Vés al contingut

Justícia feta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot elimina espais sobrants
Línia 5: Línia 5:
| direcció = André Cayatte
| direcció = André Cayatte
| producció= [[Robert Dorfmann]]
| producció= [[Robert Dorfmann]]
| productora = Silver Films
| productora = Silver Films
| distribució= Pathé Consortium Cinéma
| distribució= Pathé Consortium Cinéma
| música = [[Raymond Legrand]]
| música = [[Raymond Legrand]]
| fotografia = Jean-Serge Bourgoin
| fotografia = Jean-Serge Bourgoin
| muntatge = Christian Gaudin
| muntatge = Christian Gaudin
| direcció artística = Jacques Colombier, ajudat de Roland Guisgand
| direcció artística = Jacques Colombier, ajudat de Roland Guisgand
Línia 14: Línia 14:
|maquillatge=Ulysse, A. Marcus, Lola Janvier
|maquillatge=Ulysse, A. Marcus, Lola Janvier
| país= França
| país= França
| gènere = Drama
| gènere = Drama
| duració = 105 minuts
| duració = 105 minuts
| estrena = 1950
| estrena = 1950
Línia 21: Línia 21:
| català = {{sí}}
| català = {{sí}}
}}
}}
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis | llengua = català| consulta = }} </ref>
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis | llengua = català| consulta = }} </ref>


== Argument ==
== Argument ==
Línia 38: Línia 38:
* [[Marcel Pérès]]: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat
* [[Marcel Pérès]]: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat
* [[Nane Germon]]: Marie Malingré, la dona d'Evariste
* [[Nane Germon]]: Marie Malingré, la dona d'Evariste
* [[Juliette Faber]]: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat
* [[Juliette Faber]]: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat
* [[Jacques Castelot]]: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat
* [[Jacques Castelot]]: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat
* [[Dita Parlo]]: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
* [[Dita Parlo]]: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
* [[Marguerite Garcya]]: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat
* [[Marguerite Garcya]]: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat
* [[Michel Auclair]]: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa
* [[Michel Auclair]]: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa
* [[Jean Debucourt]]: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
* [[Jean Debucourt]]: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
* [[Léonce Corne]]: L'uixer del tribunal
* [[Léonce Corne]]: L'uixer del tribunal
* [[Marcel Mouloudji]]: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
* [[Marcel Mouloudji]]: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
* [[Jean d'Yd]]: El superior de l'escola religiosa
* [[Jean d'Yd]]: El superior de l'escola religiosa
* [[Jean Vilar]]: El capellà
* [[Jean Vilar]]: El capellà
Línia 77: Línia 77:
* [[Maurice Schutz]]: El vell
* [[Maurice Schutz]]: El vell
* [[Nicolas Amato]]: Un jurat recusat
* [[Nicolas Amato]]: Un jurat recusat
* [[André Numès Fils]]: El secretari de la policia
* [[André Numès Fils]]: El secretari de la policia
* [[Emile Genevois]]: Un altre criat del "Roi Soleil"
* [[Emile Genevois]]: Un altre criat del "Roi Soleil"
* [[Pierre Morin]]: L'advocat de la defensa
* [[Pierre Morin]]: L'advocat de la defensa
Línia 101: Línia 101:
* [[Albert Malbert]]
* [[Albert Malbert]]


== Premis ==
== Premis ==
* [[Lleó d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] 1950.
* [[Lleó d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] 1950.
* [[Ós d'or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] 1951 pel millor film de crims o avntures per André Cayatte
* [[Ós d'or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] 1951 pel millor film de crims o avntures per André Cayatte

Revisió del 20:21, 23 maig 2020

Infotaula de pel·lículaJustícia feta
Justice est faite
Fitxa
DireccióAndré Cayatte
Protagonistes
Director artísticJacques Colombier, ajudat de Roland Guisgand
ProduccióRobert Dorfmann
GuióAndré Cayatte i Charles Spaak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRaymond Legrand
Dissenyador de soAntoine Archimbaud
FotografiaJean-Serge Bourgoin
MuntatgeChristian Gaudin
MaquillatgeUlysse, A. Marcus, Lola Janvier
ProductoraSilver Films
DistribuïdorPathé Consortium Cinéma
Dades i xifres
Pa�s d'origenFran�a
Estrena1950
Durada105 minuts
Idioma originalfranc�s Modifica el valor a Wikidata
Versi� en catal�S� S�
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�nereDrama
Premis i nominacions
Premis
Lle� d'Or (1950)
Os d'Or (1951) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0042625 The Movie Database: 67731 Filmaffinity: 997352 Allocine: 5275 cap valor Allmovie: v145107 TCM: 510191 Modifica els identificadors a Wikidata

Just�cia feta (original: Justice est faite ) �s una pel�l�cula francesa dirigida per Andr� Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal�libilitat del sistema jur�dic franc�s. Ha estat doblada al catal�.[1]

Argument

En el proc�s d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutan�sia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un c�ncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'an�lisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tend�ncies secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per inter�s personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la Fran�a de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel�l�cula ensenya la fal�libilitat del jurat i per tant de la Just�cia i la incertesa quant a les circumst�ncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]

Al voltant de la pel�l�cula

El gui� ha estat novel�litzat per Jean Meckert amb el mateix t�tol.

Repartiment

Premis

Referències

  1. esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat. 
  2. «Justice est faite». The New York Times.
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 9 desembre 2015].