Grau, conseller municipal de Perpiny�.

• El Cant� de Perpiny�-5 est� format per bona part del Barri Oest de Perpiny�, amb els de Sant Mart� i Catalunya, l'antic poble de Malloles i el poble de C�noes. �s una zona bastant industrialitzada, amb l'antiga comanda templera d'Orla. Els seus consellers departamentals s�n Toussainte Calabr�se i Jean-Louis Chambon, batlle de C�noes.

• El Cant� de Perpiny�-6 compr�n el sector m�s proper a la Tet del Barri Oest de Perpiny� (inclosos els barris de l'Estaci� -la Gara-, de Sant Aciscle i de la Garrigola), amb una part important de zona industrial i importants vies de comunicaci�, m�s el poble de Toluges. En s�n consellers departamentals Hermeline Malherbe, President del Consell Departamental i Senadora a Par�s, i Jean Roque, batlle de Toluges.

• 
  Cant� 1. El Vernet: barris del nord i nord-oest
• 
  Cant� 2. Barris del nord-est, Bonp�s, Santa Maria la Mar i Vilallonga de la Salanca
• 
  Cant� 3. Barris del centre, est i sud-est, amb Cabestany
• 
  Cant� 4. Barris del centre-sud i sud
• 
  Cant� 5. Barris del sud-oest, amb Sant Mart� i Malloles, i C�noes
• 
  Cant� 6. Barris de l'oest i Toluges

Els centres de culte de la ciutat de Perpiny�

Esgl�sia cat�lica

El terme de Perpiny�, amb unes quantes parr�quies dels pobles dels voltants, est� dividit en cinc comunitats de parr�quies, o arxiprestats:

• Sant Joan Baptista. Agrupa les parr�quies de Sant Joan Baptista, amb les capelles rom�niques de Sant Joan Vell, Sant Miquel i Santa Maria dels C�rrecs, Santa Maria de la Real, amb les antigues capelles de Sant Joan del Claustre i Santa Clara, Sant Jaume del Puig, amb, en el seu interior, l'antiga capella de Mare de D�u de l'Esperan�a i les capelles del Sant Sagrament, de Santa Maria de la Vict�ria, del Convent dels M�nims i les diverses capelles del complex del convent de Sant Dom�nec (Santa Maria del Convent de Sant Dom�nec, sala - capella capitular, Santa Maria de Perpiny�, capella del Tercer Orde de Sant Dom�nec, Sant Jordi de Perpiny�, capella de la noblesa rossellonesa), Sant Mateu, amb els antics convent de la Merc�, convent de Santa Maria Magdalena i convent de Santa Caterina de Siena i la capella de la Santa Maria dels �ngels, dels frares Terciaris de Sant Francesc, en el seu districte, Santa Teresa del Nen Jes�s, del barri de les muralles, i la capella de Nostra Senyora de Lurdes, del barri de la Vilanova, mentre que les quatre primeres estan situades en el barri que porta el nom de del sant patr� de la parr�quia. En el territori d'aquesta comunitat de parr�quies hi ha les antigues esgl�sies, ara desafectades, de la Santa Maria del Mont Carmel, tamb� anomenada Mare de D�u de la Concepci� i els Grans Carmes, Santa Maria, capella de les Germanes Terci�ries, Sant Dom�nec, antic convent dels frares predicadors, o dominics, amb la capella capitular de Santa Maria, i Sant Francesc de Paula, del Convent dels M�nims i Sant Salvador, capella del convent de canongesses de sant Agust� i la del Devot Crist, a m�s de l'esgl�sia de la Mare de D�u de l'Esperan�a. Tamb� s'inclouen en aquest districte parroquial les capelles del Palau dels Reis de Mallorca: Santa Maria Magdalena i la del Sant Crist o la Santa Creu, aix� com la capella de la Trinitat de la Llotja de Mar. Extramurs, dins del mateix sector, hi havia hagut l'esgl�sia de Santa Maria d'Agull�, desapareguda, del monestir de frares agustins, la capella de Santa Caterina, a l'antic convent de les Germanes Filles de la Caritat i la de Sant Joan Evangelista de la Salle. Tamb� s'hi compta la capella de la Mare de D�u de Lurdes de la Cl�nica dels Pl�tans.
• Nostra Senyora de la Bona Nova. Agrupa les parr�quies de ponent de la ciutat vella: Sant Aciscle, Sant Mart� i Sant Josep. S'inclou en aquesta agrupaci� la capella de l'Hospital de la Miseric�rdia, la Mare de D�u de la Miseric�rdia de Perpiny�, l'esgl�sia de la Mare de D�u del Bon Socors, del col�legi hom�nim, la capella de Santa Joana d'Arc del col�legi cat�lic privat del mateix nom i la capella de la Immaculada de la Cl�nica de Sant Roc, de la cl�nica privada d'aquest nom.
• La Sagrada Fam�lia. Situada al sector nord de Perpiny�, inclou les parr�quies de Sant Vicen� de Ba�, Sant Esteve de Bonp�s, Sant Quirc i Santa Julita de Pi�, Sant Esteve del Monestir, Nostra Senyora del Cenacle, amb la cripta de Santa Bernadeta, tamb� de Sant Esteve del Monestir, i les parr�quies perpinyanenques de Sant Crist�fol del Vernet (que conserva l'esgl�sia vella) i de Sant Francesc d'Ass�s, amb l'esgl�sia de Sant Antoni del Vernet i la de Sant Llu�s Gonzaga, de la instituci� educativa d'aquest nom. Tamb� inclou la capella nova de Santa Caterina de les Germanes Filles de la Caritat, la de Sant Josep, la de Sant Crist�fol de la Cl�nica de Sant Crist�fol, la de Santa Clara, la de Crist Rei, la del Bon Pastor i la de la Mare de D�u del Carme de la Cl�nica la Rossellonesa.
• Sant Jeroni. Abra�a l'est i el sud-est de la ciutat, i inclou les parr�quies de Santa Maria de Cabestany, Sant Nazari, Salelles, Sant Pere de Tes�, i les perpinyanenques de Santa Maria i Sant Pere de Castell Rossell� i Sant Galderic (que tamb� conserva a prop l'esgl�sia vella). Tamb� s'hi troba la capella de la Mare de D�u de l'Esperan�a de la cl�nica del mateix nom, la capella de Sant Joan Evangelista de Puig Otrer, aquesta darrera a l'extrem de llevant del terme, a prop de Castell Rossell�, i l'antiga capella de Sant Vicen� de Bajoles, de la comanda templera d'aquest nom.
• Sant Joan Bosco, o Perpiny� Sud. Compr�n la parr�quia de creaci� recent de Sant Pau del Mol� de Vent. Dins del seu territori hi ha l'oratori de Santa B�rbara i la capella de la Mare de D�u Jove, del col�legi privat Cours Maintenon, de les Germanes de la Sagrada Fam�lia de Bordeus.

La seu del Bisbat de Perpiny�

El Bisbat de Perpiny�, o d'Elna i Perpiny�, creat a l'edat mitjana a la ciutat rossellonesa d'Elna, fou traslladat definitivament a Perpiny� el 1601. Diversos han estat els estatges de les oficines administratives del bisbat, juntament amb la resid�ncia del bisbe: el vell Palau Comtal, rere la catedral de Sant Joan Baptista, l'antic bisbat del carrer de l'Acad�mia, al barri de Sant Jaume, el m�s modern al centre de la vila, al carrer de Mailly, on s'ha instal�lat la darrera seu del Museu d'Art Jacint Rigau. Des del 2013 la seu del bisbat �s el Mas Ducup, a ponent de la ciutat, just al nord del Mercat Internacional de Sant Carles. Duu el nom de Casa Diocesana Sant Joan Pau II. Tamb� cont� la capella de Sant Joan Pau II.

Esgl�sia ortodoxa

A Perpiny� hi ha tres parr�quies ortodoxes: la grega, la romanesa i la russa. La grega hi t� la parr�quia de Sant Pere i Sant Pau, a l'extrem nord-oest del barri de Sant Jaume, exactament en un local del n�mero 7 de l'avinguda del Reart, al barri del Mol� de Vent. La parr�quia de Sant Espiridi� de la romanesa �s en el n�mero 35 del carrer de Fr�d�ric Bartholdy, al barri de Torcatis, a l'extrem de ponent del Baix Vernet. La russa t� a Perpiny� la parr�quia del Sant Esperit, situada a la zona est de l'Alt Vernet. Pertany a la di�cesi del Querson�s, que dep�n del Patriarcat de Moscou.

Esgl�sies evang�liques

L'esgl�sia evang�lica de les Assemblees de D�u, al centre de Perpiny�

L'esgl�sia dels Sants dels �ltims Dies de Perpiny�

L'Esgl�sia Luterana i Reformada �s present a Perpiny�, a part dels pobles dels Banys d'Arles i Cotlliure, amb un temple al barri de la Lluneta, a prop del de les Muralles i bastant a prop del centre de la ciutat.

A part de l'anterior, diverses congregacions religioses evang�liques, popularment protestants, estan arrelades a la ciutat de Perpiny�. La m�s nombrosa �s la gitana, que compta amb set centres de culte, pertanyents a la Missi� Evang�lica dels Gitanos de Fran�a �Vida i Llum�, repartides pels barris de les Muralles, el Baix Vernet, tres a l'Alt Vernet i dues al de Sant Jaume. A m�s, hi ha dues esgl�sies baptistes, una a les Coves i l'altra al centre, al barri de Sant Joan; una de les Assemblees de D�u, situada al barri de Sant Mateu; una de la Missi� Timoteu, situada al Mas dels Olivers, al cam� de Torremil� (nord-oest del terme); una altra de la Comuni� de les Esgl�sies de l'Espai Franc�fon, situada en el Vernet Mitj�, i l'Assemblea Cristiana Nova vida, pertanyent a la Federaci� de les Esgl�sies del Ple Evangeli a la Francofonia. Tamb� un temple de l'Esgl�sia Adventista dels Sants dels �ltims Dies, i un dels Mormons.

Sinagogues

Perpiny� compta amb una sinagoga, situada en el barri de Sant Mateu, en una zona on hi ha molts edificis governamentals. �s l'�nica de tota la Catalunya Nord, i ha esdevingut fins i tot lloc de reuni� i de culte per als jueus de la Catalunya Sud m�s propers al Rossell�.

Mesquites

La Gran Mesquita de Perpiny� �s l'�nic centre de culte musulm� que disposa d'edifici propi a Perpiny�. Es va inaugurar el 8 de desembre del 2006; est� situada a l'antic cam� de Ribesaltes, al sector nord del terme comunal, al nord-oest de l'Alt Vernet. �s a tocar de la carretera D - 900 i de l'autopista la Catalana, a prop al nord del Mas Sant Roc.

A m�s, hi ha la Mesquita de Perpiny�, a Malloles, la de l'Edifici Salam, al barri de Sant Mart�, la del Camp de Mart, a les Coves, la d'En-Nour, a Sant Aciscle, la d'Annour, a Sant Jaume, la del Baix Vernet, en el barri d'aquest nom, la d'Al-Hidaya, al Vernet Mitj�, la Sala de Preg�ria de l'Alt Vernet, la Mesquita El-Fath, al Baix Vernet occidental, l'Es-Salam, al barri de les Balears, dues m�s al barri de Sant Jaume, una altra al Vernet Mitj�, una altra al barri de Sant Mart�, i tres m�s.

Budistes

Dos s�n els centres de formaci�, escoles budistes, que t� aquesta creen�a a Perpiny�; una, al barri de l'Estaci� i l'altra al Baix Vernet.

Els antics pobles independents actualment units a Perpiny�

El Vernet

El Vernet �s un antic poble i terme rural independent unit a Perpiny� des de fa segles. El seu terme ocupava tot el marge esquerre de la Tet, davant i al nord del de Perpiny�. Es tractava d'un poble d'h�bitat dispers, amb un petit centre a l'entorn de l'antiga esgl�sia parroquial de Sant Crist�fol, a l'actual Alt Vernet. El seu desenvolupament al llarg del segle xx ha fet del Vernet una veritable ciutat a dins de la ciutat de Perpiny�. Al Vernet hi ha una de les dues escoles catalanes de la Bressola de Perpiny�.

Castell Rossell�

El petit poble de Castell Rossell�, situat on hi havia hagut la capital antiga del Rossell�, la col�nia romana de Iulia Ruscino, est� situat al l�mit de llevant del terme comunal, ran del terme de Canet de Rossell�. Hi havia hagut el castell, del qual roman dempeus l'alt�ssima torre de l'homenatge. L'esgl�sia del poble, de Santa Maria i Sant Pere, es conserva en bon estat.

Malloles

El poble de Malloles, citat el segle X i que arrib� a tenir recinte fortificat, es despobl� molt el segle xiv, quan bona part de la poblaci� l'abandon� per anar a Perpiny�. Havia estat un poble important, fins al punt que l'any 1241 Jaume I hi feu publicar les Constitucions de Pau i Treva per al Rossell�. Es mantingu�, tanmateix, com a petit poble de pag�s, fins que a darreries del segle xii ha estat del tot absorbit per la conurbaci� de la ciutat rossellonesa. Est� situat al sud-oest de Perpiny�. Pr�cticament tot el poble actual �s de nova creaci�. No queden a penes restes de la poblaci� medieval. Tanmateix, prospeccions arqueol�giques dels anys 80 del segle xx van treure a la llum les restes de Santa Maria de Malloles, rom�nica, i de dues altres esgl�sies anteriors. En la part m�s propera a Perpiny�, a llevant de la via del tren, entre 1939 i 1948 hi hagu� un camp de concentraci�, denominat les Haras, de refugiats procedents de l'exili de la Guerra Civil.

Orla

El petit nucli d'Orla, convertit modernament en una zona residencial, havia estat el centre d'una comanda templera, m�s tard hospitalera. Est� situat a l'extrem occidental del terme perpinyanenc, just al sud del gran Sant Carles Internacional. A Orla hi ha l'antiga f�brica de xocolata coneguda, precisament, com la Xocolateria. Conserva la petita esgl�sia de Sant Esteve d'Orla.

Sant Galderic

Antic llogaret de pag�s del terme comunal de Perpiny� (el mateix nom del poble est� relacionat amb l'antic patr� de la pagesia catalana), Sant Galderic est� situat al sud-est del nucli urb� perpinyanenc, a mig cam� del poble de Cabestany. A Sant Galderic es troba el Mas Sant Vicen�, on es va instal�lar un obrador de cer�mica que ha esdevingut un centre d'art, amb exposicions freq�ents, sobretot de cer�mica i de tapissos i tamb� una de les dues escoles catalanes de la Bressola de la ciutat de Perpiny�. Aquest antic poble conserva, transformada en estatge d'empreses relacionades amb el medi ambient, l'antiga esgl�sia de Sant Galderic; en canvi, l'esgl�sia nova de la mateixa advocaci� �s a la perif�ria del barri de Sant Galderic.

Sant Aciscle

Format des del comen�ament com a barri de Perpiny�, la part vella de Sant Aciscle ha adquirit l'aspecte urban�stic d'un vilatge independent, tot i que mai no ho ha estat; l'esgl�sia parroquial d'aquest barri �s la de Sant Aciscle. T� una part nova a prop de la Bassa, al sud-est del vell Sant Aciscle i al sud de la Garrigola, la Ciutat de les Alberes, mostra del nou model d'urbanisme del darrer ter� del segle xx. El nom del barri prov� de l'antic priorat benedict� de Sant Aciscle, o Iscle, que hi havia hagut en aquest lloc. Aquest monestir fou suprimit el 1452 i unit al cap�tol de canonges agustinians de Sant Joan Baptista de Perpiny�.

Sant Gen�s de Tanyeres

La capella de Sant Gen�s de Tanyeres era situada a prop de l'extrem nord-est del terme perpinyanenc, a prop i al sud-est del Mas Tisseira, tamb� a prop, a ponent de la Travessa de Bonp�s.

Sant Josep de Torremil�

Sant Josep de Torremil� �s una capella a�llada, en les antigues terres de Torremil�, on tamb� hi ha el Mas de Sant Josep, situades a l'extrem nord-oest del terme perpinyanenc. �s accessible des de la carretera de Sant Esteve del Monestir a Paretstortes.

Fort del Serrat d'en Vaquer

El Fort del Serrat d'en Vaquer �s un fort militar d'�poca moderna situat en una de les poques elevacions del terme de Perpiny�, al sud de la vila, just al nord del barri de Catalunya.

Els masos del terme

Perpiny� conserva un bon nombre dels seus masos hist�rics, tot i que alguns ja absorbits, o en part, pel creixement urban�stic de la ciutat. S'hi troben el Clos de Sant Llu�s, o Mas d'en Quadrat, el Mas Amiel, l'Arlabosse, l'Aul�s-Costa, el Balanda, el Baus, el Bearn, el Bed�s, el Bell-lloc, el Bresson, o Mas Gran dels Frares, o Mas dels Jesu�tes, el Mas Cadena, el Canta-sol, el Carcassona, abans Girarda, el Casotes, el Comte, abans Mas del Comte de Ros, el Mas Comte, el de la Boneta, el de l'Alegr�, el de l'Alzina, el de la Magdalena, abans Mas de la Roda o Delran, el Mas de la Miseric�rdia, anomenat habitualment la Miseric�rdia, el Mas de l'Anglada, o Comanda de Bajoles, el del Camp del Viver, el de l{'}Empereur, el de les Platanes, ara reconvertit en Centre T�cnic Municipal, el de l'Esteve (dos amb aquest nom), el de l{'}Ibergai, el de l'Irles, el de l'Ors, el del Pinyer, el dels Abricoters, el dels Carmes, el d'en Xabr�, o d'en Xabres, abans Mas Jaume, el d'en Balcells (dos, un d'ells antigament anomenat d'en Jorba), el d'en Barata, el d'en Blanc, el d'en Bonet, el d'en Cabaner, abans d'en Sarina, el d'en Cava-ribera, els dos anomenats d'en Call�, propers entre ells, els dos anomenats d'en Canal, el d'en Carreres, el d'en Castany, un altre Mas d'en Castany, abans d'en Cargol�s, el Mas d'en Cirac, el d'en Coll, els dos masos d'en Crivellet, els dos d'en Daniel, el d'en Delhoste, abans d'en Betriu, el d'en Den�s, el d'en Farines, els dos masos anomenats d'en Figueres, el d'en Forcada, el d'en Gabiani, el d'en Gratac�s, abans Mas Saltralla, el Mas d'en Grava, abans d'en Baranda, el d'en Gual, el d'en Guerres, el d'en Jan Sales, els dos masos d'en Llanti�, el d'en Llec, abans d'en Mercadier, el d'en Llibotr�, o de l{'}Ibergat, abans Mas d'en Margall, el Mas d'en Lluci�, el d'en Malgrat, el d'en Malgrat fill, el d'en Manent, el d'en Marcenac, el d'en Massa, el d'en Massot, abans Mas Figueres, un altre Mas d'en Massot, el d'en Pagnon, el d'en Perella, el d'en Pla, el d'en Pom�s, un altre d'en Pom�s, abans d'en Llanti� o d'en Godall, els dos masos d'en Rajaut, el d'en Ribera, els cinc masos anomenats d'en Ribes, els cinc anomenats d'en Riera, un d'ells abans d'en Sar�s, i un altre, d'en Motes, el Mas d'en Rof�, els dos d'en Roig, el d'en Romero, el d'en Sabineu, o d'en Sales, els dos masos d'en Sabir�, el d'en Sales, el d'en Salgado, el d'en Salvat, el d'en Santuja, el d'en Sar�s, el d'en Serra, el d'en Sinyola, el d'en Sol�, els quatre anomenats d'en Tallada, els tres d'en Taner, el d'en Tast�, el d'en Vidal, el Mas Depere, o d'en Xabr�, els dos masos de Sant Josep, el Mas Donat, el Ducup, l'Eixena Gran, o Ribes, l'Esteve, abans Coll, el Fontcoberta, o Mas de l'Hospital, o Mas Delfau, el Mas Gafard, el Goi, el Guitard, el Guiter, l'Ibergai-Sar�s, el Joanola, el Jobert, el Llar�, el Llec-Pascot, el Milhasson, el Miraflor, o Esteve, l'Orlina, el Pelegr�, abans Grenier, el P�guignot, el Petit Bresson, o Mas dels Frares, abans Cortal dels Jesu�tes, el Petit Clos, el Mas Petit de Miraflor, el Petit Ducup, el Pic�s, abans Llamb�, el Pomona, el Pradal, el Puig Otrer, el Roca, el Rocamada, el Rodon, el Roig, el Rom�, o Mas dels Capellans, el Mas Ros, el Sabardell, el Santa B�rbara, el Santa Coloma, el Santa Teresa, el Sant Joan, el Sant Miquel, els dos masos Sant Roc, el Sant Salvador, el Tisseira, la Torre del Mas Bresson, el Tur�-Canal, el Valmorange, el Mas Vell, o Petit d'Anglada i el Mas Vermell. Completen la llista els antics molins: Mol� de l'Oli, Mol� de Sant Mart�, Mol� d'Orla i Mol� Vell de Coma-Serra.

S�n noms antics, ja en des�s, el Mas Arnau, el de l'Arr�s, el de l'Engel, el de l'Escofet, els dos masos d'en Barrera, el d'en Betriu, el d'en Blanc (diferent de l'anteriorment esmentat), el d'en Cargol�s, el d'en Coll (tamb� diferent de l'anterior), el d'en Colom, el d'en Cort�, el d'en Def�s, el d'en Dors, el d'en Llanes, el d'en Planet, el d'en Reiners, el d'en Sabart�s, el d'en Subiela, el d'en Tast�, tamb� diferent de l'anterior, el d'en Trasserres, abans d'en Riols, el Mas Sant Hilari,. I s�n desapareguts el Mas Bruno, el Mas Costa, el Mas de la Joncassa, el Mas Grau, el Mas Su�ssa,

Els cursos d'aigua

Com els altres termes del Rossell�, principalment els dels sectors m�s plans, el terme de Perpiny� t� tota una xarxa de recs i canals de drenatge i d'irrigaci�. La major part s�n d'irrigaci�: Agulla de Bajoles, la de la Joncassa, la de la P�pini�re, la del Cam� del Mas Bresson, la de les Monges, la del Garrofer, la del Malprat, la del Mas d'Amanric, o de l'Horta, la del Mas Ducup, la del Mas d'en Farines, la del Mas Goze, dita de Santa Eug�nia a Toluges, la del Mas Grau, la del Mas Guiter, la del Mas Llamb�, continuaci� de la de Bajoles, la del Massot, la del Petit Escorridor, la del Poll Blanc, anomenada del Mol� del Poll a Sant Esteve del Monestir, la del Sender dek Gas, la dels Formigons, la dels Horts d'en Grill, la dels Quatre Polls, o del Mol� del Poll, la dels Predicadors, les dues agulles anomenades del Soc, la de l'Ull de Blanes, la de l'Ull de Chavigny, la de l'Ull de l'Esgl�sia, la de l'Ull de Malloles, la de l'Ull d'en Batlle, la de l'Ull d'en Vassalls, la de l'Ull de Pedrers, la de l'Ull de Puig Joan, la de la USAP, la de Martell�s, la de Na Bolanger, o Na Bolangera, la de Na Juliana, la d'en d'Auleta, la de Santa Anna, la de Sant Aciscle, la de Sant Mamet, o del Malprat, la de Tots Sants, la de Vallauria, o de Magny-Gelis, les Agulles dels Ulls d'en Passam�, la Desc�rrega de Bajoles, la Desc�rrega del Mas Bearn, la Desc�rrega de l'Ull de Sant Roc (del Rec de les Canals), l'Eixau, o Ull d'en Valls, el Parador, el Rec de Cabestany, el de la Cava, o de Sant Galderic, el de la Miseric�rdia, el de la Molinera, el de les Aig�es Vives, el de les Canals, o de les Quatre Canals, o Rec de Perpiny� o de la Vila, el Rec de les Carletes, o Agulla de Malloles, el del Mol� de Bonp�s, el del Mol� de Canet, el del Mol� d'Orla, el del Mol� Draper, o Agulla del Mol� de Vinyals, o Rec del Mol� de la Miseric�rdia, el Rec dels Horts de Sant Jaume, o dels Hortolans, el dels Quatre Canals, el del Vernet i de Pi� o Rec Gros, el del Viver Gros, o, simplement, el Viver Gros, el del Viver Petit, o, simplement, el Viver Petit, el de Negabous, el de Pi� (darrer tram del de Vernet i Pi�, un cop superat el Vernet), el de Vilallonga, el d'Orla, l'Ull de Bajoles, l'Ull de Blanes, l'Ull de Boquet, o d'en Serra (ara ja nom antic), l'Ull de Cabestany, l'Ull de Chavigny, o d'en Jaume, l'Ull de la Ciutadella, al Rec de les Canals, ara ja desaparegut, l'Ull del Castanyer, o del Mas Bresson, l'Ull de les Carletes, l'Ull de l'Esgl�sia, l'Ull del Mol� d'en Serra (nom antic), l'Ull dels Hortolans, al Rec de les Canals (desaparegut), quatre d'anomenats Ull dels Jesu�tes, propers entre ells, l'Ull dels Predicadors, l'Ull del Toll, l'Ull de Malloles, abans de les Carletes, l'Ull de Na Bolanger, o Bolangera, l'Ull de Na Juliana, l'Ull d'en Batlle, abans de Barba, l'Ull d'en Cair�, o de Puig Joan, l'Ull d'en Guisset, abans de Cosme, l'Ull d'en Jaume, l'Ull d'en Massot, abans de Calt, l'Ull d'en Ros, l'Ull d'en Selva, al Rec de les Canals, ara ja desaparegut,, l'Ull de Pedrers, abans de Carles, l'Ull de Ros, abans del Comte de Ros, l'Ull de Rotllan, l'Ull de Sant Roc, l'Ull de Tots Sants, l'Ull de Vallauria, l'Ull de Xaup� (nom antic), l'Ull Nou de Cabestany, abans de Tornies, l'Ull de Fra Antoni (nom antic), els Ulls d'en Passam�, abans d'en Serra i els Ulls d'en Serra, o Ulls Bresson.

Els cursos d'aigua naturals de Perpiny� s�n la Tet, que recull la resta de cursos d'aigua del terme, al qual aflueixen, de ponent a llevant, la Desviaci� de la Bassa, que recull el C�rrec de Sant Carles, la Bassa Vella, la Bassa, la Desviaci� del Ganganell, que aporta el C�rrec de C�noes, la Bassa (les aig�es no desviades anteriorment), que hi aporta el Ganganell (tamb� amb el cabal no desviat) i el C�rrec dels Frares, la Corregada, i el C�rrec del Mas Su�ssa. Al l�mit de llevant hi ha tamb� la Corregada de Castell Rossell�, o de l'Home Mort. Els �nics rius que es desmarquen d'aquest conjunt s�n la Llavanera, al l�mit nord del terme de Perpiny�, que va directament a mar a trav�s del Bordigol, ja fora del terme del cap i casal de la Catalunya Nord, els dos C�rrec de les Lloberes, a llevant de la ciutat, que se'n van d'aquest terme comunal cap al de Canet de Rossell�. Tamb� hi ha algun c�rrec que s'integra en el clavegueram de Perpiny�, com el del Parc dels Esports i el de les Aig�es Vives, i el de les Passeres Roges, que s'integra en l'Agulla de Fontcoberta.

Tanmateix n'hi ha alguna de drenatge, com l'Agulla Cabdal, la de la Colomina del Mas Vermell, la de la Fossella, la de la Magdalena, la de les Lloberes, la de Vilarnau, la Bassa, la Bassa Vella i el C�rrec del Mas Su�ssa i el del Parc dels Esports, que tamb� drenen el territori per on travessen, el Ganganell, o C�rrec de Malloles, i, encara, d'altres que s�n alhora de drenatge i d'irrigaci�, com l'Agulla de Fontcoberta, la del Mas Bearn, o de la Desc�rrega del Mas Bearn, la del Mas d'en Xabres, l'Escorridor i el Rec del Pou de les Colobres.

Cal destacar entre les fonts perpinyanenques les Aig�es Vives i la Font de les Bones Dones (a Sant Mateu). Tamb� hi destaquen algunes obres relacionades amb les aig�es condu�des del terme, com l'aq�educte denominat les Arcades, el t�nel d'irrigaci� de les Coves de la Passi�, la Resclosa del Rec dels Quatre Casals i la del Rec de Vilallonga, totes dues d'irrigaci�. Aquest conjunt de cursos d'aigua tenia alguns passos a gual, entre els quals es poden esmentar el Passall�s del Cam� de Bonp�s, el del Cam� del Mas Llar� i el del Cam� de Vilanova.

El relleu

El terme comunal de Perpiny� �s essencialment pla, per� t� unes petites formes de relleu que cal destacar. Al nord-est del terme, per damunt de la riba dreta de la Tet, hi ha una serreta pels peus de la qual discorre el riu, que va des de la mateixa ciutat (el Castell Reial de Perpiny� �s a l'extrem d'aquesta serra, on assoleix els 52 m alt, des d'on continua cap a l'est-nord-est, fins a at�nyer el poble de Castell Rossell�, i tot seguit empr�n cap a l'est per anar, a poc a poc, inflexionant lleugerament cap al sud-est. Canet de Rossell� i el seu castell s�n a l'extrem de llevant de la serreta. Aquesta serra �s clarament apreciable des de la riba esquerra de la Tet, ja que al llarg del seu curs, es pot veure clarament l'al�ada que assoleix respecte del riu.

Els barris del Mol� de Vent, que deu el nom al mol� existent en aquest lloc, que aprofitava dalt de la serra l'impuls de l'aire per a generar for�a per a una molins antigament fariner, per� que aviat es va aprofitar per a moure m�quines i generar energia, i de Sant Mart� s�n altres de les lleugeres elevacions de la Plana de Perpiny�. Aquesta darrera enlla�a amb el Serrat del Vaquer, el de la Garriga dels Frares i el del Caraig, m�s al sud-oest. Totes elles s�n elevacions de vers els 40 m alt. En aquest terme, la part pla oscil�la entre els 20 i els 30 metres d'altitud, per la qual cosa les elevacions d'entre 45 i 50 metres s'aprecien lleugerament, per� no arriben a destacar com muntanyes destacades.

Els �nics top�nims que indiquen relleu s�n: la Costa de Serra Joan, el Puig de Sant Jaume, Puig Joan, Puig Otrer, el Serrat de la Garriga dels Frares, o de la Moneda Falsa, el Serrat del Caraig, o Can Marr�, dit els Castanyers a Pollestres i el Serrat d'en Vaquer.

El terme comunal

Els top�nims referents a partides cadastrals i a indrets espec�fics del terme perpinyanenc s�n els seg�ents: els Abricoters, l'�rea dels Pavellons, les Arcades, Bajoles, la Bassa, la Bergerie, les Bigues, la Cadireta, Cam� de C�noes, Cam� de la Sal, Cam� del Conflent, Cam� de Pesill�, Camp Bossut, Camp del Pou, Camp del Viver, la Carrerassa, els Cinc Pots, la Colomina (dues de diferents), la Colomina d'en Saisset, la Colomina d'Oms (dues de diferents), el Contorn, el C�rrec, el C�rrec del Siure, la Corregada, la Creu de la Llegua, la Creu de Montoliu, la Devesa de Bajoles, la Diga de l'Orri, les Figueres, Fontcoberta, les Fontetes, el Fumar�s, la Garriga, el Gibra-sang, els Gorgs, les Graves, els Horts d'en Cassany, els Horts de Negabous, els Horts -abans, les Hortes- de Sant Esteve, els Horts de Sant Jaume, els Horts d'en Roig, la Ja�a, o el Ja�, la Joncassa, la Llavanera, el Llenyar, les Lloberes, la Marinada, el Mas Balanda, el Mas Bearn, el Mas Bell-lloc, el Mas Bon Secours, el Mas Bresson, el Mas Bruno, el Mas Cassanya, el Mas Codina, el Mas Coma-serra, el Mas Comte Ros, el Mas Costa, el Mas de la Boneta, el Mas de la Magdalena, el Mas de l'Anglada, el Mas de l'Empereur, el Mas del Pas, el Mas d'en Serra, el Mas Depere, el Mas de Sant Josep, el Mas Donat, el Mas Eixena Gran, el Mas Fontcoberta, el Mas Gafard, el Mas Goze, el Mas Llar�, el Mas Milhasson, el Mas Miraflor, el Mas Pelegr�, el Mas Petit Bresson, el Mas Pic�s, el Mas Pradal, el Mas Quilles, el Mas Ramon, el Mas Roca, el Mas Rom�, el Mas Romeu, el Mas Sales, el Mas Santa Teresa, el Mas Sant Joan, el Mas Vermell, la Miseric�rdia, el Mol� d'en Vinyals, les Montinyes, la Muntanyeta, Negabous, l'Oliveta, l'Orla, el Parc dels Esports, el Parc Ducup, el Pas de la Barca, el Pas de la Palla, el Pas del Llop, el Pas del Siure, les Passeres Roges (dues de diferents), els Pedrers, les Pelades, els Pins, els Planals de les Basses, el Pont de Negabous, el Pontet de Bages, el Pont Trencat, el Pou de les Colobres, els Quatre Camins (dos llocs diferents amb aquest nom), el Reart, la Salanca de Canet, Santa Anna, Santa B�rbara, Santa Tecla, Sant Carles, Sant Gen�s de Tanyeres, Sant Josep de Torremil�, Sant Miquel, Sant Pere, Sant Roc, Terres de Sant Joan, Torremil�, la Travessa, la Vallauria, el Vernet, Vilarnau, Vilarnau de Dalt, la Zona Industrial de la Garrigola, la Zona Industrial Sud i la Zona Industrial Nord, o Espai Pol�gon.

L'Aeroport de la Llavanera i l'Aeroclub del Rossell�

L'Aeroport de la Llavanera (nom tradicional) o Aeroport de Perpiny� - Ribesaltes (nom oficial) est� repartit en territori de les comunes de Perpiny�, Ribesaltes i Paretstortes, per ordre d'hect�rees ocupades dins de cadascun d'ells. L'acc�s, l'edifici principal, la torre de control i la meitat meridional de les pistes s�n dins del de Perpiny�, per� la meitat septentrional �s a cavall dels termes de Paretstortes i Ribesaltes. La torre de control nord �s tamb� dins del de Ribesaltes. Al sud-oest de l'aeroport, compartint en part espai amb l'aeroport, es troba l'Aeroclub del Rossell�.

Els cementiris de Perpiny�

Desapareguts des del segle xix, almenys, els antics cementiris parroquials situats a l'entorn de les antigues esgl�sies, els quals han donat pas a places p�bliques de l'actual trama urbana, Perpiny� comen�� a situar els seus cementiris a la perif�ria de la ciutat. Els m�s antics han acabat tamb� essent absorbits pel creixement de Perpiny�. Els cementiris actuals s�n:

• Cementiri de Sant Mart�. Situat a prop al sud-oest de la ciutat vella, entre l'avinguda de Marcelin Albert, el carrer del Rep�s, el carrer de Paulin Testory i l'avinguda de Gilbert Brutus, on hi ha la porta principal. Havent quedat petit, la seva continu�tat s'aferm� a trav�s del Cementiri de l'Oest. Aquest cementiri havia estat obert en tancar-se els de les parr�quies de Sant Joan, Santa Maria de la Real i de Sant Mateu de la ciutat vella de Perpiny�.
• Cementiri de Sant Jaume. Situat al nord-est de la ciutat vella de Perpinyà, a prop del barri de Sant Jaume, aquest cementiri substituí el de la parròquia del barri esmentat. Està situat entre els carrers de Paul Rubens, on hi ha l'entrada principal, de la Riba, de les Coves i d'Ernest Messonier, amb un petit annex a prop de l'angle sud-oest, entre els carrers de Paul Rubens, d'Ernest Messonier, de Joseph Erre i d'Octave Mengel.
• Cementiri del Nord, o de l'Alt Vernet. Situat a l'Alt Vernet, al nord de l'Hospital. És el cementiri que substituí el de la parròquia de Sant Cristòfol del Vernet. És entre l'avinguda del Llenguadoc, el carrer de Diego Velázquez (al giratori on es troben aquestes dues vies hi ha l'entrada principal del cementiri), l'avinguda de la Indústria i el carrer de Rembrandt, on hi ha una entrada al recinte del cementiri per a vehicles.
• Cementiri de l'Oest. Situat al sud de la ciutat vella de Perpinyà i també al sud del Cementiri de Sant Martí, del qual representà la continuïtat, aquest cementiri està delimitat pel bulevard de Nungesser et Coli, l'Allée del Record i el carrer de Claude de St-Simon, està situat en el Puig Joan, una de les muntanyes del territori de Perpinyà.
• Cementiri del Sud. Es tracta del més modern dels cementiris perpinyanencs. És el que està situat a més distància al sud-oest de la ciutat, a ponent del barri de Catalunya i entre els masos Bresson, Petit Bresson, Grau, Joanola i Guiter. És al Camí del Mas Bresson, on hi ha l'entrada principal i una parada d'autobús urbà, i la resta de límits del cementiri són terrenys encara sense urbanitzar.

Clima

Perpinyà gaudeix d'un clima mediterrani septentrional amb els hiverns dos o tres graus per sota respecte de Barcelona o València i els estius al voltant d'un grau menys càlids. La precipitació anual és similar a la de Barcelona, però amb els hiverns més humits. La tardor no és tan plujosa.

Dades climàtiques a Perpinyà
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	25.0 (77)	26.5 (79.7)	28.0 (82.4)	32.4 (90.3)	34.4 (93.9)	36.8 (98.2)	40.5 (104.9)	38.7 (101.7)	36.8 (98.2)	34.2 (93.6)	28.1 (82.6)	26.7 (80.1)	40.5 (104.9)
Màxima mitjana °C (°F)	12.4 (54.3)	13.2 (55.8)	16.0 (60.8)	18.2 (64.8)	21.8 (71.2)	26.2 (79.2)	29.2 (84.6)	28.9 (84)	25.4 (77.7)	21.0 (69.8)	15.9 (60.6)	13.1 (55.6)	20.1 (68.2)
Mitjana diària °C (°F)	8.3 (46.9)	9.0 (48.2)	11.5 (52.7)	13.7 (56.7)	17.0 (62.6)	21.4 (70.5)	24.1 (75.4)	23.9 (75)	20.5 (68.9)	16.7 (62.1)	12.0 (53.6)	9.1 (48.4)	15.6 (60.1)
Mínima mitjana °C (°F)	4.4 (39.9)	4.9 (40.8)	7.4 (45.3)	9.4 (48.9)	12.9 (55.2)	16.8 (62.2)	19.4 (66.9)	19.3 (66.7)	16.0 (60.8)	12.6 (54.7)	8.1 (46.6)	5.1 (41.2)	11.4 (52.5)
Mínima rècord °C (°F)	−8.2 (17.2)	−11.0 (12.2)	−5.9 (21.4)	0.2 (32.4)	2.4 (36.3)	7.4 (45.3)	11.2 (52.2)	10.4 (50.7)	5.0 (41)	−1.2 (29.8)	−5.7 (21.7)	−6.2 (20.8)	−11.0 (12.2)
Precipitació mitjana mm (polzades)	66.2 (2.606)	50.5 (1.988)	42.6 (1.677)	58.9 (2.319)	51.2 (2.016)	24.9 (0.98)	12.8 (0.504)	25.9 (1.02)	41.3 (1.626)	75.0 (2.953)	61.1 (2.406)	59.5 (2.343)	569.9 (22.437)
Mitjana de dies de pluja	5.2	4.7	4.5	5.9	5.5	4.1	3.0	3.9	4.2	5.1	5.1	5.3	56.5
Mitjana mensual d'hores de sol	147.5	153.2	206.2	214.2	240.1	270.6	313.9	270.7	217.7	182.3	147.7	141.9	2.506
Font: Météo France

Transports i comunicacions

Vies antigues de comunicació

Travessava el terme actual de Perpinyà la Via Domitia, coneguda popularment al Rosselló com a Camí de Carlemany. El seu pas per Perpinyà s'iniciava, procedent de Cabestany, a prop i al nord-est del mas de les Finestres, a llevant del poble de Cabestany, i anava cap al nord, lleument decantat cap a llevant, a buscar la baixada cap a la Tet davant, a l'est, de Castell Rosselló. Davant i al nord d'aquest poble i castell travessava a gual el riu, i entrava en terme de Bonpàs per on ara hi ha el Mas Santa Coloma. Era aquest, molt possiblement, el mal pas que donà nom al poble que més endavant canvià el seu nom per l'actual de Bonpàs. En l'obertura de les carreteres D - 617 i D - 617a, en les proximitats de Castell Rosselló, així com en algunes prospeccions aïllades, han estat trobades restes diverses d'aquesta via.

Un segon camí antic ha estat trobat a la mateixa zona: cap al sud-oest sortia un camí que s'adreçava al jaciment romà i medieval de Santa Tecla, on ara hi ha un gran centre comercial, després cap a l'actual Cabestany, per anar a trobar el Reart. Probablement era la via que anava cap al Pertús. Aquests dos camins, amplament confirmats per restes diverses trobades arreu de la Plana del Rosselló, devien estar complementats per altres dels quals s'han trobat algunes restes: el Pont de Pedra de Perpinyà (l'actual Pont Joffre) conté a la base vestigis d'un pont romà; així mateix, a la Bassa, al lloc conegut com els Quatre Casals, una mica més amunt d'on hi havia els molins d'aquest indret, es van trobar també els vestigis d'un altre pont romà.

Carreteres

Perpinyà és lloc de pas i punt de partença de moltes de les carreteres de la Catalunya Nord. L'autopista A9, La Catalana, és la primera de la relació. És un tram de l'E15, neix a Aurenja i recorre la costa mediterrània fins a Salses amb el sobrenom de la llanguedoccienne (la llenguadociana). De Salses al Pertús, rep el nom de "la catalana". Té dues sortides, amb peatge, anomenades Perpinyà, però només la Sud és dins del terme perpinyanenc. La nord és dins del terme de Ribesaltes. Aquesta autopista travessa el terme de Perpinyà a ponent de la ciutat, a prop del límit oest del terme comunal.

• Paral·lela a la Catalana discorre l'antiga N - 9, actualment denominada D-900 (Salses - el Pertús) en el tram català (continua cap al nord, en el departament de l'Aude en la carretera D - 6009), que dins del terme de Perpinyà es desdobla en la D-900a (variant de l'anterior per l'interior de la ciutat, entre l'Alt Vernet, la riba dreta de la Tet i Sant Aciscle i Malloles, on torna a integrar-se en la D - 900).
• Una altra carretera important és la N-116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que fins al límit del terme d'Illa té format d'autovia, i és de construcció recent. Conserva l'antic traçat, ara denominat D-916 (Perpinyà - N - 116, a Illa), que passa per l'interior de les poblacions que l'autovia esquiva (el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac i Illa.
• Cap a llevant, com a continuïtat de l'anterior, amb format d'autovia i enllaços ràpids -llevat de les hores de congestió de trànsit a la capital nord-catalana- dins de la ciutat de Perpinyà, es troba la carretera D-617 (D - 900a, a Perpinyà - Canet Platja, que enllaça a través de les seves sortides amb les poblacions de Cabestany i Canet de Rosselló, pel costat sud (riba dreta de la Tet), i Bonpàs i les poblacions de tota la Salanca, cap al nord (riba esquerra de la Tet). Aquesta carretera, just al límit de llevant del terme, té la variant D-617a (D-617, a Perpinyà / Canet de Rosselló - Perpinyà), que també permet enllaçar amb les poblacions de la Salanca est i la D-617b (D-617, a Perpinyà / Canet de Rosselló - Vilallonga de la Salanca). Aquestes dues variants són una continuïtat de l'altra.

• La carretera D - 1 (Estagell - D - 117, a Perpinyà), que uneix les poblacions d'Estagell, Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, els polígons industrials i comercials del nord-oest de Perpinyà i la D - 117 en terme de Perpinyà.
• La carretera D - 5 (Límit del departament, a Òpol i Perellós - D - 117, a Perpinyà), uneix Òpol, Paretstortes, Ribesaltes i els polígons industrials del nord de Perpinyà.
• La D - 5g (D - 5 /D - 5f, a Paretstortes - D - 1 / D - 117, a Perpinyà), que uneix la carretera anterior amb Perpinyà passant pel costat occidental de l'aeroport.
• La D - 12 (D - 31, a Bonpàs - D - 9, a Vingrau) és una carretera que, sense passar per quasi cap nucli de població, enllaça el poble de Bonpàs amb Ribesaltes i Vingrau, mitjançant altres carreteres amb les quals té cruïlles, i a través d'aquests poblacions, amb el Riberal i les Corberes.
• La D - 22 (D - 617, a Perpinyà - D-81/D-81a, a Sant Cebrià de Rosselló). Prové de Perpinyà, a prop del barri del Mas Vermell, passa per Cabestany, i tot seguit s'adreça a Salelles, Alenyà, Sant Cebrià de Rosselló i Sant Cebrià Platja.
• La D - 22c (D - 22, a Perpinyà - Perpinyà, a la Ruta d'Elna). Prové també del barri del Mas Vermell, fa la volta pel nord-oest del terme de Cabestany, passant ran de la Zona Comercial del Mas Gueridó, i va a buscar la Ruta d'Elna a la zona meridional del barri del Molí de Vent.
• La D - 31 (Perpinyà - Torrelles de la Salanca), uneix Torrelles de la Salanca amb el cap i casal de la Catalunya Nord passant per Bonpàs. Aquest poble és a 6 quilòmetres tant de Torrelles com de Perpinyà.
• La D - 76 (El Vernet, Perpinyà - Pià) uneix Pià amb la capital del Rosselló, en el seu barri del Vernet, concretament a l'Alt Vernet, en 2 quilòmetres i mig.
• La D - 82 (Perpinyà - D - 900, a Perpinyà), que passa pel Vernet i discorre pel nord del nucli urbà perpinyanenc.
• La D - 88 i D - 88a (D - 900 / D - 88a, a Perpinyà - Perpinyà), que uneixen la carretera general amb el centre de la ciutat de Perpinyà.
• La D - 91 (Perpinyà - D - 39, a Vilanova de Raó), que discorre a l'extrem meridional del terme de Perpinyà.
• La D - 117 (Límit dels Països Catalans, a Talteüll - Perpinyà), que uneix el terme de Talteüll amb Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Paretstortes i Ribesaltes i, finalment Perpinyà, a l'Alt Vernet.
• La D - 612a (D - 900, a Perpinyà - D - 612, a Tuïr), que pertany a la xarxa de carreteres del sud-oest de Perpinyà.
• La D - 616 (D - 614, a Vilanova de la Ribera - D - 900 i D - 900a, a Perpinyà), que no passa per cap població, sinó que serveix d'enllaça dins de la xarxa de carreteres del nord-oest de Perpinyà.
• La D - 616a (D - 916, a Perpinyà - D - 616, a Baó), que enllaça amb Baó i Sant Esteve del Monestir, al nord-oest de la capital de la Catalunya Nord.
• la D - 914 (D - 900, a Perpinyà - Coll dels Belitres, a Cervera de la Marenda), que mena a tota la zona sud-est del Rosselló i enllaça amb l'Alt Empordà.

També hi ha diverses carreteres locals, sense nomenclatura departamental que relliguen la xarxa de carreteres generals i els polígons industrials i comercials dels entorns.

Autobusos

La ciutat disposa d'una sèrie de línies d'autobusos urbans - alguns gratuïts - i interurbans a més de l'Estació d'Autocars de Perpinyà. Els interurbans són operats per les operadores de tranports públics de la regió, la Companyia de Transports Perpinyà Mediterrani i el servei departamental de Le bus à 1 €. El TER Llenguadoc Rosselló, amb el logotip del transport express régional; i el Departament, amb el logotip de la bandera catalana.

Le bus à 1 € ofereix a Perpinyà les línies següents:

• La línia 100 (Perpinyà - Quilhan), que enllaça la capital del Rosselló amb Cases de Pena i Estagell, abans de sortir cap a la Fenolleda. Ofereix set serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte.

• La línia 135 (Perpinyà - Salses), que comunica Perpinyà amb Pià, Clairà i Salses. Hi ha onze serveis diaris en cada direcció, tot i que alguns no fan el trajecte complet, de dilluns a dissabte.

• La línia 150 (Perpinyà - Lançac), que dins de Catalunya només uneix Perpinyà amb Estagell, i després surt cap a la Fenolleda. Ofereix dos serveis diaris en cada direcci�, de dilluns a dissabte.

• La l�nia 200 (Perpiny� - Prada de Conflent), que discorre per totes les poblacions de la riba dreta de la Tet: el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Bulaternera, Rod�s, Vin��, Marqueixanes, Eus i Prada de Conflent. Vuit serveis diaris, a m�s, arriben, i surten, m�s enll� de Prada, de Vernet. Ofereix una vintena de serveis diaris, tot i que alguns no fan el trajecte sencer, de dilluns a dissabte. El diumenge hi ha dos serveis.

• La l�nia 210 (Perpiny� - Millars), uneix Perpiny� amb Cornell� de la Ribera i Millars. T� cinc serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte, dos d'ells nom�s entre Perpiny� i Cornell� de la Ribera.

• La l�nia 220 (Perpiny� - Corbera), discorre per la riba dreta de la Tet, des de Perpiny�, passant pel Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Corbera la Cabana i arribant a Corbera. Ofereix set serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 221 (Perpiny� - Rebolhet), que se'n va cap a la Fenolleda passant per Illa, on va directament des de Perpiny�. T� tres serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 240 (Perpiny� - Vernet), que des de Perpiny� s'adre�a directament a Prada, per despr�s anar a Ri�, Vilafranca de Conflent, Cornell� de Conflent, Vernet i, en un sol servei diari, Castell de Vernet. Existeixen nou serveis diaris (un nom�s fins a Prada) en cada direcci�, de dilluns a dissabte.

• La l�nia 260 (Perpiny� - Port�), que travessa part del Rossell�, tot el Conflent i tota la Cerdanya amb quatre serveix diaris en cada direcci�, de dilluns a dissabte, amb dos serveix el diumenge. Des de Perpiny� va directament a Prada de Conflent, continua cap a Ri� i Vilafranca de Conflent, i despr�s t� parada a Serdiny�, Oleta, To�s, Fontpedrosa, Fetges, Montllu�s, Bolquera, Font-romeu, �guet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Na�ja, Osseja, la Guingueta d'Ix, altre cop Ur, Enveig i la Tor de Querol, Porta i Port� i Pimorent. Cal dir que �s la combinaci� de dos trajectes, un d'especial per al bucle intern de la Cerdanya. Quatre serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte s�n els que ofereix aquest servei.

• Les l�nies 300, 340, 341 i 342 (Perpiny� - Arles) ofereixen unes combinacions de serveis que enllacen Perpiny� amb Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, el Vol�, Sant Joan Pla de Corts, Morell�s, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles i Arles amb setze serveis diaris (alguns d'ells de parcials) en cada direcci�, de dilluns a dissabte, i nom�s quatre el diumenge i dies de festa.

• La l�nia 301 (Perpiny� - el Pert�s), uneix Perpiny� amb el Vol�, les Cluses i el Pert�s amb quatre serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 341 (Perpiny� - la Presta) ressegueix tot el Vallespir: des de Perpiny�, va cap a Ceret directament, des d'on surt cap a Reiners, els Banys d'Arles, Arles, Montferrer, altre cop Arles, el Tec, Prats de Moll� i la Presta. Hi ha set serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte, i tres m�s el diumenge i dies festius.

• La l�nia 342 (Perpiny� - Costoja) uneix la capital rossellonesa amb els pobles de Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, el Vol�, Sant Joan Pla de Corts, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles, Arles, Montferrer, Arles altre cop, Sant Lloren� de Cerdans i Costoja amb tres serveis diaris de dilluns a dissabte i un de sol el diumenge i dies de festa.

• La l�nia 370 (Perpiny� - Banyuls dels Aspres), que uneix la capital rossellonesa amb Montescot, Brull�, Sant Joan la Cella i Banyuls dels Aspres. Dona quatre serveix diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 380 (Perpiny� - Pa��), que des de Perpiny� va cap a Tu�r, Trullars, Vilamulaca, Trasserra i Pa�� amb set serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 390 (Perpiny� - Forques uneix la capital de la Catalunya Nord amb el poble de Forques passant per Toluges, Tu�r, Santa Coloma de Tu�r, Terrats i Forques amb deu serveis diaris en cada direcci�, m�s un altre que es queda a Tu�r, de dilluns a dissabte.

• La l�nia 400 (Perpiny� - Cervera de la Marenda, que des de Perpiny� va cap Elna directament, Argelers de la Marenda, Argelers Platja, Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda. Compta amb setze serveis diaris (bastants d'ells que no fan el trajecte complet), de dilluns a dissabte i un sol servei el diumenge i els dies de festa.

• La l�nia 411 (Perpiny� - Montesquiu d'Albera), que uneix aquestes dues poblacions passant nom�s pel Vol�. Ofereix sis serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 412 (Perpiny� - Sant Gen�s de Fontanes), passant per Elna, Argelers de la Marenda i Palau del Vidre amb sis serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 413 (Perpiny� - Vilallonga dels Monts), passant per Elna, Argelers de la Marenda, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca d'Albera i Vilallonga dels Monts, amb cinc serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 420 (Perpiny� - Sant Cebri� Platja), que passa per Cabestany, Aleny�, Sant Cebri� de Rossell� i Sant Cebri� Platja, amb vuit serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 430 (Perpiny� - la Torre d'Elna), passant per Tes�, Cornell� del Bercol, Elna i la Torre d'Elna amb quatre serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

• La l�nia 460 (Perpiny� - Brull�), passant per Pollestres, Bages de Rossell�, Ortaf� i Brull� amb quatre serveis diaris en cada direcci� de dilluns a dissabte.

D'altra banda, hi ha la Companyia de Transports Perpiny� - Mediterr�nia, que ofereix tot de l�nies que recorren tant la ciutat de Perpiny� com la Plana del Rossell�, enlla�ant la ciutat amb molts dels pobles de la comarca:

• Les l�nies 2 i 4, anomenades estructurals, que, passant pel centre de la ciutat, uneixen l'est i l'oest i el nord i el sud, respectivament.

• Les l�nies 3, 5, 6, 8 i 11, anomenades majors, que uneixen els diversos barris de Perpiny� i, en el cas de la 6, s'est�n als diversos sectors del terme de Canet de Rossell�: la vila, Canet Platja i Canet Sud.

• Les l�nies 7, 9, 9B, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 20, anomenades mitjanes, que enllacen Perpiny� amb els barris m�s allunyats del centre, com la 9B i la 18, i amb els principals pobles dels entorns de la ciutat, sovint travessant de punta a punta Perpiny�; moltes passen per l'Estaci� de Perpiny�: Paretstortes, l'Aeroport de la Llavanera i Cabestany (l�nia 7); Santa Maria la Mar, Vilallonga de la Salanca, i Bonp�s (l�nia 9); Baix�s, les cl�niques del nord de la ciutat i Salelles (l�nia 10); Vingrau, Talte�ll, Estagell, Cases de Pena, Espir� de l'Agl� i Ribesaltes (l�nia 12); el Barcar�s, Sant Lloren� de la Salanca i Sant Hip�lit de la Salanca (l�nies 13 i 14, tot i que la 14 no arriba al Baarcar�s); Torrelles de la Salanca, des del barri de la Platja, Bonp�s, Toluges i C�noes (l�nia 15); el Vernet i Vilanova de Ra� (l�nia 16); Pesill� de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Ba�, Sant Esteve del Monestir, el Soler i Sant Feliu d'Avall (l�nia 17); Pollestres (l�nia 20).

• Les l�nies 21, 27 i NSC, anomenades de proximitat, que van fins a poblacions m�s allunyades, com les zones industrials i comercials del nord de Perpiny� i Ribesaltes (l�nia 21); Llupi� i la zona comercial del sud de la ciutat (l�nia 27), i la NSC, que duu als cementiris de la perifèria i al Centre penitenciari. Les línies 23, 24, 25, 26 i 32 no trepitgen el terme comunal de Perpinyà.

• Les línies 31, 34 i NitBus, anomenades especials, que enllacen polígons de la perifèria, a més de Cànoes i Toluges la 34 o la Ciutat universitària, en el cas de la nocturna.

• Les línies 32été i 36été, anomenades estivals, duen a Canet Platja i Cabestany (Médipole) els mesos estiuencs, en el cas de la primera, i al Barcarès i Sant Llorenç de la Salanca.

Finalment, a Perpinyà, a més, hi ha la línia d'autobusos-llançadora anomenats Ptit'bus, que discorren per l'interior del nucli urbà de la ciutat de Perpinyà.

Ferrocarril

Article principal: Xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord

Estació de tren de Perpinyà

L'estació de Perpinyà és un nexe ferroviari que connecta totes les línies de tren de la Catalunya Nord, amb l'excepció del Tren Càtar de Ribesaltes. Concretament, l'Estació de Perpinyà, l'única estació ferroviària a la ciutat, serveix les línies següents: la línia 1, direcció Montpeller, Marsella i Avinyó; la línia 2, direcció Tolosa de Llenguadoc i Portbou; la línia 12, direcció Vilafranca de Conflent —i, per extensió, el Tren Groc. A més a més hi havien circulat els trens de llarg recorregut com el Talgo a Barcelona, València, Alacant i Cartagena; el Trenhotel entre Barcelona, Zúric i Milà; i els trens Corail amb destinacions a París, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una línia de mercaderies fins a Tuïr. A més a més, ja compta amb la línia LAV Perpinyà-Figueres, amb la qual s'enllaça amb Barcelona a Alta Velocitat, així com també circulen els TGV a París i Brussel·les.

Aire

A través de l'Aeroport, situat a Ribesaltes, al nord de Perpinyà, la ciutat connecta amb vols regulars amb Agadir, Birmingham, Brussel·les, Dublín, Leeds-Bradford, Lille, Londres, Marràqueix, Nantes i París-Orly.

Altres

Perpinyà disposa d'un servei de bicicletes públiques (BIP).

Els camins del terme

En el cas de Perpinyà, molts dels antics camins han estat parcialment, o total, afectats pel creixement urbà i per la construcció de la gran xarxa de carreteres que envolta el terme. Hi ha camins interns del terme comunal perpinyanenc, com ara el Camí de Bajoles, el de Castell Rosselló, el de Coma-serra, ja desaparegut, el de Fran Antoni, el de la Bassa Vella, el de la Colomina, el de la Creu de Montoliu, el de la Fossella, el de la Passió Vella, abans del Comte Ros, el del Mas del Comte, el de la Ribera (n'hi havia dos, però el de Castell Rosselló és desaparegut), el de la Torre dels Rocs, el del Cementiri Vell, el de les Arcades, el de les Carletes, el de les Costes, el de les Lloberes, el de les Passeres Roges, el de les Vinyes, el del Jaç, el del Mas Aragó, el del Mas Balanda, el del Mas Bresson, o del Mas dels Frares, el del Mas Cadena, el del Mas Codina, el del Mas Donat, el del Mas Ducup, el del Mas Guiter, el del Mas Joanola, el del Mas Llaró, o de les Lloberes, el del Mas Passamà, o del Mas d'en Serra, el del Mas Ribes, el del Mas Tallant, el del Parc Ducup, el del Pas d'en Pòlit (en part desaparegut), el del Pas de la Palla, el del Pou de Glaç, el del Pou de les Colobres, el del Puig de la Rosa, el del Sagrat Cor, el del Serrat d'en Vaquer, el dels Esplanassos, el dels Horts de Sant Jaume (en part urbanitzat, amb el carrer de Claude Bernard i el Curs Palmerola), el dels Horts de Sant Jaume -un altre-, antigament del Mas Llambí, el de Malloles, el de Negabous, el de Santa Bàrbara, el de Sant Galderic, els de Sant Roc (dos), el Camí Vell del Mas Llaró, la Rocada de Sant Carles, la Rocada Sud, la Ruta de Torremilà, la Travessa de Castell Rosselló i la Travessa de les Vinyes.

Les vies de comunicaci� que enllacen amb les viles i termes ve�ns s�n la Catalana (autopista), el Cam� de Ba� a Toluges, el de Bonp�s a Cabestany, el de Cabestany a Castell Rossell�, el de Cabestany al Mas Balanda, el Cam� -o Ruta- de C�noes, el Cam� de Carlemany, el de Clair�, el Cam� de Ferro (nom popular donat a les vies del ferrocarril), el del Crest, o de Bonp�s a Paretstortes, el de les Vinyes, des de Toluges, el de les Vinyes, des de Pi�, el del Mas d'en Xabres, des de Toluges, el del Mas Ducup, tamb� des de Toluges, el del Mas Llar�, des de Canet, el del Mas Tallant, abans del Mas Anglada de Bonp�s, el dels Vivers, antiga Travessa de Pi�, el de Nyils, el de Paretstortes, el de Pesill�, abans, de Sant Esteve, el de Pi�, el de Pollestres, el de Sant Esteve del Monestir al Vernet, el de Sant Esteve del Monestir a Paretstortes, el de Sant Nazari a Vilallonga, el de Torrelles, avui Ruta de Bonp�s, el de Torremil�, abans de Baix�s, el de Vilanova, abans del Mas Grenier, el Cam� Fariner d'Orla, des de Pollestres, el Cam� Fondo, o Vell de Bonp�s, el Cam� Petit de C�noes, el Cam� Vell de Bages, o simplement Cam� de Bages, el Vell de baix�s (l'actual avinguda del Camp), el Cam� Vell de Pollestres, el Cam� Vell de Ribesaltes, el Cam� Vell de Sant Esteve, avui Cam� dels Cinc Ponts, el Cam� Vell de Vilanova, la Penetrant Sud-oest, la Penetrant Nord, la Quatre Veus, la Ruta de Bonp�s, la Ruta de Bonp�s al Vernet, la Ruta -abans, Cam�- de Cabestany, la Ruta de Canet, la Ruta d'Elna, la Ruta de Narbona, la Ruta d'Espanya, la Ruta d'Estagell, la Ruta de Pi�, abans Cam� dels Enamorats, la Ruta de Prada, la Ruta de Tu�r, la Travessa de Bonp�s, la Travessa de Pi�, o Cam� de Sant Gen�s de Tanyeres, la Travessa de Pi� i la Travessa de Sant Esteve.

Activitats econ�miques

Perpiny� conserva una petita part de l'antiga activitat principal, l'agr�cola, per� s'ha convertit, des del darrer ter� del segle xx, en una ciutat industrial, comercial i de serveis, activitats que ocupen la major part dels perpinyanencs i de bona part dels ve�ns dels pobles de la perif�ria. Encara hi ha una important producci� agr�cola, a l'estil de la que es produeix al Riberal de la Tet, del qual Perpiny� constitueix l'extrem oriental. M�s de mil hect�rees es dediquen encara a l'horta: enciams, escaroles i julivert s�n els productes que m�s s'hi apleguen, per� tamb� d'altres productes per abastir la venda directa als mercats perpinyanencs, mentre que els arbres fruiters (albercoquers, presseguers, pomers i perers) hi cobreixen unes 250 ha. La vinya �s, tamb� en el terme de Perpiny�, el principal conreu, amb poc m�s de dues mil hect�rees, la meitat de les quals es dediquen a vins dol�os naturals de qualitat.

La ind�stria t� un paper important, dins de l'activitat econ�mica de Perpiny�, tot i que no �s la m�s rellevant. Les activitats derivades del treball agr�cola hi tenen una certa notabilitat: d'una banda, ind�stries d'embalatges per al transport de la fruita, i de l'altra, f�briques lligades amb l'alimentaci�: conserveres, cooperatives vitivin�coles, f�briques d'aperitius i de licors, de xocolata, etc. Entre les ind�stries no lligades amb l'alimentaci� destaquen les f�briques de joguines, i completen la llista les f�briques de paper i les relacionades amb la construcci�.

Per tot aix�, s'han desenvolupat en el terme de Perpiny� algunes zones industrials de for�a extensi�: la Zona Industrial Nord i l'Espai Pol�gon, a llevant de la carretera de Narbona, al nord del Vernet, supera el terme de Perpiny� i s'endinsa en els termes ve�ns de Pi�, cap a l'est i nord-est, i Ribesaltes, cap al nord i nord-oest. D'altra banda, la Zona Industrial Sud s'est�n al l�mit occidental del terme, entre Sant Carles Internacional, la Garrigola, Malloles i Orla. D'altres pol�gons m�s moderns, i m�s petits, s'han desenvolupat en diferents llocs de la perif�ria de la ciutat: Tecnosud, a la carretera de Vilanova de Ra�, Mas Balanda, a la carretera d'Elna, la Bergeria, a prop i a migdia de l'Aeroport de la Llavanera, a ponent del Vernet... Relacionades amb la vinya i el vi, cal destacar la Cava Cooperativa del Mas Llar�.

Les activitats d'arrel comercial ocupen actualment un lloc preeminent. La gran zona comercial de Sant Carles Internacional, nus de comunicacions i de transport, per carretera i per ferrocarril. A part, cal destacar la gran zona comercial de la Porta d'Espanya, al sud-oest de la ciutat, aix� com la que est� encara en desenvolupament a l'extrem oriental del terme, al sud de Castell Rossell�.

Hist�ria

Llegendes de la creaci� de Perpiny�

Hi ha diverses llegendes que volen explicar la creaci� de la ciutat. Una explica que la fundaci� es deu a uns pastors de l'Albera que fugin d'un gran incendi a les seves muntanyes. Haurien donat el nom de Pyrepinia a la seva fundaci�, que tindria el significat de comen�ament d'incendi en grec o fenici. L'altra llegenda parla de Pere Pinya, un pag�s dels Cortals, a la Cerdanya, prop de Montllu�s, que, cansat del clima fred del seu poble nadiu, vingu� a buscar recer ran de la Tet, on hi ha un clima m�s temperat. Jacint Verdaguer en parla al seu Canig�.

Una altra versi� fa venir el nom de la vila del d'un hostaler, Bernat Perpiny�, instal�lat a la pla�a de les Cebes (actualment, de Josquin Despr�s), prop de la primitiva Porta d'Elna, per on sortien bona part dels camins cap a l'est, sud i sud-est del Rossell�, dins del barri de Sant Joan. La seva casa tenia una pinya esculpida a la fa�ana. S'ha pogut comprovar que la casa, ara desapareguda, havia existit, per� era del segle xvi.

Prehist�ria

En el jaciment del Mas Bruno van ser trobades nombroses restes de cer�mica del neol�tic.

Edat antiga

Perpiny� estava poblada per tribus Ibers. L'origen de la vila no �s clar, per� tot remet a una fundaci� romana, almenys pel que fa al nom: una col�nia -explotaci� agr�cola- romana, anomenada villa perpiniani, del nom propi llat� Perpinius, possiblement procedent de Ruscino. Cap a un centenar de jaciments amb pres�ncia de restes romanes al llarg i ample del terme comunal corroboren aquesta hip�tesi. Tot mena a pensar que l'origen de Perpiny� es deu, aix�, doncs, a una explotaci� agr�cola que no va esdevenir poblaci� agrupada fins a �poca medieval. Dins de l'actual terme comunal de Perpiny� han estat trobades nombroses restes de cer�mica romana i fragments d'�mfores romanes, ib�riques, p�niques i d'altres or�gens, aix� com importants restes d'h�bitats romans, amb predomini de l'�poca republicana i de l'Alt Imperi, principalment de car�cter agr�cola. Se n'han trobat per tot el terme, i alguns han estat destru�ts per les noves vies de comunicaci� sobretot de l'entorn de ponent de la capital rossellonesa.

Edat mitjana

Nom�s a partir de l'edat mitjana, m�s especialment el segle x, la vila comen�� el seu veritable desenvolupament. Com que ja era la capital del comtat del Rossell� des d'aquella �poca, despr�s de la decad�ncia i abandonament de Ruscino, an� creixent en import�ncia. M�s endavant fins i tot va atraure el bisbe, resident a Elna, ciutat cap del bisbat. Al segle xi ja existia un pes i una moneda rossellonesa, cosa que demostra el pes de la vila i del comer� que s'hi generava. El text m�s vell que hi fa refer�ncia, de vers 950, �s una venda de dos alous, en la terminaci� dels quals es llegeix de alio latere in ipso termino de villa Cabestagnio et de tertio latere in termino de villa Perpiniano. El 961, Ramon, comte de Roergue i marqu�s de G�tia, parla d'aquest alou i el llega a Sant Pere de Rodes i a les catedrals d'Elna i Girona. Guasfred, comte d'Emp�ries-Rossell�, l'adquir� i el lleg� al seu fill Gilbert, primer comte de Rossell�. Fou Gilbert qui instaur� la capitalitat de Perpiny� en el seu comtat.

La vila de Perpiny� s'origin�, com molts pobles del Rossell�, en la cellera formada a l'entorn de l'esgl�sia parroquial de Sant Joan Baptista i del seu cementiri. Aquesta cellera, tot i que va ser en bona part aterrada en construir la catedral actual, encara es pot recon�ixer en part en el tra�at urb� d'aquest sector de Perpiny�. El primer hospital de la ciutat, tamb� dedicat a Sant Joan, era tamb� a l'interior d'aquesta cellera, a l'angle oest i nord-oest de l'esgl�sia de Sant Joan el Vell, mentre que a llevant seu es trobava l'antic Palau Comtal de Perpiny�, m�s tard Palau Episcopal.

El 1172, Perpiny� s'integr� a la Corona d'Arag�. Des del 1197, Perpiny� disposava d'una carta municipal que establia la seva organitzaci�. Els seus habitants gaudien de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els c�nsols, un per cada classe social. La vila adquir� en aquest proc�s la protecci� d'una gran muralla defensiva.

Entre 1276 i 1344, Perpiny� arrib� a la seva edat d'or; la vila s'integr� dins la Corona de Mallorca i es convert� en una de les tres ciutats m�s importants de la Corona (juntament amb Palma i Montpeller), la poblaci� i la superf�cie es quadrupliquen en menys d'un segle. �s l'�poca dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegraci� del Regne de Mallorca a la Corona d'Arag�. Des del 1346 fou afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n recuper�. El 1415 fou seu de la Confer�ncia de Perpiny�.

El 9 de maig del 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Arag� cedeix els comtats de Rossell� i Cerdanya, al rei franc�s Llu�s XI, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabert� al capdavant d'un ex�rcit, recuper� Perpiny�, que fou represa pels francesos el 10 de març de 1475.Des de 1479, Perpinyà entrava en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

Edat moderna

Perpinyà a l'edat moderna (1642)

Durant el segle xvi s'entaularen diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per la preeminència a Europa. La quarta, la Guerra d'Itàlia, fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'Imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco resistiren el setge.

El delfí de França i futur rei Enric II, assetjà Perpinyà amb 40.000 homes fins que els defensors inutilitzaren l'artilleria francesa que atacava les muralles, i resistiren fins a l'arribada de l'exèrcit del Duc d'Alba, i el sometent aixecat a Catalunya, cosa que va provocar la retirada del delfí de França.

Maqueta de la Perpinyà del segle xviii

Durant la Guerra dels Segadors Perpinyà fou ocupada per tropes franceses que comptaven amb el suport dels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi traslladà. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comportà l'annexió de la ciutat i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat fou suprimida per la monarquia francesa.

Durant la Guerra de Successió (1705 - 1714), la Ciutadella de Perpinyà, que tenia Hospital Militar, fou un dels indrets clau en l'organització dels exèrcits borbònics que hi intervingueren, tant en la guerra a tot Catalunya (principalment a Girona, Olot, Camprodon, Puigcerdà i tot el sector nord de la Catalunya Sud), com en l'organització i abastiment dels destacaments creats per a la defensa dels castells de Roses, Girona i Bellver de Cerdanya, pràcticament tota la guerra en mans de l'exèrcit francès.

Edat contemporània

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertí en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegetava: la ciutat del començament del segle xix era més o menys la mateixa que al segle xiv. S'enderrocaren les muralles al començament del segle xx, i la ciutat s'estengué sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atreure nombrosos nouvinguts.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Perpinyà entre 1355 i 1790
1355	1359	1365	1378	1470	1515	1553	1720	1767	1774	1789
2.675 f	3.346 f	2.717 f	3.653 f	1.720 f	2.717 f	1.755 f	1.850 f	15.000 h	13.365 h	2.390 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 9.134 10.415 12.499 14.864 17.114 17.618 20.792 22.706 21.783 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 23.301 23.462 25.264 27.378 28.353 31.735 34.183 33.878 35.088 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 36.157 38.898 39.510 53.742 68.835 73.962 72.207 74.984 70.051 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2008 2011 83.025 102.191 106.426 111.669 105.983 105.115 115.326 116.676 118.238 2013 2016 2018 120.959 121.875 119.188

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i política

Batlles

Batlles de Perpinyà

Període	Nom	Opció política	Comentaris
19 de febrer del 1790 - 2 de gener del 1791	Pierre d'Aguilar		Militar
2 de gener del 1791 - 16 de setembre del 1792	Joseph Guiter
16 de setembre del 1792 - 3 de desembre del 1792	François-Xavier de Llucia		Magistrat
3 de desembre del 1792 - 27 d'octubre del 1793	Bonaventure Vaquer
27 d'octubre del 1793 - 25 de gener del 1794	Valérius Parizot
25 de gener del 1794 - 7 de juliol del 1795	Pons – Cantagrill
7 de juliol del 1795 - 21 d'octubre del 1795	François Roger
21 d'octubre del 1795 - 10 de desembre del 1804	Jean-Baptiste Duchalmeau
10 de desembre del 1804 - 29 de setembre del 1806	François-Joseph Bertrand		Militar
29 de setembre del 1806 - 4 de maig del 1807	Jean Amanrich
4 de maig del 1807 - 8 de maig del 1809	François-Joseph Bertrand		Militar
8 de maig del 1809 - 6 de setembre del 1809	Jean Amanrich
6 de setembre del 1809 - 27 de maig del 1813	Bernard Arnaud
27 de maig del 1813 - 4 d'agost del 1815	Jean Delhom-Ripoll
4 d'agost del 1815 - 28 de desembre del 1819	Jean Méric
28 de desembre del 1819 - 28 d'agost del 1827	Joseph Després	Monàrquic moderat	Magistrat
28 d'agost del 1827 - 31 d'agost del 1830	André Grosset
31 d'agost del 1830 - 8 de març del 1831	Eugène Boudon Lacombe de Saint-Michel
8 de març del 1831 - 16 de novembre del 1831	Pancou-Lavigne, Justin Durand, Théodore Guiter i Henri Delcros batlles concorrents
16 de novembre del 1831 - 3 de juliol del 1835	Alexis Sèbe		Coronel
3 de juliol del 1835 - 25 de juny del 1837	Laurent Astruc
25 de juny del 1837 - 20 de juny del 1841	Augustin Pons		Coronel
20 de juny del 1841 - 4 de setembre del 1846	Raymond Guiraud de Saint-Marsal		Coronel
4 de setembre del 1846 - 5 de març del 1848	André Ribeill
5 de març del 1848 - 22 d'agost del 1848	Hippolyte Picas
22 d'agost del 1848 - 4 d'agost del 1852	Auguste Lloubes
4 d'agost del 1852 - 26 de juny del 1855	Joseph Aragon
26 de juny del 1855 - 26 de febrer del 1862	Étienne Jouy d'Arnaud
26 de febrer del 1862 - 6 d'agost del 1863	Justin Durand
6 d'agost del 1863 - 7 de novembre del 1868	François Passama
7 de novembre del 1868 - 11 de setembre del 1870	Joseph Tournal (batlle en funcions)
11 de setembre del 1870 - 30 de gener del 1874	Lazare Escarguel
30 de gener del 1874 - 7 de juliol del 1876	Joseph Tournal
7 de juliol del 1876 - 16 de gener del 1881	Paulin Testory
16 de gener del 1881 - 29 de desembre del 1882	Jean Mercadier
29 de desembre del 1882 - 20 de maig del 1888	Alphonse Simon
20 de maig del 1888 - 19 d'agost del 1888	César Drogart
19 d'agost del 1888 - 16 de febrer del 1890	Thomas Amadis
16 de febrer del 1890 - 15 de maig del 1892	Elie Delcros
15 de maig del 1892 - 28 d'abril del 1894	Joseph Galté
28 d'abril del 1894 - 17 de maig del 1896	Eugène Bardou
17 de maig del 1896 - 1 de maig del 1904	Louis Caulas	Radical
1 de maig del 1904 - 25 d'octubre del 1907	Eugène Sauvy
25 d'octubre del 1907 - 25 de juliol del 1910	Édouard Tarrène
25 de juliol del 1910 - 17 de maig del 1911	Edmond Benoit
17 de maig del 1911 - 19 de maig del 1912	Léon Nérel
19 de maig del 1912 - 19 de maig del 1929	Joseph Denis	Radical
19 de maig del 1929 - 19 de maig del 1935	Victor Dalbiez
19 de maig del 1935 - 30 de juny del 1937	Jean Payra	SFIO
30 de juny del 1937 - 1 de desembre del 1940	Laurent Baudru	SFIO
1 de desembre del 1940 - 4 de març del 1941	Antoine Castillon
4 de març del 1941 - 19 d'agost del 1944	Ferdinand Coudray
19 d'agost del 1944 - 15 d'abril del 1949	Félix Mercader	SFIO
15 d'abril del 1949 - 20 de novembre del 1959	Félix Depardon	SFIO
20 de novembre del 1959 - 16 de juny del 1993	Paul Alduy	SFIO > PS > UDF-PSD
16 de juny del 1993 - 22 d'octubre del 2009	Jean-Paul Alduy	UDF-PSD > UMP
22 d'octubre del 2009 - 3 de juliol del 2020	Jean-Marc Pujol	UMP
3 de juliol del 2020 - Moment actual	Louis Aliot	RN

Logotip cultural del consistori

Després de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjó —l'anomenat afer del mitjó— el tribunal administratiu de Montpeller decidí el 7 d'octubre del 2008 anul·lar l'elecció de març del 2008. Jean-Paul Alduy va apel·lar al Consell d'Estat de França, i el veredicte final fou publicat l'abril del 2009.

Casa de la Vila de Perpinyà

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Jean-Marc Pujol, President de la comunitat de municipis Perpinyà Mediterrània.

Adjunts al batlle

• 1r: Romain Grau, encarregat de Finances i Administració
• 2a: Chantal Bruzi, encarregada de Seguretat pública, prevenció i membre de les Comissions consultives departamentals i comunals de Seguretat i d'accessibilitat
• 3r: Pierre Parrat, encarregat d'Urbanisme i ordenació, Proximitat
• 4a: Nathalie Beaufils, encarregada d'Educació i Restauració col·lectiva
• 5è: Olivier Amiel, encarregat de Política de ciutat, Política d'allotjament, Operacions públiques, Accions públiques (lluita contra l'habitatge indigne, reallotjament), Renovació urbana, Gestió urbana de proximitat i Acció cultural i esportiva als barris
• 6a: Fatima Dahine, encarregada d'Esports i Relacions amb l'Oficina Pública Hàbitat Perpinyà Mediterrània
• 7è: Michel Pinell, encarregat de Cultura i Mediació cultural
• 8a: Danièle Pages, encarregada de Recursos humans
• 9è: Richard Puly-Belli, Adjunt de barri de territori de Perpinyà nord
• 10a: Isabelle De Noell Marchesan, Adjunta de barri de territori de Perpinyà sud
• 11è: Mohamed Iaouadan, Predi, encarregat d'Afers jurídics i contenciosos i d'Assegurances
• 12a: Chantal Gombert, Adjunta de barri de territori de Perpinyà oest
• 13è: Alain Geghart, encarregat de Netedat urbana
• 14a: Suzy Simon-Nicaise, encarregada de Comandes públiques, Parc automòbil, Magatzem central, Relació amb les associacions, Subvencions, Repatriats, Antics combatents, Gestió del patrimoni immobiliari de la ciutat i Préstecs i posades a disposició de material de la ciutat a tercers
• 15a: Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, encarregada de Finançaments Europeus, Política d'igualtat i d'accés als drets
• 16a: Joëlle Anglade, Adjunta de barri de territori de Perpinyà est
• 17è: Stéphane Ruel, encarregat de Comerç sedentari i no sedentari, Artesania i Acció d'ajuda al comerç, Gestió del domini públic, Afixació de cartells, Publicitat. Membre de la Comissió departamental d'ordenació en l'àmbit comercial i encarregat de Relacions amb la CCI i la Cambra d'Oficis
• 18a: Caroline Sirere-Ferriere, Adjunta de barri de territori de Perpinyà centre
• 19è: Brice Lafontaine, encarregat d'Afers catalans i de Cooperació transfronterera
• 20a: Christine Gavalda-Moulenat, encarregada d'Adolescència i joventut, Centres socials i Eleccions.

Consellers municipals

• De la candidatura de govern:
  • Marcel Zidani, encarregat de Congressos, Exposicions i Fires i salons
  • Nicole Amouroux, encarregada de Netedat Urbana i Embelliment de l'entorn de vida
  • Michelle Fabre, encarregada de Petita infància i SIST
  • Jean-Joseph Calvo, encarregat d'Artesania, Afixació de cartells publicitaris i Ordenació
  • Francine Enrique, encarregada de Lluita contra la discriminació
  • Dominique Schemla, encarregat de Sostenibilitat i Medi Ambient
  • Josiane Cabanas, encarregada de Patrimoni hist�ric, Excavacions arqueol�giques, UTL, Homenatges i Arxiu
  • V�ronique Auriol-Vial, encarregada d'Accions a la fa�ana i PSMV
  • Brigitte Puiggali, encarregada de Cohesi� social i de relacions amb CCAS i l'Hospital
  • Jean-Michel Henric, encarregat de Mobilitat, Disminuci� i accessibilitat
  • Bernard Lamoihe, encarregat d'Estat Civil, Estudis, Demografia, empadronament i Cementiris
  • Olivier Sales, encarregat d'Agricultura, Viticultura, relacions amb la Cambra Agr�ria, Hidr�ulica i Canals
  • Laurent Gauze, encarregat de Coordinaci� en les relacions de la ciutat i PMCA sobre els projectes de desenvolupament econ�mic
  • Pierre-Olivier Barbe, encarregat de l'Oficina de Turisme, Promoci� de la Ciutat i Animaci� de la Ciutat
  • Virginie Barre, encarregada de l'Embelliment de l'entorn, Catal� a les escoles i Proximitat en el barri del centre
  • Charles Pons, DRH
  • Yves Guizard, encarregat d'Animaci� del patrimoni, seguiment de les adquisicions patrimoni hist�ric i classificaci� UNESCO
  • Annabelle Brunet, encarregada de la Universitat
  • Christelle Poloni, encarregada de Salut, contracte local de salut, Higiene i salubritat
  • J�r�me Florido, encarregat de Comer�, GDP, CDAC, relacions amb la CCI i Cambra d'oficis
  • Carine Commes, encarregada d'Educaci� i Restauraci� col�lectiva
  • Nicolas Requesens, encarregat de Via p�blica i espai p�blic.
• De l'oposici�:
  • Anne-Marie Rappelin
  • Bruno Lemaire
  • Jean-Claude Pinget
  • Marie-Th�r�se Costa-Fesenbeck
  • Clotilde Font
  • Mohamed Bellebou
  • Catherine Pujol
  • Claudine Mizera-Fuentes
  • Louis Aliot
  • Xavier Baudry
  • B�n�dicte Marchand
  • Alexandre Bolo.

Agermanaments

L'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col�lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya, que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers.

Agermanaments: Hannover (Alemanya), 1960. Lancaster (Anglaterra), 1962. Lake-Charles (Louisiana, els Estats Units), 1991. Sarasota (Florida, els Estats Units), 1995.

Convenis d'amistat: Girona (Giron�s), 8 d'abril del 1988. Barcelona (Barcelon�s), 1994. Figueres (Alt Empord�), 1996. Tir (L�ban), 1997. Maalot-Tarxiha (Israel), 1998. Lleida (Segri�), 2000. Tavira (Portugal), 2001.

Cultura

R�tol a l'entrada de Perpiny�.

L'any 2008 Perpiny� va �sser Capital de la Cultura Catalana.

Des de 1989 cada setembre hi t� lloc el festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l'Image.

Perpiny�, la Catalana

El lema actual de Perpiny�, Perpiny�, la Catalana, es reflecteix en algunes de les institucions m�s actives en el moment actual pel que fa a la llengua i cultura catalanes:

• El Casal de Perpiny� - Centre Cultural Catal� - Casal Jaume I, situat en el n�mero 23 de l'avinguda del Liceu, pr�cticament davant del Liceu Francesc Arag�. Ofereix una constant d'activitats culturals de tota mena: cursos de llengua catalana, activitats d'entitats de diferents menes, com la Carxofa (Associaci� per al manteniment de l'agricultura pagesa), centre de reuni� d'entitats diverses, c�viques, pol�tiques, etc, de car�cter catalanista, la secci� Descobrir el pa�s, una botiga de productes catalans...
• La Llibreria Catalana, petita llibreria especialitzada en llibres catalans per llengua o per contingut, situada en el n�mero 7 de la pla�a de Joan Payra, organitza regularment activitats culturals que es fan a la mateixa llibreria: presentaci� de llibres, f�rums literaris, recitals musicals de petit format...
• R�dio Arrels, l'�nica emissora radiof�nica de la Catalunya Nord que emet �ntegrament en catal�. T� la seu en el n�mero 46 del carrer dels Agustins, ran de la Pla�a dels Peluts. Emet en el 95.0 de la FM al Rossell�, en el 88,2 al Vallespir, en el 95,5 al Conflent i en el 93,1 al Capcir i a la Cerdanya. Fou creada el 1981 i compta actualment sis assalariats i una vintena de voluntaris. Pertany a l'Associaci� Cultural Arrels.
• �mnium Cultural Nord. T� la seu en el Casal de Perpiny� i s'encarrega, entre altres activitats, de l'organitzaci� dels cursos de llengua catalana.
• Agasalla, associaci� juvenil de la Catalunya Nord, lligat al Casal de Perpiny�.
• Fem feina. Agrupaci� d'empresaris de la Catalunya Nord. Promouen l'etiqueta Produ�t a la Catalunya Nord per als seus productes, aix� com el seu etiquetatge en catal� o en catal� i franc�s.
• SEM Catalunya Nord, entitat per a evitar de perdre compet�ncies davant del fet de l'allunyament de Perpiny� dels centres de poder amb la creaci� de la nova regi� administrativa francesa que engloba la Catalunya Nord, amb capital a Tolosa de Llenguadoc, que no inclou el terme catal� en el seu nom oficial i que preveu un buidat important de compet�ncies dels departaments francesos actuals.
• Gran Orient de Catalunya. Organitzaci� ma��nica amb tres l�gies a Perpiny�, que publica la resvista Sant Joan i Barres.

Universitat de Perpiny�

La Universitat de Perpiny� Via Dom�cia �s la instituci� educativa de m�xim nivell a la ciutat. En una primera etapa, va ser creada el 1349 pel rei Pere el Cerimoni�s. L'actual universitat va �sser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979. La major part de la universitat es troba agrupada a l'avinguda de Paul Alduy, al costat de ponent del barri del Mol� de Vent, per� t� un espai, anomenat Site Percier, al barri de Sant Galderic, prop dels liceus Pablo Picasso i Charles Blanc. �s al carrer de Charles Percier, prop de la cru�lla amb el de Pierre Puget.

Inclou una secci� exclusivament catalana i �s seu, a la Catalunya Nord, de l'IEC i l'Institut Vives.

Biblioteques de Perpiny�

Perpiny� compta amb dues grans biblioteques, la municipal i la universit�ria.

• La Biblioteca Municipal, antiga Biblioteca de la Vila de Perpiny�, despr�s Biblioteca de l'Escola Central, despr�s Biblioteca Departamental, i des del 1804 Biblioteca Municipal (actualment denominada Mediateca Central. Est� situada en el carrer d'�mile Zola (antic carrer de Sant Salvador), n�mero 15, del barri de Sant Joan. En l'actualitat compta amb tres subseus: la Baranda, al Vernet Mitj�, la Bernard-Nicolau, al Vernet Mitj�, i la Jean d'Ormesson, al Mol� de Vent.
• Les Biblioteques Universit�ries perpinyanenques s�n, en realitat, dues: la de Lletres i Dret i la de Ci�ncies. Totes dues s�n dins del recinte de la Universitat de Perpiny� - Via Dom�cia.

Museus i galeries d'art

El Centre Contemporani d'Art Walter Benjamin

• � Cent Metres Du Centre Du Monde
• Centre d'Art Contemporani Walter Benjamin
• Museu Catal� de les Arts i Tradicions Populars, Casa Pairal, al Castellet
• Museu de les monedes i medalles Josep Puig
• Museu d'Hist�ria Natural de Perpiny�
• Museu d'Art Jacint Rigau
• Museu de l'Aviaci� de Perpiny�

Cultura popular i tradicional

• Gegants. A Perpiny� hi ha els gegants que representen les figures de Jaume II de Mallorca o d'Esclarmonda de Foix i de Cardona, a m�s d'un gegant� amb corona de pr�ncep que els acompanya.
• Esbarts. L'any 1955 es crea el Ballet Folklorique Catalan Joventut.
• Castellers. A Perpiny� s'hi han realitzat moltes actuacions castelleres. El castell m�s gran i important constru�t a la ciutat �s el 3 de 9 amb folre, fet pels Minyons de Terrassa el 27 de juny del 1998.
• Diables. Grup de Dimonis de Perpiny�.

• 
  Jaume II de Mallorca
• 
  Esclarmonda de Foix i de Cardona
• 
  El gegant� de Perpiny�

Monuments

La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre - cementiri del Campo Santo

Monuments religiosos

• La catedral de Perpiny�
• El claustre - cementiri de Sant Joan, conegut amb l'italianisme de "Campo Santo"
• L'esgl�sia de Sant Joan el Vell
• L'esgl�sia de Sant Jaume
• L'esgl�sia de Nostra Senyora la Real
• L'esgl�sia de Sant Mateu
• El convent dels Dominicans
• El convent dels Carmelites, anomenat els Carmes
• El convent dels M�nims
• El convent de les Clarisses

El Castellet

• Les restes del convent dels Franciscans.

Monuments civils

• El Castellet, antiga pres�, avui museu catal� de les arts i les tradicions populars.
• El Palau dels Reis de Mallorca.
• La Llotja de Mar (primer tribunal mar�tim del m�n).

• L'Ajuntament. Es va construir al segle xiii i ampliat al XV. El pati interior renaixentista �s porticat i unes reixes de ferro forjat tanca l'acc�s. Dins el pati hi ha l'escultura en bronze de Maillol "La Mediterr�nia". A l'interior, la sala de matrimonis t� un enteixinat del segle xv. A la fa�ana, de c�dols, podem destacar tres bra�os de bronze.

• El Palau de la Diputaci�. Va ser constru�t el 1454 a l'anomenada pla�a del Pa per a ser la seu al Rossell� de la representaci� permanent de la Diputaci� del General o Generalitat. L'arquitecte va ser Marc Safont, que havia participat en la construcci� del Palau de la Generalitat de Catalunya. L'edifici, a partir de 1659 va ser ocupat, primer pel consell sobir� del Rossell� i m�s tard pel Palau de Just�cia; el 1866 es va integrar a l'ajuntament. Pel que fa a l'exterior, l'edifici �s de pedra tallada amb finestres trilobulades que reposen sobre columnetes de capitells amb motius de fullatge.
• Casa Juli�. D'estil g�tic catal�, �s una de les poques cases medievals que hi ha a Perpiny�.
• El Teatre l'Arxip�lag.

• 
  La Llotja de Mar
• 
  Palau de la Diputaci�

Altres elements d'inter�s

• Pla�a de la Llotja (en franc�s Place de la Loge): �s el centre d'animaci� de la ciutat. Est� adornada amb una Venus de Maillol i a la pla�a desemboca el carrer de la Llotja (en franc�s rue de la Loge), carrer empedrat amb marbre rosa.

En aquesta pla�a es troba la Llotja de Mar, el Palau de la Diputaci� i l'Ajuntament.

• Pla�a Fran�ois Arago: situada devora La Bassa, afluent del riu Tet, est� envoltada de palmeres i magn�lies. S'hi troba una est�tua de Francesc Joan Dom�nec Arag� (1786-1853) natural d'Estagell (districte de Perpiny�).
• Promenade des Platanes: �s un passeig ombrejat per grans pl�tans i algunes palmeres en els camins laterals. Va ser constru�da durant el Primer Imperi Franc�s (1804-1814) per tal d'oferir als perpinyanesos un lloc d'esbarjo fora de les muralles.

Personatges c�lebres

Autoretrat de Jacint Rigau, 1698, Museu Rigaud, Perpiny�

• Llista d'alcaldes de Perpiny�
• Joan I el Ca�ador (1350 - 1396). Rei de Catalunya-Arag�
• Mart� l'Hum� (1356 - 1410), sobir� de Catalunya-Arag�
• Jacint Rigau (1659 -1743) va pintar els retrats oficials de Llu�s XIV de Fran�a
• Miquel Joan Josep Brial i Roig, dit Dom Brial (1743 - 1828), historiador
• Francesc de Paula de Foss� (1775 - 1849) m�sic i militar
• Francesc Arag� (1786 - 1853), f�sic, astr�nom i pol�tic liberal nascut a Estagell
• Viggo Dorph-Petersen (1851 - 1937), arquitecte d'origen dan�s, instal�lat a Perpiny� des de 1883
• Joan-Daniel Bezsonoff (1963), novel�lista
• Joan-Llu�s Llu�s (1963), novel�lista
• Joan-Pere Pujol (1946-), escriptor, militant catalanista, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme
• L'escriptor "rossellonista" Albert Saisset
• Marie-Jos�e Roig pol�tica
• Dominique Bona (1953 -) escriptora, Premi Renaudot de l'any 1998
• Isabelle Pasco (1966), actriu
• Fr�d�rick Bousquet (1981), nedador, plusmarquista mundial
• Simon Fourcade (1988), biatleta

M�sica

• Jacques Fran�ois Gallay (1795-1864), concertista de trompa i compositor
• Marqu�s de La Soudi�re (1830-1891) compositor i diplom�tic
• Jordi Barre (1920-2011), cantautor nordcatal�
• Dani (1944), cantant pop en franc�s
• Joan Pau Gin� (1947-1993), cantautor rossellon�s
• Carlota Julian (1951), fantasista en franc�s, actriu
• Tekameli (m�sica gitana catalana)
• Georges Bousquet (1818-1854), compositor i cr�tic musical

Escultura

Maillol va n�ixer a Banyuls de la Marenda (Pirineus Orientals), una petita ciutat del Rossell�. Va fer els seus estudis secundaris a Perpiny� (Institut Fran�ois Arag�), i despr�s els art�stics a Par�s, a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El seu treball �s considerat com a anunciador d'obres com ara les de Henry Moore o Alberto Giacometti, i el seu estil on�ric que va vers el classicisme va �sser un model fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Maillol va passar a la posteritat per les seves escultures de bronze que va comen�ar al voltant dels 40 anys. Els seus primers treballs, de tapisseria, van �sser realitzats a Banyuls de la Marenda, sota la influ�ncia art�stica de contemporanis com Pierre Puvis de Chavannes o Paul Gauguin.

Vista del centre de la ciutat de Perpiny�. A l'esquerra, la pla�a de la Resist�ncia, lloc d'uni� del passeig de Georges Clemenceau i del passeig de Wilson. En el centre dret, el Castellet. A la dreta, la ribera de la Bassa, afluent de la Tet, que �s vorejada pel moll de Sadi Carnot (a l'esquerra), on es troben la prefectura i la diputaci� provincial.

Ensenyament

La ciutat de Perpiny� t� un bon nombre de centres d'ensenyament, atesa la seva gran poblaci�. Aix�, hi trobem les escoles, col�legis, liceus i centres d'estudis superiors seg�ent:

Escoles maternals i prim�ries

Trenta-dues escoles, repartides per tot el nucli urb� de Perpiny�, cobreixen aquests nivells inicials de l'ensenyament dels infants perpinyanecs:

Jean Amade Les Arrels Jordi Barre L�on Blum H�l�ne Boucher Simon Boussiron Georges Dagneaux D'Alembert

Claude Debussy Antoine de Condorcet Piere de Coubertin Victor Duruy Fenelon Jules Ferry Anatole France Edouard Herriot

Victor Hugo Jean Jaur�s Lamartine Ludovic Masse La Miranda Blaise Pascal Pablo Picasso Pont Neuf

Hyacinthe Rigaud Romain Rolland Emile Roudayre Jean-Jacques Rousseau Claude Simon Square Platanes Vertefeuille Zay / Curie

Escoles secund�ries (Col�legis)

El Col�legi Jean Moulin, a la pla�a del mateix nom.

Els col�legis, on es duen a terme els estudis secundaris, de la ciutat de Perpiny� s�n els seg�ents:

• Col�legi Jean Moulin, situat al l�mit dels barris de la Real i Sant Jaume
• Col�legi Saint-Exup�ry, a Vertefeuille
• Col�legi Madame de Sevign�, al sud de Sant Mart�
• Col�legi La Garrigole, a la Garrigola
• Col�legi Jean Mac�, a Sant Mateu
• Col�legi Albert Camus, a la Lluneta
• Col�legi Marcel Pagnol, al Baix Vernet
• Col�legi Josep Sebasti� Pons, al Vernet Mitj�

Centres de batxillerat (Liceus)

Perpiny� disposa de vuit liceus. El m�s antic �s el Liceu Francesc Arag�, per� en els darrers anys s'han anat obrint els altres.

Centres p�blics

• Liceu Francesc Arag�. Continuador del Coll�ge Royal creat el 1667 pels jesu�tes per tal d'assegurar la formaci� dels nobles de la vila i preparar-los per anar a la universitat. Els edificis eren on ara s'obre la Pla�a de la Rep�blica. Aquell col�legi fou destru�t per un incendi l'any 1789, per� l'abb� Jaubert, eclesi�stic de molta import�ncia en el seu temps, va sortir-se'n de conv�ncer la nova autoritat republicana per tal de fer reviure aquell col�legi, per� sota l'apadrinament comunal. El nou Col�legi Comunal obr� les portes el 7 de setembre del 1808, despr�s que un decret de Napole� I va donar el perm�s. Era un col�legi p�blic posat sota la direcci� d'un religi�s. Constava de dos edificis, un per a les aules i l'altre per als dormitoris. Era a l'anomenada Dalle Arago, on el carrer de la Porta d'Assalt es creua amb el carrer d'Henri Abbadie. L'edifici de les aules fou destru�t el 1961 per obrir l'ampla esplanada actual, amb p�rquing en el seu subs�l. Es conserva, per�, l'edifici dels dormitoris, entre els carrers esmentats i el del Mariscal Foch. L'actual edifici del liceu foren comen�ats el 1935 a la dreta de la Bassa, a prop, per� m�s a ponent de l'edifici antic. La guerra va interrompre les obres, i l'edifici no va ser acabat totalment fins al 1955. Fins al 1968 va ser l'�nic liceu del departament, i justament aquell mateix any hi va ser permesa l'assist�ncia de noies a classe. Cal destacar que entre el 1614 i el 1794 havia existit a Perpiny� el Col�legi de Sant Lloren�, que rivalitz� molts anys amb el Col�legi Reial.
• Liceu Ar�stides Mallol. De batxillerat general i tecnol�gic, t� secci� d'ensenyaments professionals. Est� situat a l'Alt Vernet, a l'avinguda de Pau Casals, prop de l'avinguda del Mariscal Joffre.
• Liceu Professional Charles Blanc, centrat principalment en el m�n de l'autom�bil. Est� situat al barri de Clos Benet, a llevant de Sant Galderic, a tocar del Liceu Pablo Picasso. T� l'entrada en el carrer de Charles Blanc, i est� envoltat per una zona ajardinada amb pres�ncia de pavellons, pistes esportives i un parc.
• Liceu Jean Lur�at, de car�cter general i tecnol�gic. Est� situat a la zona de la Lluneta, a l'avinguda d'Albert Cam�s, entre els carrers de Madame de Sevign�, envoltat d'altres centres escolars i d'un estadi esportiu.
• Liceu Pablo Picasso, igualment general i tecnol�gic. Est� situat al barri de Clos Benet, a llevant de Sant Galderic, a tocar del Liceu Professional Charles Blanc. T� l'entrada a l'avinguda del General Jean Gilles, i est� envoltat per una zona ajardinada amb pres�ncia de pavellons, pistes esportives i un parc.
• Liceu dels Oficis L�on Blum, Liceu H�telier. Liceu polivalent (general, professional i tecnol�gic). Est� situat al barri de Vertefeuille, a prop de la Universitat de Perpiny� - Via Dom�cia. Els ensenyaments professionals que s'hi duen a terme giren a l'entorn dels serveis tur�stics.

Centres privats

• Liceu Privat Cat�lic Nostra Senyora del Bon Socors. Fou creat el 1871 per tres germanes Guinard, amb el nom de Pensi� Guinard, i era destinat a l'educaci� de noies. Era al carrer de Na Pincarda, a la ciutat vella; les seves classes, no reglades, per� impartides per professors de renom de Perpiny�, tingueren molt de ress�, i els locals quedaren petits. El 1900 es feu carrec de la direcci� Juliette Truffaut, formada a les Dominiques de Le Havre. Durant la Primera Guerra Mundial, el col�legi acoll� un hospital de guerra militar, per la qual cosa quedaren interrompudes les classes i els edificis foren confiscats. Despr�s, i fins a la Segona Guerra Mundial, l'ensenyament an� a c�rrec de seglars, per� dins de la doctrina cat�lica. Despr�s de la guerra, entraren a fer-se'n c�rrec les Dominiques de la congregaci� de Nancy, i el 1945 foren les Dominiques su�sses de Pensier qui n'agafaren el relleu. El 1965 se signava el primer contracte de convenci� amb l'estat franc�s, el 1968 esdevenia el primer centre d'ensenyament cat�lic mixt, i el 1985 les germanes dominiques deixaven el liceu, que fou portat per seglars fins a l'actualitat. S'hi imparteix el batxillerat general, amb diverses branques (literari, econ�mic i social i cent�fic), i el tecnol�gic. Est� situat en el barri de, amb l'entrada a l'avinguda Juli� Panchot i el recinte situat entre aquesta avinguda i els carrers de Pierre Renaudel, de l'Empord� i d'Alart Julien Bernard.
• Liceu Sant Llu�s de Gonzaga. Establiment privat sota la tutela del Bisbat de Perpiny�. Fou creat el 1867. El mateix centre acull estudiants des de l'etapa maternal, i des del 1988 ofereix estudis de les tres branques del batxillerat general. �s a l'avinguda del Dr. Albert Schweitzer, al sector oest de l'Alt Vernet.
• Liceu Santa Llu�sa de Marillac. Liceu Tecnol�gic, amb secci� d'ensenyaments professionals. Est� situat al barri de Sant Mart�, amb entrada per l'Avinguda de Victor Dalbiez, a ran de les vies del ferrocarril.
• Escola T�cnica de la Riba Esquerra. �s un liceu polivalent (general i tecnol�gic i professional) de titularitat privada. Est� situat al centre de Perpiny�, al barri de la Vilanoca. �s a la riba esquerra de la Bassa, al carrer del Doctor Pous, on s'est�n cap a l'interior de l'illa de cases delimitada pels carrers de la Muralla de la Vilanova, de la Rep�blica i la Travessa de S�bastien Vauban.
• Liceu Privat Concertat Mas�. �s un petit liceu privat que ofereix el batxillerat t�cnic de ci�ncies i t�cniques de la gesti�. �s a la Vilanova, a l'avinguda de les Palmeres, davant mateix del carrer del General Legrand.

Centres universitaris

A part de la Universitat de Perpiny�, esmentada en un altre apartat, s'imparteix ensenyament superior, en diverses branques, al Liceu Bon Socors (comercials i de serveis afins).

Sanitat i assist�ncia social

Dins del sistema hospitalari perpinyan�s, cal comptar amb l'Hospital de Sant Joan, la Cl�nica de l'Esperan�a, la Cl�nica Mutualista i la Cl�nica de Sant Pere.

La tercera edat perpinyanesa pot gaudir d'algunes institucions d'atenci� a la gent gran, com la Casa de Jubilats del Cours Lassus, la dels Horts, la Danjou i l'antiga Poudri�re, ara Cl�nica Sant Crist�fol.

Gastronomia

Article principal: Gastronomia del Rossell�

La cuina tradicional de Perpiny� inclou les seg�ents menges:

• Allioli
• Gambes a la planxa
• Crema catalana
• Rosquilles del Vallespir
• Torr� blanc: turr� tou
• Torr� negre: turr� dur
• Cargolada: plat a base de cargols a la brasa
• Boles de picolat: boletes de carn rostida amb salsa (mena de mandonguilles)
• Ollada: carn d'olla tradicional
• Tonyina a la catalana
• Pollastre amb gambes
• Pa i all
• Bullinada: Sopa de peix
• Trinxat: carn trinxada
• Arr�s a la catalana
• Anxoves de Cotlliure
• Salsa catalana
• Bunyetes o crespells: galetes fregides que es mengen en Pasqua.
• Fuet catal�
• Moscat (moscatell)

Esports

• Rugbi a 15: Uni� Esportiva Arlequins de Perpiny� (USAP), que juga a l'Estadi Amat Giral, al Vernet Mitj�.
• Rugbi a 13: Dragons Catalans, que juga a l'Estadi Gilbert Brutus, a l'Alt Vernet.
• Futbol: Perpiny� Canet Football Club.

Vegeu tamb�

• Festival Internacional del Llibre d'Art i del Film
• Saint-Charles International

Bibliografia

• Becat, Joan. �113-Perpiny�. A: Atles topon�mic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Vol�. Perpiny�: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. �Perpiny�. A: El Rossell� i la Fenolleda. Barcelona: Fundaci� Enciclop�dia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Beeson, Ciryl F. C.: Perpignan 1356 and the earliest clocks. "Antiquarian Horology", 7, june 1970, p. 408-414
• Bezsonoff, Joan Daniel. Guia sentimental de Perpiny�. Barcelona: Raval Edicions. P�rtic, 2015 (P�rtic, 82). ISBN 978-84-9809-298-1. 
• Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe si�cles. Perpiny�: Presses universitaires de Perpignan, �ditions Trabucaire, 1998 (�tudes). ISBN 9782905828972. 
• Coromines, Joan. �Perpiny�. A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Ponsich [et al.], Pere. «Perpinyà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 
• Puig, Carole. «Cartographie religieuse de la ville de Perpignan au Moyen Age». A: Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI). ISBN ISBN 978-2-909444-14-7. 
• Roux, Antoine de. «Perpignan». A: Atlas historique des villes de France. París: Commission internationale pour l'histoire des villes. CNRS Éditions, 1997. ISBN 2-271-05443-5. 
• Roux, Antoine de. Perpignan. De la place forte à la ville ouverte. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 1996. ISBN 2-909444-03-1. 
• Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. París: H. Welter, Éditeur, 1897. 
• Zaragoza i Pascual, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN ISBN 84-7826-887-1. 

Enllaços externs

• Ajuntament de Perpiny�
• Oficina de turisme de Perpiny�