Montblanc

Montblanc

Escut d'armes
Epònim	muntanya i blanc
Localització
41° 22′ 35″ N, 1° 09′ 50″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital de	Vegueria de Montblanc Conca de Barberà
Capital	Montblanc
Conté la subdivisió	Lilla Prenafeta Rojals el Pinetell la Guàrdia dels Prats
Població humana
Població	7.456 (2023) (81,84 hab./km²)
Llars	457 (1553)
Gentilici	montblanquí, montblanquina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	91,1 km²
Banyat per	Francolí, el Brugent i Anguera
Altitud	350 m
Limita amb	Vilaverd Barberà de la Conca Mont-ral la Riba Valls Pira l'Espluga de Francolí Blancafort Vimbodí i Poblet Figuerola del Camp
Dades històriques
Dia festiu	8 de setembre
Patrocini	Mare de Déu de la Serra
Organització política
• Alcalde	Oriol Pallissó i Balanyà (2023–) Oriol Lozano Rocabruna (2023–)
Pressupost	10.296.000 € (2021)
Identificador descriptiu
Codi postal	43400
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43086
Codi IDESCAT	430862
Altres
Agermanament amb	Montblanc
Lloc web	montblanc.cat

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té una població de 7.364 habitants (2019) i amb una superfície de 91,11 km² és el municipi més gran de la comarca.

Té el títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Montblanc és al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal est� delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.

Etimologia

La vila deu el nom al tur� que est� situat al centre del nucli antic, conegut com el Pla de Santa B�rbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava, ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en catal� medieval). Aix� va sorgir el top�nim de Montis Albis que origin� el de Montblanc.

Hist�ria

Prehist�ria

S'han trobat pintures i restes paleol�tiques a la zona de muntanya del terme municipal. En total s�n 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturista i esquem�tic (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998), gravats rupestres i jaciments paleol�tics, neol�tics i de l'edat del bronze.

Edat Antiga

Entre els segle iv aC i el segle ii aC hi havia un poblat de la tribu ibera dels cossetans al Pla de Santa B�rbara, el tur� que dona nom a Montblanc. Tamb� s'han trobat assentaments romans (vil�les) dels segles posteriors.

Edat mitjana

Les restes del per�ode visigot i dels sarra�ns s�n molt escasses. Des de mitjan segle ix fins a principi de segle xi la zona nord de la prov�ncia de Tarragona es converteix en terra de ning�, frontera entre �rabs i cristians. D'aquesta manera, la zona de Montblanc resta inhabitada durant molt temps.

Muralla de Montblanc amb el portalet, posterior, del Foradot. El per�metre del clos emmurallat �s d'uns 1.500 metres i encercla tot el nucli de l'antiga poblaci�. El material emprat �s pedra, argamassa i en alguns punts t�pia.

El 978, el cabdill sarra� Almansor fa una r�tzia contra el Comtat de Barcelona. Segons les cr�niques, el primer enfrontament es va produir al castell d'al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla, al l�mit dels termes de Montblanc i Valls. L'aven� cristi� continuava i l'any 1076 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II va ordenar crear el poblat de Duesaig�es a l'aiguabarreig dels rius Anguera i Francol�.

Per tal d'afavorir la repoblaci� de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar exempcions d'impostos (no pagar usatges, ni cens, ni taxes de llenys ni d'aig�es) a algunes poblacions, entre elles Duesaig�es. Aleshores, el 1155, la poblaci� va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).

Les cont�nues inundacions i la necessitat d'instal�lar una pla�a forta a mig cam� de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la poblaci� a un petit tur� erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de poblaci� a Pere Berenguer de Vilafranca. Aix� nasqu� Montblanc el febrer de 1163.

La vila va cr�ixer r�pidament; el 1170 estan documentats el castell al cim del tur� i una esgl�sia rom�nica dedicada a Santa Maria. Va apar�ixer el barri del Mercadal, amb activitats comercials.

Al segle xiii Montblanc va cr�ixer gr�cies a nous privilegis reials i a la concessi� de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.

L'escut de Montblanc m�s antic que es coneix data del 1287 i, juntament amb els escuts de Barcelona, Girona, Lleida i Cervera, constitueixen els primers escuts c�vics catalans coneguts fins ara. Foren utilitzats pels consells de les diferents viles per ratificar el tractat d'Oloron i el pergam� est� custodiat als Arxius Departamentals de Marsella. L'actual escut (vegeu dalt), no est� oficialitzat per la Generalitat, per� �s la forma utilitzada per l'Ajuntament

La vila adquireix import�ncia dins el Principat. S�n d'aquest temps les obres de l'esgl�sia de Sant Miquel, el call jueu, el convent de Sant Francesc, el convent i Santuari de la Serra, el Merc�, i l'hospital-esgl�sia de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. D'aquest per�ode tamb� destaquem alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

A Val�ncia hi ha un carrer anomenat de Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agra�ment a un grup de nobles montblanquins que van anar a la conquesta del Regne de Val�ncia.

Casal dels Josa (segle xiii-XVIII). Va ser restaurada l'any 1958 i habilitada com a Museu comarcal. La seva estructura �s del segle xiii i probablement formava part de les Escrivanies. Al segle xviii va ser resid�ncia dels Josa, que el reformaren i ampliaren.

La m�xima esplendor montblanquina s'assoleix al segle xiv quan va arribar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerd�, i una vila amb un important pes econ�mic. El rei Joan el Ca�ador atorga al seu germ� (i futur rei) Mart� el t�tol de Duc de Montblanc.

Es van celebrar Corts Catalanes a Montblanc diverses vegades;

1. El 1307 pel rei Jaume II.
2. El 1333 pel rei Alfons III.
3. El 1370-71 pel rei Pere III.
4. El 1410 s'hi va reunir el Parlament General de Catalunya.
5. El 1414 pel rei Ferran I.
6. El 1640, Felip IV va projectar-ne unes que no es van arribar a celebrar.

Es construeixen les obres m�s importants de la vila; el recinte emmurallat (amb 31 torres i 5 portals), l'esgl�sia de Santa Maria, l'esgl�sia-hospital Sant Mar�al i el Palau dels Aleny�. Es va cobrir el Torrent del Riuot, que passa pel bell mig de la vila i es van edificar molins, ponts, la pres�, etc.

Des de principis de segle xv el rector de la parr�quia de Santa Maria de Montblanc rep el tractament de pleb�. Actualment nom�s n'existeixen dos m�s: a Oliva (la Safor) i Ontinyent (la Vall d'Albaida).

Al final de segle, Montblanc va patir un seguit d'anys de males collites, epid�mies i la Guerra civil catalana que van acabar amb el creixement espectacular de la Vila Ducal. Les muralles van resultar afectades, aix� com moltes cases i ponts.

Edat Moderna

Al segle xvi i xvii es va produir una lleu revifalla per� la Guerra dels Segadors va significar un cop dur�ssim per la poblaci�; es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i, durant la retirada de les tropes castellanes, el General Palavicino va fer manar bombardejar la fa�ana de l'esgl�sia g�tica de Santa Maria. Es van patir m�ltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar amb la inicial grandesa de Montblanc, que va perdre ja definitivament el seu pes pol�tic i tamb� econ�mic. Aquest episodi es coneix com La General Crema.

Amb la Guerra de Successi� la vila va perdre molts privilegis, aix� com la vegueria, que es transform� en Alcaldia Major del Corregiment de Tarragona. La Guerra del Franc�s i les lluites entre liberals i absolutistes van fer la resta.

Edat Contempor�nia

La poblaci� es va anar recuperant a grans passes a mitjan segle xix amb artesans i agricultors del conreu de la vinya. Es va produir una explosi� demogr�fica i comercial quan es van millorar les comunicacions (carreteres a Valls -1821- i a Reus -1843-) i, sobretot, amb l'arribada del ferrocarril el 1863. Per tal de poder-hi transitar els carros, de major c�rrega cada vegada entre els anys 1855 i 1865 es destru�ren els arcs que cobrien part del carrer Major, ja que en dificultaven el tr�nsit. Tamb� s'enderrocarien els dos portals situats a cada extrem del carrer Major (portals de Sant Francesc i de Sant Antoni).

Per� la plaga de la fil�loxera va arru�nar les vinyes completament. No ser� fins a la segona meitat del segle xx quan es va comen�ar a dinamitzar la vila, amb la creaci� del Casal Montblanqu� (que va arribar a tenir seccions de futbol sala, hoquei sobre patins, b�squet, ciclisme, patinatge...), i l'arribada d'ind�stries foranes (especialment la f�brica de radiadors del grup Behr) gr�cies a la construcci� de l'autopista de peatge AP2 els anys setanta del segle passat. En els �ltims anys, la vila ha gaudit de la transformaci� urban�stica m�s gran de la seva hist�ria superant la barrera dels 6.500 habitants.

Geografia

• Llista de topònims de Montblanc (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Montblanc és el municipi més extens de la comarca perquè inclou l'antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació. És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta al nord amb els de l'Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca; al sud amb Figuerola del Camp i Valls (amb el seu agregat de Fontscaldes), de l'Alt Camp; a l'est limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l'Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s'endinsa com un tascó al terme de Montblanc. A l'oest termeneja amb Vimbodí i l'Espluga de Francolí, i toca en un punt amb el terme de Prades, del Baix Camp.

El Raval de Santa Anna.

El terme és accidentat a la part sud-occidental per les Muntanyes de Prades (serra de Roquerola, on hi ha la mola de la Guineu, de 1.111 m d'altitud), de l'antic terme de Rojals. Les Muntanyes de Prades han estat incloses en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). La part sud-oriental és tancada per la Serra Carbonària, de menor altitud (pic de la Cogulla, de 789 m, i el Tossal Gros, de 867 m, també inclòs en el PEIN); en aquesta serra, pel coll de Lilla, passa la carretera de Valls. La composició d'aquests terrenys muntanyencs és, bàsicament, de materials triàsics. El territori montblanquí és drenat pel Francolí i pel seu afluent, el riu d'Anguera. En la proximitat de tots dos rius, i especialment en la seva confluència, predominen els terrenys d'al·luvió, del Quaternari. A aquests cursos desguassen diversos rierols i torrenteres, com el riu de la Vall al Francolí, i el barranc del Pont de Candí i les rases de l'Hortènsia i de Pira al riu d'Anguera.

El municipi de Montblanc comprèn, a part la vila de Montblanc, cap del terme, els agregats de Lilla, Rojals, Prenafeta, la Guàrdia dels Prats i el Pinetell (o Pinetell de Rojals), les caseries de Rojalons, la Barceloneta, la Bartra i els Cogullons, i també diverses urbanitzacions (les Arcades, l'Horta de Vinyols, Sant Maties i Vilasauva).

Clima

El clima de Montblanc presenta peculiaritats que el diferencien del mediterrani, com també del continental. En realitat és un clima de transició del mediterrani de muntanya mitjana al continental. El primer penetra per la Serralada Prelitoral (de poca elevació), i el segon, per les comarques de les Garrigues i l'Urgell. La mitjana de pluges anual se situa entre els 500 i els 600 mm, amb un màxim a la tardor (setembre i octubre) i a la primavera (maig i juny). En resum, l'estiu és sec, i amb freqüència plou torrencialment a la primavera i sobretot a la tardor. La mitjana anual de temperatures és de 13,9 °C, i els mesos més calorosos són el juliol i l'agost. Els vents més freqüents són el serè, o mestral (sec, que acostuma a bufar a la tardor i a l'hivern), i la marinada (fresca i humida a les tardes d'estiu).

Dades climàtiques a Montblanc
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	20.0 (68)	24.0 (75.2)	30.0 (86)	28.0 (82.4)	34.0 (93.2)	37.0 (98.6)	43.0 (109.4)	43.0 (109.4)	35.0 (95)	30.0 (86)	29.0 (84.2)	21.0 (69.8)	43.0 (109.4)
Màxima mitjana °C (°F)	11.0 (51.8)	13.2 (55.8)	16.5 (61.7)	18.3 (64.9)	22.4 (72.3)	26.6 (79.9)	30.1 (86.2)	29.8 (85.6)	26.3 (79.3)	20.7 (69.3)	15.1 (59.2)	11.7 (53.1)	20.0 (68)
Mitjana diària °C (°F)	6.7 (44.1)	8.1 (46.6)	10.7 (51.3)	12.5 (54.5)	16.3 (61.3)	20.5 (68.9)	23.7 (74.7)	23.8 (74.8)	20.6 (69.1)	15.5 (59.9)	10.5 (50.9)	7.6 (45.7)	14.6 (58.3)
Mínima mitjana °C (°F)	2.4 (36.3)	3.1 (37.6)	4.9 (40.8)	6.6 (43.9)	10.2 (50.4)	14.3 (57.7)	17.3 (63.1)	17.9 (64.2)	14.8 (58.6)	10.3 (50.5)	5.9 (42.6)	3.5 (38.3)	9.1 (48.4)
Mínima rècord °C (°F)	−10.0 (14)	−8.0 (17.6)	−5.0 (23)	−1.0 (30.2)	1.0 (33.8)	6.0 (42.8)	7.0 (44.6)	9.0 (48.2)	6.0 (42.8)	−2.0 (28.4)	−4.0 (24.8)	−6.0 (21.2)	−10.0 (14)
Precipitació mitjana mm (polzades)	38.0 (1.496)	26.0 (1.024)	38.2 (1.504)	50.4 (1.984)	73.0 (2.874)	52.3 (2.059)	13.0 (0.512)	33.7 (1.327)	67.0 (2.638)	76.1 (2.996)	54.0 (2.126)	36.4 (1.433)	552.2 (21.74)
Mitjana de dies de pluja	5.3	4.9	6.0	7.4	8.6	5.5	3.0	4.4	5.2	6.4	5.3	5.5	66.3
Mitjana de dies de gelada	9.7	7.1	2.9	0.3	0.0	0.0	0.0	0.0	0.0	0.3	3.4	7.0	32.3
Font: Servei Meteorol�gic de Catalunya

Demografia

Els fogatges del segle xiv atribueixen a la Vila Ducal un poblament de gaireb� cinc-cents focs, fet que la converteix en la setena poblaci� de Catalunya. Despr�s de la guerra civil de Joan el Gran va comen�ar l'estancament primer i el descens demogr�fic despr�s. En el segle xvii va sorgir les seq�eles de la Guerra dels Segadors, amb tres assalts i allotjaments de tropes. El juny de 1687 una plaga de llagostes va portar el municipi a la bancarrota. En conseq��ncia, la poblaci� minvava.

A l'inici dels anys vuit-cents es parteix d'uns nivells demogr�fics molt baixos (unes 275 cases). Despr�s de la Guerra de Successi� la vila va tornar a tenir p�rdues poblacionals. Despr�s arribar� la recuperaci� demogr�fica i en la segona meitat del segle xviii la poblaci� va iniciar un augment vertigin�s, paral�lel al creixement agr�cola i urban�stic, basat en una forta immigraci�. Per� la Guerra del Franc�s va tornar a causar estralls i, el 1812, va motivar una fam terrible. Per� els beneficis de la vinya donaran lloc a una r�pida recuperaci�. En els anys de la Febre d'Or, amb preus alts del vi provocats per l'anorreament de les vinyes franceses, Montblanc assoleix els 6.628 habitants. Per� la inevitable arribada de la fil�loxera el 1893 va iniciar una nova etapa de depressi�, agreujat per la Guerra Civil espanyola. El punt m�xim d'inflexi� va ser el 1950, amb 4.421 habitants. A partir del decenni dels seixanta s'inverteix el corrent negatiu i als setanta, amb l'arribada de l'autopista de peatge i la relocalitzaci� d'ind�stries foranes, creixer� per la immigraci� de la resta de l'Estat espanyol. D'aleshores en�� la poblaci� ha anat creixent de forma lenta per� sostinguda i de forma r�pida, per la immigraci� b�sicament del Magrib i de l'est d'Europa, a principis del segle xxi.

Evoluci� demogr�fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 334 352 457 1.512 4.098 6.601 6.508 6.413 5.741 5.325

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 5.079 4.851 4.598 4.421 4.545 5.021 5.244 5.871 5.750 5.750

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 5.892 5.901 6.029 6.243 6.479 6.767 7.069 7.456 7.356 7.359

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 7.290 7.384 7.379 7.410 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci� de fet; 1990- : poblaci� de dret (m�s info.)

El 1787 incorpora Cogullons; el 1857, Prenafeta i Miramar; el 1887, la Gu�rdia dels Prats i Lilla; i el 1940, Rojals.

Llocs d'inter�s

La pla�a major de Montblanc (la pla�a, per als montblanquins), amb la Font Major (construcci� monumental de l'any 1804) i els Porxos de cal Malet on s'han ubicat les antigues quarteres de pedra per mesurar el gra, �niques a Catalunya junt amb les de la Seu d'Urgell. Per sota la pla�a passa el Torrent cobert del Riuot.

La vila de Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Art�stic el 1947, �s una vila medieval de refer�ncia pel nombre d'edificis conservats d'aquest per�ode (segles xiii i xiv). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli hist�ric. Les obres es poden agrupar en construccions d'arquitectura religiosa i civil, sigui privada o p�blica, amb palaus i casals significatius.

Arquitectura religiosa

• L'esgl�sia de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada a causa de l'epid�mia de la Pesta Negra), �s l'edifici m�s representatiu de la vila. �s d'estil g�tic ogival amb interior d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. La portalada, de proporcions renaixentistes i ornamentaci� d'estil barroc, va substituir a la primitiva g�tica que va ser destru�da l'any 1651.
• El convent de Sant Francesc de Montblanc va ser dels m�s antics de Catalunya i hi va pernoctar Sant Francesc d'Ass�s. L'esgl�sia del convent �s un edifici del primitiu g�tic catal�, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creuaria. L'any 1414 es reuniren les Corts Catalanes. El convent va ser destru�t al segle xix. En una capella barroca lateral a l'esgl�sia hi ha l'oficina de turisme de la vila.
• L'esgl�sia de Sant Miquel, on es van celebrar les Corts Catalanes. L'enteixinat policromat del segle xiv �s d'un gran valor art�stic.
• L'esgl�sia-hospital Sant Mar�al, del segle xiv, destaca per la seva coberta de fusta damunt d'arcs diafragm�tics.

Antic Hospital de Santa Magdalena (segle xiv-XVI). L'hospital t� dues plantes amb un bell claustre central, compost per arcs de fina tra�a de l'anomenat g�tic prism�tic.

• L'antic Hospital de Santa Magdalena, fora murs, �s un edifici on coexisteixen els models de la darrera arquitectura g�tica amb els renaixentistes.
• El convent i santuari de la Serra molt lligat a la devoci� i peregrinaci� dels montblanquins, ja que serva la imatge de la patrona de la vila, de gran valor art�stic.
• El santuari de la Mare de D�u dels Prats, popularment conegut com l'ermita dels Prats, a la pedania de La Gu�rdia dels Prats.
• El convent de la Merc�.
• Les ermites de Sant Joan, la de Sant Josep i la de Santa Anna, aquesta darrera a la pedania de Prenafeta)
• La font de la ceba.

Arquitectura civil i obres p�bliques

• El Recinte emmurallat va ser constru�t en temps del rei Pere el Cerimoni�s, a partir de l'any 1366. T� un per�metre de 1.500 m amb els portals de St. Francesc -enderrocat-, el de Sant Jordi, el de Sant Antoni -reconstru�t-, el de Bov� i del Castl�; els portalets de St. Mar�al i del Foradot; i 28 torres.
• En el nucli hist�ric destaquen diversos casals o immobles. Els m�s representatius s�n la casa senyorial del Palau Reial (resid�ncia ocasional dels reis de la Corona d'Arag�); els Palaus dels Josa, dels Castellv�, dels Aleny� i del Castl�; el Casal dels Desclergue i la Casa de la Vila.
• El Call jueu de Montblanc va tenir cementiri i sinagoga, per� avui nom�s queden restes de la trama urbana.
• La pla�a major, amb la Font major (construcci� monumental de l'any 1804) i els Porxos de cal Malet on s'han ubicat les antigues quarteres de pedra per mesurar el gra. Per sota la pla�a passa el Torrent cobert del Riuot.
• El Pont vell rom�nic (segle xii) mant� la seva estructura rom�nica dels pilars-contraforts, cos central i arcs.
• El Celler Cooperatiu, obra modernista de C�sar Martinell, considerat una de les catedrals del vi de Catalunya.

Museus

• Museu Comarcal de la Conca de Barber�: Conjunt arquitect�nic format per dos molins fariners d'�poca medieval. Funcionament hidr�ulic dels molins amb demostracions de formes de moldre; tipus de materials i equipaments: moles, mecanismes, etc. propis dels molins tradicionals catalans i en particular de la Conca de Barber�.
• Museu del Pessebre de Catalunya
• Museu d'Art Frederic Mar�s
• Museu d'Art Palau Ferr�
• Museu Molins de la Vila
• Museu d'Hist�ria Natural
• Centre d'Interpretaci� d'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades
• Arxiu Hist�ric Comarcal de la Conca de Barber�

Masies

• Mas de Rojalons
• Mas d'en Llord
• Mas del Foraster
• Mas de Carlons
• Mas de Besora
• Mas de Belart

Barris i entitats de poblaci�

Entitat de poblaci�	Habitants
Gu�rdia dels Prats, la	151
Lilla	78
Montblanc	6.344
Pinetell de Rojals, el	7
Prenafeta	24
Rojals	28
Font: Idescat

Actualment, dins la trama urbana, es poden distingir dues zones: la del centre hist�ric, empla�ada dins del clos del recinte emmurallat de Montblanc, i l'eixample ubicat extramurs i edificat a partir dels anys cinquanta i seixanta del segle xx, i que ha rebut un fort impuls amb el canvi de segle.

Tradicionalment, la vila ha estat dividida en set barris: el de Sant Miquel, el de Sant Dom�nec, el dels �ngels, el de Sant Roc, el de Sant Crist�fol, el de Santa Anna i el de Santa Tecla. En la d�cada dels vint del segle passat s'hi va afegir el barri del Carme. Fora muralles hi ha el barri de Montserrat, el de Santa Clara, el de Sant Maties, la urbanitzaci� de les Arcades, el Sant Joan, el de Nial�, el d'Horta de Vinyols i el del S�l de l'Horta.

La Vila Ducal compr�n a m�s els agregats de la Gu�rdia dels Prats, Lilla, el Pinetell, Prenafeta i Rojals.

Cultura i tradicions

El folklore montblanqu� �s un dels punters a Catalunya per tradicionals. Els vilatans comenten que les festes sempre han estat iguals. S'hi pot trobar:

• Gegants. Constru�ts el 1864 a Barcelona amb aires senyorials. El Gegant sost� la carta fundacional de la Vila i du corona comtal mentre que la Geganta va vestida de noble i llueix un pentinat diferent cada any fet amb cabells tallats a les perruqueries de la Vila. El 1992 se'n constru� una r�plica de menys pes. S�n l'estrella dels actes tradicionals i fan vibrar a tota la pla�a, sobretot amb el popular pasdoble Amparito Roca.

• Nanos. Acompanyen els gegants. Se sap que l'any 1911 necessitaven una reforma. Els homes duien tricorn i les dones c�fies de colors i eren controlats per un diable vermell. Van reapar�ixer el 1981.

• Ball de bastons. Al ritme de la melodia d'una flauta dol�a, piquen fortament amb radis de rodes de carro. La primera refer�ncia escrita data del 1734, quan van participar en el Corpus de Barcelona, tot i que es considera d'origen baixmedieval. L'actual colla data de 1964.

• Colla Infantil del Ball de Bastons. Garanteixen la continu�tat de la colla gran. Es cre� el 1979.

• Ball de gitanes i gitanos. L'estrena de la seva recuperaci� havia de ser dins el marc de les Festes de Sant Maties 2020. Amb la pand�mia de la Covid-19, aquesta estrena ha quedat posposada, per quan les mesures ho permetin, aix� com la seva entrada a la Festa Major.

• Cucafera. Referenciada per primer cop l'any 1381. Recuperada l'any 2016. �s l'encarregada de recollir els xumets dels m�s menuts quan es fan grans.

• Mulassa. Hi havia un cavaller que la muntava i el cap era d'un esquelet aut�ntic. L'actual �s de 1981 i �s portada per quatre persones.

• �liga. Documentada el 1579. Ballava juntament amb els aligots, que l'acompanyaren fins a la Guerra dels Segadors, quan foren cremats. L'�liga corregu� la mateixa sort el 1811, quan fou cremada pels francesos. Es recuper� el 1981.

• Drac de Montblanc. Aut�ntic protagonista dels correfocs, juntament amb els dimonis, tamb� actua a la sortida d'ofici per la Festa Major. El que es crem� durant la Guerra dels Segadors era de 1586. Un nou drac fou elaborat el 1981.

• Grallers. Antigament hi havia diversos grups de grallers. La m�sica de les gralles, el bombo i la caixa de percussi� fa ballar l'�liga, la Mulassa, el Drac, la Cucafera, l'�liga Infantil, el Drac Infantil i acompanya els Torraires.

• Dimonis. Surten durant els correfocs junt amb el Drac i participen en la Dracum Nocte (Setmana Medieval). La primera actuaci� fou el 3 de mar� de 1984.

• Dimonis Infantils. Participa en la crema del Carnestoltes, acompanya la flama del Canig� per donar sortida a la nit de Sant Joan i al correfoc de Festa Major. Va ser creada l'any 2007.

• Macers i Abanderat. Les maces daten del 1693. Porten gramalla vermella i gorgera blanca. Acompanyen a l'Ajuntament en les sortides oficials i, antigament, oferien aigua a l'entrar a l'esgl�sia a les autoritats municipals.

• Torraires. A mitjans de segle xix ja existia una colla castellera, que posteriorment es divid� en dues colles; Nova i Vella, que van arribar a competir amb els Xiquets de Valls. Desaparegueren amb la fil�loxera i foren refundats el 1994.

• Banda de M�sica Verge de la Serra. Formada (1996) amb m�sics procedents de la Banda Municipal i la Banda de Cornetes i Tambors. S�n els encarregats de fer ballar els Gegants a ritme de pasdobles. En diades assenyalades, la banda de m�sica tamb� ofereix concerts a la poblaci�, ja que no nom�s toquen els pasdobles dels Gegants.

• Timbales. Com els macers acompanyen l'Ajuntament, per� van a cavall i porten una capa vermella i una boina amb tira de passamaneria. L'any 1981 van fer l'�ltima sortida i es van recuperar novament el 1999.

• Armats. S�n els soldats romans que surten el Divendres Sant acompanyant en tot moment la imatge del Sant Crist de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. N'hi ha 33 (com els anys de Crist); cornetes, timbals i llancers, amb els seus respectius capitans.

• Durant les festes de la Serra de 2006 es van estrenar els nous elements folklòrics de la Vila, els Nanos Infantils, el Drac Petit i l'Aligot.
• Banda de Cornetes i Tambors Verge de la Serra -desapareguda-
• Majorettes -desaparegudes-
• Diables -desapareguts-

Llegendes

• Llegenda de Sant Jordi. La tradició catalana situa la Llegenda de Sant Jordi a Montblanc. Existeix el Portal de Sant Jordi on conta la tradició que davant mateix, Sant Jordi va matar el drac.
• Arribada de la Mare de Déu de la Serra. La llegenda conta la fundació del Santuari de la Serra.

Principals festes

• GENER: Reis Mags i Festa de Sant Antoni (Matança del Porc i Tres Tombs).
• FEBRER: Carnaval.
• MARÇ: Calçotades
• ABRIL: Processons de Setmana Santa i Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.
• MAIG: Festes de Sant Maties.
• JUNY: Processó de Corpus, Nit de Sant Joan i Brickània (Festival de construccions Lego).
• JULIOL i AGOST: Aplec de Sardanes. Cada cap de setmana hi ha la festa d'algun barri i/o pedania.
• SETEMBRE: Festa Major en honor de la Mare de Déu de la Serra. Terrània, fira Internacional de Ceràmica.
• OCTUBRE: Clickània, festival de clicks de Playmobil.
• NOVEMBRE: Fires de Sant Martí.
• DESEMBRE: Festes de Nadal.

El Foradot El Foradot és una revista bimestral de Montblanc fundada l'abril de l'any 2000 per un grup de persones a iniciativa de l'ajuntament. La revista s'edita en paper i, periòdicament es digitalitza i s'incorpora a l'Arxiu de Premsa Digitalitzada del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l'apartat corresponent a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

Esport

Destaquen els següents clubs esportius i seccions:

• Club Tennis Montblanc
• C.F. Montblanc
• Club Escacs Montblanc
• Club Atlètic Montblanc
• AE Montblanc
• Club Bàsquet Montblanc
• Club Excursionista Montblanc
• Hoquei Montblanc
• Societat Esportiva de pesca la Bagra
• Secció ciclista Casal Montblanquí

Personatges i fills il·lustres de Montblanc

Categoria principal: Montblanquins

Edat mitjana

• Ramon Desllor (segle xiii) Cavaller.
• Arnau d'Oliola (segle xiii - Poblet, 1276) Abat de Poblet (1267-76).
• Pere de Prenafeta (segle xiii – Lleida, 1285) Baró de Prenafeta i mestre d'obres.
• Sant Pere Ermengol (1238-1304) Noble, bandoler, mercedari i màrtir santificat.
• Reinard des Fonoll (Anglaterra, segle xiv - 1362) Mestre d'obres i picapedrer.
• Jaume Conesa (1320 – Barcelona, 1390) Funcionari reial.
• Guillem Timor (segle xiv) Escultor gòtic.
• Elionor d'Urgell (1378-1430) Noble de la família dels comtes d'Urgell i ermitana de Sant Joan.
• Miquel Sadurní (segle xiv – Barcelona, 1446) Brodador.
• Berenguer Roig (segle xv - Escaladei, 1476) Monjo cartoixà.
• Pere Daguí (?-1500) Filòsof lul·lista.

Edat Moderna

• Jeroni de Torres (segle xvi - ?, 1611) Escriptor i religiós jesuïta.
• Francesc Aguiló (segle xvi – s. XVII) Jurista.
• Cristòfor Hortoneda (segle xvi – s. XVII) Pintor actiu entre 1586-1624.
• Josep Folch i Gener (s. XVII - s. XVIII) Teòleg.
• Francesc de Castellví (1682-1757) Militar austriacista i historiador.
• Josep Castellví i Ferran (s. XVIII) Escriptor i corregidor.
• Albert Vidal i Jordana (s. XVIII) Eclesiàstic franciscà
• Fra Magí Català (1761-1830) Missioner franciscà a la costa oest de Nord-amèrica.
• Ramon Belart i Miquel (1789 – 1840) Escultor.

Edat contemporània

A la plaça major (la "plaça" per antonomàsia dels montblanquins) hi ha la placa dedicada a Josep Maria Poblet i Guarro, escriptor i diputat del Parlament de Catalunya. Va presidir la mesa d'edat del Parlament en la seva sessió constitutiva el 1980. Va ser nomenat fill predilecte el 7 d'abril de 1978. Autor de diversos llibres sobre Montblanc, de novel·les i, sobretot, de teatre, va deixar escrita la frase que acompanya la placa: És bonic d'ésser fidel al poble on s'ha nascut i a la llengua apresa dels llavis de la mare.

• Salvador Magrinyà (s. XVIII - ?, s. XIX) Físic i militar.
• Ramon Bluch (s. XIX - 1901) Eclesiàstic.
• Maties Miquel i Torruella (s. XIX – 1903) Pianista.
• Marià Pedrol i Balart (1852-1918) farmacèutic i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Macià Guarro i Ribé (1863-1953)
• Antoni Palau i Dulcet (1867 – Barcelona, 1954) Llibreter.
• Josep Conangla i Fontanilles (1875-1965) Polític, assagista i poeta.
• Ramon Sabater i Balcells (1877 – Tarragona, 1933) Eclesiàstic.
• Josep Gaya i Cendra (1881 – Lleida, 1922) Eclesiàstic i publicista.
• Rafael Folch i Andreu (1881-1960) Catedràtic de Farmàcia.
• Pere Sanahuja i Vallverdú (1882 – Lleida, 1959) Historiador i frare franciscà.
• Josep Conangla i Fontanilles (1875-1965). Llicenciat en dret, polític, literat i publicista d'obres en prosa i en vers.
• Josep Folch i Folch (1897 - ?) Polític i agricultor.
• Josep Maria Poblet i Guarro (1897 – 1980) Escriptor i polític.
• Josep Porter i Rovira (1901 – Barcelona, 1999) Llibreter i bibliòfil.
• Josep Andreu i Abelló (1906-1993) Advocat i polític.
• Jaume Llecha i Sans (1916 – Barcelona, 1970) Violinista.
• Ismael Balanyà i Moix (1921 - 2000) Pintor i gravador.
• Maties Palau Ferré (1921-2000), pintor i ceramista. Deixeble de Pablo Picasso. Va fer exposicions a Espanya, Estats Units, Regne Unit i França. L'Ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila i li va dedicar un carrer. El 2001 es va inaugurar el Museu d'Art Palau Ferré.
• Carles Andreu i Abelló (1924-2008) Polític.
• Josep Maria Giné i Rosselló (1925-2014) Alcalde de Montblanc (1955), advocat i escriptor.
• Josep Gomis i Martí (1934 -) Polític.
• Francesc Bonastre i Bertran (1944 - 2017) Musicòleg i compositor.
• Marcel·li Bayer Gaspà (1898-1977), compositor, saxofonista i clarinetista.

Alcaldes democràctics

Període	Alcalde	Partit polític	Observacions
1979	Josep Gomis i Martí	CiU	Dimiteix com a alcalde quan és escollit President de la Diputació de Tarragona
1979-1983	Josep Recasens i Llort	CiU	-
1983	Josep Gomis i Martí	CiU	Dimiteix com a alcalde quan és escollit President de la Diputació de Tarragona
1983-1986	Dionís Mestre i Serrat	CiU	Defunció
1986-1987	Maties Sanahuja i Queralt	CiU	-
1987-1990	Maties Sanahuja i Queralt	Independents per Montblanc	Dimiteix juntament amb tot el Consistori arran de la presentació del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya
1991-1993	Andreu Mayayo i Artal	ICV	-
1993-1995	Lluís Roselló i Olivé	CiU	És escollit alcalde a través d'una moció de censura contra Andreu Mayayo
1995-1999	Andreu Mayayo i Artal	Acord per Montblanc	-
1999-2001	Josep Andreu i Domingo	ERC	Arran del pacte de govern amb CiU, es parteix la legislatura amb Josep M. Borràs
2001-2003	Josep M. Borràs i Vidal	CiU	-
2003-2005	Carles Carreras i Ollé	CiU	Arran del pacte de govern amb Acord per Montblanc, es parteix la legislatura amb Josep M. Campdepadrós
2005-2007	Josep M. Campdepadrós i Sans	Acord per Montblanc	-
2007-2011	Josep Andreu i Domingo	Agrupament Catalanista de Montblanc	-
2011-2015	Josep Andreu i Domingo	Agrupament Catalanista de Montblanc	El 17 de juliol de 2013 es va constituir un govern d'unitat format per tots els grups amb representació: Agrupament Catalanista de Montblanc, L'Entesa, CiU, FIC i PSC.
2015-2019	Josep Andreu i Domingo	Agrupament Catalanista de Montblanc	-
2019-2023	Josep Andreu i Domingo	Agrupament Catalanista de Montblanc	-
2023-actualitat	Oriol Pallissó i Balanyà	ERC Montblanc	Arran del pacte amb Junts per Montblanc (PdCat) i Despertem Poble(FIC).

Vegeu també

• Escuts i banderes de la Conca de Barberà
• Vila del llibre

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Montblanc Medieval. Web turístic de Montblanc
• Monestirs de Catalunya. Montblanc Arxivat 2010-06-13 a Wayback Machine.