Alt Camp
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona  | ||||
| Capital | Valls | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 44.296 (2019) (82,33 hab./km²) | ||||
| Gentilici | de l'Alt Camp | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 538 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Consell Comarcal | ||||
| PIB nominal | 1.377.400.000 € (2014) | ||||
| PIB per capita | 31.100 € (2014) | ||||
| Codi IDESCAT | 01 | ||||
| Lloc web | altcamp.cat | ||||
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona. Limita al nord amb la comarca de la Conca de Barberà, al nord-est amb l'Anoia, a l'est i sud-est amb l'Alt Penedès i el Baix Penedès, al sud amb el Tarragonès i a l'oest i sud-oest amb el Baix Camp. La seva capital és Valls que és al centre de la comarca. És una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936 proposada per Pau Vila.
Tanmateix l'actual comarca de l'Alt Camp no coincideix amb la definida per la Generalitat de Catalunya el 1936 i 1987. Una llei de gener de 1990 modificà els límits de diverses comarques entre les quals hi havia l'Alt Camp. Per aquesta llei, el municipi de Masllorenç se segregà de la comarca de l'Alt Camp i s'agregà a la comarca del Baix Penedès, i el municipi de Garidells se segrega de la comarca del Tarragonès i s'agregà a la comarca de l'Alt Camp. Es manté el nombre de vint-i-tres municipis, però es perd una superfície de 3,56 km² i una població de 117 habitants. L'Alt Camp tenia el 1990 una superfície de 544,69 km² i una població de 33.794 habitants, dels quals més de la meitat es concentraven a Valls.
L'Alt Camp és una concentració eminentment agrícola. La indústria és molt concentrada al voltant de Valls, reforçada per la proximitat del complex petroquímic del Tarragonès.
Relleu
[modifica]
L'Alt Camp comprèn dues grans unitats de relleu, evidenciades per la topografia: una plana, que és el sector septentrional de la depressió de Valls-Reus, inclosa dins de la Depressió Prelitoral, i un conjunt de serres pertanyents a la Serralada Prelitoral.
Per comprendre la formació del relleu de l'Alt Camp, hem d'imaginar-nos que la plana és un sector enfonsat en relació a les muntanyes que la voregen. És com si un gran sector de la Serralada Prelitoral s'hagués trencat, i de mica en mica s'enfonsés. Per això es diu que és una depressió que és part de la Depressió Prelitoral. Aquest enfonsament tingué lloc fa milions d'anys. La prova és que al seu fons s'hi dipositaren calcàries i argiles del Miocè, que terraplenaven l'antic relleu. Per això ara la topografia del fons és plana. Sobre aquests materials miocens els rius Gaià i Francolí excavaren àmplies valls, sobre les quals dipositaren altres materials o al·luvions.
L'entorn de la depressió és com un amfiteatre, que tanca la comarca, excepte pel cantó meridional, cosa que permet la seva comunicació cap al Baix Camp i cap al Tarragonès. En conseqüència, resta oberta al mar. Les serres que l'envolten són la serra de la Mussara, del Pou, dels Motllats i de les serres de Prades (mola d'Estat, 1.126 m) per l'oest. Les serres de l'Ermita, de Miramar (tossal Gros, 867 msnm). del El Cogulló (el Cogulló, 881 m) i de Comaverd són al nord. La serra d'Ancosa (les Solanes, 914 m) i el Montmell són a l'est.
En aquestes serres dominen els materials triàsics amb gresos vermells i calcàries grises blanquinoses, que donen lloc a cingles amb fort contrast cromàtic. Al sector oriental dominen les calcàries i margues. A l'extrem nord-oest, al sector de les muntanyes de Prades, hi ha una àrea amb granits i pissarres.
Aquesta topografia dificulta les comunicacions, excepte cap al sud. La línia ferroviària i la carretera de Reus a Montblanc aprofita l'estret de la Riba que ha obert el Francolí. La carretera de Tarragona a Lleida, que passa per Valls, puja pel coll de l'Illa. L'autopista de Lleida fa com unes muntanyes russes, entre el Pened�s i el Segri�. Primer puja per salvar els relleus de la serra de Bonastre, al l�mit amb el Baix Pened�s; despr�s baixa fins a la depressi� de Valls per ascendir suaument cap al nord, fins al peu de la serra de Miramar; s'enfila en un fort pendent entre la serra de Miramar i la serra del Cogull�; despr�s de passar el coll de Cabra, baixa al fons de la Conca de Barber�. Abans d'arribar al Segri�, encara torna a pujar pels colls de l'Albi i Vinaixa.
Hidrografia
[modifica]Els rius Francol� i Gai� travessen l'Alt Camp de nord a sud. Tenen un curs paral�lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants, que divaguen per la plana. Tots dos neixen m�s al nord de la comarca.
El Gai� entre les serres de Brufaganya i de Queralt entre les comarques de l'Anoia i Conca de Barber�. Travessa la plana del Pont d'Armentera, Querol, Aiguam�rcia i Vila-rodona. En deixar la comarca hi ha l'embassament del Gai�, ja al Tarragon�s. T� nombrosos afluents que reben diferents noms comuns, com torrent, riu, barranc o rasa. El seu cabal �s molt baix, i sovint va sec a causa, sobretot, de l'explotaci� dels nivells fre�tics. Peri�dicament sofreix inundacions, en moments de pluges sobtades i torrencials.
marc
Francol� t� una conca m�s gran i penetra a l'Alt Camp pel congost de la Riba, d'onze quil�metres de longitud, un dels estrets m�s caracter�stics i espectaculars que hi ha a la Serralada Prelitoral. Rep les aig�es del Brugent del Francol� i del riu Glorieta per la dreta. El primer descendeix de les muntanyes de Prades; desguassa al Francol� just abans del congost de la Riba. Part del sector occidental de la comarca �s drenada pel riu Glorieta, que desguassa al Francol� ja dins del Tarragon�s. Per l'esquerra rep la riera de Sant Francesc, que passa per Valls, i el torrent de Vallmoll.
Clima
[modifica]L'Alt Camp t� un clima mediterrani amb influ�ncia mar�tima. La topografia facilita la influ�ncia mar�tima i dificulta la penetraci� de les masses d'aire fred del nord i sec de l'oest. �s com un gran amfiteatre obert al mar.
Les temperatures mitjanes anuals oscil�len entre 13 i 16 �C, una mica menys en els vessants m�s enlairats. S�n m�s baixes a mesura que ens endinsem cap a l'interior i a m�s altitud. Els hiverns s�n temperats, amb mitjanes mensuals de gener entre 4 i 8 �C. Les gla�ades hi s�n escasses, m�s freq�ents cap a l'interior i a m�s altitud. Els estius s�n secs i calorosos, amb mitjanes mensuals de juliol entre 22 i 24 �C.
Les precipitacions hi s�n escasses, amb mitjanes anuals entre 500 i 600 mm, un xic m�s abundoses als cims de les muntanyes de Prades. L'estiu �s l'estaci� menys plujosa. Les precipitacions s�n m�s importants a la tardor. Sovint les pluges s�n torrencials, fet que provoca desbordaments en els cursos d'aigua.[1]
Vegetaci�
[modifica]
La vegetaci� actual de la plana �s escassa, a causa del predomini dels conreus. A les parts m�s baixes a prop dels rius hi predominen els joncs. Als vessants inferiors tamb� hi predominen els conreus, per� hi ha for�a brolles de roman�, garrigues (formades principalment pel coscoll, cues de cavall amb el pi blanc i els salzes). A la muntanya mitjana hi dominen les brolles i m�quies amb pi blanc, amb sectors d'alzinar, �lbers i oms. Als vessants m�s humils i frescals hi ha tamb� rouredes de roure valenci� (o de fulla petita) amb pinassa.[2]
La vegetaci� natural estaria constitu�da sobretot per alzinars a gaireb� tot el territori. A l'extrem nord-est segurament dominarien els carrascars. Els vessants enlairats s�n territori propi de les rouredes de roure valenci�.
Bona part de les brolles i garrigues actuals provenen d'antics conreus de vinya, garrofer o olivera, que han estat abandonats en els darrers cents anys. Els incendis peri�dics fan que aquestes comunitats arbustives es mantinguin. La tend�ncia �s, si el foc no la det�, l'evoluci� cap a boscos diferents segons el clima i els s�ls.
Poblaci�
[modifica]L'Alt Camp �s la comarca menys poblada de les tres que integren el Camp de Tarragona. �s una comarca essencialment rural, amb un sol centre urb� de mida mitjana. Sens dubte, el territori de l'Alt Camp tingu� una ocupaci� important en temps dels romans, per la proximitat de T�rraco. La plana havia de ser el sector m�s romanitzat. Hi havia for�a vil�les romanes (Vila-rodona, Alcover). D'aquesta �poca, destaca el Columbari de Vila-rodona, de car�cter funerari, i les restes de l'aq�educte rom� que anava des del Pont d'Armentera fins a Tarragona, i passava per on ara hi ha Santes Creus, Vila-rodona, Puigpelat i Vallmoll.
Amb la desfeta de l'Imperi Rom� hi hagu� un fort despoblament, com tamb� durant el domini musulm�. Com a la resta del Camp, la recolonitzaci� d'aquestes terres fou for�a tardana. Les muntanyes de Prades quedaren en poder dels sarra�ns fins a mitjan segle xii. La plana devia estar ocupada, segurament, per extens i dens bosc.
A partir d'aquest moment s'inicia la recolonitzaci� per gent que procedeix de terres de m�s al nord. De mica en mica, la poblaci� augmenta i la plana �s conreada de nou. Es calcula una poblaci� d'uns 7.000 habitants a mitjan segle xiv. La Pesta Negra afect� molt el territori d'aquesta comarca, ja que la darreria del segle xv hi havia una poblaci� que amb prou feines superava els 2.000 habitants. Ja en aquest moment Valls era centre demogr�fic i econ�mic indiscutible del pla.
Al llarg del segle xvi es viu un augment notable i es consoliden nombrosos pobles. Pel 1718 es calcula una poblaci� de 9.383 habitants, i pel 1787 de 25.443 habitants. En aquestes mateixes dates Valls t� una poblaci� de 3.141 habitants i 8.209 habitants respectivament. Valls concentra el 32% del total comarcal el 1787. L'augment demogr�fic ja no parar� fins a mitjan segle xix, almenys de forma global. Es pot considerar la segona meitat del segle xviii i primera del segle xix com el gran per�ode de l'Alt Camp.
El primer cens modern (1857) dona una poblaci� de 38.507 habitants. El cens de 1860 registra 39.402 habitants. Aquest darrer dona la xifra m�xima de poblaci� en la comarca al llarg de tota la seva hist�ria. En aquest moment, a l'Alt Camp hi ha una gran activitat agr�cola i industrial (t�xtil, aliment�ria). Valls, amb 13.319 habitants, t� gaireb� el 34% de la poblaci� comarcal. En aquest moment ja s'insinua un per�ode de decad�ncia i Valls ja perd poblaci� respecte al cens anterior. Hi ha quatre municipis que tenen una poblaci� superior a 2.000 habitants (Alcover, el Pla de Santa Maria, Vila-rodona i Aiguam�rcia), i vuit municipis amb m�s de 1.000 habitants.
Com que no es disposa de dades concretes de la primera meitat del segle xix, �s dif�cil precisar el moment de m�xim demogr�fic, encara que, segons els censos moderns, seria el 1860. A partir d'aquesta data, pr�cticament tots els municipis van perdent poblaci�, fins i tot Valls. La localitzaci� marginal de la comarca, una mica separada de la l�nia de costa i dels grans eixos viaris, i l'abs�ncia de cursos d'aigua importants s�n factors que no afavoreixen pas una progressi� econ�mica i demogr�fica.
Els gr�fics de l'evoluci� de la poblaci� mostra clarament aquesta tend�ncia. D'una comarca relativament for�a poblada i una capital tamb� relativament important (el 1842 era la cinquena poblaci� poc poblada que t� com a capital un nucli mitj� on resideix el 58% de la poblaci� comarcal).
Nom�s faltava la plaga de la fil�loxera per accelerar el proc�s de despoblament ja generalitzat d'una comarca que no podia seguir el ritme d'industrialitzaci� de la resta del Camp. El 1900 Valls tenia 16.625 habitants, i cap altre municipi no superava els 2.000 habitants. Nom�s eren set els que passaven del miler. A partir de 1920 la poblaci� de Valls s'estabilitza amb alguns petits alts i baixos. En canvi, el conjunt comarcal continuava descendint fins al 1960. Aleshores la poblaci� era de 27.629 habitants, dels quals Valls en tenia 11.886. A la capital vivia el 43% del total comarcal.
Durant les dues d�cades seg�ents la poblaci� comarcal es recupera lentament. Es detecta que la poblaci� de Valls augmenta m�s que el total comarcal. Aix� vol dir que el despoblament de la resta dels municipis �s molt m�s elevat que el creixement de Valls. A conseq��ncia d'aquesta tend�ncia, l'Alt Camp t� en els �ltims 25 anys del segle xx, una plana for�a poblada i un entorn pr�cticament desert des del punt de vista demogr�fic. Valls, amb 19.577 habitants (1986), cont� m�s de la meitat del total comarcal. El segon municipi �s Alcover, amb 3.465 habitants. Nom�s dos altres municipis (el Pla de Santa Maria i Vila-rodona) superen el miler.
Economia
[modifica]Agricultura i ramaderia
[modifica]L'agricultura al segle xviii es basava fonamentalment en la vinya, l'olivera i els cereals. Durant la segona meitat del segle xx, la vinya an� guanyant superf�cie i els cereals van anar retrocedint. La vinya s'estenia principalment pels municipis del centre i sud de la plana (Valls, Vallmoll, Vilabella i Vila-rodona). Els cereals predominaven sobretot cap al nord de la comarca Cabra del Camp. L'olivera es feia m�s aviat als vessants de la serra de Prades. En l'esc�s regadiu hi havia hortalisses, cereals i c�nem. Valls ocupava aleshores un segon lloc en el comer� de l'aiguardent, juntament amb Vilafranca del Pened�s i Reus, que era al davant. Al llarg del segle xix la vinya s'estengu� encara m�s.
Alguns municipis arriben a tenir m�s del 70% de la seva superf�cie conreada plantada de ceps (Br�fim, Nulles, Puigpelat, Vila-rodona i Vilabella). A d'altres, a la riba dreta del Francol�, on hi ha m�s regadiu, la vinya ocupa menys superf�cie, encara que gaireb� sempre superava el 50% de la superf�cie conreada municipal (Alcover). Els sectors m�s septentrionals de l'Alt Camp s�n els que tenen menys vinya.
Aquesta extensi� de les vinyes afecta molt el paisatge del Camp, sobretot per haver-se plantat en indrets on fins aleshores hi havia bosc o matollar. El conreu de la vinya s'enfila per vessants molt inclinats fins a pr�cticament els cims gr�cies a la construcci� de feixes aguantades amb parets de pedra seca. A Vila-rodona, per exemple, les terres no conreades passen del 42% a la darreria del segle xviii a un 18%, i Valls del 28% a un 12% durant el m�xim per�ode.
La ciutat de Valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal�laci� de fassines d'aiguardent. Tres quartes parts de la producci� de vi es transformava en aiguardent, que era en bona part exportat a la resta dels pa�sos d'Europa i Am�rica.
Els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca (el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Aiguam�rcia i el Pont d'Armentera). El cereal m�s conreat era el blat, seguit de lluny de l'ordi, el s�gol i la civada.
L'oliera tamb� perd terreny, i nom�s �s important a la Riba i l'Alcover. L'avellaner encara ocupa un espai molt redu�t en el conjunt comarcal. �s plantat sobretot als vessants inferiors de les muntanyes i nom�s el sec�. Al llarg del segle xix l'avellaner experimenta un augment notable. L'ametller no s'est�n d'una manera notable fins a la segona meitat del segle xix. Una tend�ncia semblant t� el garrofer, arbre que exigia poques atencions i subsistia en terres pobres.
Aquest esquema de la distribuci� dels conreus es vei� modificat per l'entrada de la fil�loxera, al llarg de la darrera d�cada del segle xix. Algunes terres es replantaren amb peus de ceps americans. D'altres es replantaren amb garrofers, avellaners i ametllers. D'altres, en fi, les terres m�s pobres s'abandonaren.
A finals del segle xx es conreaven unes 27.000 ha. gaireb� la meitat de la superf�cie, en especial a la part central i oriental de la comarca (Aiguam�rcia, Vila-rodona, Nulles i Vilabella). L'ametller, en segon lloc, va anar substituint l'olivera. L'avellaner ocupa gaireb� 4.000 ha. de les quals una bona part �s regadiu.
La ramaderia �s una activitat en el conjunt comarcal. En destaca nom�s l'aviram (Valls, Cabra del Camp, la Mas�) i el bestiar porc� (Valls, Vilabella i Alcover). Tenen una import�ncia ben escassa la ramaderia bovina i ovina.
Ind�stria
[modifica]
L'activitat industrial m�s activa en el moment de m�xim econ�mic de l'Alt Camp, entre 1750 i 1850, fou la t�xtil de cot�, al Pla de Santa Maria, Valls, Picamoixons, la Riba i Pont d'Armentera. Hi havia adoberies i aiguardents a Valls, i papereres a la Riba, Alcover, Valls, Vila-rodona, el Mil� i el Rourell.
Durant la segona meitat del segle xix i primera del XX no es continua aquesta tradici� industrial. A partir de la d�cada de 1950 l'activitat industrial pren una nova embranzida. A finals del segle xx hi ha una ind�stria diversificada. El sector que ocupa m�s treballadors �s la metal�l�rgia. Segueix a dist�ncia el del paper i arts gr�fiques, el t�xtil el de la fusta i mobles i el ram de la construcci�. Menys important s�n les ind�stries aliment�ria, qu�mica i de la confecci�.
La ind�stria metal�l�rgica �s la base industrial de l'Alt Camp; ocupa gaireb� la meitat de la poblaci� industrial i �s localitzada sobretot a Valls. El sector alimentari �s constitu�t per petites empreses, ubicades principalment a Valls. El sector t�xtil, que ha perdut import�ncia en els darrers anys, �s a Valls, al Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Pont d'Armentera i Vilabella. La ind�stria de la fusta i dels mobles �s localitzada tamb� a Valls. La ind�stria del paper �s a la Riba i Alcover. La ind�stria qu�mica �s a Valls i al Pla de Santa Maria. En materials per a la construcci� destaquen algunes ind�stries de Valls i a les pedreres d'Alcover.
Comunicacions
[modifica]L'Alt Camp resta a�llat de les l�nies de comunicaci� b�siques. La seva localitzaci� en un cul-de-sac no afavoreix pas l'establiment de vies principals. Fins a principis de la segona meitat del segle xx la carretera de Tarragona a Lleida era l'eix b�sic en les comunicacions, que era completat per la carretera del Vendrell i la de Reus a Montblanc. Els anys 1970 l'Alt Camp va estar afavorit per l'establiment de l'autopista AP-2, que enlla�a l'AP-7 amb Lleida i Saragossa. L'autopista creua en diagonal el pla, amb dues sortides, l'una prop de Valls i l'altra al Pla de Santa Maria. Aparentment l'Alt Camp t� una bona xarxa de ferrocarrils. Hi passa la l�nia de Barcelona a Lleida per Sant Vicen� de Calders, i la l�nia de Reus a Picamoixons, que enlla�a amb l'anterior. S�n l�nies que es remodelen constantment, per� no tenen pas un tr�nsit gaire freq�ent.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Aiguam�rcia | 930 |
| Alcover | 5.144 |
| Ali� | 458 |
| Br�fim | 695 |
| Cabra del Camp | 1.175 |
| Figuerola del Camp | 329 |
| Garidells, els | 190 |
| Mas�, la | 280 |
| Mil�, el | 190 |
| Montferri | 403 |
| Mont-ral | 168 |
| Nulles | 509 |
| Pla de Santa Maria, el | 2.348 |
| Pont d'Armentera, el | 488 |
| Puigpelat | 1.163 |
| Querol | 518 |
| Riba, la | 585 |
| Rodony� | 494 |
| Rourell, el | 372 |
| Vallmoll | 1.774 |
| Valls | 24.477 |
| Vilabella | 729 |
| Vila-rodona | 1.276 |
| Font: Idescat | |
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci� de fet; 1990- : poblaci� de dret (m�s info.)
| ||||||||||||||||||||
Monuments
[modifica]Un dels monuments destacats de l'Alt Camp �s el monestir de Santes Creus que est� al municipi d'Aiguam�rcia. �s un dels tres monestirs de la Ruta del Cister. Un altre monument �s l'esgl�sia de Sant Joan, que se situa al barri antic i a la pla�a de l'Esgl�sia de Valls. El seu campanar �s el m�s alt de tota Catalunya.
Pol�tica i govern
[modifica]Consell Comarcal
[modifica]Composici� hist�rica
[modifica]| Candidatura | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
| CiU/JUNTS | 14 | 12 | 12 | 10 | 8 | 10 | 12 | 10 | 9 | 8 | ||
| PSC | 5 | 4 | 5 | 4 | 8 | 7 | 5 | 3 | 2 | 3 | ||
| ERC | 0 | 0 | 1 | 3 | 2 | 2 | 1 | 3 | 5 | 5 | ||
| CUP | 1 | 2 | 2 | 1 | ||||||||
| IND | 0 | 3 | 1 | 2 | 1 | 0 | 0 | 1 | 1 | 2 | ||
| Total | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | ||
| Fonts:[3][4][5][6][7][8][9][10][11][12] | ||||||||||||
Llista de Presidents
[modifica]| President[13] | Inici | Fi | Partit | |
| Josep Vilanova Puigb� | 1988 | 1991 | CiU | |
| Josep Fort Romeu | 1991 | 1997 | CiU | |
| Carles Vidal Bov� | 1997 | 1999 | CiU | |
| Josep Jes�s Escoda Anguera | 1999 | 2007 | CiU | |
| Carme Mansilla Cabr� | 2007 | 2011 | CiU | |
| Joan Josep Ravent�s Coral | 2011 | 2015 | CiU | |
| Joan Maria Sanahuja Seg� | 2015 | 2023 | CiU | |
| Mateu Montserrat Miquel | 2023 | Junts | ||
Organitzaci� territorial
[modifica]Informe Roca
[modifica]El Parlament de Catalunya va encarregar la revisi� del mapa territorial a una comissi� d'experts presidida per Miquel Roca amb la pres�ncia de quatre ge�grafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisi� del model d'organitzaci� territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa diversos canvis a l'Alt Camp, que se situaria a la vegueria del Camp de Tarragona:
- Agregacions municipals per no arribar a 250 habitants:
- Agregació d'El Milà i Mont-ral a Alcover.
- Agregació de Figuerola del Camp al Pla de Santa Maria.
- Agregació de Montferri a Rodonyà, i canvi de nom del municipi resultant per Rodonyà i Montferri.
- Municipis d'altres comarques a l'Alt Camp:
- Masllorenç, del Baix Penedès.
- El Montmell, només el nucli del Montmell, del Baix Penedès.
- Municipis de l'Alt Camp a altres comarques:
- Els Garidells, al Tarragonès dins del municipi Perafort i els Garidells.
- Pedanies que canvien de municipi:
- Valldossera i altres urbanitzacions de Querol, al municipi d'Aiguamúrcia.
- Nucli urbà de Querol, al municipi d'El Pont d'Armentera.
- Ordes, d'Aiguamúrcia, al municipi d'El Pont d'Armentera.
Vegeu també
[modifica]
Notes
[modifica]- ↑ «Climatologia de Catalunya per comarques». web. Servei Meteorològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 d'octubre 2010. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C19871_consells_comarcals_1987.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C19911_consells_comarcals_1991.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C19951_consells_comarcals_1995.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C19951_consells_comarcals_1999.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C20031_consells_comarcals_2003.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C20071_consells_comarcals_2007.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C20111_consells_comarcals_2011.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C20151_consells_comarcals_2015.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/web/.content/00_carrecs_electes/consells_comarcals/C20191_consells_comarcals_2019.pdf
- ↑ https://eleccions.gencat.cat/ca/locals_i_aran/consells-comarcals/composicio-dels-consells-comarcals/index.html
- ↑ http://www.altcamp.cat/historia
Bibliografia
[modifica]- Geografia Comarcal de Catalunya, pàgs. 258 a 265. Col·leccionable diari AVUI, Edicions JUNIOR, ISBN 84-7419-892-5
Enllaços externs
[modifica]
| Catalunya | Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Lluçanès · Maresme · Moianès · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vallès Occidental · Vallès Oriental |  |
|---|---|---|
| Catalunya del Nord | ||
| Altres | ||
Municipis de l'Alt Camp | |
|---|---|
Aiguamúrcia · Alcover · Alió · Bràfim · Cabra del Camp · Figuerola del Camp · els Garidells · la Masó · el Milà · Montferri · Mont-ral · Nulles · el Pla de Santa Maria · el Pont d'Armentera · Puigpelat · Querol · la Riba · Rodonyà · el Rourell · Vallmoll · Valls · Vilabella · Vila-rodona |