Visconti

Escut d'armes dels Viconti de Mil�.

Els Visconti �s el nom de dues fam�lies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronol�gic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del segle xiii originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i m�s coneguda, els governants del Ducat de Mil� entre 1277 i 1447.

Qualsevol vincle entre les dues fam�lies de Pisa/Gallura i Mil� encara no s'ha demostrat.

Els Visconti de Gallura

Article principal: Jutjat de Gallura

La primera not�cia d'un membre de la fam�lia Visconti a la ciutat de Pisa fou Albert, el qual fou nomenat "patrici" de la ciutat. El fill d'aquest, Eldizio, tingu� el t�tol de patrici i c�nsol entre 1184 a 1185. Ara b�, els descendents d'aquest, Lambert i Ubald I, foren els que aconseguiren col�locar la fam�lia en un lloc preeminent a la Rep�blica de Pisa, aconseguint el t�tol de podest�.

En 1212 es completa una anarquia a Pisa entre diverses faccions, algunes a favor i altres en contra dels Visconti. A mitjans de gener de 1213, Guillem Salusi IV de C�ller va encap�alar una coalici� contra els Visconti, aconseguint la vict�ria en la batalla de Massa sobre les forces combinades de Lucca i Ubald I Visconti. Despr�s d'aquesta batalla Pisa divid� el govern en una tetrarquia, una de les quals, el Jutjat de Gallura, recaigu� en un membre dels Visconti.

A Sardenya Eldizio es cas� amb una filla de Pere de C�ller-Torres, que es va convertir en la mare de Lambert i Ubald. El 1207 Lambert es cas� amb Elena de Lacon, hereva de Baris� I de Lacon, assegurant-se aix� el control sobre el cant� nord-est de l'illa, amb capital a Civita. El 1215, ell i Ubald van establir la seva hegemonia sobre el Jutjat de C�ller, situat al sud de l'illa, i gr�cies a diverses aliances matrimonis aconsegu� el poder tamb� al Jutjat de Torres.

Governants de Gallura

• 1207-1209/1210-1225: Lambert Visconti
• 1225-1238: Ubald I Visconti
• 1238-1275: Joan I Visconti
• 1275-1298: Huguet Visconti
• 1298-1339: Joana Visconti (clamant)

Els Visconti de Mil�

Imatge d'Ot� Visconti.

Vegeu tamb�: Senyoriu de Mil� i Ducat de Mil�

Els historiadors situen els or�gens dels Visconti de Mil� en una fam�lia de capitans, als quals l'arquebisbe de Mil� Landulf de Mil� els conced� diverses explotacions agr�ries vers el 990. El fundador, per�, de la Dinastia Visconti establerta a Mil� fou Ot� Visconti, el qual va aconseguir arrabassar el control de la ciutat als Della Torre l'any 1277.

El Visconti va governar Mil� fins a comen�aments dels anys del Renaixement, primer com a titulars del Senyoriu de Mil� i, a partir de 1395, com a titulars del Ducat de Mil� gr�cies al poder�s Joan Gale�s Visconti, que va gaireb� va assolir unificar el nord de la pen�nsula It�lica. La Dinastia Visconti finalitz� el seu mandat sobre Mil� a la mort, sense descend�ncia masculina, de Felip Maria Visconti l'any 1447, el qual fou succe�t per la Rep�blica Ambrosiana i posteriorment pel seu gendre Francesc I Sforza, membre de la Dinastia Sforza.

Governants de Mil�

• 1277-1295: Ot� Viconti
• 1294-1322: Mateu I Visconti
• 1322-1327: Gale�s I Visconti
• 1329-1339: Ass� Visconti
• 1339-1349: Lluc Visconti
• 1349-1354: Joan Visconti
• 1349-1385: Bernabeu Visconti
• 1349-1378: Gale�s II Visconti
• 1349-1355: Mateu II Visconti
• 1378-1402: Joan Gale�s Visconti (el 1395 �s nomenat duc)
• 1402-1412: Joan Maria Visconti
• 1412-1447: Felip Maria Visconti

Arbre Geneal�gic

Mapa del nord d'It�lia el 1402.

Arxiducat d'�ustria   Comtat de Gorizia   Comtat de Ni�a   Comtat de Proven�a   Comtat de Savoia   Di�cesi de Chur   Di�cesi de Trento   Ducat de Mil�   Estats Pontificis   Marqu�s de Ferrara   Marqu�s de Malaspina   Marqu�s de M�ntua   Marqu�s de Monferrat

Marqu�s de Saluzzo   Patriarcat d'Aquileia   Rep�blica de Flor�ncia   Rep�blica de G�nova   Rep�blica de Ven�cia   Regne de Fran�a   Regne de N�pols   Regne de Sic�lia   Signoria de Ravenna   Signoria de R�mini   Signoria d'Urbino   Valais   Altres Estats

Umbert
|
+-Ot� (1207-1295), arquebisbe
| 
+-Teobald
| 
+-Mateu I (1250-1322), senyor de Mil�
|
+-Gale�s I (1277-1328)
| |
| +Ass� (1302-1339)
|
+-Lluc (1292-1349)
| 
+-Joan (1290-1354)
| 
+-Esteve (?-1327)
|
+-Mateu II (1319-1355)
|
+-Bernab� (1323-1385) 
|
+-Gale�s II (1320-1378)
|
+-Joan Gale�s (1351-1402), primer duc de Mil�
|
+-Valentina (1366-1408), casada amb Llu�s I d'Orleans
|
+-Joan Maria (1388-1412)
|
+-Felip Maria (1392-1447)
|
+-Blanca Maria (1425-1468), casada amb Francesc I Sforza

Altres membres

Descendents dels Visconti s�n tamb� Tebaldo Visconti, que va esdevenir papa amb el nom de Gregori X; i el cineasta Luchino Visconti.

Vegeu tamb�

• Jutjat de Gallura
• Ducat de Mil�

Enlla�os externs

• (itali�) I Visconti
• (angl�s) http://genealogy.euweb.cz/italy/visconti1