Milà

Milà

Milan (lmo)
Bandera Escut d'armes
Localització
45° 28′ 01″ N, 9° 11′ 24″ E
País	Itàlia
Regió	Llombardia
Ciutat metropolitana	Ciutat Metropolitana de Milà
Capital de	Llombardia Ciutat Metropolitana de Milà (2015–)
Conté la subdivisió	Centre històric de Milà Municipi 9 de Milà Municipio 2 (en) Municipio 3 (en) Municipio 4 (en) Municipio 6 of Milan (en) Municipio 8 (en) Zone 5 of Milan (en) Zone 7 of Milan (en)
Poblaci� humana
Poblaci�	1.354.196 (2023) (7.454,15 hab./km�)
Idioma oficial	itali�
Geografia
Part de	�rea metropolitana de Mil�
Superf�cie	181,67 km�
Banyat per	Naviglio della Martesana
Altitud	120 m
Limita amb	Assago Rho Peschiera Borromeo Pero Opera Rozzano Segrate San Donato Milanese Settimo Milanese Sesto San Giovanni Trezzano sul Naviglio Novate Milanese Cormano Bresso Baranzate Arese Cusago Buccinasco Cologno Monzese Cesano Boscone Corsico Vimodrone
Dades hist�riques
Creaci�	c. 600 aC
Esdeveniment clau febrer 402 siege of Milan (en) 452 Siege of Milan (en) 538 Siege of Milan (en) març 1161 siege of Milan (en) 222 aC Siege of Milan (en)
Patrocini	Ambròs de Milà
Organització política
Òrgan executiu	Junta Comunal de Milà
• Alcalde	Giuseppe Sala (2016–)
Òrgan legislatiu	Consell Comunal de Milà Circumscripció: cap valor, (Escó: 49)
Membre de	Grup de Lideratge Climàtic Xarxa de ciutats creatives (2017–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20121, 20122, 20123, 20124, 20125, 20126, 20127, 20128, 20129, 20131, 20132, 20133, 20134, 20135, 20136, 20137, 20138, 20139, 20141, 20142, 20143, 20144, 20145, 20146, 20147, 20148, 20149, 20151, 20152, 20153, 20154, 20155, 20156, 20157, 20158, 20159, 20161 i 20162
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard Hora Central Europea UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	02
Identificador ISTAT	015146
Codi del cadastre d'Itàlia	F205
Altres
Agermanament amb	Medan Montreal Sofia ../... 30+
Lloc web	comune.milano.it

Milà (Milan en llombard, [miˈlãː], Milano en italià, [miˈlaːno]) és una ciutat italiana, la més important i poblada del nord d'Itàlia. És la capital de la regió de la Llombardia i de la ciutat metropolitana homònima, centre d'una de les àrees metropolitanes més poblades d'Europa, a més de ser el segon municipi més poblat del país, després de Roma. Té una importància económica a nivell nacional, regional i europeu i és conegut com la capital financera i econòmica del país.

Geografia

El Duomo

Milà està a la secció nord-occidental de la Vall del Po, aproximadament a mig camí entre el riu Po al sud i els peus dels Alps amb els grans llacs (llac Como, llac Maggiore, llac Lugano) al nord, el riu Ticino a l'oest i el riu Adda a l'est. El terreny de la ciutat és pla, el punt més alt és a 122m sobre el nivell del mar.

Clima

Un dia de boira al centre de Milà.

Milà té un clima subtropical humit, (Cfa), segons la Classificació de Köppen, o un clima temperat continental segons la Classificació climàtica de Trewartha (Do). Destaquen els hiverns boirosos.

El mes de gener la temperatura mitjana és de 2,5 °C (màximes de 6 i mínimes de -1 °C) i el de juliol de 23,5 °C (màximes de 29 i mínimes de 18 °C). La pluviometria mitjana és de 1017 litres i no presenta un dèficit acusat als mesos d'estiu (67 litres al juliol i 89 litres l'agost).

Història

Època cèltica

Milà va ser fundada cap a l'any 590 a.C., per una tribu celta pertanyent al grup dels Insubres, pertanyent també a la cultura Golasecca. El nom original, que ens arriba per autors llatins amb el nom de Mediolanum (Tàcit i Plini el Vell) o Mediolanium (Titus Livi) i per d'altres grecs com Μεδιόλανον (Polibi, Plutarc i Dió Cassi) o com Μεδιολάνιον (Estrabó), apareix en un antiga inscripció celta com a Meśiolan (on probablement la ś representa el so /d/).

En base als descobriments arqueològics, l'oppidum celta de Milà devia tenir la mateixa ubicació i extensió que l'assentament de Golasecchia, que era més antic, però no s'han mai trobat construccions defensives urbanes, cosa que pot explicacar l'atribució de la definició de poble donada per Polibi i Estrabó. S'estima la superfície de l'assentament gal a unes dotze hectàrees, ocupant la zona on avui hi ha la piazza San Sepolcro.

Època Romana

Després d'haver sigut el poble més important dels celtes de l'Insubria, Milà va ser conquerida pels romans l'any 222 aC. després d'un llarg setge comandat pels cònsols Cneu Corneli Escipió Calvus i Marc Claudi Marcel. La conquesta es va veure interrompuda per l'entrada a la península italiana d'Hanníbal, que es va aliar amb la població celta. No seria fins als primers anys del segle II aC. que els Insubres i els Bois es van sotmetre definitivament a la dominació romana.

A causa de la posició estratègica de rereguarda, Milà va tenir una importància estratègica militar per a les campanyes de Cèsar durant la conquesta de la Gàl·lia. En els anys a partir del 58 aC al 50 aC Milà es va convertir en el centre més important de la província de la Gàl·lia Cisalpina i, arran del seu desenvolupament econòmic, l'any 49 aC, Cèsar otorgaria a la ciutat el títol de municipium.

Maqueta de fusta conservada al museu arqueològic de Milà, que mostra una reconstrucció de la Mediolanum romana

Tàcit la descrivira com «firmissima Transpadanae regionis municipia». Sota els romans va continuar guanyant importància. Hi van néixer els emperadors romans Didi Julià i Septimi Geta. Juli Cèsar conqueriria la Gran Bretanya amb soldats principalment vinguts de Mediolanum, pel qual la creixent importància militar va ser acompanyada també d'un creixent reconeixement polític. En el moment de la subdivisió de l'imperi romà per Dioclecià l'any 286, Milà esdevingué, juntament amb Trèveris, la capital de l'Imperi Romà d'Occident.

El 303, l'emperador Maximià hi va establir la seva residència imperial permanent (abans havia estat la residència temporal d'algun emperador), i allà hi fou enterrat. L'any 381, Gracià desplaça oficialment la cort imperial d'Augusta dels Trèvers a Mediolanum; això durarà fins al 404, any en què Honori es va traslladar a Ravenna.

Constantí faria un acord l'any 313 a Milà amb Licini per permetre a tots els ciutadans de l'imperi, per tant, també als cristians, la llibertat de practicar les seves creences gràcies a la promulgació de l'Edicte de Milà (també anomenat Edicte de Constant�). Immediatament despr�s es van comen�ar a construir nombroses bas�liques paleocristianes a la ciutat. Ausoni escriur� sobre el Mediolanum dels anys 380-390:

�A Mediolanum tot �s digne d'admiraci�, hi ha una gran riquesa i hi ha nombroses cases nobles. La poblaci� �s d'una gran capacitat, eloq��ncia i afabilitat. La ciutat ha crescut i est� envoltada per un doble cercle de muralles. Hi ha el circ, on la gent gaudeix dels espectacles, el teatre amb graons en forma de falca, els temples, la fortalesa del palau imperial, la ceca, el barri que pren el nom de les termes herc�lies. Els patis amb columnates estan adornats amb est�tues de marbre, els murs estan envoltats per un mur de terraplens fortificats. Els edificis s�n els uns m�s imponents que els altres, com si fossin rivals, i ni tan sols la comparaci� amb Roma en disminueix la grandesa�.

En el per�ode del bisbe Ambr�s i de l'emperador Teodosi I, que van declarar el cristianisme l'�nica religi� de l'imperi amb l'Edicte de Tessal�nica, Mil� va ser el centre m�s influent de l'Esgl�sia occidental. L'antic Mediolanum estava defensat per una muralla amb torres i quatre fortificacions, el Castrum Vetus, el Castrum Portae Novae, l'Arx Romana i el Castrum Portae Jovis. Les muralles romanes de Mil�, aix� com les portes antigues de la ciutat van ser destru�des durant el setge de Mil� de 1162 per Frederic Barba-roja, que despr�s van ser substitu�des per les muralles medievals.

Edat Mitjana

Alta edat mitjana

Invasions barb�riques

La ciutat va romandre com a capital de la prov�ncia de la G�l�lia Transpadana (l'actual Lig�ria) i resid�ncia del vicari d'It�lia. Mil� va seguir despr�s els esdeveniments de la decad�ncia de l'Imperi Rom�. L'any 402 dC, despr�s d'un llarg setge, la ciutat va repel�lir els visigots manats pel rei Alaric: despr�s d'aquests fets, l'emperador Honori va decidir de traslladar la seu de la capital de l'imperi de Mil� a Ravenna. El 452 va ser ocupada i saquejada per �tila. La desintegraci� de la societat tardoantiga i la conseg�ent caiguda de l'Imperi Rom� d'Occident va ser contrapesada pel primer assentament a Mil� d'un poble germ�nic: el dels H�ruls d'Odoacre. El 476, Odoacre hi va establir la seva resid�ncia.

L'any 493, en aquest context, els gots dirigits per Teodoric van derrotar a Odoacre, que poc abans havia deposat l'�ltim emperador rom� d'Occident, R�mul August, posant fi a la hist�ria de la civilitzaci� romana en aquesta part d'Europa. Tanmateix, la situaci� pol�tica i militar cada cop m�s prec�ria va causar a la ciutat diversos problemes i Mil� va patir una primera destrucci� l'any 539, any en qu� l'emperador rom� d'Orient Justini� I, decidit a reconquerir els territoris imperials d'Occident, va atacar el rei g�tic Te�dat, enviant els generals Belisari i Nars�s a It�lia al comandament de les seves tropes, iniciant la Guerra G�tica.

L'any 539, per culpa de desacords i barelles entre els dos generals, Mil� es va trobar a merc� dels gots del rei Uraia, que van incendiar la ciutat i massacrar la poblaci�. Els gots van ser responsables de la destrucci� de les est�tues de marbre i dels grans edificis de la Mil� romana, tant edificis civils com temples, fins a les grans i riques vil�les dels patricis, que van ser sistem�ticament destrossades i finalment incendiades juntament amb tota la ciutat. Aleshores Mil� va ser reconquerida (el 559) per Nars�s, i reconstru�da per aquest �ltim. Durant el breu per�ode bizant�, Mil� podia haver estat elevada a la capital de la di�cesi italiana (Nord d'It�lia), encara que no hi hagi proves documentals certes d'aquest fet.

Al segle vi, amb l'entrada dels longobards a la vall del Po, Mil� va patir saquejos i espolis, que van durar diverses d�cades, als quals va seguir un primer per�ode de renaixement. La capital del domini longobard era a prop de Pavia, per� Mil� tamb� va exercir aquesta funci� durant un breu per�ode sota els regnats d'Agilulf i Teodelinda i el seu fill Adaloald, des del 604 fins al 626 cap al 626. El regne longobard va acabar l'any 774 amb la conquesta de la capital del regne, Pavia per Carlemany, el qual, fent presoner l'�ltim rei Desideri i la seva dona, es va proclamar Gratia Dei rex Francorum et Longobardorum i m�s tard, l'any 800, Carlemany va ser coronat a Roma per Lle� III primer com a emperador del Sacre Imperi Romanogerm�nic.

La comuna

La import�ncia de Mil� es va confirmar quan va esdevenir la seu d'un comte imperial i d'un bisbe. Amb la deposici� de Carles el Gras (887), l'autoritat del govern central carolingi va cessar i van ser els comtes i bisbes locals que van exercir el poder local de facto: la ciutat va evolucionar cap a un municipi lliure, estenent progressivament la seva influ�ncia a gran part de la Llombardia al segle xi. En particular, es va establir el municipi modern l'any 1117: en aquell any es va testimoniar per primera vegada l'activitat dels c�nsols de Mil�.

La Batalla de Legnano, del pintor Amos Cassioli

L'augment de la import�ncia de la ciutat i que tenia una independ�ncia de facto van provocar una inevitable lluita pel poder amb el Sacre Imperi Romanogerm�nic, el qual reclamava la sobirania. Durant aquesta �poca de lluites, la ciutat va quedar gaireb� destru�da l'abril de 1162 per l'emperador Frederic Barba-roja, per� va ren�ixer despr�s de la vict�ria de la Lliga Llombarda a la batalla de Legnano del 29 de maig de 1176. Mentrestant, Mil� havia optat per governar-se a trav�s dels c�nsols. Tanmateix, tamb� per q�estions de disc�rdia interna, al pas de segle xii al segle xiii es va produir una transici� al r�gim de podest�s, que eren cridats i venien des d'altres ciutats del nord d'It�lia (com Brescia, Lodi, Piacenza, Bolonya, Como, Vercelli, B�rgam, M�ntua, G�nova, Parma, Ven�cia, M�dena, Cremona, Pavia, Reggio de l'Emilia i Forl�) amb l'esperan�a que fossin imparcials a l'hora de governar. La proced�ncia d'aquests podest�s, per tant, cobrien gran part del nord d'It�lia, mentre que la ciutat m�s llunyana de la qual va ser cridat un podest� a Mil� sembla ser Forl�.

Baixa edat mitjana

Senyoriu de Mil�

Article principal: Senyoriu de Mil�

A la baixa edat mitjana Mil� va ser l'escenari d'una lluita de les fam�lies nobles Della Torre (tamb� coneguts com Torriani) i Visconti pel control de la ciutat, lluita que guanyarien els Visconti, i m�s tard el poder passaria a la fam�lia Sforza cap a mitjans del segle XV, un cop comen�at el Renaixement.

Article principal: Torriani

El 1197, s'hi va establir el poder de la fam�lia Torriani o Della Torre. El 1226, Mil� va restablir la lliga Llombarda i va encap�alar la lluita contra l'emperador Frederic II; aquest va assetjar Mil� el 1239, per� no la va poder ocupar i el partit g�elf va triomfar el 1240, i poc despr�s Pag� II Torriani era aclamat capit� del poble. Els Torriani van regir la ciutat i Napole� Torriani fou reconegut per l'emperador Rodolf el 1275.

Senyoria dels Visconti

Article principal: Visconti

El 1277, la fam�lia dels Visconti, encap�alada per l'arquebisbe de la ciutat Ot� Visconti, va assolir el poder de facto i el 1287 va fer que el seu nebot Mateu I Visconti la nomen�s capital del poble; l'emperador Adolf de Nassau el va nomenar vicari imperial el 1294. El 1302 una revoluci� va restaurar els Torriani, per� amb ajut imperial Mateu I Visconti va recuperar el poder el 1311. Despr�s d'anys de lluita interna, Bernabeu i Gale�s es van repartir els dominis; despr�s de la mort de Mateu II (1355) i Gale�s (1378), Bernabeu va quedar com a vicari i senyor �nic, per� el 1385 fou destitu�t pel seu nebot Joan Gale�s Visconti.

El ducat de Mil� i els dominis dels Visconti (marcats en verd) a principis del segle XV, en l'apogeu del seu poder, durant el regnat del duc Joan Gale�s Visconti.

El 1349, quan va pujar al govern Joan Visconti, Mil� dominava les ciuats Valtellina, Como, Lugano, Brescia, B�rgam, la Val Comica, Cremona, Crema, Lodi, Novara, Vercelli, Alba, Asti, Alessandria, Tortona, Piacenza, Parma, Novi i Pontremoli. A m�s, va adquirir Pavia, Bol�nia i G�nova i fou reconegut vicari imperial. El senyoriu dels Visconti, que esdevindr� un ducat l'any 1396, va menar una pol�tica expansionista brillant, i Mil� es va convertir en la capital d'un gran estat, poder�s i ric. Com que els Visconti tamb� volien deixar s�mbols per la ciutat per establir el seu paper hegem�nic, Joan Gale�s Visconti va manar construir una catedral que rivalitz�s amb les m�s grans d'Europa: comen�ava aix� el 1386 la construcci� de l'edifici que ha esdevingut el m�s conegut de la ciutat.

L'economia de la ciutat havia anat creixent: al segle xiii Mil� era una de les poques ciutats europees amb m�s de cent mil habitants, l'artesania estava en ple desenvolupament, sobretot per a la metal�l�rgia, que va ser tan important que molts carrers del centre hist�ric tenen noms com via Spadari (carrer dels espadatxins), que indiquen les especialitats de les botigues artesanes de l'�poca establertes en aquests carrers. La ind�stria t�xtil, l'agricultura i la ramaderia florien i el tr�nsit de mercaderies era intens, tamb� gr�cies a la construcci� del Naviglio Grande, un canal navegable que servia per al transport aix� com per irrigar els camps dels afores.

Ducat de Mil� (Visconti) i proclamaci� de la rep�blica

Vegeu tamb�: Rep�blica Ambrosiana

A la seva mort, Joan Gale�s va repartir els seus dominis entre els dos fills Joan Maria i Felip Maria, per� Joan mor assassinat el 1412, i Felip va quedar com �nic duc. Ell i el seu general, Francesc Carmagnola, von reprendre la pol�tica expansionista dels Visconti, i van recuperar part de les ciutats que s'havien perdut als darrers anys. El 1425, la Rep�blica de Flor�ncia i la de Ven�cia es van unir en una guerra contra el ducat de Mil� per contenir el seu poder i expansi� territorial, comen�ant aix� les Guerres de Llombardia, guerres que guanyaria la coalici� veneto-florentina, que va imposar un tracta de pau (1428) en qu� els milanesos van haver de cedir les ciutats importants llombardes de B�rgam i Brescia als venecians. Amb el capit� Francesc Sforza va intentar recuperar aquests dominis perduts, per� fou derrotat i va haver de renunciar a les adquisicions venecianes definitivament el 1441. A la seva mort, es va produir un buit de poder, i un grup de poderosos milanesos van proclamar la Rep�blica Ambrosiana, governada per 24 capitans, que duraria nom�s tres anys.

Edat moderna

Ducat de Mil� sota Francesc Sforza

El capit� Francesc Sforza, aprofitant el caos del per�ode republic� i despr�s de guanyar la guerra de successi� va prendre el poder el 1450 i es va proclamar duc de Mil�. El seu fill Gale�s Maria fou assassinat el 1476 i el poder va passar al seu fill menor, Joan Gale�s, sota reg�ncia del seu oncle Llu�s el Moro que el 1494, amb la mort del Joan, es va proclamar �nic duc de Mil�. El 1499, en el context de les guerres italianes, l'ex�rcit del rei de fran�a Llu�s XII, comandat pel militar Gian Giacomo Trivulzio, va entrar a It�lia i enva�r el ducat, va reeixir a fer fora Llu�s el Moro. En els anys seg�ents es va desenvolupar una lluita pel domini sobre Mil� entre Fran�a i els Habsburg.

El 1505, l'emperador Carles va reclamar a Fran�a la possessi� del ducat, i encara que en foren expulsats el 1512 per la lliga Santa i establert com a duc Maximili�, fill de Llu�s el Moro, els francesos van tornar el 1515. El 1521, l'emperador Carles V va conquerir definitivament el ducat amb la batalla de Pavia i va restaurar els seus aliats, els Sforza en la persona de Francesc II, per� com que va morir el 1535 sense fills, Carles V va declarar el ducat possessi� imperial, i el 1540 el va cedir al seu fill Felip I de Mil� (despr�s Felip II d'Espanya). Els reis d'Espanya desde aleshores foren ducs de Mil�, que fou administrada per lloctinents, i coneguda per Milanesat.

Milanesat espanyol

Mapa de Mil� de l'any 1573, durant el regnat de Felip II d'Espanya

Amb la divisi� de l'imperi dels Habsburg despr�s de l'abdicaci� de Carles V, el ducat de Mil� va passar a mans de Felip II de Castella. Va comen�ar llavors un per�ode de cent cinquanta anys de dominaci� espanyola. Durant aquests anys es va produir un control ideol�gic i fiscal for�a opressiu per part dels governadors espanyols.

Hi va haver una reactivaci� de l'economia fins a la primeria del segle xvi, tamb� a conseq��ncia del final d'un llarg per�ode de turbul�ncies. Despr�s el prestigi i la influ�ncia del clergat milan�s va cr�ixer, sobretot gr�cies a les figures preeminents de Carles Borromeo, arquebisbe des de 1565 fins a 1584, i de Federico Borromeo, arquebisbe de 1595 a 1631. En canvi, hi va haver una profunda crisi demogr�fica i econ�mica cap al 1630 per una epid�mia de pesta (la mateixa descrita per Alessandro Manzoni a la novel�la I promessi sposi) i l'arribada de l'ex�rcit alemany. Despr�s es va produir un estancament fiscal que encaixaven en una situaci� de depressi� econ�mica que va tocar tota la pen�nsula italiana fins a mitjan segle xviii.

El governador espanyol de la ciutat, Ferrante Gonzaga, va fer construir les anomenades muralles espanyoles, un conjunt de noves fortificacions modernes, entre l'any 1548 i 1562, ordenades tamb� per l'emperador del Sacre Imperi Germ�nic Carles V d'Habsburg.Van substituir les muralles medievals, que havien esdevinguts obsoletes a causa de la invenci� de la p�lvora. Al llur torn van ser enderrocades a partir de 1889, en el marc Pla Beruto, el primer pla de direcci� urban�stica modern. La cintura de bastions, esdevinguts in�tils, formava un fre a l'expansi� i una barrera amb els nous barris industrials que havien crescut al segle xix. Van ser transformats en amples bulevards amb molt d'espai per als vianants.Nom�s uns quants trams de les muralles han sobreviscut fins al segle xxi.

A principis del segle xviii, ddurant la crisi success�ria al Regne d'Espanya, l'any 1706, durant la guerra de Successi� Espanyola, Mil� va ser ocupada per Eugeni de Savoia, membre de la fam�lia Savoia-Soissons al servei de l'ex�rcit del Sacre Imperi Romanogerm�nic, i la ciutat va passar al domini austr�ac, l'annexi� va ser formalitzat pel Tractat de Rastadt el 1714.

Edat contempor�nia

Per�ode napole�nic

L'imperi austr�ac va dominar Mil� fins al 9 de maig de 1796, quan l'arxiduc Ferran d'�ustria- Este va abandonar la ciutat per mor de la campanya d'It�lia condu�da per Napole� Bonaparte. Del 1796 al 1797, Mil� va ser la capital de la Rep�blica Transpadana, del 1797 al 1802 seria la seu del govern de la Rep�blica Cisalpina, del 1802 al 1805 capital de la Rep�blica Italiana napole�nica i del 1805 al 1814 seu del govern del Regne d'It�lia napoleonic.

L'arribada de Napole� Bonaparte va provocar una onada d'entusiasme entre els milanesos que hi van veure la possibilitat de realitzar els ideals revolucionaris francesos, molt desitjats en algunes capes de la poblaci� i contraposat al model conservador dels austr�acs. L'ex�rcit franc�s va entrar a Mil� el 15 de maig i, despr�s d'aproximadament un any d'aldarulls d'inspiraci� jacobina, s'establiria la rep�blica germana de la Rep�blica Cisalpina el 1797. La nova rep�blica no va tenir una exist�ncia f�cil, ja que un cop Napole� se'n va anar, Mil� va tornar a caure en el jacobinisme, per aix� la ciutat no va poder oposar cap resist�ncia al retorn de les tropes austr�aques el 1799, que van emprendre una dur�ssima repressi� contra els civils. Despr�s del nomenament de Napole� com a primer c�nsol, gr�cies a la vict�ria a la batalla de Marengo, la ciutat esdev� la capital del Regne d'It�lia napole�nic.

Del Regne Llombarv�net a la segona guerra mundial

Episodi dels cinc dies de Mil�, en un quadre de Baldasare Verazzi

Amb la caiguda de Napole� Bonaparte, el Congr�s de Viena (1815) va tornar Mil� sota el domini austr�ac, ja no com a ducat, sin� com a capital del nou Regne Llombardv�net, regne que comprenia els territoris italians controlats per l'imperi dels Habsburg.

El descontent entre la societat era molt dif�s, els milanesos veien els austr�acs i el seu ex�rcit com una for�a d'ocupaci�. Durant els seg�ents anys, a la ciutat i en diferents llocs d'It�lia eren comunes les revoltes i abalots de car�cter liberal i patri�tic en contra de la polic�a austr�aca. El 1848, seguint l'exemple de les revoltes populars a molts pa�sos d'Europa, hi va esclatar una revolta coneguda com els Cinc Dies de Mil�: de 18 a 22 de mar�, els milanesos es van aixecar en armes contra la guarnici� militar austr�aca i contra el general Josef Radetzky, governador del Llombarv�net, que van expulsar-los de la ciutat. Despr�s d'un �xit inicial per part dels sublevats, l'any seg�ent l'ex�rcit austr�ac comandat per Radetzky reentrar�a a la ciutat i reestableix l'ordre prerevolucionari. El 1859, durant la segona guerra d'independ�ncia italiana, Mil� i la Llombardia (excepte M�ntua) passarien a formar part del Regne de Sardenya, que m�s tard es convertir�a en el Regne d'It�lia.

El 1883 es va fundar a Mil� la Central Santa Radegonda, la primera central el�ctrica d'Europa i segona del m�n, despr�s de la de Nova York. La construcci�, guiada per Giuseppe Colombo, �s recordada amb una columna conmemorativa del carrer hom�nim en una placa posada m�s tard per Luigi Dadda.

Cap al final del segle xix comen�ament del segle xx, Mil� va experimentar un desenvolupament industrial i del sector terciari extraordinari, i va esdevenir el centre econ�mic d'It�lia. Va ser el lloc de l'Exposici� Universal de 1906, que va celebrar l'obertura del t�nel sota el pas del Simplon. L'esfor� b�l�lic durant la Primera Guerra Mundial va veure un fort desenvolupament de la ind�stria, no nom�s de la ind�stria pesant, aix� va portar dificultats en la posterior reconversi� de la postguerra. Tot aix� es va unir aix� amb la decepci� de les expectatives de major benestar i democr�cia per la vict�ria a la primera guerra mundial, propagades per la propaganda d'allistament. Aquestes tensions socials van donar lloc al que els historiadors anomenen el bienni roig (il bienio rosso), en reacci� contra aquests desordres el recentment creat moviment feixista trobaria una excusa per justificar les seves accions.

A principi del segle xx, Mil� era, per la composici� social, una ciutat amb una forta connotaci� socialista: Filippo Turati, que hi havia fundat la Lliga Socialista Milanesa el 1889, va estar entre els fundadors, el 1892 del Partit Socialista Itali�. L'�rgan del partit, el diari Avanti!, va tenir la seu a Mil� a partir de 1911 i Benito Mussolini en va ser un dels directors (1913-1914). Els dos �ltims alcaldes de Mil� escollits democr�ticament van ser socialistes, Emilio Caldara el 1914 i Angelo Filipetti el 1920.

Mil� despr�s d'un bombardeig l'any 1943, al fons, per sobre de les runes, es pot veure l'agulla del Duomo

Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial van venir carregats de tensions socials que van culminar amb el ja mencionat bienni roig, dos anys amb recurrents enfrontaments violents entre moviments anarquistes, obrers i comunistes i el naixent moviment feixista, del qual Mil� va ser el bressol. Els Fasci italiani di combattimento s'hi van fundar el 23 de mar� de 1919 a la sala del Circolo dell'Alleanza Industriale de la pla�a de San Sepolcro. El 12 d'abril de 1928 s'hi va perpetrar un atac terrorista en contra de l'aleshores rei d'It�lia V�ctor Manuel III, durant una cerimonia d'inauguraci� de la Fiera Campionaria. Una explosi� va deixar vint assistents morts i quranta ferits.

Partisans desfilant a la pla�a del Duomo, dies despr�s de l'alliberament de la ciutat

Durant la segona guerra mundial, Mil� patir�a un dels bombardeigs aeris m�s greus de la hist�ria d''It�lia. L'agost de 1943, en el transcurs d'una setmana, va patir nombrosos atacs aeris, que van destruir un ter� de la superf�cie constru�da i van afectar la meitat dels edificis, deixant 150.000 persones sense llar. Els avions llan�aven les bombes des d'altituds molt elevades, impactant a l'atzar edificis del centre hist�ric. Alguns dels edificis hist�rics afectats van ser El Teatro alla Scala, el Palazzo Marino, la Rinascente, la seu del Corriere della Sera, a m�s de les f�briques de Pirelli i Alfa Romeo entre d'altres. La catedral es va salvar malgrat l'esfondrament de desenes d'est�tues. Tamb� es van veure afectats el Castell Sforzesco, l'esgl�sia de Santa Maria delle Grazie, el Palau Reial, la Pinacoteca Ambrosiana i l'hospital Fatebenefratelli.

El 29 d'abril de 1945 es van exposar a Piazzale Loreto els cossos de divuit jerarques feixistes morts, incloent-hi el del mateix Mussolini. Els jerarques havien estat afusellats per un grup de partisans liderats per Walter Audisio la tarda del 28 d'abril. Un batibull de milanesos va comen�ar a trepitjar, colpejar i a escopir els cossos. Els bombers i d'alguns partisans van haver d'intervenir per a apartar els cad�vers de la ira de la gentada, i aquestos van penjar cap per avall els cossos del sostre d'una benzinera de la pla�a.

De la postguerra al nou mil�lenni

Ciutat emblema de la Resist�ncia (25 d'abril, dia de l'alliberament nacional, commemora la insurrecci� general partisana del 25 d'abril de 1945 que va portar a l'alliberament de Mil�) va ser, despr�s de la Segona Guerra Mundial, despr�s del naixement de la Rep�blica Italiana (1946), un dels motors de la reconstrucci� industrial i cultural de l'It�lia de postb�lica.

A Mil� es van haver uns dels m�s grans enfrontaments de l'�poca del Sessantaotto itali�, per�ode d'enfrontaments pol�tics i social que van dur a una s�rie d'atemptats greus, com el del 12 de desembre de 1969 amb la massacre de Piazza Fontana. Durant l'�ltim quart de segle, la ciutat va ser al centre de la pol�tica italiana: amb l'ascens al poder de la classe dirigent milanesa del Partit Socialista Itali� (encap�alat per Bettino Craxi, entrant al govern nacional, despr�s amb l'esc�ndol de Tangentopoli) i m�s tard amb l'ascens del milan�s Silvio Berlusconi, liderant una coalici� de centredreta.

Mil� �s avui un important centre comercial i industrial internacional, aix� com el major centre itali� a nivell de serveis, del sector terciari, de finances, de moda, d'editorials i sobretot d'ind�stria. Tamb� �s la seu de la Borsa Italiana (a la Piazza degli Affari), un dels centres financers m�s importants d'Europa, aix� com la seu administrativa de desenes de multinacionals. �s un dels principals centres universitaris, editorials i televisius d'Europa. La Fiera di Milano, un centre d'exposicions t� l'�rea d'exposici� m�s gran d'Europa. Despr�s de l'enc�rrec oficial del Bureau international des Expositions, el 31 de mar� de 2008 i de l'1 de maig al 31 d'octubre de 2015 la ciutat va acollir l'Expo 2015, sobre el tema de l'alimentaci�. El Globalization and World Cities Study Group de la Universitat de Loughborough, l'any 2004 va classificar com a incipient global city, juntament amb Amsterdam, Boston, Chicago, Madrid, Moscou i Toronto. El 2016 va guanyar el premi europeu per a les ciutats accessibles.

Vista urban�stica de Mil�, vista desde la seva Catedral

Llistes de governantVegeu:fe

• Llista de comtes, senyors i ducs de Mil�.
• Llista de governadors espanyols i austr�acs del Milanesat.

Cronologia

• 382: la cort imperial s'instal�la a Mil� fins al 404.
• 539: Mil� �s presa pels ostrogots.
• 1277: Ottone Visconti dirigeix Mil�.
• 1295: Mateo Visconti agafa el poder a Mil�.
• 1386: construcci� del Duomo de Mil�.
• 1447: fi de la dominaci� de la dinastia Visconti a Mil�.
• 1450: Francesco Sforza esdev� duc de Mil�.
• 1848: com nombroses ciutats europees, Mil� es revolta.
• 1923: fundaci� de la Universitat de Mil�.

Arquebisbat i capitalitat

L'�pera La Scala

Article principal: Arquebisbat de Mil�

Mil� �s seu episcopal. Un dels bisbes de Mil� fou Sant Ambr�s, patr� de la ciutat. Precisament del 293 al 402 dC, en temps de sant Ambr�s i de l'emperador Teodosi I, la ciutat fou la capital de l'Imperi Rom� d'Occident.

Monuments i museus

La bas�lica de Sant Lloren� a l'hivern

El nucli de Mil� al 1158, durant el setge de Frederic Barba-roja

• El Duomo (la catedral).
• La bas�lica de Sant'Ambrogio.
• El castell dels Sforza, amb la Raccolte extraeuropee del Castello Sforzesco
• L'�pera La Scala.
• Les galeries Vittorio Emanuele II.
• L'esgl�sia de Santa Maria delle Grazie, on es pot admirar El sant Sopar, obra de Leonardo da Vinci, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
• La pinacoteca de Brera.
• La pinacoteca i la Biblioteca Ambrosiana.
• L'esgl�sia de Sant'Alessandro
• Museu del Novecento

Transports

Mil� disposa de l'aeroport de Mil�-Malpensa, situat a Varese i l'aeroport de Mil�-Linate. El metro de Mil� disposa de tres l�nies anomenades M1, M2 i M3. Tamb� disposa de diverses l�nies de tramvia. �s tamb� un important enlla� ferroviari i de comunicacions en general. A Mil� conflueixen moltes vies de comunicaci� d'import�ncia regional, nacional i internacional: est� connectada amb Tor�, amb G�nova, amb l'eix de l'Em�lia-Romanya, l'eix Brescia-V�neto, B�rgam i les anomenades Valli Orobiche, les vies alpines de la Valtellina (Val Venosta, Engadina i altes valls del Rin), del cant� su�s del Ticino (San Bernardino, Lucomagno i Sant Gotard) i del pas del Sempione o Simplon. Aquesta situaci� seva ha estat, juntament amb la fertilitat del territori, el factor principal de la seva hist�ria i del seu paper dins d'It�lia i els pa�sos transalpins.

Gastronomia

• risotto alla milanese (arr�s a la milanesa)
• risotto allo zafferano (arr�s amb safr�)
• cotoletta alla milanese (costella a la milanesa)
• osso buco (estofat de moll de l'os)
• panettone (pa de pessic de Nadal)

Personalitats milaneses

Categoria principal: milanesos

• Sant Agustí
• Alboí
• Sant Ambròs
• Michelangelo Antonioni
• Giorgio Armani
• Bernabé apòstol
• Beatriu d'Este
• Teresa Berganza
• Eugeni de Beauharnais
• Benedicta Boccoli, actriu
• Luigi Broglio, violoncel·lista
• Antonio Canova
• Carlo Biotti
• Umberto Boccioni
• Arrigo Boito
• Mike Bongiorno
• Bramante (Donato di Pascuccio di Antonio)
• Maria Callas
• Caravaggio (Michelangelo Merisi)
• Sant Carles Borromeo
• Carlo Carrà
• Giuseppe Castiglione
• Adriano Celentano
• Paolo Cognetti
• Lu Colombo, cantant
• Giorgio De Chirico
• Dioclecià
• Diana Est, cantant
• Filarete (Antonio Averulino)
• Dario Fo
• Lucio Fontana
• Ignazio Gardella
• Randa Ghazy
• Riccardo Giacconi
• Gualtiero Galmanini
• Leonardo da Vinci
• Licini I
• Lluís el Moro
• Ernesto Teodoro Moneta
• Eugenio Montale
• Indro Montanelli
• Mario Monti
• Alessandro Manzoni
• Filippo Tommaso Marinetti
• Carlo Maria Martini
• Pietro Mascagni
• Maximià
• Valentino Mazzola
• Giuseppe Meazza
• Cesare Merzagora
• Bruno Munari
• Benito Mussolini
• Riccardo Muti
• Giulio Natta
• Amedeo Natoli
• Gianluigi Nuzzi
• Francesco Petrarca
• Salvatore Quasimodo
• Aldo Rossi
• Giovanni Schiaparelli
• Mario Sironi
• Stendhal
• Filippo De Pisis
• Victor de Sabata
• Ardito Desio
• Teodosi I el Gran
• Arturo Toscanini
• Pau VI
• Giorgio Strehler
• Renata Tebaldi
• Giuseppe Verdi
• Bernabé Visconti
• Felip Maria Visconti
• Joan Galeàs Visconti
• Mateu I Visconti
• Otó Visconti
• Elisabetta Viviani
• Maria Caterina Rosalbina Caradori-Allan (soprano)
• Ferruccio Burco (director d'orquestra)
• Una Chi, escriptora i traductora

Vegeu també

• Associazione Calcio Milan
• Internazionale Milano Football Club
• Catedral de Milà
• Arquitectura longobarda

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament