Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500. L'esdeveniment més important del segle és la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, episodi que marca el pas de l'edat antiga a l'edat mitjana i que suposa un canvi de fronteres pol�tiques a tot l'hemisferi oriental, aix� com una forta crisi demogr�fica, econ�mica i cultural.

Mapa de l'Imperi Rom� a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Pol�tica

La crisi de l'Imperi Rom� que s'havia gestat al segle IV esclata amb tota la for�a durant aquest segle. Les amenaces exteriors es multipliquen mentre internament es produeixen conjures pol�tiques i crisi econ�mica. Els visigots, forts a terres hisp�niques amb el regne visigot de Toledo i un territori catal� m�s o menys aut�nom, assetgen i saquegen Roma el 410 condu�ts per Alaric I. S'arriba a un pacte de no-agressi� per� aquesta situaci� de feblesa �s aprofitada pels sueus i els alans, que enva�xen la G�l�lia. Les legions romanes es concentren en mantenir el control d'aquesta regi�, de gran import�ncia estrat�gica, i abandonen gaireb� completament les fortaleses brit�niques. Aleshores els anglosaxons s'instal�len, ocupant el buit de poder a les illes, sense que algunes campanyes romanes espor�diques puguin impedir-ho.

El 439 els v�ndals conquereixen Cartago, clau perqu� era el centre principal de cereals de l'Imperi. Els romans comencen una guerra de reconquesta, per� no poden concentrar totes les seves forces a l'�frica, ja que els huns d'�tila ataquen per l'est. La Batalla dels Camps Catal�unics, on germ�nics i romans s'alien enfront aquest nou invasor i la mediaci� del Papa Lle� I el 452, aconsegueixen aturar-los temporalment, per� a costa d'ensorrar les diverses fronteres imperials. El 476 R�mul Aug�stul, l'�ltim emperador rom�, �s for�at a abdicar i Odoacre, un b�rbar, ocupa el seu lloc (posteriorment Teodoric el Gran). Clodoveu I unifica la G�l�lia i funda la dinastia merov�ngia.

A l'�mbit xin�s regna tamb� el caos, dins el per�ode conegut com de les Dinasties Meridionals i Septentrionals, una �poca de guerres civils que va coincidir amb esplendor cultural i religiosa. Els heftalites envaeixen l'�ndia i els �vars de Pann�nia, Mong�lia.

Es comencen a habitar dues zones illenques: Madagascar i Hawaii. Tamb� per primer cop es tenen not�cies de pobles amaz�nics, els Marajoara.

Economia i societat

Les invasions b�rbares van suposar un canvi important en l'economia europea. D'una banda va produir-se el saqueig de nombroses viles i l'abandonament de camps i pastures per� d'altra banda va afavorir la introducci� de conreus orientals com el s�gol, l'espelta i el ll�pol, aix� com el perfeccionament de l'arada. Aquestes millores t�cniques no eviten els per�odes de fam que es van succeir durant el segle v a causa de les guerres arreu del territori rom�. La interrupci� de les importacions d'aliment per aquests conflictes (per exemple la caiguda de Cartago o la negativa dels grangers tracis a enviar tribut) es va sumar als camps incendiats o abandonats d'Hisp�nia i It�lia. Una epid�mia d'escarlatina causa una mortaldat afegida cap a mitjan segle.

S'intenta compensar aquest declivi amb l'augment d'impostos per adquirir nous productes, fet que causa revoltes i descontentament popular. L'ex�rcit consumeix cada cop m�s recursos d'un imperi en fallida, on els generals i els governadors provincials aprofiten la situaci� de descontrol per enriquir-se.

El volc� d'Ilopango fa erupci� i arrasa les ciutats maies de El Salvador. Pels mateixos anys es funda Chich�n Itz�, una poblaci� maia que assoleix ben aviat una poblaci� estable i actua com a pol d'atracci� religi�s i econ�mic.

Invencions i descobriments

Es va produir la invenci� de l'estrep a la Xina, que permet dominar millor el cavall. Tamb� a territori xin�s va escriure l'astr�nom Zu Chongzhi, el qual amb els seus c�lculs va permetre una millor predicci� del moviment dels astres. A l'�ndia es va publicar un llibre similar, l'Aryabhatiya. Els seus c�lculs eren molt menys precisos per� destaca per usar plenament el sistema decimal per primer cop. Es va crear tamb� l'alfabet armeni.

Art, cultura i pensament

El cristianisme va ampliar la seva influ�ncia, amb la conversi� de molts governants i l'augment dels monestirs. Les divisions internes, heretgies i relacions amb el paganisme politeista cada cop m�s perseguit, per�, van sumar-se a la crisi social i pol�tica del per�ode. Entre els missioners cal destacar Sant Patrici, responsable de la conversi� massiva d'Irlanda, des d'aleshores un feu cat�lic. Jeroni d'Estrid� continua treballant sobre la Vulgata i diversos escrits teol�gics. Ciril d'Alexandria ataca la doctrina oriental i refor�a el concepte de Trinitat, un dels m�s q�estionats durant el per�ode, idea que tamb� defensa Agust� d'Hipona, el fil�sof m�s important del segle v. Aquest pensador recull el pensament plat�nic i el passa per un filtre religi�s, desmarca els cristians de la crisi romana de la qual se'ls acusava i ataca ferotgement diverses heretgies i cultes pagans, com el maniqueisme (que ell mateix havia professat de jove) o les idees de Pelagi. Tamb� d'her�ncia plat�nica, per� aquest cop pagana, �s l'altra gran figura de la filosofia de transici�, Hip�cia, la qual va crear a Alexandria un important cercle de pensament cr�tic.

Bodhidharma va introduir el kung fu a la Xina dins una interpretaci� del budisme zen. La fusi� de moviments corporals amb meditaci� per assolir l'estat d'alliberament va ser des d'aleshores una constant en diverses escoles budistes.

Es va dur a terme la construcci� del Baptisteri Neoni�, Patrimoni de la Humanitat. A les esgl�sies romanes es van introduir per primer cop els vitralls. El Mausoleu de Gal·la Placídia és un exemple del nou art del mosaic que es conrearia àmpliament a Bizanci en segles posteriors.